S'aplica la llei de segona oportunitat a les empreses?

Q: Puc acollir-me a la segona oportunitat si el meu negoci és una societat amb un únic soci?

NO, com a societat. SÍ, com a particular, pels teus deutes privats. Si el teu negoci és una societat mercantil, fins i tot si ets tu l’únic soci, no podràs acollir l’empresa deutora a la llei de segona oportunitat. Podries aspirar a l’exoneració de deutes personalment, les quals assumeixis amb el teu patrimoni, siguin deutes amb la mateixa societat o amb altres creditors. D’altra banda, si també ets administrador o màxim directiu, com a autònom societari, i has d’assumir la responsabilitat personal dels deutes de l’empresa, podria haver-hi un cas de mala praxi i això pot perjudicar les teves opcions d’EPI. La gran majoria dels advocats especialitzats en deutes pot assessorar-te en procediments concursals tant si ets el deutor insolvent com si afecten una societat en la qual participes com a soci majoritari o màxim directiu. Però la possibilitat que puguis cancel·lar deutes com a persona física mitjançant l’EPI sempre serà un assumpte diferenciat de les vicissituds que pugui tenir la teva societat si acaba caient en una crisi per endeutament. No dubtis a contactar amb nosaltres. En molts casos, els nostres advocats ofereixen primera consulta gratuïta.

Q: És possible reclamar deutes a una empresa extingida?

Sí, tot i que no serà una tasca fàcil per als creditors. Malgrat que després de la liquidació concursal l’empresa s’extingeixi i es quedi sense actius, no s’alliberarà per aquest motiu d’allò que hagi quedat impagat. Això passa perquè no es modifica el seu règim de responsabilitat patrimonial. No hi ha exoneració de deutes per a les persones jurídiques, com sí que passa amb les persones físiques. Si després d’un procediment concursal amb liquidació una societat mercantil continua tenint deutes pendents de pagament, aquests es mantindran i els creditors encara podran reclamar el seu pagament, si troben la manera de fer-ho. Això podria passar, per exemple, si detecten que hi ha patrimoni ocult o noten transaccions sospitoses associables a aquest negoci extingit i a qui ho gestionava. I també tindrien els creditors la possibilitat de reclamar als administradors i directius de l’empresa, si se’ls hagués derivat responsabilitat de l’empresa per mala praxi. En alguns casos, com ara l’aparició de diners o béns ocults, els creditors podrien fins i tot reobrir el procediment concursal.

Q: Es pot reactivar una empresa després de la liquidació d'un procediment concursal?

SÍ, però no és habitual. Una societat dissolta es pot reactivar si la causa de la dissolució ha desaparegut i es compleixen certs requisits. Després del procediment concursal que ha estat objecte d’una liquidació patrimonial, una societat mercantil podria prendre la decisió de rehabilitar-se si ha aconseguit pagar tots els seus deutes, ha deixat de ser insolvent, no persisteix cap altre motiu de dissolució i els seus directius decideixen la continuïtat del negoci. Però aquesta és una suposició molt inusual. En la majoria dels casos, les empreses que passen per liquidacions concursals es dissolen i s’extingeixen i deixen deutes impagats.

En aquesta pàgina, després de valorar la no aplicació de la llei de la segona oportunitat a empreses, societats mercantils i a altres persones jurídiques, s’especifica què passarà amb aquest tipus de deutors quan passin per un procediment concursal en què no puguin liquidar tots els deutes amb els seus creditors.

La llei de la segona oportunitat NO s’aplica a empreses. El mecanisme de la llei de segona oportunitat està adreçat NOMÉS a persones físiques. Si el deutor és un comerciant o petit empresari amb un negoci de titularitat individual (autònom), podrà aspirar a l’exoneració legal de deutes. Però les empreses que siguin societats mercantils no tindran aquesta possibilitat: els deutes d’una persona jurídica no es cancel·len per llei.

No existeix l’exoneració legal de deutes per a les societats mercantils

La Llei Concursal — que inclou l’anomenada llei de la segona oportunitat — determina clarament que el dret a exoneració del passiu insatisfet (EPI) és un benefici dirigit exclusivament a persones físiques, tant si tenen negocis per compte propi com si no.

Les persones jurídiques, incloses les empreses que són societats mercantils, no poden acollir-se a la segona oportunitat i esperar una cancel·lació de deutes exonerables al final del procediment concursal.

