Llei de la segona oportunitat: novetats després de la reforma concursal del 2022

La reforma de la Llei Concursal publicada el setembre del 2022 ha suposat canvis molt rellevants en la llei de segona oportunitat. Aquest mecanisme, regulat en la Llei Concursal, permet ara cancel·lar més deutes, amb menys requisits, a menor cost i en menys temps.

Modificacions de la Llei Concursal

La Llei Concursal és una norma tècnicament complexa que ha estat objecte de nombroses modificacions des que es va promulgar a principis d’aquest segle.

Una d’elles, la reforma de maig de 2020, va actualitzar i modernitzar la redacció i estructura de la norma sense alteracions substancials, donant lloc a l’actual Text Refós de la Llei Concursal, que és la norma vigent.

Reforma de la Llei Concursal de 2022

De les modificacions recents de la Llei Concursal, és molt rellevant la reforma de setembre de 2022, que en aquest context va modificar molts aspectes dels procediments concursals i va modernitzar el règim de la segona oportunitat, ajustant-lo a les directives de la Unió Europea.

Aquesta Reforma de la Llei Concursal ha suposat la reforma de la llei de segona oportunitat (normativa relativa a l’exoneració de deutes continguda en aquesta).

Pots consultar la norma actual en aquest enllaç: Text Refós de la Llei Concursal

Entre altres novetats, aquesta reforma:

• Suprimeix alguns instruments de preconcursals i en crea un per a les empreses — els plans de reestructuració — i un altre que serveix per als petits negocis (incloent-hi la majoria dels autònoms) – els plans de continuació. El primer és completament preconcursal i el segon ho és només en la negociació.
• Agilitza la tramitació del concurs de creditors amb diverses modificacions en la seva tramitació.
• Crea una modalitat de concurs per a autònoms i petites empreses: el procediment especial per a microempreses, més senzill i amb un component telemàtic més gran en la seva tramitació (plataforma electrònica, formularis normalitzats, administrador concursal potestatiu…).
• Modifica la regulació del mecanisme de segona oportunitat, facilitant la cancel·lació de deutes més àmplia i ràpida i amb criteris més clars.

La nova llei de segona oportunitat del 2022, continguda a la Llei Concursal, ho facilita ara tot per a cancel·lar deutes.

Llei de la segona oportunitat: novetats de la reforma concursal de 2022

Els particulars tramitaran la cancel·lació de deutes al final d’un concurs de creditors (que per persones físiques sol ser més senzill que el concurs de mitjanes i grans empreses societàries).

Per la seva banda, una gran part dels autònoms ho faran en un procediment especial de microempreses (si superen uns límits, ho farien també en un concurs).

La reforma de la Llei Concursal ha suposat la reforma de la llei de segona oportunitat, que és com es coneix col·loquialment la regulació de la cancel·lació de deutes.

Aquestes són algunes de les NOVETATS MÉS RELLEVANTS introduïdes en la normativa de segona oportunitat per la reforma del 2022:

• Menys requisits per a la cancel·lació de deutes
  • Eliminació de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, un pacte preconcursal que, amb ajuda d’un mediador, gairebé sempre s’intentava per evitar el concurs i reduir pagaments mínims abans de cancel·lar deutes.
  • Supressió del límit de cinc milions d’euros de passiu (deute), associat a l’esmentat acord extrajudicial de pagaments.
  • Supressió de l’obligació de pagar alguns deutes prioritaris per poder cancel·lar altres deutes. Ara el que importa és quins deutes són cancel·lables i quins no.
  • Eliminació del requisit de no rebutjar ofertes de feina per poder cancel·lar deutes mitjançant un pla de pagaments.
• Llista específica de deutes no exonerables
  • Inclusió d’una nova llista específica de deutes no exonerables, que defineix quins poden ser cancel·lats si no és possible abonar-los en el procediment concursal. El resultat és que es poden cancel·lar més tipus de deutes que abans de la reforma.
  • Possibilitat d’exonerar deutes amb l’Agència Tributària (o hisendes forals) i la Seguretat Social, amb uns límits determinats (10.000 màxims per administració, amb un límit intermedi). Suposa una excepció, ja que, en general, els deutes amb administracions públiques no són cancel·lables. (Fins a la reforma cap era exonerable, encara que alguns jutges ho permetien en algunes sentències).
• Dues vies alternatives per a la cancel·lació de deutes
  • Creació de dues vies de tràmit de l’exoeneració de deutes: la liquidació patrimonial i el pla de pagaments.
  • El pla de pagaments evita la liquidació. Abans de la reforma, aquest pla era un segon pas després de no poder pagar un mínim de deutes en una liquidació.
• Via del pla de pagaments
  • Menció més detallada del que ha de contemplar el pla de pagaments.
  • Terminis de tres i cinc anys per al pla de pagaments (abans era de fins a cinc anys).
  • S’accepta un incompliment de pla de pagaments sense perjudicar l’exoneració, amb determinades condicions, com per malaltia greu, accident o fet greu imprevisible similar (si es compleixen altres compromisos).
• Habitatge i hipoteques
  • Regulació més explícita de la possibilitat de conservar l’habitatge, optant per un pla de pagaments de cinc anys. (abans podia dependre del que acceptés un jutge en determinades circumstàncies.)
  • Possibilitat d’ajustaments de quotes de préstecs per tenir en compte només el deute cobert per la garantia (com la hipoteca).
• Temps mínim entre exoneracions
  • Es redueix el termini, que ara és de dos o cinc anys respecte a l’anterior (depenent de si es tractava d’un pla de pagaments o d’una liquidació, respectivament), mentre que abans s’excloïa per a la via del pla de pagament si hi havia hagut alguna exoneració en els deu anys anteriors.
  • L’exoneració de crèdits públics, limitada en tipus de creditors i quantitats, només es pot produir una vegada.
• Revocació (anul·lació) de la cancel·lació de deutes
  • El termini per sol·licitar la revocació de l’EPI per ocultació de béns es redueix a tres anys (era de cinc).
  • La causa de millora substancial de la situació econòmica per herència, llegat o donació, o per premi en loteries o apostes, és ara general i no només vinculada al pla de pagaments. També té un termini de tres anys.
  • La revocació per conductes irregulars també està subjecta a un termini de tres anys i es limita a sentències o resolucions fermes per determinats delictes o infraccions administratives greus.
  • S’inclou una revocació mitjançant la via del pla de pagaments d’incompliment més específic, per no destinar prou recursos disponibles als pagaments de deute exonerable.
• Agilització del procediment i menor cost
  • Alguns terminis del concurs es redueixen, i s’indica una durada màxima de dotze mesos, encara que es pot prorrogar si es deu a una complexitat especial.
  • La fase preconcursal ja no és necessària per a suavitzar els requisits de pagament mínim en l’exoneració per la via ràpida i, per tant, es prescindeix del mediador (o notari).
  • Se simplifica la tramitació dels procediments en què el deutor no té patrimoni (abans tenien més variants), i en alguns casos poden no tenir administració concursal.
  • Es crea el procediment especial per a microempreses, que també pot concloure amb l’exoneració, després d’una tramitació concursal més senzilla.