És la norma que regula els procediments del concurs de creditors i alguns acords preconcursals que poden donar-se abans d’aquest per evitar-lo.

La norma concursal vigent és la següent:

• Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

Dins d’aquesta norma es preveu la regulació del Mecanisme de Segona Oportunitat introduïda el 2015 per la coneguda com a Llei de la Segona Oportunitat.

El deutor pot demanar que s’homologui judicialment un acord de refinançament amb creditors si és en la modalitat col·lectiva i compleix certs requisits.

Aquest pas dóna més força executiva a l’acord a l’efecte de vinculació, finalització d’execucions, aixecament d’embargaments, extensió d’altres efectes …

És un dels tipus d’acord preconcursal que pot intentar el deutor insolvent, persona natural o jurídica, amb els seus creditors.

La Llei contempla diversos requisits: Sempre s’exigeix ​​que hi hagi un pla de viabilitat del negoci del deutor i la formalització en instrument públic. A part se’n necessiten d’altres que varien depenent de quina modalitat d’acord es busqui (col·lectiu o singular).

De vegades també s’inclou una auditoria de el pla efectuada per un expert independent.

Són quantitats que legalment poden establir-se com obligatòries per assegurar a alguns familiars al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica i educació.

L’obligació, en general, és recíproca per:

• Cònjuges.
• Ascendents i descendents.
• Germans (limitats a auxilis necessaris per a la vida i educació, per necessitat no causada pel beneficiari).

Els relatius a cònjuges i d’aquests cap als descendents solen fixar-se, entre altres situacions, en els convenis i sentències de separació o divorci.

En sentit estricte, com es considera aquí, és el conjunt dels fons (diners), béns i drets dels quals és propietari o titular una persona física o jurídica (o una altra entitat) i que tenen un contingut econòmic valorable en diners.

En sentit ampli, el patrimoni també inclou les obligacions contretes. Amb aquesta consideració, es compon d’un actiu (fons, béns i drets) i d’un passiu (deutes).

El patrimoni pot ser individual (d’una persona) o compartit (col·lectiu), com succeeix en el cas dels béns de guanys matrimonials o de les comunitats de béns, o quan hi ha copropietat.

Són els que pateixen dificultats extraordinàries per atendre els seus deutes de préstecs o crèdits hipotecaris i, segons els paràmetres establerts legalment (ingressos, dimensió de la unitat familiar, edat, variació de la situació econòmica …), tenen la consideració de persones situades en el llindar d’exclusió.

La normativa preveu per a aquests deutors certes mesures de reestructuració del deute, reducció de despeses, flexibilització dels procediments d’execució hipotecària …, algunes associades a un Codi de Bones Pràctiques a què poden adherir-se les entitats bancàries.

Via especial per a l’obtenció del Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI).

Es pot accedir al BEPI per aquesta via si no es van poder pagar els deutes indicats com a pressupost per la via automàtica, però es compleixen certs requisits.

Per aquesta opció el deutor s’ha de comprometre a pagar els deutes pendents no exonerables mitjançant un pla de pagaments de fins a cinc anys. Poden ser deutes pendents per crèdits contra la massa, crèdits concursals privilegiats, impagaments d’aliments i crèdits d’administradors públics. En alguns casos poden incloure també alguns crèdits ordinaris.

És l’habitatge d’una persona que manté en ella la seva residència habitual (principal).

Hi ha normatives diferents que estableixen alguns requisits perquè un habitatge pugui considerar-se habitual.

Per exemple, la normativa fiscal exigeix que sigui la residència durant al menys tres anys (excepte trasllat recent per raons de matrimoni, separació, laborals …) o s’habiti de manera efectiva i permanent sense que transcorri un termini superior a dotze mesos des de la data d’adquisició o acabament de les obres.

Cal tenir en compte, a més, que per a considerar que hi ha residència habitual al país cal que es resideixi en el seu territori al menys 183 dies a l’any.

Terme que s’utilitza sovint per al·ludir a una segona residència de vacances, però que, en general, a diversos efectes (fiscals, per liquidació …), pot utilitzar-se per fer referència a tota propietat que tingui un particular d’immobles residencials que no constitueixin el seu habitatge habitual.

Pot tractar-se d’habitatges de vacances, heretats, compartits (adjudicats a cònjuges separats o excònjuges després de divorcis), d’inversió …

És el règim econòmic matrimonial establert per defecte en el Codi Civil per als territoris que apliquen la regulació civil comú.
S’anomena societat de guanys. (S’aplica en aquests territoris si no se’n pacta un altre).

Bàsicament, implica l’existència d’un patrimoni comú als cònjuges que es forma amb els ingressos obtinguts per aquests durant la vigència de règim, sense comptar els béns legalment considerats privatius (béns anteriors al matrimoni, donacions, herències, roba personal ordinària …).

Són béns de guanys (comuns), entre d’altres, les rendes de la feina, els interessos i rendiments d’altres fons o béns (siguin o no comuns), les empreses fundades o els béns adquirits amb fons o guanys …

El leasing o arrendament financer és una operació per la qual una entitat adquireix un bé (immoble, vehicle, maquinària …) i el cedeix en lloguer a una empresa, afegint una opció de compra al final del termini.

Es desenvolupa de manera similar a una operació de préstec (pagaments periòdics que inclouen interessos i amortització), però amb una quota final, com a valor residual. Aquesta última quota sol coincidir amb l’import de la resta de les periòdiques, per la qual cosa es pressuposa que l’arrendatari acabarà adquirint la propietat del bé.

Té alguns avantatges fiscals i comptables si es compleixen certs requisits. Per exemple, encara que és un lloguer, té un tractament similar al d’una compravenda (pel que no es computa com a endeutament) i les seves quotes són fiscalment deduïbles.

Són quantitats que legalment poden establir-se com obligatòries per assegurar a alguns familiars al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica i educació.

