Què passa amb el meu cotxe a la Llei Segona Oportunitat?

Si el deutor s’acull a la llei de segona oportunitat i, per tant, a la via concursal, els vehicles de propietat del deutor es poden vendre directament o subhastar en la liquidació del procediment, o fins i tot abans, juntament amb altres béns. Conservar-lo també és possible, sobretot si es tracta d’un autònom i és un bé necessari per a l’activitat i aconsegueix formalitzar un pacte o un pla de pagaments que ho permeti.

Conservar cotxes i altres vehicles amb la llei de segona oportunitat

La utilitat de cada bé inclòs en el patrimoni del deutor és un factor que sempre es té en compte en el procediment concursal.

En principi, els béns del deutor (excepte els que no es poden embargar) són útils si tenen un valor suficient que permeti vendre’ls o cedir-los en pagament als creditors.

Però en alguns casos, també es pot estimar la utilitat que un bé reporti al mateix deutor per tal d’adquirir ingressos. Això també comportarà un benefici per als seus creditors, ja que si el deutor té més fons, podrà afrontar més pagaments.

El cas dels vehicles (cotxes, motos, furgonetes…) és prototípic d’aquesta idea. No es donarà el mateix tractament a un vehicle necessari per a una activitat econòmica per compte propi, i fins i tot requerit per a una feina, que per a un que només s’utilitza només per a moments d’oci.

L’altre factor important en el tractament que es doni a un vehicle del deutor serà el seu valor. Per ser útil en una subhasta per a una venda directa, ha d’estar en bon estat, no castigat amb càrregues i gravàmens i amb un valor acceptable en el mercat, de manera que aquest prometi un resultat de l’alineació que justifiqui emprendre-la.

Diferents supòsits de vehicles en el patrimoni del deutor

El tractament que es doni al vehicle del deutor en el procediment dependrà, per tant, de les seves circumstàncies:

• Que siguin vehicles particulars o afectes al negoci autònom.
• El fet que es tracti de vehicles de gamma alta com antics, en bon estat i amb un preu elevat per a col·leccionistes, siguin seminous amb valor de mercat ordinari segons marca o tinguin poc valor al mercat (pel seu mal estat, el seu elevat quilometratge o per la seva antiguitat i tractar-se de marques i models poc apreciats al mercat de segona mà).
• L’existència de càrregues (multes, afeccions…) que subestimen el seu potencial en una liquidació.
• Que els vehicles s’hagin comprat al comptat o els crèdits de compra ja s’hagin pagat, o s’estiguin adquirint en aquell moment mitjançant finançament (crèdits personals, préstecs hipotecaris per a habitatge o negoci que donaven marge…)
• L’existència de clàusules de reserva de domini en el contracte d’adquisició.
• Que siguin vehicles adquirits per un autònom mitjançant una operació de lísing o arrendats mitjançant rènting.

Sobre el lísing — que és una operació que sovint es realitza amb vehicles d’empresa i autònoms —, cal tenir en compte que els arrendadors tindran un crèdit privilegiat sobre el vehicle de la mateixa manera que una entitat que concedeix un préstec hipotecari el té sobre l’immoble hipotecat.

I el mateix passa amb els venedors que tenen reserva de domini (per exemple, en vendes a terminis). Cal, per a això, que els arrendadors o venedors inscriguin l’operació en el Registre de Béns Mobles i la formalitzin en un model oficial que dona força executiva.

Pel que fa als de rènting, no es podrien alienar, ja que no serien propietat del deutor.

Què pot passar amb els vehicles abans de cancel·lar deutes

Un cop iniciat un procediment concursal, els vehicles propietat del deutor, estiguin íntegrament pagats o no, es tindran en compte en l’inventari de béns (massa patrimonial que es dedicaria a liquidar deutes dels creditors).

Tant si s’arriba a la fase de liquidació, com si es pren la decisió d’alienar actius abans d’aquesta — per convenir als efectes del procediment — és possible que el deutor, si no arriba a un pacte previ amb els creditors que l’eviti, perdi la propietat dels seus vehicles.

En general, la sortida d’un vehicle del patrimoni del deutor es pot produir de diferents maneres:

• Venda amb adjudicació directa a un comprador.
• Venda en subhasta.
• Cessió del vehicle en pagament o per a pagament (per liquidar el deute amb ell o que el creditor liquidi o redueixi el deute amb els diners que n’obtingui).
• Execució del bé, via embargament per reclamacions, si no se suspèn l’acció judicial o administrativa (perquè no és necessària per a l’activitat).
• Execució de la garantia, si el vehicle està hipotecat (una mica menys habitual) i no s’ha suspès l’execució.
• Execució ràpida (sumària) del bé si es tractava d’un lísing o d’una venda amb reserva de domini (inscrita en el Registre de Béns Mobles i formalitzada en el model oficial).

Però tot i que hi hagi deutes, no tot estarà sempre perdut. En alguns casos serà possible en el procediment que un vehicle del deutor romangui en el seu poder.

