Concurs de Creditors

Què és un concurs de creditors?

El concurs de creditors és un procediment judicial pensat per a facilitar que una persona física (particular o autònom) o una persona jurídica (societat mercantil, associació…) liquidi els seus deutes amb els seus creditors. Es dur a terme si s’ha entrat en una situació d’insolvència o si es veu que això serà imminent.

Aquesta figura jurídica substitueix les tradicionals que tots recordem i que s’anomenaven suspensió de pagaments i fallida. Així, les dues vies de solució que proposa la normativa concursal perquè els deutors puguin pagar els seus deutes són:

• Un pacte amb els seus creditors.
• La liquidació, cessió o transmissió de béns del seu patrimoni.

No obstant això, el concurs de creditors és un conjunt de procediments regulats per la Llei Concursal. En conseqüència, s’han d’incloure alguns acords previs i extrajudicials entre deutor i creditor que evitaran que el primer entri a la via judicial o, almenys, escurci el procés.

A més, totes aquestes solucions, judicials o extrajudicials, compten amb la intervenció de diversos experts en la matèria:

• El jutge.
• L’administrador concursal.
• En determinades ocasions, un mediador concursal.
• Advocats del deutor i dels creditors.
• En alguns casos, un expert independent.

Quin és l’objectiu d’un concurs de creditors?

L’objectiu principal del concurs és que els creditors cobrin els seus crèdits. Per fer-ho, proporciona facilitats al deutor en estat d’insolvència per liquidar els seus deutes. Però abans que es formalitzin els acords o s’arribi a la liquidació, el deutor disposarà d’una sèrie d’instruments que li permetran guanyar temps.

Aquests procediments:

• Activen temporalment una sèrie d’efectes protectors sobre el seu patrimoni. D’aquesta manera, podrà paralitzar determinades demandes, execucions i embargaments contra els seus béns i aturar la meritació d’interessos de crèdits i préstecs.
• Obren la possibilitat que pugui continuar la seva activitat econòmica, subjecte a determinats controls de l’administració concursal.

Quines decisions i accions tenen lloc en un concurs de creditors?

Durant les etapes del preconcurs de creditors (extrajudicial) i del concurs pròpiament dit (judicial) es produeixen alguns efectes immediats. A més, es prenen decisions molt diverses i es duen a terme accions de diferent naturalesa.

Tanmateix, l’enllaç comú són els drets de cobrament dels creditors. Però, a més d’aquesta finalitat principal, també es busquen altres objectius temporals, intermedis o instrumentals en aquests procediments:

• Afavorir que hi hagi pactes ràpids entre deutors i creditors.
• Facilitar la continuïtat de l’activitat econòmica del deutor.
• Reduir temporalment la pressió dels creditors sobre el deutor.
• Evitar que els deutes augmentin de manera descontrolada.
• Assenyalar els deutors maliciosos o negligents.

Quina norma regula el concurs de creditors?

En l’actualitat, la norma que regula el concurs de creditors, amb tots els seus instruments i procediments judicials i extrajudicials, és la següent: Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei Concursal.

El contingut d’aquesta norma regeix tant l’etapa judicial com la preconcursal, remodelació de l’anterior llei reguladora (Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal). L’objectiu era millorar la seva redacció i estructura sense modificar el fons del seu contingut.

No obstant això, fins que no es promulgui el Reglament Concursal, es mantindran vigents certs articles de l’anterior normativa derogada: per exemple, alguns que fan referència a l’administració concursal o al Registre Públic Concursal.

Qui pot ser declarar en un concurs de creditors?

En general, un concurs de creditors pot afectar tota mena de persones en estat d’insolvència:

• Particulars.
• Autònoms (comerciants, professionals…).
• Societats mercantils (microempreses, pimes o grans empreses).
• Altres ens amb personalitat jurídica: associacions, fundacions, corporacions, etc.

De la mateixa manera, una herència pot entrar en aquest procediment judicial si s’accepta en benefici d’inventari. Per tant, no cal que el deutor tingui un negoci o desenvolupi una activitat econòmica, encara que generalment els concursos solen ser d’empreses.

Deutors que no poden entrar en concurs

La normativa concursal determina que alguns tipus d’ens no puguin entrar en aquesta situació. Entre ells, destaquen els següents:

• Les administracions públiques (Estat, comunitats autònomes, municipis, etc.).
• Els organismes, entitats i ens públics: universitats públiques, ADIF, Renfe, Correus I Telègrafs, Loteries I Apostes de l’Estat, RTVE, FOGASA, FNMT, Banc d’Espanya, Etc.
• Algunes entitats sense personalitat jurídica com, per exemple:
  • Unions d’empreses.
  • Comunitats de béns (per exemple, de propietaris d’habitatges).
  • Herències (excepte les acceptades en benefici d’inventari).
  • Fons d’inversió o de pensions.

Aleshores, el concurs de creditors pot afectar un autònom o un particular?

Sí. Els concursos de creditors són procediments que poden afectar tant a persones físiques o naturals com a persones jurídiques. I totes poden sol·licitar la seva obertura si es donen els pressupostos i requisits legals.

Concurs de creditors per a particulars i autònoms

Dins de les persones físiques o naturals, es diferencia als particulars i autònoms o similars:

• S’anomena col·loquialment «particulars» a les persones físiques que no duen a terme activitats per compte propi. Per exemple, treballadors per compte d’altri, pensionistes, llogaters… La norma concursal els anomena «persones naturals no empresaris».
• D’altra banda, s’inclou en el genèric «autònoms» a les persones físiques que desenvolupen una activitat econòmica pel seu compte, adscrites al RETA de la Seguretat Social o a una mútua professional equivalent. És el cas de professionals, comerciants, petits empresaris, artistes i esportistes que actuen al mercat de manera individual, sense formes societàries.