L’obligació, en general, és recíproca per:

• Cònjuges.
• Ascendents i descendents.
• Germans (limitats a auxilis necessaris per a la vida i educació, per necessitat no causada pel beneficiari).

Els relatius a cònjuges i d’aquests cap als descendents solen fixar-se, entre altres situacions, en els convenis i sentències de separació o divorci.

Són administracions, organismes i ens de titularitat pública que ostenten drets de cobrament davant de persones, empreses o altres entitats per raó de la formalització de transaccions, la prestació de serveis o l’existència d’obligacions establertes en les lleis (contribució fiscal, cotització social … ).

En són exemples la Hisenda estatal, les hisendes autonòmiques i locals, la Seguretat Social, altres organismes públics estatals, autonòmics i municipals …

Acrònim de Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet.

És la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat. En aquest moment del procediment és precisament quan el deutor pot aspirar a que se li cancel·lin alguns dels seus deutes pendents si compleix certs requisits.

Són els drets de cobrament amb major preferència, sense comptar els crèdits contra la massa.

N’hi ha de dos tipus:

• Amb privilegi especial. Es salden a part, amb els béns afectes. Són els deutes garantits amb hipoteques, penyores i altres tipus d’afeccions de béns.
• Amb privilegi general. S’inclouen alguns com els impagaments de retencions fiscals o de cotitzacions a la Seguretat Social, altres impagaments per salaris o indemnitzacions laborals (fins a cert límit), certes reclamacions per responsabilitat civil, el 50% de certs altres crèdits amb creditors públics (Hisenda, Seguretat social …), etcètera.

Són els drets de cobrament que s’hauran de satisfer abans que els altres en el concurs.

Els deutes que corresponguin a aquests s’han de saldar els primeres amb càrrec al patrimoni del deutor, sense comptar els de drets garantits.

Entre d’altres, són d’aquest tipus els deutes per impagament de salaris recents de treballadors (fins a cert límit), despeses del propi concurs, pagaments per aliments (fins a cert límit), certes obligacions nascudes un cop iniciat el concurs …

És el registre que permet la consulta de:

• Diferents resolucions adoptades pels jutjats mercantils dins dels procediments concursals (edictes, decisions, nomenaments, cessaments, informes, escrits, concessions …).
• Dades d’interès concursal inscrits en diferents registres.
  Informació relativa als expedients de negociació i tramitació d’acords extrajudicials de pagament (incloent-hi els documents dels pactes si es celebren).

Les dades les aporten els jutges, notaris, procuradors, lletrats, registradors ….

És com es coneix col·loquialment a la norma que va introduir el 2015 d’una manera completa l’anomenat Mecanisme de Segona Oportunitat en la regulació de la Llei Concursal, que està dirigit a particulars i autònoms.

Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

Actualment aquest mecanisme està contemplat íntegrament en el Text Refós de la Llei Concursal:

Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

(De manera col·loquial alguns segueixen anomenant Llei de la Segona Oportunitat a aquesta regulació del mecanisme continguda en la Llei Concursal).

La versió vigent de la legislació concursal està prevista en el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

Aquesta norma va substituir a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, vigent durant diversos anys i que havia estat objecte de múltiples modificacions.

Els textos refosos són actuacions legislatives que desenvolupa l’executiu per ordre del legislatiu per adequar, ordenar i racionalitzar una norma quan ha patit diverses modificacions i té una part de la regulació dispersa per altres normes complementàries.

Segment procedimental dins el concurs consecutiu en què es produirà l’alienació del patrimoni del deutor per saldar els deutes pendents.

Es respectarà l’ordre de pagament que correspongui segons la classificació dels crèdits (preferències dels drets de cobrament), i se seguirà el pla de liquidació definit per l’administrador concursal.

Pot obrir-se aquesta etapa del concurs en diversos supòsits, entre d’altres si:

• No s’aprova un conveni.
• Aquest s’incompleix o el deutor constata que no ho podrà complir.
• Cessa l’activitat professional o empresarial del deutor.
• El deutor és un particular i no va aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments …

En el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat, és la primera fase.

En aquesta fase es busca, amb l’ajuda d’un mediador concursal, un pacte entre deutor i creditors per solucionar els impagaments pendents.

Aquest pacte pot incloure fonamentalment quitaments (reduccions de deute), esperes (ajornaments, fins a cert límit) i cessions de béns, a més d’un pla de pagaments. Si no s’aconsegueix l’acord o no es compleixen certs requisits, s’obre la fase de concurs.

En el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat, és la segona fase.

S’inicia si l’Acord Extrajudicial de Pagaments no se celebra (no es presenta o no s’arriba a un pacte) o si el deutor ho incompleix. En aquest procediment s’intentarà pagar els deutes amb el patrimoni del deutor (si en té), en la liquidació, o es constatarà la seva insuficiència.

De vegades també pot incloure una proposta de conveni a l’inici de procediment (amb deutors que no siguin particulars).

Manera genèrica i col·loquial d’al·ludir als que exerceixen la seva activitat econòmica per compte propi, adscrits a el règim de treballadors autònoms de la Seguretat Social (RETA) o, en alguns casos, a una mútua professional alternativa (advocats, gestors …).

Es pot tractar de professionals, artistes, esportistes, comerciants o un altre tipus d’empresari o emprenedor, sempre sense forma societària en el seu negoci.

Empreses, entitats o ens que ostenten una titularitat de drets i obligacions diferent de la dels individus que les integren.

Poden ser:

• Associacions d’interès particular (civils, mercantils o industrials) a les quals la llei concedeix personalitat pròpia, independent de la de cada un dels associats.
• Associacions, corporacions i fundacions d’interès públic reconegudes per la llei.

