Existeix la Llei de Segona Oportunitat en altres països? | ✅ FAQ's #1

La Llei de la Segona Oportunitat en el món

La Llei de la Segona Oportunitat existeix en molts països. En aquest moment es pot dir que el Mecanisme de Segona Oportunitat és una institució sòlidament implantada a les principals economies occidentals.

Els anglosaxons el coneixen com Fresh Start, que es podria traduir com començar de nou. És una institució legal que pot portar al que s’anomena discharge, que significa descàrrega o alliberament.

Però encara que Estats Units és el país pioner d’aquest mecanisme, autèntic referent d’aquesta regulació, en els principals països de la Unió Europea també s’ha anat implantant en la línia marcada per les directives, informes i recomanacions dels seus òrgans rectors.

L’Estat Espanyol ha estat un dels últims països punters de la UE en completar la seva normativa concursal amb aquestes opcions d’alliberament de deutes dirigides a particulars i petits negocis.

Així, es pot dir que gairebé totes les legislacions estan fent que els processos per a casos d’insolvència siguin socialment més comprensius, estenent-los als particulars i autònoms. En alguns països com França, Alemanya i els Estats Units recórrer a aquest mecanisme és ja molt habitual. Nosaltres estem ara posant-nos les piles.

Llei de la Segona Oportunitat als Estats Units

És un dels països pioners en la legislació concursal aplicable a negocis en situació de fallida. S’aplica a particulars, petits comerciants i professionals. La norma global aplicable és la coneguda com Bankruptcy Code (codi de fallides), que equival a la nostra Llei Concursal.

En sínteis…

En aquesta norma federal (aplicable en tots els estats del país) es regulen els procediments de concurs de creditors, en general, i des de fa ja bastants anys s’inclou la possibilitat d’exoneració de deutes de persones físiques.

La regulació, inclou dos capítols rellevants que han inspirat a d’altres legislacions, inclosa a la nostra.

Capítol 7

• Regula el procés de liquidació del patrimoni del deutor de bona fe quan és molt inferior als seus deutes i aquest no obté ingressos suficients. Aquest procediment porta a que el deutor lliuri el patrimoni del qual disposa, per tal que l’administrador de la fallida ho distribueixi entre els creditors i pagui alguns deutes.
• Un cop repartits els fons, el deutor, complint algunes condicions, quedarà automàticament alliberat del que quedi pendent de pagament (encara que fos gairebé tot).
• És, en essència, el tràmit directe i ràpid (de pocs mesos) cap a la segona oportunitat: el creu i ratlla.

Capítol 13

• Està pensat per a deutors de bona fe amb ingressos regulars que poden assumir un pla de pagaments a diversos anys (de 3 a 5), ​​mantenint certes propietats.
• Es busca que el deutor mantingui l’activitat, no perdi tot el que té i pagui tant com sigui possible de manera flexible (ajustant-se el deute total, amb reduccions i ajornaments). Un cop complert el pla, també es produirà l’alliberament.

A més a més…

Hi ha, per descomptat, alguns béns que queden sempre exempts i dels que no es pot privar al deutor: roba, pensions, habitatges o cotxes de valor moderat). D’altra banda hi ha certs deutes que queden al marge de l’alliberament (impostos, multes, aliments de fills, etc).

Les comprovacions sobre la situació econòmica del deutor i la seva honestedat i bona fe es realitzen mitjançant el denominat Means Test: són revisions destinats a comprovar si els recursos i l’historial encaixen en els requisits del pagament i l’exoneració del capítol 7; si el deutor no el supera, només es pot aplicar, si és el cas, el capítol 13.

Llei de la Segona Oportunitat a Alemanya

En aquest país (gran referent de moltes lleis espanyoles), el procediment concursal està contemplat en l’anomenat Insolvenzordung (que és el seu codi de fallida o llei concursal). Té moltes vinculacions amb la regulació nord-americana i amb l’espanyola, tot i que la nostra és en l’actualitat encara més beneficiosa per al deutor.

En síntesi..

Entre d’altres possibilitats, disposa d’un procediment dirigit a particulars (consumidors), és a dir, els que no tenen activitat econòmica per compte propi (poden treballar per compte d’altri o no tenir activitat), que inclou diverses fases:

• Es busca un acord extrajudicial amb els creditors (per això el deutor comptarà amb el suport d’un centre d’assessoria creditícia).
• Si no s’aconsegueix, s’intentarà un nou acord amb els creditors, amb intervenció judicial.
• Si tampoc s’aconsegueix, es procedirà a la liquidació (mitjançant un procés abreujat).
• Després d’aquesta, s’entrarà en el procediment d’exoneració dels deutes no satisfetes, si es compleixen alguns requisits d’honestedat i cooperació.
• Per valorar el compliment d’aquests requisits, es valoren l’historial, la informació donada, la forma de vida recent pel que fa a despeses, etc.
• Finalment, se li exigeix ​​al deutor alliberat un període de bona conducta d’alguns anys durant els quals encara ha de complir certes obligacions de recerca d’ingressos i de pagament.

