Advocats Llei Segona Oportunitat València

El Mecanisme de la Segona Oportunitat s’aplica a casa nostra des de fa relativament poc en comparació amb altres països europeus. Principalment, el que s’aconsegueix a través del procediment és el següent:

• Desaparèixer de les llistes de morosos.
• Eliminar tots els deutes, llevat dels deutes de Dret Públic, amb certs matisos.
• Així com paralitzar en el primer moment del procediment, execucions i embargaments contra els béns del deutor.

Per tot això se’n diu la Llei de la Segona Oportunitat, perquè permet tornar a començar sense deutes.

El principal canvi que ha arribat amb la Llei de la Segona Oportunitat és el relatiu a la responsabilitat patrimonial.

Tradicionalment, el deutor insolvent era perseguit durant tota la seva vida encara que ja no tingués patrimoni (l’anomenada responsabilitat patrimonial universal, per la qual el deutor respon amb tots els seus béns presents i futurs). I no només això, sinó que aquests deutes li impedien reprendre les regnes de la seva vida.

Després de l’entrada en vigor de la Llei, el deutor insolvent, en cas de no poder fer front als deutes pot liquidar el seu patrimoni, si és que en té, després de la negociació amb els creditors. Realitzat aquest tràmit pot sol·licitar el Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI), és a dir, el perdó dels deutes.

Quan iniciem un procediment de Segona Oportunitat haurem d’assumir els costos dels següents professionals: advocat, notari, mediador i administrador concursal.

La regla general és que, com més actiu (patrimoni) i passiu (deutes), més costós serà el procediment.

Les despeses del mediador i administrador concursal vénen taxades per llei i solen estar entre els 800 i 1.000 euros.

Les despeses notarials són discrecionals, així com les de l’advocat. En la nostra experiència, aquests oscil·len entre els 150 fins als gairebé 1.000 euros. Per aquesta raó, i atès que a la Província de València les notaries no es designen per torn, triarem la que millor s’adeqüi a les nostres pretensions.

En general, el procediment complet sol tenir un cost d’uns 3.000 euros.

L’estat civil de la persona influeix respecte de l’aplicació d’aquesta Llei. En un primer moment, el cònjuge del deutor podria demanar la dissolució de la societat conjugal quan s’haguessin inclòs en l’inventari del patrimoni guanys o béns comuns que hagin de respondre pels deutes contrets pel concursat.

Recordem que en el cas que el règim econòmic matrimonial fos el de guanys, o qualsevol de comunitat de béns, aquests béns s’han d’incloure en la massa activa del concurs.

És a dir, tots els béns comuns compartits i generats durant la vigència de la societat de guanys es veuran afectats al concurs, incloent-se en la massa activa d’aquest.

Que et toqui la loteria o rebre una notable quantitat de diners suposaria una millora substancial de la situació econòmica del deutor.

En el supòsit d’haver-se acollit a un pla de pagaments, suposaria el compliment del supòsit de l’article 498 de la Llei Concursal, per la qual cosa podria revocar-se la concessió de l’exoneració dels deutes si el deutor pogués pagar tots els crèdits exonerats.

Els dubtes més comuns que sorgeixen vénen relacionades amb què passarà amb els béns del deutor quan es declari el concurs. Si hi ha alguna manera de conservar l’habitatge i què passarà amb els seus familiars avaladors.

Pel que fa al patrimoni del deutor, els expliquem que les seves facultats d’administració, en cas d’haver béns a liquidar, estaran “vigilades” pel mediador, ara administrador concursal. Per la qual cosa hauran de cenyir-se a certes directrius pel que fa a la gestió del patrimoni propi.

Pel que fa a l’habitatge habitual, la regla general és liquidar-lo o realitzar una dació en pagament per tal d’eliminar el deute. No obstant això, hi ha tres situacions en què és possible salvar l’habitatge:

• La primera és quan el valor de la hipoteca sigui molt superior al valor de mercat de l’habitatge. En aquest cas la venda d’aquest no liquidaria cap deute ni cancel·laria la garantia hipotecària.
• En segon lloc si es tracta d’habitatge habitual i el deutor podria quedar en situació de vulnerabilitat hi hauria la possibilitat que el jutge acordés la no-liquidació de l’habitatge.
• I en tercer lloc, l’habitatge també es podria conservar quan la seva liquidació tingués molts costos associats i superessin el preu obtingut per la venda.

Finalment, pel que fa als familiars avaladors o fiadors, la Llei estableix que, l’exoneració es preveu de forma exclusiva i excloent per al deutor.

No obstant això, ens trobem amb resolucions judicials que permeten fer extensiva l’exoneració als fiadors ja que la fiança requereix d’una obligació principal vàlida que queda extingida després del Benefici de Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI).

Som conscients que a qualsevol persona que vulgui acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, li sorgeixen un gran nombre de dubtes. Li recomanem trucar-nos sense compromís, podria ser, literalment, l’inici d’una nova vida.