Són persones jurídiques, per exemple, algunes societats civils, les societats mercantils, les societats cooperatives, les fundacions d’interès públic, les entitats bancàries i asseguradores, les mútues professionals, algunes ONG, les cambres de comerç, els col·legis professionals, certes confraries professionals , les administracions públiques, alguns organismes i ens de l’administració …

En algunes societats mercantils (les anònimes, les de responsabilitat limitada …) els socis només tenen l’obligació de realitzar l’aportació al capital social que correspon a la seva participació.

No són responsables dels deutes socials, que corresponen a la societat com a entitat diferenciada.

També existeixen societats, com les comanditàries, que tenen uns socis amb responsabilitat limitada i altres amb responsabilitat il·limitada. 

Situació en què una persona o empresa suporta un nivell d’endeutament que inclou compromisos de pagament o devolució de diners als seus creditors que són excessius per a cobrir-los amb normalitat amb el seu patrimoni actual o futur.

És la situació en la qual una persona física o jurídica no pot fer front als deutes amb el seu patrimoni (ni tan sols als que tenen venciments a mig i llarg termini).

Per extensió, es pot qualificar també d’insolvent aquell que sí posseeix un cert patrimoni amb un valor rellevant però que és de difícil conversió en diners (per manca de demanda en el mercat o per altres limitacions) o només pot desinvertir-se amb grans pèrdues (molt a la baixa), de manera que difícilment arribaria a cobrir amb normalitat els seus compromisos de pagament.

Tots els individus són persones naturals des del seu naixement. També se les anomena persones físiques.

A efectes de la Llei Concursal i del Mecanisme de Segona Oportunitat, es diferencia entre persona natural empresari (són els autònoms i equivalents) i persona natural no empresari (són els particulars).

Referida a una persona física o jurídica, és una situació en què aquesta pot fer front amb el seu patrimoni als deutes contrets que tenen un venciment imminent o a curt termini (especialment si això és possible sense necessitat de recórrer a desinversions complexes).

Referida a un actiu (producte financer), la liquiditat implica que aquesta inversió es pugui desfer (cancel·lació, rescat, reemborsament, venda …) de manera que es recuperi els diners invertits (amb el rendiment ja obtingut, si n’hi ha) amb rapidesa i sense una minva significativa del seu valor dinerari.

Els valors de renda fixa o valors de deute els emeten estats, administracions, entitats bancàries, empreses … i impliquen un préstec dels inversors, canalitzat a través d’instruments mobiliaris denominats obligacions, bons, lletres, pagarés …

En comprar aquests valors, l’inversor presta diners a l’emissor i obté a canvi un interès (en un pagament únic o de manera periòdica) i la devolució del capital al venciment. També pot vendre els valors en el mercat secundari abans d’aquest venciment.

Alguns dels valors de renda fixa més coneguts i amb més seguretat són els deute públic emesos per l’Estat: Lletres del Tresor, Bons de l’Estat i Obligacions l’Estat.

Llicenciat en Dret, inscrit com a exercent en un Col·legi d’Advocats, que porta la defensa en jutjats i tribunals dels seus clients i/o els assisteix prestant-los assessorament jurídic.

Actualment els advocats, per exercir, han de complir certs requisits: formació de pràctica jurídica, superació de proves d’accés o acreditació de mèrits o experiència …

Servei de prestació jurídica mitjançant el qual els col·legis d’advocats posen a una sèrie de lletrats de diferents especialitats a disposició dels ciutadans que vulguin sol·licitar assistència jurídica i no comptin amb un advocat o no sàpiguen a qui recórrer.

En alguns col·legis d’advocats aquests torns es presenten fonamentalment com destinats a la prestació d’assistència jurídica gratuïta, però el torn pot ser simplement una llista d’advocats, de manera que se li assigni un a qui ho sol·liciti, tingui dret a l’assistència gratuïta o no.

Si qui ho sol·licita no demostra que entra en els requisits per optar a aquest benefici, haurà de pagar els honoraris de l’advocat (i altres despeses que quedarien exemptes) si finalment se li proporciona la prestació jurídica.

Opció legalment prevista que permet a les persones físiques accedir gratuïtament a la prestació de serveis d’un advocat si es considera que el seu patrimoni és insuficient per pagar-los.

Per accedir-hi el beneficiari no ha de superar un llindar de patrimoni legalment previst, que varia en funció dels membres de la unitat familiar.
També se sol valorar que no hi hagi signes externs que desmenteixin la insuficiència econòmica.

Cal que es litigui en defensa d’interessos propis, o de representats si això deriva d’una representació legal (per exemple, d’un fill menor o d’un tutelat).

Pot incloure serveis d’assessorament previ a judicis, assistència al detingut, defensa en jutjats i tribunals, despeses i taxes judicials, assistència pericial …

Via per a l’obtenció del Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI) contemplada per la Llei Concursal com a règim general.

Permet obtenir de manera immediata, en acabar el Concurs Consecutiu, l’exoneració dels deutes si el deutor pot saldar immediatament els que tingui pendents que corresponguin a les partides de crèdits contra la massa i crèdits privilegiats.

No obstant, si complint els requisits per optar a un Acord Extrajudicial de Pagaments el deutor ni tan sols ho va intentar, també haurà de saldar un 25% dels deutes per crèdits ordinaris que tingui pendents.

No són exonerables, segons la Llei, els deutes amb creditors públics o per impagaments d’aliments.

Mode col·loquial de referir-se als deutes que corresponen a crèdits (drets de cobrament) que tenen prioritat en el procediment de concurs.

Això pot ser degut a que formen part de la partida de crèdits contra la massa (que es paguen inicialment) o per enquadrar-se en les categories de crèdits amb privilegi especial o general, que es paguen a continuació amb el patrimoni del deutor, si n’hi ha.

Les partides amb menor preferència són els crèdits ordinaris i, en últim lloc, els subordinats.

Figura prevista en la normativa concursal la funció de la qual és actuar com a conductor de les negociacions dirigides a que el deutor celebri un acord amb els creditors (Acord Extrajudicial de Pagaments).