Implicacions d’autònoms i particulars en el concurs de creditors

Al marge de determinades funcions professionals, com a advocats, procuradors, jutges, administradors concursals, mediadors concursals o experts tècnics, un particular o autònom pot veure’s implicat en aquest tipus de procediments en la seva qualitat de:

• Deutor (qui hagi incomplert pagaments i es troba en situació d’insolvència).
• Creditor, cridat a comunicar els seus drets de cobrament al procediment.
• Soci amb responsabilitat personal il·limitada en els deutes de l’empresa concursada.
• Hereu que espera a veure si pot obtenir fons o béns de l’herència acceptada en benefici d’inventari un cop liquidats els deutes que tenia el difunt.

Qualsevol dels esmentats anteriorment també pot ser sol·licitant del concurs de creditors. I també pot ser-ho l’administrador de l’herència que s’examinarà. Per la resta, un particular o autònom, així com una persona jurídica, pot estar relacionat amb el concurs de creditors d’un tercer (deutor) en un grau o en un altre per diferents motius. Alguns dels més comuns són:

• Ser fiador o avalador del deutor.
• Tenir algun bé hipotecat a favor del deutor.
• Ser part en un litigi previ que incumbeixi el deutor.
• Convertir-se en adquirent de béns o unitats productives de l’empresa deutora.
• Actuar com a administrador o alt directiu de l’empresa deutora, o com a administrador de fet.
• Exercint una funció com a representant dels treballadors de l’empresa deutora.
• Ser cònjuge del deutor amb béns compartits i afectats pel concurs de creditors (en règim matrimonial de guanys o similar).

Quan se sol·licita un concurs de creditors?

En primer lloc, has de saber que els concursos de creditors s’inicien en cas d’insolvència d’una persona física o jurídica. I llavors la situació d’insolvència pot ser:

• Imminent. Es produeix quan el deutor preveu que aviat no podrà complir de manera puntual les seves obligacions de pagament. Encara no hi ha hagut impagaments rellevants i continus, encara que la impossibilitat de compliment és visible.
• Actual. S’observa quan el deutor ja no pot complir de manera regular les seves obligacions de pagament. Alguns deutes ja han vençut, hi ha impagaments repetits, s’acosten altres venciments i no disposa de fons ni béns convertibles fàcilment en diners per afrontar-los.

La normativa concursal considera que certs fets significatius fan presumible la situació d’insolvència actual del deutor. I aquests són els que permeten fonamentar la sol·licitud de concurs per part dels creditors.

Quins són els signes d’insolvència? L’existència de declaracions judicials o administratives d’insolvència, execucions i embargaments rellevants, impagament tributaris, de salaris o cotitzacions socials en els últims tres mesos, aixecament de béns, etc.

Qui pot sol·licitar un concurs de creditors?

La sol·licitud de concurs de creditors l’ha de dur a terme una persona física o jurídica legitimada. Per tant, pot fer-ho:

1. El mateix deutor:
   1. De manera voluntària, si és conscient de la seva situació d’insolvència imminent.
   2. De manera obligatòria, en el termini de dos mesos des del moment en què va assabentar-se o hauria d’haver conegut la seva situació d’insolvència actual.
   3. Si constata que no podrà complir un acord preconcursal acordat o ja l’ha incomplert.
2. Un creditor del deutor, si es troba en situació d’insolvència actual. Per tal de fer-ho, haurà de demostrar per algun mitjà que s’ha produït algun dels fets significatius que revelen l’estat d’insolvència.
3. Algun soci del deutor que tingui responsabilitat personal en els deutes de la societat (com a col·lectius o comendataris), si el deutor es troba en situació d’insolvència actual.
4. El mediador concursal, si constata que l’Acord Extrajudicial de Pagaments que s’ha intentat negociar no ha tingut èxit, o s’ha anul·lat o incomplert l’acord.

Cal especificar que els creditors no podran sol·licitar en concurs del deutor si van adquirir els crèdits en els sis mesos anteriors (drets de cobrament) a títol singular (no dins d’un patrimoni global transmès) i per un negoci que no sigui una herència o llegat.

Pel que fa a les herències acceptades en benefici d’inventari, els hereus, creditors o l’administrador de l’herència poden sol·licitar el concurs. Però si els creditors o hereus són menors, ho faran els seus representants legals. I si no són persones naturals, podrà sol·licitar el concurs qui ostenti la funció d’administració o responsabilitat de la societat o ens (seguint els criteris abans esmentats).

Què pot passar si no se sol·licita el concurs de creditors?

Cal diferenciar entre les conseqüències de qui no ho sol·liciti: el creditor o el deutor.

Conseqüències d’un creditor que no sol·licita el concurs de creditors

Els creditors estan facultats per a sol·licitar la declaració de concurs del deutor si aquest es troba en situació d’insolvència actual. Això és el mateix per a determinats socis del deutor, tot i que no estan obligats.

L’únic que pot passar si, donada la insolvència actual del deutor, un creditor no sol·licita el concurs, és que:

• Hagi d’esperar fins que el sol·licitin el deutor o altres legitimats, la qual cosa pot alentir la solució del problema.
• Perdi alguns avantatges que implica actuar com a sol·licitant del concurs. Per exemple, el privilegi en part dels drets de cobrament si s’arriba a la liquidació.

Conseqüències d’un deutor que no sol·licita el concurs de creditors

Pel que fa al deutor, dependrà de l’estat d’insolvència:

• Si és imminent, el deutor pot sol·licitar el concurs, però no hi està obligat.
• Si és actual, no sol·licitar el concurs dins del termini de dos mesos posteriors al seu coneixement o al moment en què hauria d’haver conegut la situació, pot tenir conseqüències perjudicials. Entre elles, que:
  • Sol·liciti el concurs un creditor i, amb això, sigui més probable que un administrador concursal assumeixi la gestió de la societat.
  • Es qualifiqui el concurs com a culpable, que pot donar lloc a determinades condemnes i obligacions de pagament (a administradors, directius, etc.).

No obstant això, si el deutor hagués informat el jutge de l’inici de les negociacions per arribar a un acord preconcursal, durant un termini específic (tres mesos, dos si és particular) no tindrà l’obligació de sol·licitar el concurs, ni tampoc ho podran fer els creditors.

És possible evitar el concurs de creditors?