A més a més…

Amb algunes condicions, aquest mecanisme simplificat pot aplicar-se també a certs deutors amb petits negocis, sense deutes laborals i amb pocs creditors.

Llei de la Segona Oportunitat a França

En la normativa francesa la regulació dels processos en cas de sobreendeutament de les persones naturals es va introduir en els últims anys de segle XX.

Els procediments es contemplen en el Code de la Consommation (Codi de Consum) i en el Code de Commerce (Codi de Comerç), en funcio de si el deutor és només particular (consumidor) o bé un professional, petit emprenedor, comerciant o artesà. Així mateix, s’aplica a certs administradors i directius.

En síntesi…

• Consta d’una primera fase de conciliació, sota supervisió judicial.
• En aquesta fase s’intenta que el deutor arribi a un acord contractual amb els creditors que inclogui un pla de reestructuració dels pagaments (en terminis i imports).
• Intervé una comissió (denominada de sobreendeutament de particulars), composta per representants de l’administració i de les parts, i té la finalitat d’impulsar l’acord, mantenint una renda mínima per al deutor.
• Com a condició, el deutor ha d’evidenciar la seva bona fe i tenir una situació econòmica que, tot i que amb problemes, no sigui qualificada com irremeiable.
• Si s’arriba a un acord, la mateixa comissió supervisarà el compliment, i si aquest fracassa, es passarà a un procediment judicial de liquidació.

S’inclouen modalitats de sortida diferents; plans de redressement (recuperació personal); imposició de mesures per part de la comissió si la situació del deutor es qualifiqués com irremeiable; liquidació de béns no exempts i distribució de l’obtingut per pagar als creditors, etc.

Finalitza amb la possible exoneració de deutes pendents (amb algunes excepcions) amb vista a l’alliberament i rehabilitació del deutor (restabliment).

A més a més…

Hi ha tràmits molt simplificats en el cas de deutes petits. Per als professionals i petits negocis individuals es contemplen uns procediments similars, una mica més complexos, amb algunes variants, com per exemple la possibilitat d’impulsar plans de:

• Salvaguarda (reestructuració), a iniciativa del deutor.
• Cessió dels negocis.

La Llei de la Segona Oportunitat en altres països

Llei de la Segona Oportunitat a Itàlia

La regulació concursal italiana es troba a la Legge Fallimentare (llei de fallida), que preveu igualment la possibilitat de la segona oportunitat per persones físiques, anomenada Esdebitazione (exoneració).

Prèviament, el deutor haurà d’haver proposat un pla de reestructuració del deute, i intervindrà en la gestió un organisme de solució de la crisi.

Si fracassa, es procedirà a una liquidació que portarà fins l’exoneració, amb certes condicions.

Llei de la Segona Oportunitat al Regne Unit

En aquest país podem trobar una equivalència en la Insolvency Act 1986, en la qual es demana, en primer lloc, un pacte amb els creditors abans d’arribar a una resolució d’insolvència, que, en el cas de particulars, ha de ser declarada per un jutge.

Hi ha diferències entre territoris (Anglaterra / Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord).

Llei de la Segona Oportunitat a Portugal

Està contemplada en el Codi de la Insolvència i de la Recuperació d’Empreses. Segueix, amb variants, el model alemany.

Llei de la Segona Oportunitat a Irlanda

Es contempla a la Bankruptcy Act de 1988, i la Personal Insolvency Act de 2012, amb bastants similituds amb la normativa anglesa / gal·lesa.

Llei de la Segona Oportunitat a Bèlgica

La seva normativa (Llei de Continuïtat) s’inspira amb algunes diferències en el model francès. També contempla actes de conciliació conduïts per un mediador i plans de viabilitat imposats pel jutge, abans d’una possible liquidació i exoneració.

Llei de la Segona Oportunitat a Àustria

La regulació de la Privatkonkurs (fallida privada) segueix amb algunes variants el model alemany. Inclou així mateix pactes extrajudicials i plans de pagaments, a més de la liquidació. Compta amb centres d’assessorament gratuïts.

Llei de la Segona Oportunitat a Dinamarca

La regulació del procediment de Gaeldssanering (remodelació de deutes) inclou:

• Una proposta de pla inicial del deutor
• Una fase possible de compliment forçós
• Opcions finals molt generoses per a l’alliberament de deutes de persones en serioses dificultats.