Com funciona la Llei de la Segona Oportunitat?

El mecanisme de la Llei de la Segona Oportunitat consta de tres fases:

• Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments. En aquesta fase s’intenta arribar, d’una forma ordenada i amb l’ajuda d’un mediador, a un acord de pagament del deutor amb els seus creditors.
• Fase 2: Concurs Consecutiu. Si s’arriba a aquesta fase (per fracàs de l’anterior), el deutor generalment haurà de liquidar part del seu patrimoni per saldar els seus deutes.
• Fase 3: Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI). Arribats a aquest punt, el jutge pot arribar a cancel·lar per llei els deutes pendents que el deutor no pot pagar, si es compleixen certs requisits.

Per recordar-les amb facilitat, el millor és mirar-ho com una fórmula i tenir en ment aquestes sigles:

És important destacar que no cal que es donin les tres fases: si la primera fase pot resoldre el problema, no cal arribar a les altres dues.

A continuació t’expliquem com funciona cada fase i quins són els seus objectius:

Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments

L’objectiu d’aquesta fase és que el deutor arribi a un acord amb els seus creditors (mitjançant un pla de pagaments). Les negociacions es duen a terme amb la intervenció d’un mediador concursal (paper que de vegades té un notari).

Mitjançant aquestes negociacions, poden pactar fonamentalment quitaments (reduccions del deute), esperes (ajornaments del pagament del deute) i cessions de béns en pagament o per a pagament.

Amb les mesures de l’Acord Extrajudicial de Pagaments es busca:

• Acontentar els creditors i solucionar el problema del deutor, buscant un equilibri.
• Salvaguardar la continuïtat del negoci del deutor (si en té).
• Evitar que es perjudiqui la subsistència del deutor i la de la seva família.

Com se sol·licita?

La sol·licitud la pot iniciar el deutor mitjançant un formulari oficial, incloent dades sobre el seu patrimoni, ingressos, despeses, creditors, deutes contrets, contractes vigents, balanç del negoci si és autònom, etc.

Ha de dirigir la sol·licitud a un notari, si el deutor és particular, o al registrador mercantil o a una cambra de comerç homologada, si és autònom.

Si el cònjuge és copropietari de l’habitatge familiar i aquest pot quedar afectat per l’acord, haurà de signar també la sol·licitud o donar el seu consentiment.

Podrà actuar com a mediador concursal el mateix notari (si així ho decideix i el deutor, particular, ho aprova), un altre professional homologat escollit per aquest o pel registrador mercantil, o la cambra de comerç triada.

Què passa durant aquesta fase?

• El mediador concursal comprova que tots els requisits es compleixen i s’aporten les dades i documents.
• Es desenvolupen negociacions entre el deutor i els creditors, impulsades pel mediador concursal.
• El deutor podrà continuar amb la seva activitat professional (amb algunes limitacions).
• Se suspendran alguns embargaments existents i es paralitzaran algunes execucions.
• No es podran iniciar noves execucions ni anotar-se nous embargaments (amb excepcions).
• Els creditors no podran realitzar actes que tinguin com a finalitat millorar la seva situació respecte del deutor (pressions, negociacions paral·leles …).
• Els deutes pendents deixaran de meritar interessos.
• S’ha d’elaborar una proposta de conveni del deutor amb els seus creditors. Pot incloure quitaments, esperes (ajornaments) de fins a 10 anys i cessions de béns i drets. (Els autònoms també poden oferir la conversió de crèdits en instruments financers, però és molt poc habitual en petits negocis).
• La proposta inclourà, a més, un pla de pagaments. Aquest contemplarà, entre altres aspectes, un calendari de compliment de les obligacions del deutor, la indicació dels recursos per fer-ho i, si fa falta, la fixació d’unes quantitats per aliments pel deutor i la seva família.
• Si el deutor aconsegueix celebrar l’acord, s’alliberarà dels deutes restants un cop pagui o cedeixi el compromès.