Sí, és possible evitar el concurs de creditors, però hi ha terminis molt definits. Com a conseqüència, si el deutor escura aquests terminis, tindrà fins a:

• SIS MESOS per a estudiar la seva situació de crisi, negociar un acord i desfer-se del concurs (o, en cas de Conveni Concursal, evitar la liquidació).
• CINC MESOS si es tracta d’un particular.

Comptant des que va conèixer o hauria d’haver conegut la seva situació concursal actual, el període preventiu del concurs és el següent:

En general ► DOS MESOS + TRES MESOS + UN MES

Particulars ► DOS MESOS + DOS MESOS + UN MES

Malgrat aquests terminis, no és imprescindible que s’esgoti el període de negociacions, ja que l’acord o conveni es pot aconseguir abans. Durant aquests períodes, el deutor pot modificar la negociació d’una proposta d’acord anticipat de Conveni d’aconseguir un acord de refinançament, o viceversa. Però no és l’habitual. Si es busca un acord de refinançament, se n’ha d’intentar un de col·lectiu per activar els efectes protectors.

Transcorreguts els terminis sense èxit en les negociacions, no caldrà que el deutor sol·liciti el concurs, ni podran fer-ho els creditors si la insolvència ha desaparegut o només és imminent. Tampoc ho farà el mediador concursal, si escau, si ja no existeix insolvència actual o imminent.

Quins són els requisits d’un procediment concursal?

Per concretar quins requisits tenen els procediments concursals, cal diferenciar entre l’etapa preconcursal (extrajudicial) i la concursal (judicial).

Etapa preconcursal

Els efectes del període preconcursal comencen quan el deutor comunica formalment al jutge l’inici de les negociacions amb els creditors. El seu objectiu serà obtenir un acord de refinançament col·lectiu, un Acord Extrajudicial de Pagaments o una proposta anticipada de Conveni.

A més, no s’ha d’haver superat el termini que té el deutor, si es troba en insolvència actual, per sol·licitar el concurs, que és de dos mesos.

Així mateix, per negociar aquests instruments, s’han de complir alguns requisits:

• Existència d’un pla de viabilitat per al negoci.
• Que s’acordin determinades mesures en l’acord: quitacions, esperes, etc.
• Un percentatge determinat d’adhesions de creditors a la proposta de pacte.
• Que el deutor no superi certs límits de deutes, no hagi estat condemnat per delictes de tipus econòmic, no es trobi ja en concurs o ho hagi estat els anys anteriors.
  A més, hi ha certes diferències en els requisits segons el tipus d’instrument preconcursal.

Etapa concursal

A més del pressupost objectiu i l’estat concursal del deutor, s’han de presentar una sèrie de dades i documents per tal de sol·licitar l’obertura del concurs.

Entre altres:

• Justificació de fets significatius que revelin la insolvència.
• Memòries econòmiques.
• Llistes de creditors i deutes.
• Inventari de béns.
• Comptabilitat (si el deutor n’ha de portar).

A més, en aquest procediment podem veure diferències segons qui presenti la sol·licitud, si el deutor o altres legitimats.

Tipus de concurs de creditors

Podem distingir l’etapa judicial segons qui sol·liciti el concurs i quin tipus de procediment s’apliqui.
Segons el sol·licitant

D’una banda, el CONCURS s’anomena:

• VOLUNTARI, si el sol·licita directament el deutor.
• NECESSARI, si es declara per iniciativa d’altres legitimats.

Amb prou feines hi ha diferències de tipus procedimental entre els dos escenaris, tot i que poden produir efectes diferents. Per exemple, en concurs necessari, el creditor sol·licitant pot obtenir certs privilegis en part dels seus crèdits, i és més probable que l’administrador concursal no només intervingui, sinó que substitueixi el deutor en la gestió del negoci.

Segons el desenvolupament del procediment

Cal diferenciar entre els diferents tipus de CONCURS:

• ORDINARI. És el desenvolupament normal del procediment, quan no s’apliquen simplificacions per les característiques del concurs o del deutor.
• ABREUJAT. Comporta certes simplificacions en la tramitació i terminis una mica més curts. S’aplica en concursos sense especial complexitat, deutors amb actius i passius que no superen els cinc milions d’euros o si hi ha cessament en l’activitat del deutor, entre altres casos.
• ABREUJAT PER A PERSONES FÍSIQUES. És la modalitat anterior aplicada a deutors autònoms o particulars. Conté algunes simplificacions afegides.
• CONCURS CONSECUTIU. S’anomena així al concurs que segueix la negociació d’un acord de refinançament o d’un Acord Extrajudicial de Pagaments, si finalment no s’arriba a l’acord, s’incompleix o s’anul·la. També té algunes peculiaritats procedimentals.
• EXPRÉS. És la denominació col·loquial del procediment quan el jutge decideix, en obrir el concurs, que conclou ja perquè aprecia de manera evident que el patrimoni del deutor:
  • Serà insuficient per fer front a les possibles despeses del procediment.
  • No es podrà augmentar desfent operacions recents del deutor (vendes, donacions, etc.) o pel cobrament d’indemnitzacions.
  • El concurs no seria qualificat de culpable.

Fases del procediment concursal

Podem resumir les fases del concurs de creditors en 6 punts, malgrat que no sempre s’hagin de donar tots.

1. Pla de reestructuració. El deutor, en fase d’insolvència, pot comunicar la seva situació al jutjat mercantil i l’inici de les negociacions per arribar a un pla de reestructuració. Per a fer-ho, els creditors s’hauran d’agrupar segons el seu tipus de crèdit.
2. Actes previs. Aquesta és la fase en què es presenta la sol·licitud del concurs amb la documentació pertinent. Si ho desitja, el deutor pot presentar un prepack concursal.
3. Fase comuna. Un cop el jutge declari el concurs, el deutor ha de col·laborar i tindrà limitat l’accés al seu patrimoni. Això és independent de si ha sol·licitat el concurs de manera voluntària o no.
4. Fase de resolució. Es pot produir de dues maneres:
   1. Conveni. Aquí es tracta d’arribar a un acord amb els creditors i caldrà aprovació judicial i seguiment.
   2. Liquidació. En aquest punt és impossible continuar l’activitat empresarial i es cobriran els deutes que es puguin cobrir amb la liquidació del patrimoni concursat.
5. Qualificació del concurs. El concurs es classificarà com a fortuït o culpable, depenent de com s’hi hagi arribat. Si es qualifica de culpable, el deutor haurà d’afrontar una sèrie de conseqüències.
6. Finalització del concurs. Consisteix en l’aprovació de la responsabilitat de comptes de l’administrador concursal. Es conclou el procediment i es dicta sentència. En cas que hi hagi deutes pendents després de la liquidació d’actius, el deutor se’n deslliurarà, tret que siguin deutes que no puguin ser exonerats.