Com poden actuar els creditors que busquen execucions o recuperacions

En general, l’obertura del procediment concursal suspèn i paralitza algunes execucions de creditors amb garanties reals. De totes maneres, es podran continuar o iniciar si els béns afectes no són necessaris per a la continuació de l’activitat econòmica del deutor.

Aquesta suspensió o paralització cessa si:

• Ha passat un any des que es va obrir el procediment sense que s’hagi obert la fase de liquidació.
• S’obre la fase de liquidació.
• Aquestes execucions suspeses s’afegeixen al procediment com a peça separada i, es reprenen, però ja dins d’ella.

Si s’obre la fase de liquidació, ja no es podran iniciar execucions sobre béns per qui no les van exercitar abans de l’obertura del procediment o després d’un any d’aquest.

Tot això és aplicable tant a les execucions d’aquesta mena de béns per crèdits amb garantia real com a les recuperacions de béns per una reserva de domini o en operacions d’arrendament financer (lísing).

Per tant:

• Un VEHICLE NECESSARI per a l’activitat del deutor podrà executar-se (i recuperar-lo per l’arrendador financer, venedor amb reserva de domini o creditor amb dret de seguretat):
  • Abans d’obrir el procediment.
  • Després d’un any si no es va obrir la liquidació.
  • En la liquidació, si així es decideix i si es tractava d’una execució suspesa.

Un VEHICLE NO NECESSARI per a l’activitat del deutor podria executar-se en qualsevol moment, sempre que el jutge concursal declari que el seu negoci autònom no el necessita. (Pot haver-hi excepcions i hi ha certes controvèrsies sobre aquest tema en casos com el lísing).

Com conservar un vehicle durant la via concursal (segona oportunitat)

Si el deutor es planteja com podria conservar el seu vehicle si s’acull a la llei de la segona oportunitat, la solució té aquests vessants:

• Patrimoni suficient — Podria aconseguir-ho si són suficients altres béns per pagar els deutes. No és habitual, perquè quan s’arriba a la via concursal, poques vegades es tenen diners per resoldre tots els impagaments o compromisos pendents.
• Cotxe d’escàs valor — Una altra opció fora causada pel valor reduït del vehicle. Si no es pot vendre, és probable que quedi en el seu poder i ús. Segurament ja estarà pagat, sense cap operació en curs de lísing o de venda a terminis amb reserva de domini. Però perquè aquesta propietat sigui ignorada, ha de tenir un valor insignificant. Si, per exemple, es poden treure més de dos mil euros, seria recuperat per algun creditor o es vendria en subhasta.
• Pacte amb els creditors – També podria mantenir la propietat del vehicle si s’acordés amb el creditor (si es tracta d’un bé afecte a un deute), o amb els creditors en general, que no es vengués i el pogués continuar utilitzant.

Per què pot ser convenient pels creditors que el deutor es quedi amb un vehicle en lloc d’intentar convertir-lo en diners per als seus cobraments?

Perquè es presumeix que, si el retingués, li trauria un rendiment que podria donar lloc a millors possibilitats per a aquest cobrament.

• Això passarà si es tracta d’un bé afecte a la seva activitat econòmica com a autònom i la continuarà, perquè ha formalitzat un pla de continuació o un pla de pagaments que contempla aquesta decisió. Un vehicle afecte al negoci pot ser útil en l’activitat per a transports, repartiments, visites comercials… També podria ser estoc a la venda si el teu negoci és vendre vehicles, com un concessionari, tot i que és un supòsit més improbable en autònoms.
• Així mateix, encara que s’hauria de demostrar i no seria fàcil, un vehicle es podria considerar útil perquè algú, particular o autònom, es desplaci al seu lloc de feina (laboral) si no tingués cap altra alternativa (perquè és un lloc mal comunicat o de difícil accés). En aquest cas, conservar-lo li permetria obtenir ingressos del seu salari que, sobretot si s’excedissin les quantitats que no es poden embargar, serien útils per complir aquest calendari de pagaments.

Deutes associats a vehicles que continuen pendents després de liquidar patrimoni

La liquidació de vehicles pot deixar en alguns casos deutes impagats.

Així mateix, poden existir altres deutes associats a aquests que es paguin en el procediment o quedin pendents de pagament:

• Impagament de quotes de crèdits personals finalistes (concedits per a la compra del vehicle privat o del negoci).
• Multes imposades.

Els primers entren dins dels exonerables amb l’EPI (exoneració del passiu insatisfet), encara que hi pot haver algun dubte en el cas de les multes (perquè són crèdits amb creditors públics i perquè en alguns casos poden derivar d’infraccions molt greus).

Així mateix, poden existir certes càrregues sobre els vehicles que es mantinguin o es cancel·lin si es liquiden els deutes vinculats.

Què pot contenir un informe de la DGT sobre un vehicle

La Direcció General de Trànsit (DGT) posa a disposició de les parts interessades diversos tipus d’informes sobre vehicles. Tenen gran utilitat quan es preveu la seva vendre o adquisició en el mercat d’ocasió o de manera privada.

