Llei de la Segona Oportunitat

Tot sobre la Llei de la Segona Oportunitat, actualitzat el febrer del 2022.

Índex de continguts

Si et trobes en una situació d’insolvència definitiva i no pots fer front als pagaments dels teus deutes, has de saber que hi ha la Llei de la Segona Oportunitat a la qual la immensa majoria de persones sobreendeutades es poden acollir per desfer-se PER LLEI dels seus deutes.

A continuació t’expliquem el més rellevant sobre aquesta normativa. Si ho prefereixes pots descarregar-te la nostra guia gratuïta.

1. 

Què és la Llei de Segona Oportunitat?

La coneguda popularment com a Llei de la Segona Oportunitat és una norma que va aprovar el Parlament Espanyol l’any 2015.

Aquesta norma va introduir en el nostre ordenament jurídic una regulació que permet a moltes persones físiques o naturals (particulars i autònoms) cancel·lar una bona part dels seus deutes pendents si estan en una situació d’insolvència i sobreendeutament i no poden fer front als seus pagaments.

La seva denominació completa és la següent (pots descarregar el document des del BOE en aquest enllaç):

Llei 25/2015, de 28 de juliol, de Mecanisme de Segona Oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

La Llei de la Segona Oportunitat va adaptar alguns procediments de concurs de creditors, pensats per a empreses que no poden afrontar el pagament dels seus deutes, als particulars i autònoms en aquesta mateixa situació.

Per a això, va introduir l’anomenat Mecanisme de la Segona Oportunitat en la Llei Concursal.

Llei Concursal

És la norma general reguladora dels procediments de concurs per a tot tipus de deutors.

Cal recordar que el concurs de creditors va substituir fa uns anys a la nostra legislació a dues figures tradicionals en el món dels negocis: la suspensió de pagaments i la fallida. Eren les dues situacions de crisi per impagaments en què podia incórrer una empresa.

Actualment, des de setembre de 2020, tot el Mecanisme de la Segona Oportunitat queda regulat dins el Text Refós de la Llei Concursal.

Aquesta nova versió actualitza i modernitza l’estructura de la norma concursal sense alteracions substancials.

Et pot interessar:

Existeix la Llei de Segona Oportunitat en altres països?

Per què és tan desconeguda la Llei de Segona Oportunitat?

2. 

Què ha canviat amb la Llei de la Segona Oportunitat?

Abans de la Llei de la Segona Oportunitat

Abans de l’aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, les persones naturals (particulars i autònoms) estaven condicionades pel que s’anomena responsabilitat patrimonial universal. Així, aquelles persones que tinguessin deutes excessius podien quedar atrapades de per vida en una situació d’endeutament i insolvència.

Això no els passava a moltes empreses en crisi, amb certes formes de societat mercantil. Podien escapar d’aquest manteniment de deutes mitjançant el procediment de concurs de creditors i la posterior extinció de l’empresa.

En canvi, els particulars i autònoms quedaven exposats amb tot el seu patrimoni actual i futur als deutes no saldats en el present. Si venien a millor fortuna, havien de pagar els deutes passats, arrossegant una pesada llosa durant molt de temps.

Per això, resultava difícil, de vegades impossible, desfer-se dels deutes.

Després d’un fracàs empresarial, professional o personal, l’afectat acabava arrossegant els seus impagaments durant molts anys de la seva vida.

Amb la Llei de la Segona Oportunitat

El deutor, una vegada ha fet tot el possible per pagar els deutes, si encara n’hi queden alguns per saldar, podrà alliberar-se’n, o al menys d’una part. Veurà així com es cancel·len PER LLEI tots o alguns d’aquests pagaments pendents (amb certes condicions).

Això li donarà l’oportunitat d’encarrilar de nou la seva vida personal i professional.

A més, la Llei de Segona Oportunitat permet que particulars, professionals, comerciants i petits empresaris, mentre estudien solucions amb què satisfer les seves obligacions de pagament, puguin:

  • Paralitzar algunes demandes i embargaments, oxigenant la seva activitat personal i professional.
  • Alliberar-se de l’acumulació d’interessos.
  • Mantenir la seva activitat sense recórrer a l’economia submergida per subsistir.
  • Cobrir les necessitats familiars mitjançant alguns fons, béns i ingressos.