Qui intervé en els concursos de creditors?

L’actuació d’una persona, empresa o ens en un concurs de creditors es pot produir en diferents situacions. És possible, per tant, que se li reclamin pagaments, que els reclami a altres o que tingui algun altre tipus d’implicació.

A més, el procediment concursal compta amb la intervenció d’alguns professionals que assumeixen diferents funcions.

Els principals actors són el deutor i els creditors. El primer ha incomplert els pagaments i o bé activa el preconcurs dels creditors, o bé acaba sent declarat en concurs per iniciativa pròpia o per tercers. Pot ser una persona física o jurídica, encara que també pot ser una herència acceptada en benefici d’inventari.

D’altra banda, els creditors són qui posseeixen els drets de cobrament (crèdits) contra el deutor. Intentaran satisfer-los mitjançant pactes que facilitin els pagaments, a través de la liquidació del patrimoni del deutor o amb cessions del patrimoni del deutor.

Altres implicats en el concurs de creditors

• Soci del deutor personalment responsable. Poden ser socis col·lectius, civils…
• Hereu en espera d’inventari.
• Professionals que dirigeixen, gestionen o agilitzen els tràmits:
  • Mediador concursal.
  • Registrador mercantil.
  • Notari.
  • Cambra de comerç.
  • Jutge concursal.
  • Administrador concursal.
  • Auxiliar delegat de l’administrador concursal.
  • Segon administrador concursal.
• Institucions registre:
  • Registre públic concursal.
  • Registre mercantil.
  • Registre civil.
• Professionals de part:
  • Advocat.
  • Procurador.
• Professionals tècnics:
  • Auditor.
  • Expert tècnic Independent.
  • Expert independent per a la venda d’unitats productives.
  • Lletrat de l’administració de justícia.
• Institucions o organismes participants ocasionals:
  • Ministeri Fiscal.
  • Autoritat laboral.
  • FOGASA (fons de garantia salarial).
  • Tresoreria General de la Seguretat Social.
  • Administració Tributària.
• Òrgans funcionals amb actuacions puntuals en els procediments:
  • Junta de creditors.
  • Representants dels treballadors.
• Altres participants o afectats en alguns procediments o actuacions:
  • Cònjuge del deutor.
  • Fiador o avalador del deutor.
  • Deutor solidari.
  • Administrador de l’herència.
  • Adquirent de béns o d’unitats productives.
  • Litigant.
  • Altres persones.

Es pot contractar un advocat d’ofici en un concurs de creditors?

Sí. Tanmateix, convé distingir entre el nomenament d’un advocat d’ofici i el dret a l’assistència jurídica gratuïta, que sovint es confonen.

Aquesta distinció és necessària, ja que la segona, per llei, només és aplicable a persones físiques i algunes associacions sense ànim de lucre. D’altra banda, la primera (denominació d’ofici) és una opció general disponible per a tota mena de clients. Així, tot i que tothom té dret a ser assistit per un advocat d’ofici, aquest advocat d’ofici no serà gratuït per a totes les persones.

D’altra banda, pel que fa de manera específica als procediments concursals, cal distingir entre el preconcurs de creditors i el mateix concurs. L’etapa prèvia és extrajudicial i, excepte en algunes actuacions, no requereix l’actuació d’advocats i procuradors. Per tant, l’opció de gratitud no està garantida, encara que no està de tot tancada.

Com es desenvolupa l’etapa preconcursal?

Durant l’etapa preconcursal, es tracta que el deutor i els seus creditors arribin a un acord. I això comença, ja sigui comunicant aquestes negociacions directament al jutge, o bé amb una sol·licitud del deutor (al registre mercantil, a un notari o a una cambra de comerç) perquè es nomeni un mediador concursal. L’objectiu d’aquesta opció és formalitzar un acord extrajudicial de pagaments.

L’acord al qual poden arribar és un dels següents:

• Acord de refinançament. Es tracta d’ampliar el crèdit existent i, si s’obté, no s’arriba al concurs.
• Proposta anticipada de conveni. Significa anticipar un pacte, que també es podrà negociar un cop iniciat el concurs. Si s’aconsegueix, es presentarà quan se sol·liciti la licitació i pot agilitzar el procediment i evitar la liquidació.
• Acord extrajudicial de pagament. És un pacte que poden intentar alguns deutors, sol·licitant el suport d’un mediador concursal. L’objectiu és pactar determinades mesures que resolguin el conflicte sense arribar al concurs: quitacions, esperes, cessions de béns… És adequat per a pimes, autònoms i particulars.

Quant costa un concurs de creditors?

El cost d’un concurs de creditors no es pot preveure amb precisió.

Alguns procediments concursals solen ser senzills. Hi ha pocs creditors, els drets de cobrament són clars i els tràmits necessaris gairebé no ofereixen complexitat. De vegades, fins i tot hi ha una manca de fons i prou béns per dur a terme operacions de liquidació i això escurça la durada del concurs.

Però també s’obren processos més complexos que requereixen el desplegament de totes o gairebé totes les fases possibles del concurs de creditors. Acumulen un major nombre de decisions, actuacions, mesures, tràmits, informes i valoracions que s’han de realitzar dins de les diferents etapes del procediment.

A això cal sumar el possible desenvolupament previ d’una etapa preconcursal, si el deutor l’activa, amb tots els seus requeriments i possibilitats legals.