Pot ser un notari (si el deutor és particular), un altre mediador concursal inscrit en el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia (per a qualsevol deutor) o una càmera de comerç (si el deutor és autònom).

La seva funció és ajudar a les parts a aconseguir l’acord i realitzar els tràmits previstos legalment en aquesta fase extrajudicial del mecanisme. La finalitat és donar solució als impagaments del deutor evitant l’obertura del concurs.

Figura regulada per la normativa concursal. La seva funció s’inicia un cop s’obre la fase de concurs.

Actua en aquest procediment prenent decisions diverses sobre demandes, embargaments, execucions, contractes …, intervé en major o menor mesura les decisions de disposició i administració del deutor amb activitat professional o empresarial i participa en tot un seguit de tràmits del procediment (llistes de creditors , valoracions de deute i patrimoni, examen de propostes, informes, tràmits tributaris, registrals i laborals, tràmits en la liquidació de béns.

Algunes vegades es nomena administrador concursal a qui va actuar com a mediador concursal en la fase extrajudicial.

Dins del procediment concursal, després de la liquidació, són els impagaments que el deutor no ha pogut satisfer encara amb el seu patrimoni. En alguns casos podrà, mitjançant el BEPI, cancel·lar tots o alguns d’aquests passius si compleix certs requisits.

Estrictament, una cessió de béns és l’operació per la qual el deutor transfereix al creditor la possessió d’alguns béns i de la seva administració però només perquè els liquidi i apliqui l’import obtingut per saldar el deute que tenia pendent de pagament. No es transfereix la propietat.

En sentit ampli, com fa la Llei Concursal, pot diferenciar-se entre cessió de béns per a pagament i cessió de béns en pagament. La primera és l’operació aquí esmentada, mentre que la segona és la que s’anomena habitualment dació en pagament, en la qual el deutor sí transfereix la propietat dels béns al creditor com a manera de saldar el deute mitjançant una prestació substitutiva de la inicialment fixada.

Un quitament és un acord que es formalitza entre deutor i creditor perquè l’import d’un deute pendent es redueixi i això faciliti al primer assumir el pagament de la quantitat restant.

Així, el creditor renuncia al dret de cobrament d’una part de l’import a canvi d’un pacte o conveni en què el deutor es compromet a saldar la resta del deute en determinades condicions.

En els procediments preconcursals (i en el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat) aquesta mesura es pot pactar en la fase d’Acord Extrajudicial de Pagaments, com a manera d’evitar el concurs. Pot anar acompanyat, a més, d’acords d’espera (ajornament), plans de pagament amb fraccionaments …

També poden acordar-se reduccions de deute en altres fases (per exemple, en un conveni a l’inici del concurs).

Una espera és l’acord que es produeix entre deutor i creditor perquè l’import pendent de pagament es satisfaci després d’un ajornament. Aquest pot referir-se al pagament d’interessos, del principal o de tot el degut.

En els procediments preconcursals (i en el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat) es pot pactar una espera (de fins a 10 anys) en la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, com a manera de facilitar que es satisfaci el deute i amb això evitar el concurs. Però també poden acordar-se en altres fases (conveni a l’inici del concurs, plans de pagaments per aconseguir l’exoneració …).

Calendaris de pagaments que pacta el deutor amb els creditors a la via diferida d’accés al BEPI (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet) per saldar els deutes no exonerables que estiguin pendents. Pot tenir fins a cinc anys.

També es poden pactar plans de pagament en els acords extrajudicials i en les propostes de conveni a l’inici del concurs (en aquest últim cas només si es tracta d’autònoms).

La qualificació de concurs culpable és un dels motius que impedeixen aconseguir la cancel·lació de deutes mitjançant el BEPI.

Un concurs de creditors es pot qualificar com a culpable per certs motius atribuïbles al deutor.

Aquests en són alguns:

• Generar o agreujar la seva insolvència per negligència greu o mala fe (intencionalitat).
• Alçar-se amb tots o alguns dels seus béns en perjudici dels seus creditors.
• Retardar o dificultar embargaments o execucions.
• Amagar béns del seu patrimoni de manera fraudulenta o simular situacions patrimonials fictícies.
• Cometre imprecisions o falsedats en documents per al procediment o comptables.
• Incomplir deures de col·laboració amb el concurs, sense justificar-ho.

Sentència que ja pot desplegar tots els seus efectes perquè:

• No s’ha interposat cap recurs en contra i ja no n’hi cap la interposició de cap més (per transcurs del termini legal).
• Es va interposar l’últim recurs possible, i el tribunal va confirmar la sentència o la va modificar.
• La Llei no preveu que es pugui recórrer (excepte per motius excepcionals).

Petits préstecs que ofereixen algunes entitats (no només les bancàries) als seus clients i que solen aprovar-se amb tràmits ràpids i senzills.

Suposen el lliurament d’imports dineraris moderats (de diversos centenars o milers d’euros) i compten només amb la garantia personal del prestatari. Els terminis de devolució solen ser curts.

Comporten interessos força més elevats que els préstecs personals ordinaris, però solen ser menys exigents en l’anàlisi de risc de client per a la concessió (poden obtenir-se fins i tot sense aportar nòmines ni fiances, en unes hores o pocs dies).

La penyora es, com la hipoteca, una operació per la qual es garanteix el compliment d’una obligació mitjançant l’afectació d’un bé moble propi o aliè. Es formalitza mitjançant un contracte i dóna lloc a un dret real de garantia.

En cas d’incompliment del deutor, el creditor pot executar la garantia.

Aquests són alguns béns que se solen empenyorar:

• Modalitat amb desplaçament de la possessió: diners en comptes, participacions en fons d’inversió, accions o valors de renda fixa, joies …
• Modalitat sense desplaçament de la possessió: maquinària agrícola, fruits de collites, matèries primeres, animals, col·leccions artístiques … (Ha de formalitzar-se en escriptura pública i inscriure’s en un registre).

