És l’habitatge d’una persona que manté en ella la seva residència habitual (principal).

Hi ha normatives diferents que estableixen alguns requisits perquè un habitatge pugui considerar-se habitual. Per exemple, la normativa fiscal exigeix ​​que sigui la residència durant al menys tres anys (excepte trasllat recent per raons de matrimoni, separació, laborals …) o s’habiti de manera efectiva i permanent sense que transcorri un termini superior a dotze mesos des de la data d’adquisició o acabament de les obres.

Cal tenir en compte, a més, que per a considerar que hi ha residència habitual al país cal que es resideixi en el seu territori al menys 183 dies a l’any.

Terme que s’utilitza sovint per al·ludir a una segona residència de vacances, però que, en general, a diversos efectes (fiscals, per liquidació …), pot utilitzar-se per fer referència a tota propietat que tingui un particular d’immobles residencials que no constitueixin el seu habitatge habitual.

Pot tractar-se d’habitatges de vacances, heretats, compartits (adjudicats a cònjuges separats o excònjuges després de divorcis), d’inversió …

És el règim econòmic matrimonial establert per defecte en el Codi Civil per als territoris que apliquen la regulació civil comú.

S’anomena societat de guanys. (S’aplica en aquests territoris si no se’n pacta un altre).

Bàsicament, implica l’existència d’un patrimoni comú als cònjuges que es forma amb els ingressos obtinguts per aquests durant la vigència de règim, sense comptar els béns legalment considerats privatius (béns anteriors al matrimoni, donacions, herències, roba personal ordinària …).

Són béns de guanys (comuns), entre d’altres, les rendes de la feina, els interessos i rendiments d’altres fons o béns (siguin o no comuns), les empreses fundades o els béns adquirits amb fons o guanys …

03 d'abril 2021

Quins efectes pot tenir la Llei de Segona Oportunitat sobre el meu habitatge habitual? | ✅ FAQ #52

Llei de la Segona Oportunitat

GRATUÏTA