Tanmateix, hi ha una sèrie de límits i exempcions en els costos, tant legalment establerts com per decisió jurisprudencial.

Per exemple:

• Si es tracta d’un concurs voluntari del deutor, la sol·licitud del concurs està exempta de la taxa judicial. Però si concurs necessari, instat per creditors o altres legitimats, sí que es merita.
• El cost del procurador es calcula amb aranzels, regulats en una norma.
• Hi ha algunes regles legals per al càlcul de la retribució del mediador concursal i de l’administrador concursal.
• La retribució dels advocats per la seva actuació judicial (fase comuna) no pot superar la de l’administrador concursal, i ha de ser adequada i raonable segons la feina feta.
• Els tràmits notarials o registrals per al nomenament d’un mediador concursal no comporten cap cost per als deutors particulars.

Quins són els preus aproximats en un concurs de creditors?

Al mercat, és habitual que els despatxos concursals presentin informació genèrica sobre tarifes, amb quantitats aproximades o rangs de costos aproximats per als deutors.

• En el cas d’un concurs exprés, normalment s’indica un rang de cost reduït. Per exemple, de 1.900 a 5.000 euros. Però pot haver-hi quantitats superiors o inferiors.
• Per als concursos abreujats, les estimacions solen pivotar sobre l’import del passiu o el passiu i l’actiu, amb alguns trams. Per exemple, de 4.500 a 7.000 euros de cost per passius de 100.000 o 200.000 euros. Però, igualment, poden ser superiors o inferiors.
  Se sol diferenciar entre costos amb tràmits o sense de l’etapa preconcursal. Tot i que sovint, si aquesta etapa està inclosa en el preu, l’indicat no inclou la prestació d’assessorament jurídic i econòmic preconcursal (només la gestió de tràmits).
• Per als concursos ordinaris és normal que s’indiqui la necessitat de consulta per a realitzar una estimació.

Quant de temps pot durar un concurs de creditors?

De la mateixa manera que passa amb el cost, no és possible especificar amb antelació quina serà la durada d’un concurs de creditors. Hi ha diversos factors que influiran en un retard inferior o superior en el desenvolupament dels procediments i en el tancament de les seves fases.

No obstant això, si ens limitem a la durada del procediment concursal, sol durar dotze mesos. Pot ser una mica més si el jutge accepta una ampliació del termini per la complexitat del cas. Així mateix, altres procediments, abreujats o ordinaris, es poden allargar un o dos anys, o fins i tot romandre oberts durant més temps (de tres a cinc anys, o inclús més).

En qualsevol cas, la durada dependrà principalment de dos factors:

• Durada activa d’un concurs amb les seves actuacions prejudicials i judicials continuades.
• Transcorregut el temps durant el qual s’estigui complint degudament un conveni concursal fins que es completi l’acord, sense activar la liquidació.

Quins factors influeixen en la durada del concurs?

En l’última consideració de la durada, cal tenir en compte tot el temps durant el qual:

• S’apliquen les esperes (ajornaments).
• Compleixen els calendaris de pagament fraccionat.
• Realitzen estudis i valoracions per a possibles cessions, vendes i transmissions de béns o unitats productives.
• Tramiten aquestes possibles operacions, acordades en un conveni.

Per tant, hi ha concursos que, tot i que s’endarrereixen en el temps, recorren un rumb adequat cap a la resolució final de la crisi. Encara més, mentre es compleixi el conveni, el deutor viurà un temps de relativa normalitat.

En qualsevol cas, es pot dir que, per regla general, dins de l’etapa judicial dels concursos abreujats, i fora del conveni, la fase comuna del concurs sol ser més ràpida que la fase de liquidació. Aquesta última allarga encara més alguns procediments.

En quin ordre es cobra en un concurs de creditors?

Tal com indica la Llei Concursal, els pagaments es fan en tres blocs. També determina que els pagaments es faran a partir dels fons i béns del patrimoni del deutor, seguint un determinat ordre de preferència.

No hi ha entre els béns aquells que són inembargables ni aquells que no tenen valor.

En primer lloc, se satisfan els crèdits contra la massa, és a dir, aquells deutes que et permeten continuar amb l’activitat i tramitar el concurs. Per exemple, els darrers 30 dies de salari dels treballadors, la retribució de l’administrador concursal, les indemnitzacions per acomiadament, etc.

Després, es cobren els anomenats crèdits privilegiats. S’hi inclouen aquells deutes amb Hisenda, Seguretat Social, aquells amb garantia hipotecària… A més, podem fer una classificació entre els crèdits de privilegi especial i els crèdits de privilegi general.

Finalment, hi ha els crèdits ordinaris i els crèdits subordinats, que reuneixen la resta de pagaments pendents i són els últims a satisfer-se.

Es pot reobrir un concurs finalitzat?

SÍ. La reobertura del concurs de creditors es pot produir, en determinats casos, quan el procediment concursal va concloure per un d’aquests dos motius:

• Després de la liquidació, no es va aconseguir la plena satisfacció dels creditors.
• Durant el procediment es va constatar que la massa activa era insuficient per efectuar els pagaments.

Si es produeix un d’aquests casos, la reobertura es decidirà per resolució judicial en el mateix tribunal que hagués conegut el concurs anterior. Tot i això, la finalitat de la reobertura és resoldre allò que va quedar inacabat, no repetir el concurs amb els seus requisits. Per tant, preval l’economia processal i no es desenvolupa un nou procediment complet. Sí que haurà d’actualitzar-se certa informació i dur a terme una liquidació.

Els motius de la reobertura varien segons si el deutor és una persona física o jurídica. En el segon cas, serien els creditors insatisfets aquells que demanarien la reobertura del concurs del deutor, però només si apareixen nous béns.

S’ha d’entendre que aquests béns sobrevinguts seran béns o drets embargables:

• Ja existents, però que no es coneixien i no es van tenir en compte al concurs.
• Nous, afegits al patrimoni.

Com es tractarà d’una empresa o entitat ja extingida, que no tindrà activitat de trànsit al mercat, és menys probable que es produeixi el segon cas. Per a la resta, no caldrà, com en el primer concurs, que el deutor sigui insolvent.

