Un quitament és un acord que es formalitza entre deutor i creditor perquè l’import d’un deute pendent es redueixi i això faciliti al primer assumir el pagament de la quantitat restant.

Així, el creditor renuncia al dret de cobrament d’una part de l’import a canvi d’un pacte o conveni en què el deutor es compromet a saldar la resta del deute en determinades condicions.

En els procediments preconcursals (i en el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat) aquesta mesura es pot pactar en la fase d’Acord Extrajudicial de Pagaments, com a manera d’evitar el concurs. Pot anar acompanyat, a més, d’acords d’espera (ajornament), plans de pagament amb fraccionaments …

També poden acordar-se reduccions de deute en altres fases (per exemple, en un conveni a l’inici del concurs).

Una espera és l’acord que es produeix entre deutor i creditor perquè l’import pendent de pagament es satisfaci després d’un ajornament. Aquest pot referir-se al pagament d’interessos, del principal o de tot el degut.

En els procediments preconcursals (i en el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat) es pot pactar una espera (de fins a 10 anys) en la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, com a manera de facilitar que es satisfaci el deute i amb això evitar el concurs. Però també poden acordar-se en altres fases (conveni a l’inici del concurs, plans de pagaments per aconseguir l’exoneració …).

Calendaris de pagaments que pacta el deutor amb els creditors a la via diferida d’accés al BEPI (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet) per saldar els deutes no exonerables que estiguin pendents. Pot tenir fins a cinc anys.

També es poden pactar plans de pagament en els acords extrajudicials i en les propostes de conveni a l’inici del concurs (en aquest últim cas només si es tracta d’autònoms).

Estrictament, una cessió de béns és l’operació per la qual el deutor transfereix al creditor la possessió d’alguns béns i de la seva administració però només perquè els liquidi i apliqui l’import obtingut per saldar el deute que tenia pendent de pagament. No es transfereix la propietat.

En sentit ampli, com fa la Llei Concursal, pot diferenciar-se entre cessió de béns per a pagament i cessió de béns en pagament. La primera és l’operació aquí esmentada, mentre que la segona és la que s’anomena habitualment dació en pagament, en la qual el deutor sí transfereix la propietat dels béns al creditor com a manera de saldar el deute mitjançant una prestació substitutiva de la inicialment fixada.