Em pot perjudicar tenir deutes per culpa de la ludopatia, si vull acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat? | ✅ FAQ #35

Depèn. L’important no és la causa que va motivar els deutes. El rellevant seria que aquesta predisposició al joc compulsiu hagués comportat la comissió d’un delicte o alguna altra actuació considerada de mala fe.

La ludopatia és una addicció, no un delicte. En la mesura que aquesta patologia porti a algú a cometre certs delictes (robatoris, furts, estafes, falsedats …) amb els quals aconseguir diners per cobrir impagaments, això pot perjudicar les opcions d’aconseguir el BEPI (Benefici d’Exoneració del Passiu insatisfet).

El mateix pot succeir si activa comportaments intencionats per perjudicar els creditors (ocultació, falsedat, simulació …), especialment si això motiva una qualificació de concurs culpable.

Però si aquesta addicció al joc només impulsa accions poc responsables però no malicioses, la causa que hagi portat al fet que el deutor es vegi sobrepassat pels deutes no serà rellevant.

Això pot succeir, per exemple, si aquesta addicció el va portar a:

• Incórrer en despeses excessives sense intenció de perjudicar ningú.
• Esprémer a fons l’ús de targetes de crèdit.
• Demanar diners prestats amb reiteració a particulars (família, amics, socis …).
• Sol·licitar microcrèdits on line de concessió fàcil (amb interessos elevats i escassa flexibilitat en cas d’impagament).
• Negociar ampliacions de préstecs aportant més garanties.

En tot cas, si el deutor pateix de ludopatia, el que ha de fer és posar-se en tractament. I hauria d’assumir que no pot tornar a jugar i apostar. Incórrer en deutes innecessaris (no aprovats pel mediador o administrador concursal, si són del negoci) no és compatible amb intentar arribar a acords amb creditors i sol·licitar quitaments o ajornaments dels compromisos de pagament.