La informació sobre el vehicle la tindrà en compte qui hagi de vendre’l, i en el procediment, però també li convé conèixer-la al titular del vehicle per valorar-ho com a element del seu patrimoni i per la seva potencial utilitat (ús o venda).

Tipus d’informes

Existeix un informe reduït — identificació i incidències -, diversos per segments d’informació — de titularitats, de càrregues, de dades tècniques… — i un informe complet, amb tota mena de dades. Són de gran interès per a aquells que vulguin fer una primera valoració d’un vehicle ja en ús.

Al deutor i als creditors els pot interessar per estimar la utilitat del vehicle i el seu potencial per a una venda, encara que sempre s’hagi de comprovar amb una inspecció mecànica directa (no només confeccionada amb informació comunicada per tercers).

Informe complet de la DGT

Inclou tota mena d’informació sobre el vehicle:

• Dades del titular — Identificació del titular o titulars, i si és d’una empresa de rènting.
• Identificació del vehicle — Dades com bastidor, marca, model, data de matriculació, municipi on es paga l’impost de circulació…
• Dades sobre l’Assegurança Obligatòria — Assegurança i entitat.
• Inspecció Tècnica de Vehicles — Historial d’inspeccions ITV del vehicle, dates, estacions ITV, defectes detectats, terminis de caducitat ITV, quilometratge i diagnòstic (favorable, desfavorable, circulació caducada, negativa).
• Història de baixes — Indicació de si el vehicle està de baixa o ho ha estat, motius i períodes de la baixa.
• Historial de quilometratge — Recopilació de les lectures del comptaquilòmetres comunicades a la DGT, data i procedència (estació ITV, declaració voluntària, lectures de tallers…). Només es reflecteixen les dades rebudes: no s’acredita la seva veracitat.
• Indicador de vehicle amb denegatòria — Indicació d’incidència denegatòria si escau. Pot significar restriccions a corregir abans de la seva possible venda o altres tràmits.
• Informació tècnica — Dades que descriuen tècnicament el vehicle i consten al registre: potència, dimensions, tipus de combustible, places, masses màximes…
• Informació ambiental — Dades com combustible o combustible principal, consum per quilòmetre, tecnologia elèctrica o híbrida, autonomia màxima de les bateries elèctriques…
• Història de titulars — Nombre de propietaris que ha tingut el vehicle, dates i condició de persona física o jurídica dels titulars.
• Càrregues o gravàmens — S’indiquen determinades càrregues que poden pesar sobre el vehicle:
  • Embargaments judicials o administratius per garantir deutes del titular. No impedeixen la transferència.
  • Reserves de domini, per adquisicions fraccionades amb aquesta condició, el que significa que la propietat no es transfereixi fins al pagament total del preu. Impedeix la transferència fins que no es cancel·la la reserva.
  • Operacions de lísing, que són arrendaments amb opció final de compra. Un cop pagades totes les quotes, l’arrendatari adquireix la propietat del vehicle, però es comptabilitzen com a compres per a la seguretat de l’exercici del pagament final si s’arriba a aquest. La transferència requereix la cancel·lació prèvia de l’arrendament.
  • Operacions de rènting, que suposen que l’usuari l’utilitza — pagament de quotes de lloguer, assegurança, manteniment… — però que no és de la seva propietat, de manera que l’usuari no el pot transferir.
  • Precintes, siguin judicials o administratius, que impedeixen la circulació del vehicle i impliquen la seva immobilització.
  • Hipoteca mobiliària, que implica l’afectació del vehicle com a garantia real del pagament d’un deute o crèdit.
• Seguretat del vehicle — Puntuació en el sistema Euro NCAP (Programa europeu d’Avaluació de Vehicles Nous) sobre la seguretat dels vehicles.

També és rellevant comprovar si s’ha pagat l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), conegut com a impost de circulació. Es pot esbrinar també sol·licitant l’informe o consultant taulers d’edictes.

Càrregues o gravàmens que pugui tenir un vehicle

Les càrregues, gravàmens o operacions que associen el vehicle a deutes o en condicionen l’ús i transmissibilitat es poden esbrinar per fonts diverses, depenent de quina es tracti:

• Informes de la DGT (com els comentats complets o els parcials).
• Informació del Registre de Béns Mobles.
• Fitxers de morositat (o de deute).
• Informes privats sobre morositats.
• Tauler Edictal de Sancions (TESTRA), de la DGT
• Tauler Edictal Únic (TEU), del BOE.

Aquests són alguns d’aquests factors que poden influir en el seu valor i potencial per a una alienació:

• Reserva de domini.
• Crèdit finalista impagat.
• Hipoteca mobiliària.
• Lísing.
• Rènting en curs (respecte de l’arrendador).
• Cotxe llogat.
• Anotació preventiva d’embargament.
• Embargament judicial o administratiu.
• Multes.
• Precinte.
• Retenció administrativa per incidències diverses.
• Afeccions fiscals o impagaments tributaris (circulació, IVTM…)
• Denegatòria a causa de tràmits de transmissió incomplerts…