Són els fons (diners), béns i drets que la llei considera no embargables en processos d’execució.

Entre d’altres, són els següents:

• Salaris, fins a certs límits.
• Mobles, parament i roba del deutor i la seva família que no siguin béns superflus.
• Aliments i combustible imprescindibles per a la subsistència.
• Llibres i instruments necessaris per a l’exercici de la professió (en alguns casos).
• Béns sense contingut patrimonial.

Drets que tenen els creditors a exigir que el deutor compleixi els compromisos adquirits (pagament, prestació de servei, comportament …).

Dins dels procediments preconcursals i concursals, els drets de cobrament són dineraris (o al menys valorables en diners).

Cal no confondre aquest concepte genèric de ‘crèdit’ amb l’operació de finançament que porta el mateix nom i és similar al préstec.

Mode col·loquial de referir-se als deutes que corresponen a crèdits (drets de cobrament) que tenen prioritat en el procediment de concurs.

Això pot ser degut a que formen part de la partida de crèdits contra la massa (que es paguen inicialment) o per enquadrar-se en les categories de crèdits amb privilegi especial o general, que es paguen a continuació amb el patrimoni del deutor, si n’hi ha.

Les partides amb menor preferència són els crèdits ordinaris i, en últim lloc, els subordinats.

Segment procedimental dins del Concurs Consecutiu en què es produirà l’alienació de patrimoni del deutor per saldar els deutes pendents. Es respectarà l’ordre de pagament que correspongui segons la classificació dels crèdits (preferències dels drets de cobrament), i se seguirà el pla de liquidació definit per l’administrador concursal.

Pot obrir-se aquesta etapa del concurs en diversos supòsits, entre d’altres:

• si no s’aprova un conveni,
• si aquest s’incompleix,
• o el deutor constata que no ho podrà complir,
• si cessa l’activitat professional o empresarial del deutor,
• si el deutor és un particular i no va aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments …

És la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat.

En aquesta etapa, el deutor podrà obtenir la cancel·lació dels seus deutes pendents o d’alguns d’aquests si compleix certs requisits.
Disposa d’una via automàtica si salda un seguit de deutes preferents, i, si no pot fer-ho, d’una via diferida, amb l’acord d’un pla de pagaments de fins a cinc anys.

Els deutes que podrien cancel·lar-se són els pendents si entren dins dels que la normativa considera exonerables.

En el marc de la normativa concursal, és una proposició del deutor o dels creditors que pot donar-se a l’inici del concurs per tal d’evitar la liquidació.

Pot incloure la proposta de mesures com els quitaments (reduccions de import degut) i les esperes (ajornaments, de fins a 10 anys), i a més a més altres com la limitació d’administració del deutor, la venda de béns afectes, cessions de béns en pagament …

Pel que fa a el Mecanisme de Segona Oportunitat, les propostes de conveni les poden presentar els autònoms (no els particulars).

En el marc dels procediments del Mecanisme de Segona Oportunitat, i en concret, en la seva tercera fase (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet), és la possibilitat de que algun creditor sol·liciti que es deixi sense efecte l’exoneració de deutes per donar-se algun els pressupostos determinats per la Llei.

Hi ha fons (diners), béns i drets que la Llei considera no embargables en processos d’execució. Són, entre altres, els següents:

• Salaris, fins a certs límits.
• Mobles, parament i roba del deutor i la seva família que no siguin béns superflus.
• Aliments i combustible imprescindibles per a la subsistència.
• Llibres i instruments necessaris per a l’exercici de la professió (en alguns casos).
• Béns sense contingut patrimonial.

Procediment en el qual es posa en venda públicament un bé embargable del deutor (o diversos) per tal de satisfer el deute pendent amb el preu resultant.

Pot ser judicial (sobre béns embargats en un procés judicial, sobre béns del patrimoni de deutor en la fase de liquidació d’un concurs de creditors …) i també, amb algunes diferències de regulació, en procediments administratius (després d’embargaments efectuats per administracions públiques en cas d’impagaments de contribuents, cotitzants …).

Operació per la qual el deutor transfereix al creditor la propietat d’alguns béns perquè amb això quedi saldat el deute que tenia pendent de pagament.

Hi ha, per tant, una extinció del deute mitjançant una prestació diferent a l’acordada inicialment.

La Llei Concursal preveu, en els acords entre deutors i creditors, preconcursals o concursals, o en el concurs a proposta del jutge, la possibilitat d’una cessió en béns en pagament (la dació en pagament) o per a pagament (cessió per liquidació sense transferir la propietat).

En operacions que impliquen obligacions de pagament (com els préstecs, crèdits …), són períodes durant els quals queda estipulat o pactat que el deutor no realitzi pagaments, siguin d’amortització del principal, siguin de pagament d’interessos, siguin del total de les quotes o imports. També poden ser suspensions temporals de meritació d’interessos (que no es generin de moment).

És un concepte similar al de les esperes, encara que aquestes són pactes d’ajornament de pagaments entre deutor i creditor als quals s’arriba quan hi ha renegociacions de préstecs i crèdits o en certes etapes concursals o preconcursals.

Són els drets de cobrament que a efectes del concurs no s’enquadren en cap de les altres categories de crèdits (contra la massa, privilegiats o subordinats).

Són els crèdits que tenen una menor preferència de cobrament en el concurs.

Entre ells s’inclouen:

• els recàrrecs i interessos (que no siguin d’operacions garantides)
• les multes i sancions
• els crèdits d’algunes persones especialment relacionades amb el deutor …

Terme amb el que normalment es fa referència a l’Administració tributària estatal i, per extensió, a l’Agència Tributària, però que en sentit ampli també inclou a diferents administracions tributàries territorials, com les autonòmiques i les locals.