Durant aquesta fase, no s’accepten plantejaments extrems dels creditors que suposin la liquidació total del patrimoni del deutor ni tampoc s’accepta com a vàlida la petició per part del deutor d’una condonació total del seu deute.

El deutor haurà de tramitar a part amb Hisenda, la Seguretat Social o altres creditors públics un ajornament o fraccionament de pagament si no pot saldar els seus deutes amb aquests ens en els terminis previstos. Els deutes amb aquest tipus de creditors no es veuran afectats per les mesures de l’acord.

Quin pot ser el resultat de les negociacions?

Poden donar-se aquestes possibilitats:

• S’arriba a un pacte amb els creditors i es formalitza l’acord. En aquest cas, el Mecanisme de Segona Oportunitat acabaria aquí, i hauria suposat una millora per al deutor, per la via de la reducció del deute (quitament), del seu ajornament (espera) o de la cessió de béns per a pagar-lo.
• No s’arriba a un acord. En aquest cas, el mediador concursal sol·licitarà l’obertura de la fase 2 del Mecanisme de Segona Oportunitat: el Concurs Consecutiu.
• L’acord se celebra, però el deutor ho incompleix. També suposaria l’obertura del concurs.

Perquè s’aconsegueixi l’acord, hauran aprovar-lo creditors que representin el 60% del deute total si no es superen certs límits (de percentatge de quitament, de termini d’espera …). Si es sobrepassen, hauran de representar el 75%.

La Llei preveu qui quedaran afectats per l’acord i de quina manera, i determina els motius pels quals el pacte es pot impugnar.

Si hi ha acord, el mediador concursal serà el que supervisi el seu compliment.

Fase 2: Concurs Consecutiu

Aquesta segona fase ja és judicial. El seu objectiu és liquidar part del patrimoni del deutor per pagar els deutes, encara que en alguns casos pot haver-hi una proposta de conveni prèvia que l’eviti. També pot servir per constatar que no hi ha béns i fons suficients per saldar els deutes.

Tal com s’ha indicat en l’apartat anterior, aquesta fase s’inicia quan es dóna una de les següents circumstàncies:

• Es constata la impossibilitat d’aconseguir l’Acord extrajudicial de Pagaments: el deutor i els creditors no es posen d’acord.
• Hi ha acord, però alguns creditors el impugnen i s’anul·la.
• L’acord se celebra, però el deutor ho incompleix o comunica que no ho podrà complir.

Com se sol·licita?

Poden sol·licitar el concurs el deutor, els creditors i el mediador concursal.

El procediment es desenvoluparà en un jutjat de primera instància si el deutor és un particular i davant un jutjat mercantil si és autònom.

El jutge nomenarà un administrador concursal, que realitzarà diversos tràmits i actuacions en el procediment. En algunes ocasions el propi mediador concursal (que ha actuat en la fase anterior) serà designat com a administrador concursal.

Què passa durant aquesta fase?

• Es paralitzen algunes demandes, procediments, execucions i embargaments contra el deutor (si no estaven ja paralitzades aquestes actuacions).
• Poden aixecar-se o cancel·lar-se alguns embargaments.
• Pot produir-se el venciment anticipat d’alguns crèdits.
• Es rescindeixen alguns actes recents que pugui haver realitzat el deutor (fora dels acords amb creditors) i que perjudiquin el seu patrimoni.
• Hi ha una intervenció o substitució de les facultats d’administració i disposició del deutor sobre el seu patrimoni i el seu negoci (el deutor perd en certa mesura el control de les decisions sobre aquests).
• Es manté el dret del deutor a percebre diners per a aliments per a la seva família.
• El cònjuge pot demanar la dissolució del règim de guanys, si hi ha béns comuns afectats pel concurs.
• Cessa la meritació d’interessos pels deutes (amb algunes excepcions).
• Es realitza o completa l’inventari d’actius del deutor i la llista de creditors.
• Té lloc l’obertura de la fase de liquidació (directament si és deutor particular, o si ho demanen aquest o el mediador o no hi ha diners per pagar els costos de procediment).

