Qui pot acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat?

El Mecanisme de Segona Oportunitat està dirigit només a persones naturals en situació d’insolvència. Poden ser particulars o autònoms.

Com a particulars considerem als que, tinguin o no una activitat laboral, no són titulars d’un negoci com a professionals o empresaris en situació d’alta.

Pel que fa als autònoms, dins d’aquests hi pot haver professionals, artistes, comerciants, petits empresaris i emprenedors …, propietaris tots ells del seu negoci en situació d’alta (o de baixa temporal).

A continuació presentem un desglossament força complet de qui pot entrar en aquestes categories.

Particulars

Són aquelles persones (individus) que desenvolupen activitats per compte d’altri, cobren prestacions o no tenen activitat:

• Treballadors fixos o temporals: empleats laborals d’empreses, entitats, associacions …
• Quadres intermedis i directius d’empreses (amb contractes laborals o d’alta direcció).
• Funcionaris d’organismes i institucions, i personal interí (laboral).
• Persones en situació d’atur (que no sigui només una baixa momentània de les activitats econòmiques), estiguin o no inscrits com a demandants d’ocupació.
• Persones en atur temporal (per un ERTO).
• Autònoms habituals en situació de baixa temporal per falta de clients, treballs molt irregulars, activitats estacionals …
• Persones en situació de baixa per incapacitat transitòria (accident, malaltia …).
• Pensionistes per jubilació, invalidesa (incapacitat permanent) o viduïtat.
• Altres (per exemple, rendistes, persones en anys sabàtics no remunerats, mestresses de casa, estudiants, doctorands, perceptors de rendes mínimes …).

Professionals autònoms

Són negocis individuals amb estructures senzilles (moltes vegades només els compon la persona que presta el servei, com a únic titular):

• Professionals liberals, adscrits al RETA (règim d’autònoms de la Seguretat Social) o a una mútua alternativa: advocats, procuradors, enginyers, arquitectes, aparelladors, metges, gestors administratius …
• Professionals freelancers: traductors, redactors, correctors, periodistes i fotoperiodistes no adscrits a mitjans, fotògrafs … (A vegades combinen altes i baixes).
• Col·laboradors autònoms d’empreses: lampistes, pintors, repartidors, venedors, telefonistes, agents d’assegurances, cobradors …
• Autònoms dependents (treballen sobretot amb un client).
• Prestadors autònoms de serveis no laborals: neteja, tasques de la llar, cures personals o de geriatria, classes particulars …
• Artistes que no treballen amb contractes laborals i no han creat entitats amb personalitat jurídica: actors, pintors, escultors, músics, tècnics de cinema i teatre …
• Esportistes professionals quan no treballen amb contractes laborals: tennistes, atletes, alpinistes, esquiadors, boxejadors, lluitadors, toreros …
• Socis treballadors de cooperatives o societats laborals (respecte dels seus propis deutes).
• Professionals en situació de baixa temporal d’activitat per accident o malaltia.

Petits empresaris individuals

Són negocis individuals. Actuen en sectors diversos, sense forma societària (el titular és també autònom). Poden ser microempreses (negocis amb menys de 10 treballadors i facturació per sota de 2 milions d’euros) o petites empreses, cosa poc habitual sense format societari (tenen un màxim de 50 treballadors i facturen menys de 10 milions d’euros).

• Petits comerciants: quioscos, òptiques, papereries, llibreries, fruiteries, farmàcies, botigues de queviures, botigues de roba, botigues d’informàtica i electrodomèstics, ferreteries, estancs, basars i botigues de regals, perruqueries, salons de bellesa, veterinaris …
• Titulars de petites empreses de prestació de serveis sense forma societària: fontaneria, electricitat, instal·lacions, reparacions, reformes, neteja, missatgeria i transports …
• Emprenedors (com certes startups, negocis de venda o serveis on line amb alt ús de tecnologies) en la seva fase inicial, encara sense forma societària, que pivoten de manera temporal sobre el titular fundador (autònom), recolzat per uns pocs empleats o col·laboradors.

Tenint en compte el que acabem de dir fins ara, qui NO podrà acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?

Doncs tots aquells negocis que, tot i ser de petita dimensió (comerços, serveis …), desenvolupen la seva activitat mitjançant societats de responsabilitat limitada (les més habituals) o mitjançant altres modalitats societàries (societats anònimes, laborals, cooperatives, professionals .. .), fins i tot encara que tinguin un sol soci.

I tampoc altres ens que, com les societats, són igualment persones jurídiques (certes fundacions, corporacions, associacions …).

Els problemes d’insolvència i impagament de les persones jurídiques es canalitzen també a través d’acords extrajudicials i procediments concursals (l’ordinari o l’abreujat), però no podem parlar en aquest cas d’un Mecanisme de Segona Oportunitat.