En definitiva, portar una vida normal.

3. 

Què és el Mecanisme de la Llei de la Segona Oportunitat?

És el conjunt de procediments previstos actualment a la Llei Concursal, dirigits només a persones naturals (particulars i autònoms), que poden culminar amb l’alliberament dels seus deutes.

Se’ls coneix, de manera col·loquial, com:

  • Llei de la Segona Oportunitat.
  • Mecanisme de Segona Oportunitat.
  • Procediments de Segona Oportunitat.

De ser estrictes, hauríem d’utilitzar preferentment les expressions “Mecanisme de Segona Oportunitat” o “Mecanisme de la Segona Oportunitat“.

No obstant això, és també habitual l’ús de les expressions “Llei de Segona Oportunitat” o “Llei de la Segona Oportunitat“. Això es deu al fet que aquesta és la norma que va introduir el 2015 la regulació del mecanisme en la Llei Concursal.

A la pràctica, s’utilitzen de manera indistinta totes aquestes expressions.

Fases del mecanisme

La Llei o Mecanisme de la Segona Oportunitat (inclosa a la Llei Concursal) pot tenir tres fases:

  • Primera fase: permet al deutor, amb l’ajuda d’un mediador, promoure acords previs amb els seus creditors que evitin la liquidació patrimonial.
  • Segona fase: desenvolupa un procediment concursal breu i simplificat si l’acord amb els creditors fracassa.
  • Tercera fase: estableix diverses vies perquè el deutor cancel·li per llei alguns deutes pendents, amb certes condicions.
4. 

Què puc aconseguir acollint-me a la Llei de Segona Oportunitat?

Inicialment, podràs paralitzar demandes, embargaments, meritacions d’interessos … I finalment, alliberar-te dels teus deutes o al menys d’alguns d’ells.

En cas de sobreendeutament i insolvència, no només estaràs exposat al risc de perdre diners i patrimoni per intentar satisfer els teus deutes. També, és probable que segueixis sent objecte en el futur de demandes, execucions i embargaments per la resta impagaments pendents. A més, el teu nom seguirà present en els principals fitxers de morositat.

Acollint-te a la Llei de la Segona Oportunitat, un cop pagat una part del deute (el que puguis assumir), podràs:

  • Evitar l’assetjament de cobradors, demandes, execucions i embargaments des de l’inici de procediment.
  • Cancel·lar per llei tots els deutes restants o al menys una part important d’aquests.
  • Desaparèixer de les principals llistes de morositat.

La Llei de la Segona Oportunitat és el salvavides per a aquelles persones que no estan en disposició de fer front als seus deutes impagats i volen desfer-se’n.

Es tracta d’un mecanisme molt útil en situacions crítiques en què els particulars i els autònoms poden veure truncades les seves estratègies, trencats els seus plans de manteniment i consolidació, i perjudicats els seus projectes vitals.

Et pot interessar:

Em donarà mala imatge acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat?

Podré emprendre una nova vida alliberat de lligams?

Existeix la Llei de Segona Oportunitat en altres països?

Per què és tan desconeguda la Llei de Segona Oportunitat?

5. 

Qui pot acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?

El Mecanisme de Segona Oportunitat està dirigit només a persones naturals en situació d’insolvència. Poden ser particulars o autònoms.

Com a particulars considerem als que, tinguin o no una activitat laboral, no són titulars d’un negoci com a professionals o empresaris en situació d’alta.

Pel que fa als autònoms, dins d’aquests hi pot haver professionals, artistes, comerciants, petits empresaris i emprenedors …, propietaris tots ells del seu negoci en situació d’alta (o de baixa temporal).

A continuació presentem un desglossament força complet de qui pot entrar en aquestes categories.