L’opció del conveni

D’altra banda, en iniciar-se el concurs, si el deutor és autònom, pot presentar en alguns casos una proposta de conveni per evitar la liquidació.

Aquest tipus d’oferta ha d’incloure un pla de pagaments i permet plantejar altres mesures: plans de venda de béns garantits, cessions d’empreses, limitacions de disposició, quitaments, esperes, cessions en pagament …

Si s’aprova, el deutor ha d’informar periòdicament al jutge del concurs sobre com es va complint.

Què és la fase de liquidació del patrimoni del deutor?

Aquest segment dins del concurs consisteix bàsicament en la venda dels béns del deutor i l’aplicació del que s’obté al pagament dels deutes.

Queden al marge els ingressos i béns inembargables i els diners per a aliments imprescindibles per al concursat i la seva família. Tampoc solen vendre’s els béns d’escàs valor o difícil venda.

El pagament dels deutes es realitza atenent el grau de preferència dels creditors. Tenen prioritat els costos de procediment, els deutes salarials de l’últim mes (fins a cert límit), les despeses fixades per aliments, les obligacions de pagament garantides amb béns (com les hipoteques), els deutes per retencions fiscals o socials …

La Llei determina una classificació de crèdits (drets de cobrament) ordenant aquests deutes en diversos grups, segons la major o menor preferència dels creditors.

Durant la liquidació se suspèn l’exercici de les facultats d’administració i disposició sobre el patrimoni del deutor, si no estaven ja del tot substituïdes.

El concurs s’obrirà directament a la fase de liquidació en aquests casos:

• El deutor és un particular (sense negoci autònom).
• El sol·liciten de forma expressa el deutor o el mediador concursal.
• Es constata que el patrimoni del deutor no permetrà pagar ni els costos de procediment.

Com finalitza el Concurs Consecutiu?

El Concurs Consecutiu pot concloure, entre altres raons:

• En completar-se el pagament de tots els deutes.
• Per constatar-se la insuficiència de patrimoni per satisfer els crèdits més preferents (anomenats crèdits contra la massa).

Si finalitzada la liquidació es constata que el deutor, tot i haver liquidat el seu patrimoni, no ha pogut saldar tots els seus deutes, el deutor podrà obtenir el Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI). Amb això podrà alliberar-se dels deutes pendents o d’alguns d’aquests complint certs requisits: és la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat:

Fase 3: Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI)

El BEPI és la peça clau del Mecanisme de Segona Oportunitat.

(També seria correcte anomenar-lo benefici d’exoneració de passius insatisfets, ja que no sempre s’exonerarà tot el passiu no satisfet, és a dir, tots els deutes no pagats).

El seu objectiu és aconseguir que un jutge cancel·li per LLEI els deutes que no podran ser satisfets, o al menys una bona part d’ells. Per aconseguir-ho, el deutor ha de complir alguns requisits.

Com se sol·licita?

Ho sol·licita el deutor al jutge un cop finalitzada la fase de liquidació o si es constata que no hi ha patrimoni amb el qual pagar els deutes més preferents (crèdits contra la massa).

Aquesta fase s’inicia dins del propi concurs i, encara que pot finalitzar amb aquest, de vegades es prolonga durant un període posterior (depèn de la via seguida).

Per optar al BEPI, el deutor ha de complir certs requisits que facin presumible la seva bona fe (que el concurs no sigui qualificat com a culpable i no haver comès certs delictes). Varien en funció de que el deutor segueixi una de dues vies: l’automàtica o la diferida.

Quines vies hi ha pel BEPI?

