La versió vigent de la legislació concursal està prevista en el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

Aquesta norma va substituir a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, vigent durant diversos anys i que havia estat objecte de múltiples modificacions.

Els textos refosos són actuacions legislatives que desenvolupa l’executiu per ordre del legislatiu per adequar, ordenar i racionalitzar una norma quan ha patit diverses modificacions i té una part de la regulació dispersa per altres normes complementàries.

Aquestes noves normes no suposen una modificació legislativa (cosa que és competència de les Corts Generals), tot i que, a més de fondre normes diferents, sí que poden variar la redacció de el text i l’estructura de la llei principal (amb afegits, supressions, desglossaments, explicacions més clares i detallades, solució de incoherències o punts difícils d’interpretar …).

Acrònim de Benefici de Exoneració del Passiu Insatisfet.

És la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat. En aquest moment del procediment és precisament quan el deutor pot aspirar a que se li cancel·lin alguns dels seus deutes pendents si compleix certs requisits

Un fiador és la persona que, mitjançant un contracte de fiança, garanteix amb el seu patrimoni el compliment d’una obligació d’una altra persona. D’aquesta manera, si el deutor incompleix el pagament d’allò compromès, el creditor pot exigir-li al fiador.

Aquest tipus de contracte es sol associar a préstecs i crèdits sol·licitats a entitats bancàries, quan aquests exigeixen comptar amb una garantia personal d’un tercer que reforci la garantia patrimonial del deutor.

Aquest contracte de garantia personal comparteix molts elements amb el contracte d’aval (de fet, aquest és una fiança), encara que amb algunes diferències de regulació (es conté en el Codi Civil), com ara certs drets del garant.

Encara que tenen alguns punts comuns, no s’ha de confondre aquest contracte amb l’obligació que hi ha en algunes situacions de lliurar o dipositar uns diners com a garantia.

Aquesta altra possibilitat pot dirigir-se, per exemple, a garantir una possible responsabilitat que impliqui un pagament (costes judicials, indemnitzacions …) o el compliment d’una obligació d’acció o omissió: per exemple, en els arrendaments, per litigar, en certs recursos, en cas de llibertat provisional en un procés penal …

Encara que en algunes ocasions pugui fer-ho un tercer, molts d’aquests altres dipòsits o fiances els realitza el propi implicat i deutor.

Un avalador és la persona que, mitjançant un contracte d’aval, garanteix amb el seu patrimoni el compliment d’una obligació d’una altra persona. D’aquesta manera, si el deutor incompleix el pagament d’allò compromès, el creditor pot exigir-lo en lloc seu a l’avalador.

  • El contracte d’aval sol formalitzar-se en l’àmbit mercantil per garantir el pagament mitjançant documents de gir (lletres de canvi, xecs, pagarés …), assumint l’avalador l’obligació de pagament si l’obligat a aquest l’incompleix.
  • També solen formalitzar-se quan se sol·licita a una entitat bancària que aporti la seva garantia per assegurar una obligació de pagament o reforçar certes decisions o operacions: licitacions, concursos, arrendaments, responsabilitats associades a càrrecs …
  • Així mateix, hi ha avals que no són financers sinó tècnics: garanteixen obligacions que no són de pagament, com el compliment d’obres, la bona fi d’operacions …

Aquest contracte de garantia personal és, en essència, un contracte de fiança, encara que amb algunes diferències de regulació amb aquest (es conté en la Llei canviària i en el Codi Civil): per exemple, en certs drets del garant.

Són els drets de cobrament que s’hauran de satisfer abans que els altres en el concurs.

Els deutes que corresponguin a aquests s’han de saldar els primeres amb càrrec al patrimoni del deutor, sense comptar els de drets garantits.

Entre d’altres, són d’aquest tipus els deutes per impagament de salaris recents de treballadors (fins a cert límit), despeses del propi concurs, pagaments per aliments (fins a cert límit), certes obligacions nascudes un cop iniciat el concurs …

Són els drets de cobrament amb major preferència, sense comptar els crèdits contra la massa.

N’hi ha de dos tipus:

  • Amb privilegi especial. Es salden a part, amb els béns afectes. Són els deutes garantits amb hipoteques, penyores i altres tipus d’afeccions de béns.
  • Amb privilegi general. S’inclouen alguns com els impagaments de retencions fiscals o de cotitzacions a la Seguretat Social, altres impagaments per salaris o indemnitzacions laborals (fins a cert límit), certes reclamacions per responsabilitat civil, el 50% de certs altres crèdits amb creditors públics (Hisenda, Seguretat social …), etcètera.

Són els drets de cobrament que no s’enquadren en cap de les altres categories de crèdits (contra la massa, privilegiats o subordinats).

31 de març 2021

Hi ha aspectes controvertits en la regulació de la Llei de la Segona Oportunitat? | ✅ FAQ #80

Llei de la Segona Oportunitat

GRATIS