Particulars

Són aquelles persones (individus) que desenvolupen activitats per compte d’altri, cobren prestacions o no tenen activitat:

  • Treballadors fixos o temporals: empleats laborals d’empreses, entitats, associacions …
  • Quadres intermedis i directius d’empreses (amb contractes laborals o d’alta direcció).
  • Funcionaris d’organismes i institucions, i personal interí (laboral).
  • Persones en situació d’atur (que no sigui només una baixa momentània de les activitats econòmiques), estiguin o no inscrits com a demandants d’ocupació.
  • Persones en atur temporal (per un ERTO).
  • Autònoms habituals en situació de baixa temporal per falta de clients, treballs molt irregulars, activitats estacionals …
  • Persones en situació de baixa per incapacitat transitòria (accident, malaltia …).
  • Pensionistes per jubilació, invalidesa (incapacitat permanent) o viduïtat.
  • Altres (per exemple, rendistes, persones en anys sabàtics no remunerats, mestresses de casa, estudiants, doctorands, perceptors de rendes mínimes …).

Professionals autònoms

Són negocis individuals amb estructures senzilles (moltes vegades només els compon la persona que presta el servei, com a únic titular):

  • Professionals liberals, adscrits al RETA (règim d’autònoms de la Seguretat Social) o a una mútua alternativa: advocats, procuradors, enginyers, arquitectes, aparelladors, metges, gestors administratius …
  • Professionals freelancers: traductors, redactors, correctors, periodistes i fotoperiodistes no adscrits a mitjans, fotògrafs … (A vegades combinen altes i baixes).
  • Col·laboradors autònoms d’empreses: lampistes, pintors, repartidors, venedors, telefonistes, agents d’assegurances, cobradors …
  • Autònoms dependents (treballen sobretot amb un client).
  • Prestadors autònoms de serveis no laborals: neteja, tasques de la llar, cures personals o de geriatria, classes particulars …
  • Artistes que no treballen amb contractes laborals i no han creat entitats amb personalitat jurídica: actors, pintors, escultors, músics, tècnics de cinema i teatre …
  • Esportistes professionals quan no treballen amb contractes laborals: tennistes, atletes, alpinistes, esquiadors, boxejadors, lluitadors, toreros …
  • Socis treballadors de cooperatives o societats laborals (respecte dels seus propis deutes).
  • Professionals en situació de baixa temporal d’activitat per accident o malaltia.

Petits empresaris individuals

Són negocis individuals. Actuen en sectors diversos, sense forma societària (el titular és també autònom). Poden ser microempreses (negocis amb menys de 10 treballadors i facturació per sota de 2 milions d’euros) o petites empreses, cosa poc habitual sense format societari (tenen un màxim de 50 treballadors i facturen menys de 10 milions d’euros).

  • Petits comerciants: quioscos, òptiques, papereries, llibreries, fruiteries, farmàcies, botigues de queviures, botigues de roba, botigues d’informàtica i electrodomèstics, ferreteries, estancs, basars i botigues de regals, perruqueries, salons de bellesa, veterinaris …
  • Titulars de petites empreses de prestació de serveis sense forma societària: fontaneria, electricitat, instal·lacions, reparacions, reformes, neteja, missatgeria i transports …
  • Emprenedors (com certes startups, negocis de venda o serveis on line amb alt ús de tecnologies) en la seva fase inicial, encara sense forma societària, que pivoten de manera temporal sobre el titular fundador (autònom), recolzat per uns pocs empleats o col·laboradors.

Tenint en compte el que acabem de dir fins ara, qui NO podrà acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?

Doncs tots aquells negocis que, tot i ser de petita dimensió (comerços, serveis …), desenvolupen la seva activitat mitjançant societats de responsabilitat limitada (les més habituals) o mitjançant altres modalitats societàries (societats anònimes, laborals, cooperatives, professionals .. .), fins i tot encara que tinguin un sol soci.

I tampoc altres ens que, com les societats, són igualment persones jurídiques (certes fundacions, corporacions, associacions …).

Els problemes d’insolvència i impagament de les persones jurídiques es canalitzen també a través d’acords extrajudicials i procediments concursals (l’ordinari o l’abreujat), però no podem parlar en aquest cas d’un Mecanisme de Segona Oportunitat.