És un dels creditors públics que participen amb major freqüència en els procediments concursals d’empreses, particulars i autònoms per raó d’impagaments de retencions, ingressos a compte, quotes fiscals, sancions, recàrrecs …

Són quantitats que s’afegeixen a un deute quan s’ha incomplert una obligació en alguna condició del pagament. Per exemple, en l’àmbit tributari, per presentar-se una declaració fiscal fora de termini, per iniciar-se un període executiu en la recaptació …

Aquests imports, a diferència de les sancions o multes, són inherents al deute (es sumen a aquest directament per indicació legal en donar-se el supòsit motivador).

Són quantitats que es determinen com a obligació de pagament quan es comet una infracció establerta legalment (de declaració, pagament, informació, registre …). Per exemple, en l’àmbit tributari, si s’incompleix el deure de realitzar una retenció fiscal i ingressar-la.

Aquests imports, a diferència dels recàrrecs (que són inherents al deute), es tramiten i abonen separadament, després d’un expedient que s’ha de substanciar i aprovar-se.

Són les quantitats meritades com a preu per disposar de diners aliens.

• El tipus d’interès ordinari és un percentatge sobre un capital que s’estableix com a preu per l’obtenció d’un crèdit o préstec (disposició de l’import durant un període de temps).
• El tipus d’interès de demora és el tipus extra (afegit a l’ordinari) aplicable quan es produeix un incompliment de pagament o un retard, durant el temps en què aquest duri, fins que es satisfà el deute pendent.

És el règim econòmic matrimonial establert per defecte en les legislacions civils d’alguns territoris: Catalunya, Illes Balears, País Valencià … S’aplica en aquests territoris si no es pacta un altre. En els territoris de règim comú s’aplica si es pacta en capítols o quan es dissol el de guanys.

Bàsicament, implica la separació dels patrimonis dels cònjuges, a cada un dels quals pertanyeran tant els béns que tinguessin abans del matrimoni com els que adquireixin després.

Els cònjuges han de contribuir al sosteniment de les càrregues del matrimoni en proporció als seus respectius recursos econòmics, llevat que pactin una contribució diferent.

Situació en què es produeix un cessament de la convivència d’una parella casada i la dissolució de l’enllaç conjugal.

Té a més altres efectes, com la fi del règim matrimonial, l’estipulació de certes mesures respecte als fills o l’habitatge, la fixació de pensions compensatòries o pagaments per aliments, la fi del dret a herències, legítimes o percepcions abintestat …

Es resol per sentència judicial.
El divorci dóna dret a contreure noves núpcies.

Situació en què es produeix un cessament de la convivència d’una parella casada, sense que de moment es dissolgui el vincle conjugal.

Pot tenir alguns efectes similars als del divorci, com la fi del règim matrimonial o d’algunes de les seves conseqüències, l’estipulació de certes mesures respecte als fills i l’habitatge, la fixació de pensions compensatòries o pagaments per aliments …

Es pot formalitzar en seu judicial o, en alguns casos (si no hi ha fills menors o dependents), de mutu acord també davant notari.

La separació no dóna dret a contreure noves núpcies.

Són pagaments amb fins compensatoris que s’estipulen en cas de separació o divorci quan es produeix un desequilibri en la posició d’un dels cònjuges que implica un empitjorament en la seva situació econòmica respecte de la que tenia durant el matrimoni.

Els haurà de satisfer el membre de la parella que estigui en millor posició, i poden consistir en una pensió temporal, en una indefinida o en un pagament únic. També poden substituir-se per un usdefruit (per exemple, d’un habitatge, de diners en comptes …).

La pensió es fixa tenint en compte l’acordat en conveni i també altres dades dels cònjuges com l’edat, salut, professió, mitjans econòmics actuals, durada de la convivència, temps dedicat a la cura de la família …

Un fiador és la persona que, mitjançant un contracte de fiança, garanteix amb el seu patrimoni el compliment d’una obligació d’una altra persona. D’aquesta manera, si el deutor incompleix el pagament d’allò compromès, el creditor pot exigir-li al fiador.

Aquest contracte se sol associar a préstecs i crèdits sol·licitats a entitats bancàries, quan aquestes exigeixen comptar amb la garantia personal d’un tercer.

Encara que té alguns punts comuns, no s’ha de confondre la fiança amb l’obligació, anomenada igual, de lliurar o dipositar uns diners com a garantia (per litigar, per costes judicials, per indemnitzacions, en arrendaments, en cas de llibertat provisional en un procés penal … ).

Un avalador és la persona que, mitjançant un contracte d’aval, garanteix amb el seu patrimoni el compliment d’una obligació d’una altra persona. D’aquesta manera, si el deutor incompleix el pagament d’allò compromès, el creditor pot exigir-ho a l’avalador.

El contracte d’aval sol formalitzar-se en l’àmbit mercantil per garantir el pagament mitjançant documents de gir (lletres de canvi, xecs, pagarés …).

També sol pactar-se quan se sol·licita a una entitat bancària que aporti la seva garantia per assegurar una obligació de pagament o reforçar certes decisions o operacions: licitacions, concursos, arrendaments, responsabilitats associades a càrrecs …

És similar a la fiança.

ASNEF és un fitxer de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit explotat per l’empresa ASNEF-EQUIFAX. El tractament de dades el realitza l’empresa EQUIFAX IBERICA.

És un registre d’incompliment d’obligacions dineràries que facilita consultes sobre la possible morositat dels que són sol·licitants d’operacions de crèdit en altres entitats, i també sobre incidències judicials, reclamacions d’organismes públics, dades publicades al Butlletí Oficial del Registre Mercantil …

La informació del fitxer l’aporten els seus membres adherits, que són empreses de tots els sectors de l’economia.

BADEXCUG és un fitxer amb informació sobre incompliments d’obligacions dineràries. La informació sobre els impagaments la faciliten els creditors o els que actuïn pel seu compte o interès.

