Ludopatia i Llei de Segona Oportunitat

La ludopatia, en si mateixa, no és un delicte. I tampoc no implica necessàriament l’absència de bona fe en el deutor.

Per tant, no pot ser causa directa de la imposició de sancions o condemnes. I no serà un motiu directe que perjudiqui les opcions a l’abast d’un deutor que pretengui exercir el seu dret a la cancel·lació de deutes. Però sí que pot motivar, impulsar o agreujar certs fets o circumstàncies que podrien tenir efectes negatius.

Així, en la mesura que aquesta malaltia addictiva porti a algú a cometre determinats delictes o altres comportaments irregulars, podrà perjudicar les opcions d’obtenir l’EPI (exoneració del passiu insatisfet) com a deutor insolvent.

Això passa perquè, per poder exonerar deutes, la llei exigeix que el deutor sigui així de bona fe. Es considerarà que aquesta no existeix per la comissió de:

• Determinats delictes (robatoris, estafes, fraus…).
• Infraccions administratives molt greus o greus (tributàries o socials).
• Actes dolosos o negligents que condueixin a la qualificació del mateix procediment concursal o d’un de tercers de culpable.
• Alguns comportaments irregulars (encara que no tinguin retret penal, administratiu o concursal).

En la tramitació de l’EPI, serà el jutge concursal qui hagi de decidir sobre la seva concessió). I ho farà després de considerar si hi ha o no antecedents per aquests delictes — condemnes en ferm per part d’un jutge penal—, comprovar la possible existència d’aquestes infraccions, implicacions o accions, i avaluar les altres possibles conductes irregulars si s’han produït.

I encara que tots aquests fets i comportaments podrien ser causats o agreujats per l’addicció al joc, seran només els delictes, infraccions, implicacions o conductes irregulars, amb la seva pena, sanció, qualificació o contraprestació negativa, els que puguin malmetre l’exoneració. No la mateixa ludopatia, com a tal.

La ludopatia, directament, no treu ni posa exoneracions.

Un addicte al joc amb deutes no ha de quedar al marge de la llei de la segona oportunitat si és un deutor de bona fe.

Així, hi pot haver ludòpates que aconsegueixin la cancel·lació dels deutes mitjançant l’EPI perquè no han comès ni delictes, ni infraccions administratives greus, ni comportaments dolosos, negligents o irregulars.

La seva conducta serà irreprotxable, a efectes d’aquesta tramitació, deixant al marge el que apostin més del compte (cosa gens recomanable).

Però també hi pot haver addictes al joc que aconsegueixin l’exoneració de deutes encara que tinguin alguna taca en la seva conducta per ser responsables de:

• Delictes:
  • De diferents tipus que perjudiquen l’exoneració (contemplats en la llei).
  • Amb penes màximes en el Codi Penal de menys de tres anys, no tingudes en compte per la normativa de segona oportunitat.
  • Els antecedents dels quals es remunten a més de deu anys enrere (màxim que es té en compte en la llei per considerar-los).
  • Respecte als quals els condemnats ja han complert les responsabilitats imposades (presó, multa…).
• Infraccions administratives:
  • Diferents de les previstes en la llei per impedir l’obtenció de l’EPI (no tributaris ni socials greus).
  • Sancionades fa més de deu anys (no considerats).
  • Respecte de les quals ja s’ha complert la sanció imposada.
• Actuacions intencionades o imprudents que:
  • No hagin donat lloc a la qualificació de culpable d’un procediment concursal (propi o un de tercers).
  • Es remunten a més de deu anys enrere (si és un dels tercers).
• Conductes irregulars no considerades pel jutge concursal com a suficients per malmetre l’opció a l’EPI (ateses les seves circumstàncies personals).

Només els fets que la llei considera expressament significatius que hi hagi una absència de bona fe en el deutor a efectes de la cancel·lació de deutes poden malmetre les opcions del deutor en aquest mecanisme de segona oportunitat.

Per tant, un deutor insolvent, en la majoria dels casos, encara que sigui addicte patològic al joc, podrà obtenir el perdó dels seus deutes, si són legalment exonerables i compleix tots els requisits establerts per la llei de la segona oportunitat.

En qualsevol cas, si pateix ludopatia, el que hauria de fer és posar-se en tractament i assumir que no ha de tornar a jugar ni apostar.
L’endeutament temerari és un factor que, sense especificar la seva consideració com a delicte, exclou en moltes sentències la possibilitat de cancel·lar deutes, perquè aquest sí que pot ser considerat pel jutge concursal que ha de concedir l’exoneració.

I tot i que haurà de tenir en compte les circumstàncies personals del deutor, la constància d’una addicció al joc no sempre sensibilitzarà prou el jutge per aplanar el camí cap a l’esperada alliberació de deutes.

Si els teus deutes provenen d’una addicció al joc, consulta amb el teu advocat. T’ajudarà a valorar si incorres en algun supòsit que faci impossible l’EPI i si aquesta ludopatia és un factor irrellevant o s’hauria d’al·legar per evitar una valoració negativa de determinades conductes irregulars no delictives.

I si et convé acollir-te al mecanisme, articularà l’estratègia adequada perquè la teva bona fe consti de manera inequívoca en el procediment i aconsegueixis així cancel·lar deutes.