Hi pot haver concursos de creditors amb un sol creditor?

La veritat és que, si només hi ha un creditor, encara que s’obri el procediment, aquest no continuarà. Podria ser que no fos impossible, però no és habitual arribar a una insolvència actual i només hi hagi un creditor.

La norma no estableix explícitament que hi hagi d’haver diversos creditors per recórrer-hi. Tanmateix, parlem de creditors en plural.

Què passa en un concurs de creditors culpable?

Si es constata que un deutor actua de mala fe, amb negligència greu o agreuja el seu estat d’insolvència, el concurs de creditors serà qualificat de culpable. I què suposa això?

Per a les persones implicades (deutor o representants legals) pot comportar efectes negatius, com ara:

• Inhabilitacions per administrar béns aliens.
• Pèrdua de drets que puguin tenir com a creditors.
• Condemnes per retornar diners o béns que haguessin obtingut del patrimoni del deutor.
• Haver de pagar indemnitzacions per danys i perjudicis.
• Obligació de cobrir el que encara està pendent de pagament després de la liquidació

Avantatges i inconvenients dels concursos de creditors

Tot i que l’objectiu principal del concurs és facilitar que als creditors el cobrament dels seus deutes, aquest procediment pot beneficiar tant el deutor com els creditors. Però també té alguns inconvenients per a ambdues parts.

Avantatges del concurs de creditors per al deutor

• Inicia una resolució ordenada de la situació de crisi a causa dels seus impagaments.
• Li permet negociar amb els creditors quitacions, esperes i altres facilitats en crèdits i pagaments pendents a través del Conveni Concursal.
• Posa en marxa una mena d’escut protector del seu patrimoni en paralitzar o suspendre algunes accions, execucions i embargaments ja en marxa o que podrien iniciar-se.
• Es blinda durant tres mesos contra l’admissió de sol·licituds de concurs efectuades pels creditors i pot ajornar quatre mesos l’obligació de sol·licitar-ho pel seu compte. (Són dos i tres mesos, respectivament, si és particular).
• Dona solidesa a la continuïtat de la seva activitat econòmica, malgrat la crisi que viu, acceptant el deutor una determinada intervenció en l’administració per part del procediment.
• Frena l’augment del deute pendent en aturar la meritació d’interessos en algunes transaccions.
• Dona lloc a l’activació de l’anomenat concurs exprés, un procediment ràpid aplicable si no disposa de fons ni per pagar les despeses del concurs, o d’una liquidació ràpida si aquests són escassos i no cobreixen els pagaments més preferents.
• Pot donar-li opcions alternatives per al pagament: cessions de béns o venda d’actius o unitats productives de l’empresa.
• Enfila un camí que acabarà en la cancel·lació dels deutes que no es poden resoldre en la liquidació.
• Li obre, tant si és autònom com privat, una via cap a la cancel·lació de tots o alguns deutes pendents mitjançant l’EPI (Exoneració del Passiu Insatisfet).

Avantatges del concurs de creditors per als deutors

• Això els permet negociar amb el deutor a través del Conveni determinades mesures que garanteixen tots o alguns dels cobraments: quitacions, esperes i altres modificacions en crèdits i pagaments pendents.
• Activa un procediment en el qual, de manera ordenada, s’intentarà que el deutor pagui els deutes amb càrrec al seu patrimoni.
• Dona fermesa al control sobre el patrimoni del deutor, ja que també està protegit contra accions d’altres creditors.
• Centralitza les accions de recuperació de patrimoni del deutor, desfent-se en el procediment d’algunes operacions recents d’aquest que poden haver-lo deteriorat.
• Permet determinar la preferència més gran d’uns drets de cobrament dels creditors sobre els altres existents, en funció de determinades característiques, i garantir que aquests pagaments s’executin de manera ordenada.
• Fa possible confirmar de manera rigorosa la impossibilitat de cobrament si el deutor no disposa de fons o prou béns per liquidar els impagaments.
• Habilita, si cal, un examen del comportament del deutor i, en cas de negligència o mala fe, la responsabilitat en els deutes de la societat es podria estendre als administradors, directors generals o liquidadors.

Inconvenients del concurs de creditors per al deutor

• Normalment, haurà de fer una primera dotació de fons per comptar amb un advocat.
• Es pot veure obligar a la consignació judicial de l’import del deute del creditor que va instar el concurs, si com a deutor s’hi oposa.
• El seu negoci es veurà afectat per l’administració concursal. Per tant, és possible que necessiti autorització per a determinades decisions administratives i de gestió o que vegi com l’administrador concursal assumeix directament aquesta funció.

Inconvenients del concurs de creditors per als deutors

• Es paralitzaran certes accions, execucions i embargaments ja en curs, i alguns nous no es podran començar.
• Caldrà córrer amb una despesa inicial pel cost de recórrer a advocats des del primer moment (llevat que ja comptin amb assessorament legal).
• La sol·licitud del concurs necessari, instada pels creditors, comporta una taxa judicial.
• És possible que hagin de pagar els costos si es desestima la sol·licitud de concurs necessari.
• Potser l’extinció de l’empresa deutora es confirmi al final i això comporti la cancel·lació del deute que encara quedés pendent.

Com saber si una empresa està en concurs de creditors?