El gestiona l’empresa EXPERIAN BUREAU DE CRÈDIT i una sèrie d’entitats participants en el sistema que es responsabilitzen del tractament de les dades.

Aquests poden ser consultats exclusivament per les entitats adherides al sistema, que estiguin aportant informació, quan necessiten avaluar la solvència de les persones o empreses amb impagaments.

EXPERIAN també gestiona el fitxer CIREX sobre operacions de microcrèdits (hi hagi o no morositat).

El REGISTRE DE ACCEPTACIONS IMPAGADES (RAI) conté informació sobre impagaments, imputables a persones jurídiques, que tinguin un import mínim de 300 euros i corresponguin a documents en què el deutor hagi reflectit amb la seva signatura que va acceptar (reconèixer) el deute.

Són els documents de gir que s’utilitzen en massa en el sistema bancari i tenen força executiva. Es pot tractar de lletres de canvi, xecs, pagarés canviaris …

La informació l’aporten les entitats bancàries.

La versió vigent de la legislació concursal està prevista en el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

Aquesta norma va substituir a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, vigent durant diversos anys i que havia estat objecte de múltiples modificacions.

Els textos refosos són actuacions legislatives que desenvolupa l’executiu per ordre del legislatiu per adequar, ordenar i racionalitzar una norma quan ha patit diverses modificacions i té una part de la regulació dispersa per altres normes complementàries.

Aquestes noves normes no suposen una modificació legislativa (cosa que és competència de les Corts Generals), tot i que, a més de fondre normes diferents, sí que poden variar la redacció de el text i l’estructura de la llei principal (amb afegits, supressions, desglossaments, explicacions més clares i detallades, solució de incoherències o punts difícils d’interpretar …).

Els fitxers de morositat o registres de morosos són eines informatives al servei de tot tipus d’empreses que aporten dades sobre els incompliments d’obligacions de les persones i empreses.

S’alimenten de la informació que aporten els seus membres adherits, que són els creditors (fonamentalment empreses de diversos sectors) quan pateixen impagaments dels seus clients.

Hi ha diversos fitxers de morositat. Per exemple, el RAI (d’impagaments associats a documents de gir acceptats: lletres de canvi, xecs, pagarés …), l’ASNEF – EQUIFAX i el Badexcug (d’incompliments dineraris) …

Són mitjans de pagament sustentats en una targeta que es diferencien de la targeta de crèdit i de dèbit en què només contemplen la possibilitat de pagament ajornat amb interessos: no inclouen l’opció de pagament a final de mes sense interessos ni la de pagament al comptat (apunt immediat en el compte associat).

En disposar només de la modalitat a crèdit amb interessos, funcionen com una línia de crèdit en compte corrent. Admeten només el pagament del total pendent amb quota fixa o amb quota periòdica (amb uns mínims i màxims).

El fet que aquestes targetes meritin sovint interessos elevats i no disposin d’opcions per evitar-los ha donat lloc a una forta controvèrsia sobre l’escassa adequació d’aquest tipus de producte per a molts consumidors.

En aquesta línia, hi ha hagut decisions judicials que han determinat que algunes d’aquestes targetes, comercialitzades entre el públic amb certa agressivitat, tenien interessos abusius i les seves condicions de pagament allargaven l’operació de crèdit.

La conseqüència és que això ha obert la porta a les reclamacions d’usuaris endeutats a les entitats emissores per aquest tipus d’instrument de pagament.

No s’ha de confondre aquest tipus de targeta amb la majoria de les targetes de crèdit convencionals que disposen de l’opció de fixar el pagament ajornat a quota proporcional o fixa però també permeten al titular optar pel pagament sense interessos a final de mes.

Procediment judicial que té per objecte aconseguir que el deutor insolvent amb impagaments satisfaci els deutes pendents amb els seus creditors en la mesura del possible. Per a això, es busca la facilitació d’acords de pagament (ajornaments, fraccionaments, reduccions …) o es procedeix a la liquidació de patrimoni (venda per dedicar l’import als pagaments), entre d’altres possibles mesures, si aquests pactes no prosperen o s’incompleixen.

El pagament dels deutes dels creditors en la liquidació ha de respectar certes prelacions en funció de la seva tipologia, ja que uns drets de cobrament tenen més preferència que d’altres.

Els fitxers de morositat o registres de morosos són eines informatives al servei de tot tipus d’empreses que aporten dades sobre els incompliments d’obligacions de les persones i empreses.

S’alimenten de la informació que aporten els seus membres adherits, que són els creditors (fonamentalment empreses de diversos sectors) quan pateixen impagaments dels seus clients.

Hi ha diversos fitxers de morositat. Per exemple, el RAI (d’impagaments associats a documents de gir acceptats: lletres de canvi, xecs, pagarés …), l’ASNEF-EQUIFAX i el Badexcug (d’incompliments dineraris) …

ERTO és l’acrònim d’Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació.

Suposa la suspensió o reducció temporal d’un contracte de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o de força major.

Com a efecte, els contractes no s’extingeixen (no hi ha acomiadament) i els treballadors continuen vinculats a l’empresa, però sense que aquesta els pagui el salari ni indemnitzacions, o, si hi ha només reducció, cobrant un import menor.

Durant el període de suspensió els treballadors tenen, si es dona el cas, dret a percebre les prestacions per desocupació. I superada la situació, poden reincorporar-se a l’empresa.

Ordenació en grups dels crèdits concursals (drets de cobrament) a l’efecte de la seva preferència a l’hora de saldar els deutes en la liquidació del patrimoni del deutor.

L’ordre de preferència és la següent:

• Contra a la massa (van a part de tots els altres i són els primers en satisfer-se).
• Amb privilegi especial (es paguen amb els béns afectes).
• Amb privilegi general.
• Ordinaris
• Subordinats.

Calendari de pagaments que pacta el deutor amb els creditors a la via diferida d’accés al BEPI (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet) per saldar els deutes no exonerables que estiguin pendents. Pot tenir fins a cinc anys.