Via automàtica (règim general)

S’aplica si en la liquidació (fase 2: Concurs Consecutiu) el deutor ha pogut pagar:

• Els deutes per crèdits més preferents (crèdits contra la massa i privilegiats), si va intentar aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments, encara que no ho aconseguís.
• Els deutes per aquests crèdits més preferents, més el 25% dels que corresponen a crèdits ordinaris, si el deutor, podent celebrar a l’Acord Extrajudicial de pagaments, no ho va intentar de manera raonable.

Per aquesta via, el BEPI es concedeix de forma definitiva i extingeix els deutes pendents menys preferents: els deguts a crèdits subordinats i el 100 o el 75% dels que es deuen a crèdits ordinaris.

(No es tenen en compte els deutes que corresponguin a impagaments d’aliments, perquè no són exonerables. Tampoc ho són, segons la llei, els deutes amb creditors públics, encara que alguns jutges inclouen un part d’aquests entre les que sí poden cancel·lar-se).

Un cop obtingut el BEPI, el deutor queda alliberat dels deutes pendents i els creditors no podran atacar el seu patrimoni amb el propòsit de cobrar-los (llevat per motius de revocació).

Cal destacar que els creditors sí que podran reclamar als fiadors o avaladors del deutor.

(Pots consultar en aquest enllaç de nou les prioritats en la classificació de crèdits del concurs).

Via diferida (règim especial)

S’aplica si el deutor no ha pogut pagar els deutes més preferents per la via automàtica.

Aquesta via exigeix que el deutor:

• Assumeixi un pla de pagaments (amb termini de fins a 5 anys).
• Compleixi uns requisits addicionals.
  • Seguir col·laborant amb el procediment.
  • No haver obtingut un BEPI en els 10 últims anys.
  • No haver rebutjat en els 4 anys anteriors una oferta de treball adequada.
  • Acceptar que el BEPI consti en el Registre Públic Concursal durant 5 anys.

El pla de pagaments inclourà els deutes no exonerables pendents: els més preferents -crèdits contra la massa i privilegiats-, i a vegades un 25% dels ordinaris, més tots els no pagats que corresponguin a creditors públics o impagaments d’aliments (encara que, com abans s’ha indicat, hi ha jutges que sí accepten cancel·lar alguns deutes amb ens públics).

El resultat és un BEPI provisional, si es compleixen tots aquests requisits. Serà definitiu si el deutor:

• Compleix íntegrament el pla de pagaments (durant el calendari establert).
• No compleix el pla íntegre, però el jutge, atenent les circumstàncies de cada cas, decideix fer-ho definitiu. Per a això, el deutor, durant els anys de durada del pla, ha d’haver destinat al seu compliment cert percentatge dels seus ingressos (50%, o 25% si està en situació de vulnerabilitat). No es tenen en compte els ingressos no embargables, considerant la seva versió ampliada: la que es té en compte en alguns casos per deutors hipotecaris sense recursos.

Quins efectes té el BEPI?

La concessió definitiva del BEPI implica que els deutes exonerats quedin cancel·lats.

Aquests en són alguns efectes:

• Els creditors ja no podran atacar el patrimoni del deutor per tal de cobrar aquests deutes, excepte per motius de revocació.
• Els creditors sí que podran reclamar aquests deutes als fiadors o avaladors del deutor.
• Si el deutor està casat en règim de guanys o similar (en vigor), el BEPI s’estendrà també al cònjuge (per deutes anteriors al concurs que afectin el patrimoni comú).

Pot revocar-se el BEPI?

L’exoneració podrà revocar-se (deixar-se sense efecte), a petició dels creditors, en alguns casos.

Per la via automàtica o per la via diferida

► Durant 5 anys des del BEPI – Si es descobreix que el deutor oculta diners, béns o drets (sense comptar els inembargables).

Només per la via diferida

► Durant el pla de pagaments (fins a 5 anys) – Per incompliment del pla, condemna per certs delictes o augment patrimonial substancial per herència, donació o premi que permeti pagar el deute pendent sense perjudicar els pagaments per aliments.

Com funciona la Llei de la Segona Oportunitat?