Quina diferència hi ha entre la falta de liquiditat i la insolvència? | ✅ FAQ #20

Sense entrar en els aspectes tècnics comptables:

• La falta de liquiditat és la incapacitat de complir els pagaments immediats (a curt termini). Té en compte els fons disponibles amb rapidesa respecte dels deutes a curt termini (vençuts o amb venciment imminent).
• La insolvència és la impossibilitat d’afrontar tots els pagaments (despeses, interessos …) i devolucions del capital prestat, a curt, mitjà i llarg termini. Té en compte el total de diners i patrimoni respecte del total de deutes.

Per tant, algú amb liquiditat pot afrontar els seus pagaments immediats o propers amb facilitat. Algú amb solvència té patrimoni per cobrir deutes: pot afrontar pagaments fins i tot a mig i llarg termini, sigui perquè té fons suficients, sigui perquè posseeix actius que si fa falta pot convertir en diners per a realitzar els pagaments o aconseguir finançament a un termini adequat.

Algunes situacions possibles

Problemes de liquiditat

Els pagaments regulars es realitzen a partir d’efectiu, diners de comptes bancaris i línies de crèdit, però a vegades poden aflorar problemes de liquiditat que portin a l’endarreriment o impagament de deutes vençuts. Això passa, per exemple, quan:

• Fallen els ingressos.
• Alguns clients es demoren en els pagaments.
• S’esgoten els estalvis en els comptes.
• Els bancs tallen línies de crèdit …

Liquiditat limitada amb possibilitats de desinversió ràpida

En alguns casos, el deutor, encara que es veu en problemes, manté certa liquiditat, ja que pot recórrer a altres productes de fàcil desinversió (venda, rescat, reemborsament …) sense pèrdues significatives:

• Dipòsits a termini.
• Participacions en fons d’inversió mobiliaris.
• Accions de societats cotitzades.
• Valors de renda fixa (entre ells, el deute públic).
• Assegurances de vida-estalvi.
• Plans de pensions (en cas d’atur o malaltia greu) …

Escassa liquiditat mantenint certa solvència

Diferent és la circumstància que es produeix quan el deutor té poca liquiditat (no pot aconseguir diners de manera ràpida), però manté una acceptable solvència per disposar de béns vendibles o utilitzables com a garantia de préstecs:

• Automòbils amb valor rellevant.
• Joies o obres d’art.
• Immobles de valor o en zones amb molta demanda …

Liquiditat momentània amb escassa solvència

A més dels casos en què hi ha poca liquiditat però acceptable solvència, també es donen situacions en les quals el deutor presenta una escassa solvència si pensa en tots els compromisos de pagament regulars que estan previstos a mig i llarg termini, però manté certa liquiditat momentània per els pagaments imminents i propers, perquè encara li queden fons o disposa d’ajuts de tercers.

També pot produir-se aquesta situació si el deutor té béns de valor però de molt difícil venda o afectació com a garantia i, tot i que encara compleix amb els pagaments que arriben al seu venciment, intueix que es veurà abocat de manera imminent a no poder atendre’ls.

Manca de liquiditat i de solvència

En aquesta situació, el deutor ja no pot pagar els venciments pròxims, no té inversions suficients que pugui desfer per atendre’ls i no té béns d’interès per al mercat que pugui vendre o dels que es pugui desprendre.

L’àmbit del Mecanisme de la Segona Oportunitat

El mecanisme de la Llei de Segona Oportunitat, com altres procediments concursals, està pensat per a situacions d’insolvència actual o imminent, la qual es dóna quan no es pot complir regularment les obligacions exigibles, o es creu que això  passarà en breu.

Si només es tracta de problemes de liquiditat, o si aquesta és limitada però queda coberta per un patrimoni de fàcil desinversió, el deutor potser pugui disposar de fons, béns i drets per fonamentar vies ràpides de solució sense arribar al concurs: cancel·lacions, vendes, rescats, reemborsaments, refinançament, fiances, suport de tercers, etc.