La informació sobre procediments preconcursals i concursos de creditors en curs, deutors concursals o béns i drets afectats per concursos es pot obtenir de diverses fonts, algunes oficials i altres privades:

• Informació inserida en el Registre Públic Concursal
• Publicacions en el BOE (Butlletí Oficial de l’Estat)
• Anuncis i avisos legals publicats en el BORME (Butlletí oficial del Registre Mercantil)
• Consulta de comptes anuals i altres dades en el Registre Mercantil
• Informes o certificats de pagaments d’Hisenda obtinguts pel deutor
• Informes o certificats de pagaments de la Seguretat Social obtinguts pel deutor
• Inscripcions i assentaments en el Registre Civil i altres registres
• Inscripcions i assentaments en altres registres
• Portal de subhastes de l’Agència Estatal Butlletí Oficial de l’Estat (BOE)
• Cercador de subhastes de béns embargats per la Seguretat Social
• Cercador de subhastes i concursos d’Hisenda
• Llistats d’unitats productives en venda dins de concursos (exemple: CANAL EMPRESA Catalunya)

De la mateixa manera, hi ha portals de subhastes d’entitats especialitzades i portals web com cercadors i alertes de concursos:

• EACTIVOS.COM
• ATCON VENTA & SUBASTA
• ACTIVOS Y SUBASTAS
• BIENESCONCURSALES.COM
• ACTIVOSCONCURSALES.COM
• CONCURSALES ONLINE
• LEGAL AUCTIONS
• CONCURSAL.ES
• INCONTRA
• E-CONCURSAL
• INFOCONCURSAL

També pots informar-te sobre els concursos de creditors a:

• Els canals informatius de la mateixa empresa.
• Informació bancària (informes i certificats).
• Empreses que elaboren informes comercials i financers.
• Notícies de la premsa generalista o econòmica, o de publicacions especialitzades.

Es pot crear una nova empresa després del concurs de creditors?

SÍ. Els concursos de creditors no impliquen per si mateixos que s’impedeixi que les persones implicades es converteixin en socis d’empreses o promoguin nous negocis. Només la qualificació del concurs com a culpable o la comissió de determinats delictes pot comportar algunes restriccions per a deutors, administradors i directors generals.

En aquest cas, el deutor podria quedar inhabilitat entre 2 i 15 anys per administrar béns aliens i representar qualsevol persona. En canvi, aquesta inhabilitació no impedirà ser soci amb participacions o accions ni aportar capital per a impulsar projectes. L’única condició és que no pugui figurar com a responsable, és a dir, administrador, director general o similar.

Es pot reactivar una empresa després del concurs de creditors?

Una societat amb un concurs conclòs, pagaments totals efectuats, patrimoni romanent i insolvència superada podria distribuir els seus béns i drets entre els socis. Per fer-ho, tornaria a activar la liquidació societària, fora del concurs ja conclòs.

Seria una suposició molt poc habitual, però no per això impossible.

La normativa de les societats de capital (com les anònimes o les limitades, entre d’altres, que són la majoria) determina que la junta general pugui acordar el retorn de la societat dissolta a la vida activa sempre que:

• Desaparegui la causa de la dissolució.
• El patrimoni comptable no sigui inferior al capital social.
• No hagi començat el pagament de la quota de liquidació als socis.

Ja no hi hauria creditors que poguessin oposar-se a la reactivació i, si algun soci s’hi oposés, podria separar-se de la societat. En aquest sentit, hi ha resolucions judicials i de la Direcció General del Registre i del Notari que deixen oberta la possibilitat que:

• L’empresa no s’extingeixi en el concurs si es donen els pressupostos esmentats (entre ells, el pagament íntegre dels deutes).
• Puguin practicar-se de nou assentaments registrals d’una societat després de la seva dissolució o després del concurs. Això podria ser necessari per a les tasques de culminació de la liquidació de la resta o, si no es reparteix entre els socis, per la reactivació de la societat.

En qualsevol cas, és un tema controvertit, ja que hi ha opinions, tant judicials com doctrinals, a favor i en contra de què aquesta reactivació pugui tenir lloc després del concurs.

Què passa amb els deutes en un concurs de creditors?

En certa manera, el concurs de creditors suposarà per a les persones jurídiques un alliberament dels deutes que encara quedin pendents després de la liquidació o constatació d’insuficiència patrimonial. Però serà només de facto, a causa de l’esgotament del seu patrimoni i el cessament d’activitat, sense que suposi degudament la baixa d’aquestes responsabilitats.

Tot i que la societat o ens s’extingeixi, substituirà la responsabilitat del deutor. Tot i això, només es pot demandar o entrar en un nou concurs si apareguessin béns o drets nous o no tinguts en compte.

Pel que fa als deutors que siguin persones físiques, continuaran sent responsables dels impagaments no resolts en el concurs. Però, complint certs requisits, tindran a la seva disposició l’exoneració de tots o alguns dels deutes pendents mitjançant l’Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI).

Si el deutor mor, què passa amb l’herència?

La mort del deutor concursat no és motiu de conclusió del concurs ni de la cancel·lació dels deutes. El procediment es continuarà tramitant, però ja com a concurs de l’herència.

L’administració concursal serà qui ostenti les facultats de disposició sobre el cabal de l’herència. Pel que fa a la representació d’aquesta, correspondrà a qui hagi estat nomenat (administrador de l’herència, marmessor…) o els hereus triaran.

Què passa si no es poden pagar els deutes en un concurs de creditors?

En molts casos, el deutor insolvent no disposa de prou patrimoni amb què liquidar tots els seus deutes en el concurs de creditors. Aquesta circumstància es pot constatar en una fase inicial del procediment o després de la liquidació i d’alguns dels pagaments.

Hem de diferenciar, en aquest sentit, tres nivells d’insuficiència patrimonial del deutor insolvent de cara a les quotes del concurs. En particular, pot passar que el deutor no disposi de fons i prou béns per pagar:

• Les despeses del procediment.
• Tots els crèdits contra la massa.
• La totalitat dels deutes pendents.

En les dues primeres situacions, estarem davant del que s’anomena concursos sense massa o concursos amb massa activa insuficient. Impliquen procediments simplificats com el concurs exprés. En canvi, la tercera donarà lloc a un tràmit judicial més complet, encara que al final no s’hauran satisfet tots els crèdits pendents.

Què passa al final del concurs?

Tant si no hi ha pagaments com si només s’han pagat alguns crèdits contra la massa o si s’han pagat més crèdits, però no tots, un cop substanciats els possibles tràmits addicionals, el deutor:

• Podrà aspirar a la cancel·lació de deutes mitjançant l’EPI, si és persona física.
• S’extingirà, si és persona jurídica.

