És el règim econòmic matrimonial establert per defecte en el Codi Civil per als territoris que apliquen la regulació civil comú. S’anomena societat de guanys.

Bàsicament, implica l’existència d’un patrimoni comú als cònjuges que es forma amb els ingressos obtinguts per aquests durant la vigència de règim, sense comptar els béns legalment considerats privatius (béns anteriors al matrimoni, donacions, herències, roba personal ordinària …).

Són béns de guanys (comuns), entre d’altres, les rendes de la feina, els interessos i rendiments d’altres fons o béns (siguin o no comuns), les empreses fundades o els béns adquirits amb fons o guanys …

Hi ha territoris que apliquen per defecte un altre règim: per exemple, a Catalunya, a la Comunitat Valenciana i a les Illes Balears s’aplica el de separació de béns; a Aragó, el de consorci conjugal (més semblant al de guanys); a Navarra, el de conquestes (també similar al de guanys) …

Per no aplicar el règim legal per defecte en el territori generalment cal formalitzar capitulacions matrimonials (acords dels cònjuges sobre el règim matrimonial).

Són mitjans de pagament sustentats en una targeta que es diferencien de la targeta de crèdit i de dèbit en què només contemplen la possibilitat de pagament ajornat amb interessos: no inclouen l’opció de pagament a final de mes sense interessos ni la de pagament al comptat (apunt immediat en el compte associat).

En disposar només de la modalitat a crèdit amb interessos, funcionen com una línia de crèdit en compte corrent. Admeten només el pagament del total pendent amb quota fixa o amb quota periòdica (amb uns mínims i màxims).

El fet que aquestes targetes meritin sovint interessos elevats i no disposin d’opcions per evitar-los ha donat lloc a una forta controvèrsia sobre l’escassa adequació d’aquest tipus de producte per a molts consumidors.

En aquesta línia, hi ha hagut decisions judicials que han determinat que algunes d’aquestes targetes, comercialitzades entre el públic amb certa agressivitat, tenien interessos abusius i les seves condicions de pagament allargaven l’operació de crèdit.

La conseqüència és que això ha obert la porta a les reclamacions d’usuaris endeutats a les entitats emissores per aquest tipus d’instrument de pagament.

No s’ha de confondre aquest tipus de targeta amb la majoria de les targetes de crèdit convencionals que disposen de l’opció de fixar el pagament ajornat a quota proporcional o fixa però també permeten al titular optar pel pagament sense interessos a final de mes.

31 de març 2021

Per quins motius he de consultar un advocat expert en la Llei de la Segona Oportunitat? | ✅ FAQ # 85

Llei de la Segona Oportunitat

GRATUÏTA