No importa si tramiten els pagaments per la seva insolvència mitjançant un concurs de creditors o si són microempreses a les quals se’ls aplica el procediment especial. L’EPI no s’aplica als deutors societaris.

Com poden les societats mercantils alliberar-se de deutes

En les societats mercantils (que són persones jurídiques), l’alliberament dels deutes s’ha de donar per la via del pagament o del pacte.

Per gestionar situacions de crisi, les empreses, abans d’un procediment concursal, o dins d’aquest, abans d’obrir la liquidació, poden explorar la possibilitat d’acords amb els creditors:

Negociacions al marge de la normativa concursal i preconcursal.
Plans de reestructuració preconcursal.
Convenis concursals.
Plans de continuació de microempreses (que també poden ser preconcursals o concursals).

Els instruments de pacte per a empreses estan dissenyats per incloure diverses mesures i, de vegades, passaran per tràmits d’homologació judicial per desplegar els seus efectes (o ser més efectius).

En aquest tipus d’instruments és possible pactar mesures diverses: quitacions (reduccions de deute), esperes (ajornaments de pagaments), calendaris de pagaments graduals, conversions de deute en participacions, cessions de béns (com les dacions en pagament), vendes de parts del negoci…

En certa manera, encara que no hi hagi cancel·lació de deutes mitjançant l’EPI per a les societats mercantils, amb aquest tipus de mesures poden alliberar deute, liquidar-lo amb béns concrets o pagar-lo en condicions favorables.

La via del pacte — previ, preconcursal o concursal — és, en certa manera, la segona oportunitat de les empreses.

Les societats mercantils es dissolen si entren en liquidació

Les empreses societàries poden dissoldre’s per causes diverses: entre d’altres, per finalització de l’objecte social o impossibilitat d’aconseguir-lo, cessament d’activitat, inactivitat de més d’un any, paralització dels òrgans social o determinades vicissituds patrimonials quan arribin a un cert grau: pèrdues patrimonials, reducció excessiva del capital social…

Hi ha dissolucions decidides pels òrgans socials i altres ordenades per un jutge.

A més, la normativa concursal determina que les persones jurídiques que entrin en la fase de liquidació concursal es dissoldran, i que els administradors o liquidadors cessaran en els seus càrrecs, substituïts per l’administració concursal.

També pot passar que la societat ja s’hagi dissolt o estigui en tràmits de dissolució quan iniciï el procediment concursal.

En tot cas, l’obligació de dissoldre’s es donarà en obrir-se la liquidació i no en posar-se en marxa el concurs.

Què passa després de la via concursal amb els deutes impagats de les empreses

Si una societat mercantil insolvent no aconsegueix negociar amb els seus creditors una solució als seus impagaments i deutes imminents, acabarà immersa en un procediment concursal: un concurs de creditors o un procediment especial per a microempreses.

En aquest procés judicial, podrà alliberar-se del deute aconseguint que s’acceptin quitacions en un acord amb els creditors, amb cessions de béns, venent parts del negoci, obtenint alguna condonació…

Sí no hi ha acords o els pactes fracassen i encara hi ha deute pendent:

Es realitzarà una liquidació d’actius per tal de fer els pagaments que siguin possibles de manera ordenada.
Els deutes impagats després d’aquesta liquidació continuaran vigents i podran ser reclamats pels creditors.

Com que les empreses que en el procediment — concurs o procediment especial de microempreses — no liquiden tots els seus deutes acaben sent dissoltes i extingides, se sol considerar que aquestes societats s’alliberen en la pràctica dels seus deutes.

Sovint és així, ja que serà gairebé impossible que els creditors recaptin l’import pendent: no hi ha cap raó social, no hi ha ningú a qui reclamar, no queda patrimoni, la fulla registral de l’empresa es tanca de manera provisional…

Es parla d’un alliberament de deutes de facto, que ve donat només per la gairebé impossible possibilitat de cobrament. En realitat no s’efectua jurídicament cap cancel·lació. No hi ha exoneració legal de deutes de persones jurídiques.

Tot i que l’empresa liquidada ja no operi al mercat i no tingui actius, mantindrà una certa vigència i responsabilitat per qüestions que encara no s’hagin resolt: possibles responsabilitats d’administradors o liquidadors, tancament de relacions existents, possible aparició de béns ocults…