Si el deutor és una persona jurídica, l’extinció significarà que com a societat o ens s’alliberi de deutes pendents — els no pagats en el concurs — en la mesura que, davant la manca de fons i actius i no tenir ja activitat, difícilment se li podran cobrar. Però serà un alliberament només de facto.

La personalitat jurídica de la societat o ens pot subsistir a determinats efectes. Per exemple, davant de demandes o reobertures del concurs si es detecten nous béns, o si queden per culminar alguns tràmits de liquidació de la societat o s’han de desfer les relacions jurídiques existents, o per possibles responsabilitats societàries dels administradors…

Es poden rescindir algunes operacions anteriors?

Dins del procediment concursal, existeix la possibilitat de rescindir algunes decisions o operacions recents si es considera que eren perjudicials per al patrimoni del deutor.

En anul·lar-les, es retornaran determinats fons o béns a la massa activa del concurs (patrimoni del deutor tingut en compte per al pagament de deutes).

Les decisions o operacions potencialment rescindibles són les realitzades durant els dos anys anteriors a la data de declaració del concurs de creditors. No cal establir que es constati que les iniciatives havien tingut una intenció fraudulenta. El que és rellevant és l’estimació que suposen un dany recent al patrimoni del deutor i, per tant, dificulten el cobrament dels creditors.

Tanmateix, en alguns casos, aquestes rescissions sí que poden desactivar desviacions fraudulentes de fons o béns a altres titulars amb la intenció de retirar-los de la seva aplicació als pagaments.

Qui pot reclamar les accions de rescissió?

Serà competència de l’administrador concursal. Tot i això, en alguns casos els creditors també poden litigar pel seu compte per augmentar el patrimoni del deutor (per exemple, si li ho van demanar a l’administrador concursal i aquest no ho va dur a terme).

Com a excepció, si es tracta d’un concurs consecutiu —que segueix a l’intent de negociació d’un acord preconcursal—, només podran ser interposades per l’administrador concursal.

Les conseqüències d’aquesta rescissió seran:

• Reintegració de fons, béns o drets al patrimoni del deutor (o el seu equivalent monetari).
• Restitució de prestacions ja realitzades, amb els seus fruits o interessos.
• Imposició del pagament d’indemnitzacions a contractants de mala fe.

El resultat serà que el patrimoni del deutor es reompli amb els béns reintegrats o amb els seus valors equivalents. D’altra banda, de vegades s’integrarà en el concurs algun implicat en les operacions com a creditor, amb el seu crèdit, després de les rescissions i restitucions.

El reglament concursal no especifica quins actes, decisions o operacions perjudicials poden rescindir-se a favor del concurs. S’entén, en tot cas, que aquesta possibilitat pot arribar, per exemple, a:

• Donacions.
• Vendes, pagaments i contractes diversos.
• Assumpció d’obligacions.
• Extinció, condonació o reducció d’obligacions.
• Constitució de garanties reals o personals.
• Decisions en procediments (desistiments, renúncies a drets, transaccions…).
• Determinades decisions societàries (pagament de dividends, repartiment de reserves, devolució d’aportacions…).

Quins actes no són rescindibles?

Per indicació legal, no són rescindibles, entre d’altres, decisions o operacions:

• Actes ordinaris de l’activitat professional o empresarial del deutor, fets en condicions normals.
• Constitució de garanties a favor de crèdits públics.
• Creació de garanties a favor del Fons de Garantia Salarial (FOGASA).
• Pactes inclosos en acords de refinançament homologats —o que almenys compleixin determinats requisits— o en acords extrajudicials de pagaments (que són dos tipus d’instruments preconcursals).
• Actes, negocis, pagaments o garanties que s’efectuïn o constitueixin en execució dels acords efectuats en aquests dos tipus de contractes preconcursals esmentats.

El deutor pot tenir reduccions del seu patrimoni?

Contràriament a la reintegració patrimonial, es preveu que aquells béns que es trobin en possessió del concursat, però que siguin propietat aliena, siguin lliurats per l’administració concursal als seus titulars, si aquests ho sol·liciten.

S’exceptuen els casos en què el deutor tingui drets d’ús, garantia o retenció. Per exemple, si és arrendatari, usufructuari, etc. Així mateix, els titulars de crèdits privilegiats sobre els vaixells i les aeronaus poden sol·licitar que aquests béns se separin de la massa activa del concurs perquè s’executin per separat, en un termini màxim.

Aconsegueix el millor advocat per iniciar un concurs de creditors

Un concurs de creditors no és una experiència agradable. Tampoc no ho és haver de negociar prèviament un acord amb els creditors pel pagament dels deutes pendents.

Però cal tenir en compte que per arribar a aquestes fases es parteix d’una situació prèvia (crisi, impagaments, insolvència) que ja implica un escenari convuls per al deutor.

El suport d’una bona direcció jurídica des del primer moment et permetrà, com a deutor, aprofitar totes les oportunitats que t’ofereixen aquests procediments i exercir tots els teus drets, minimitzant al màxim els seus inconvenients.

El mateix s’aplica si el teu paper és el d’un creditor.

Amb més o menys costos, un concurs de creditors és un procés tècnic amb certa complexitat que ha de ser conduït per un professional expert. A més, l’advocat concursal no és un simple gestor administratiu.

En contactar amb els millors advocats concursals, obtindràs assessorament i defensa durant tots els tràmits (el preconcursal i/o el concursal). Et guiaran perquè aprofitis les oportunitats al teu abast aplicant l’estratègia jurídica més adequada, tant si actues com a deutor o com a creditor.

Els preus aproximats publicitats pels despatxos concursals tenen valor com a primera estimació. Però convé no sentir-se atret a la primera per ofertes explosives, com algunes de menys de mil euros per a un concurs exprés o sense liquidació. S’hi poden obviar certs costos probables que s’afegirien més endavant.

Així mateix, alguns d’aquests preus poden ocultar serveis de baixa qualitat o la simple gestió de tràmits sense el mínim assessorament. Per tant, et recomanem que exposis el teu cas a un dels nostres advocats concursals. T’assessorarà sobre com dur a terme el concurs de creditors amb èxit i la primera consulta és gratuïta.