També poden pactar-se plans de pagament en els acords extrajudicials i en les propostes de conveni a l’inici del concurs (en aquest últim cas només si es tracta d’autònoms).

En general, un deutor és la persona física o jurídica que s’ha compromès davant una altra persona o ens a realitzar un pagament, prestar un servei o complir un altre tipus d’obligació en unes determinades condicions (forma, terminis, dates …).

Dins dels procediments preconcursals i concursals, el deutor sol ser-ho d’obligacions de pagament dinerari (enfront de proveïdors, companyies de subministrament, prestadors, administracions públiques …).

Conjunt de procediments que regula la Llei Concursal que tenen com a finalitat ajudar a solucionar el problema d’impagaments dels particulars i autònoms en situació d’insolvència.

Inclou tres fases:

• Una primera fase preconcursal adreçada a l’assoliment d’un pacte del deutor amb els seus creditors (Acord Extrajudicial de Pagaments).
• Una segona fase judicial (Concurs Consecutiu) si l’acord esmentat no s’aconsegueix, en la qual generalment es liquidarà el patrimoni del deutor per realitzar els pagaments o es constatarà la seva insuficiència.
• I una tercera fase en què el deutor, complint alguns requisits, podrà cancel·lar tots o alguns dels deutes pendents (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet).

Aquest mecanisme, de manera completa, va ser introduït en la Llei Concursal per la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social, coneguda col·loquialment com ‘Llei de la segona Oportunitat ‘.

Persones naturals (físiques) que no són titulars d’un negoci com a autònoms adscrits al RETA o a una mútua professional alternativa. Actuen com a individus i assumeixen els deutes amb el seu patrimoni personal, que no està afecte a una activitat econòmica per compte propi.

Poden ser treballadors (amb contracte laboral), directius (contracte d’alta direcció), funcionaris, pensionistes per jubilació, invalidesa o viduïtat, estudiants, doctorands, rendistes, mestresses de casa …

Els jutjats de primera instància i instrucció són òrgans jurisdiccionals dirigits per un jutge, i adscrits a un territori concret (partit judicial), que pot actuar en l’ordre civil i el penal.

Són el primer accés judicial dels ciutadans quan en aquests àmbits s’ha de dirimir algun conflicte.

En els procediments preconcursals i concursals del Mecanisme de Segona Oportunitat els jutjats de primera instància són, en general, els que s’encarreguen dels procediments en què el deutor és un particular.

Els jutjats mercantils són òrgans jurisdiccionals dirigits per un jutge que poden estar adscrits a una província o a diverses de la mateixa comunitat autònoma, i tenir seu a la capital de la província (un o diversos jutjats) o en altres poblacions.

S’encarreguen de les qüestions relacionades en matèria mercantil, i dels assumptes concursals (exceptuant els que corresponen a particulars, que es dirimeixen en els jutjats de primera instància).

Llicenciat en Dret, inscrit com a exercent en un Col·legi de Procuradors, que porta la representació en jutjats i tribunals dels seus clients i s’encarrega de tasques documentals i informatives i de les notificacions entre la seu judicial i els advocats.

En els procediments de segona oportunitat (dirigits a particulars i autònoms) no és obligatori comptar amb procurador. No obstant això, alguns advocats prefereixen comptar igualment amb els serveis d’aquest tipus de professional en la seva prestació jurídica a deutors que són persones naturals.

És una norma aprovada pel Govern Espanyol per afrontar situacions extraordinàries o urgents si bé, per tenir validesa, haurà de ser aprovada pel Congrés dels Diputats en el termini de 30 dies des de la seva promulgació.

És un impost personal, directe i progressiu que grava les rendes obtingudes anualment per les persones físiques per a col·laborar en el sosteniment de l’Estat.

És una associació que treballa per una organització judicial basada en la llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític, per la democratització de la carrera judicial, igualtat entre homes i dones, etc.

És un moviment no violent que defensa els interessos dels hipotecants que no poden fer front al pagament de la quota de les seves hipoteques davant el marc legal que protegeix els bancs.

El Reial Decret Llei 6/2012, de 9 de març recull en el seu Annex el Codi de Bones Pràctiques Bancàries.

Aquest Codi conté una sèrie de mesures per reestructurar el deute dels deutors hipotecaris que es troben en situació de vulnerabilitat.

Els bancs que estiguin acollits a aquest Codi estan obligats a aplicar aquestes mesures als deutors que compleixin els requisits de vulnerabilitat.

Conjunt de sentències o resolucions judicials dictades per diferents òrgans judicials.

La jurisprudència exerceix una funció important de complementar l’ordenament jurídic mitjançant la doctrina reiterada del Tribunal Suprem.

Procediment judicial mitjançant el qual el creditor sol·licita la venda en subhasta pública d’un immoble gravat amb hipoteca per garantir el pagament d’un préstec, quan el deutor incompleix amb el pagament de les quotes hipotecàries.

IPREM o Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, és un índex de referència que s’utilitza per concedir ajuts, subvencions o subsidis. S’actualitza cada any.

Plusvàlua o plusvàlua municipal, és l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Béns de Naturalesa Urbana (IIVTNU). Es tracta d’un impost local que grava l’increment de valor que experimenta un immoble des que s’adquireix fins que es transmet.

És un conjunt de normes de dret civil (capacitat, adopció, matrimoni, divorci, successions …), encara que no regula totes les matèries de l’ordre civil.

Òrgan jurisdiccional únic i superior a tot Espanya i en tots els ordres del dret (civil, penal, contenciós-administratiu i social). Té la seva seu a Madrid.

La Direcció General de Tributs (DGT) és l’òrgan directiu de la Secretaria d’Estat d’Hisenda del Ministeri d’Hisenda que s’encarrega de la política tributària de Govern de l’Estat Espanyol.