Et pot interessar:

Quan convé acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat?

Puc mantenir el meu habitatge habitual si m’acullo a la Llei de la Segona Oportunitat?

Puc acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat si cobro una nòmina?

6. 

Com funciona la Llei de la Segona Oportunitat?

El mecanisme de la Llei de la Segona Oportunitat consta de tres fases:

  • Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments. En aquesta fase s’intenta arribar, d’una forma ordenada i amb l’ajuda d’un mediador, a un acord de pagament del deutor amb els seus creditors.
  • Fase 2: Concurs Consecutiu. Si s’arriba a aquesta fase (per fracàs de l’anterior), el deutor generalment haurà de liquidar part del seu patrimoni per saldar els seus deutes.
  • Fase 3: Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI). Arribats a aquest punt, el jutge pot arribar a cancel·lar per llei els deutes pendents que el deutor no pot pagar, si es compleixen certs requisits.

Per recordar-les amb facilitat, el millor és mirar-ho com una fórmula i tenir en ment aquestes sigles:

És important destacar que no cal que es donin les tres fases: si la primera fase pot resoldre el problema, no cal arribar a les altres dues.

A continuació t’expliquem com funciona cada fase i quins són els seus objectius:

Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments

L’objectiu d’aquesta fase és que el deutor arribi a un acord amb els seus creditors (mitjançant un pla de pagaments). Les negociacions es duen a terme amb la intervenció d’un mediador concursal (paper que de vegades té un notari).

Mitjançant aquestes negociacions, poden pactar fonamentalment quitaments (reduccions del deute), esperes (ajornaments del pagament del deute) i cessions de béns en pagament o per a pagament.

Amb les mesures de l’Acord Extrajudicial de Pagaments es busca:

  • Acontentar els creditors i solucionar el problema del deutor, buscant un equilibri.
  • Salvaguardar la continuïtat del negoci del deutor (si en té).
  • Evitar que es perjudiqui la subsistència del deutor i la de la seva família.

Com se sol·licita?

La sol·licitud la pot iniciar el deutor mitjançant un formulari oficial, incloent dades sobre el seu patrimoni, ingressos, despeses, creditors, deutes contrets, contractes vigents, balanç del negoci si és autònom, etc.

Ha de dirigir la sol·licitud a un notari, si el deutor és particular, o al registrador mercantil o a una cambra de comerç homologada, si és autònom.

Si el cònjuge és copropietari de l’habitatge familiar i aquest pot quedar afectat per l’acord, haurà de signar també la sol·licitud o donar el seu consentiment.

Podrà actuar com a mediador concursal el mateix notari (si així ho decideix i el deutor, particular, ho aprova), un altre professional homologat escollit per aquest o pel registrador mercantil, o la cambra de comerç triada.

Què passa durant aquesta fase?

  • El mediador concursal comprova que tots els requisits es compleixen i s’aporten les dades i documents.
  • Es desenvolupen negociacions entre el deutor i els creditors, impulsades pel mediador concursal.
  • El deutor podrà continuar amb la seva activitat professional (amb algunes limitacions).
  • Se suspendran alguns embargaments existents i es paralitzaran algunes execucions.
  • No es podran iniciar noves execucions ni anotar-se nous embargaments (amb excepcions).
  • Els creditors no podran realitzar actes que tinguin com a finalitat millorar la seva situació respecte del deutor (pressions, negociacions paral·leles …).
  • Els deutes pendents deixaran de meritar interessos.
  • S’ha d’elaborar una proposta de conveni del deutor amb els seus creditors. Pot incloure quitaments, esperes (ajornaments) de fins a 10 anys i cessions de béns i drets. (Els autònoms també poden oferir la conversió de crèdits en instruments financers, però és molt poc habitual en petits negocis).
  • La proposta inclourà, a més, un pla de pagaments. Aquest contemplarà, entre altres aspectes, un calendari de compliment de les obligacions del deutor, la indicació dels recursos per fer-ho i, si fa falta, la fixació d’unes quantitats per aliments pel deutor i la seva família.
  • Si el deutor aconsegueix celebrar l’acord, s’alliberarà dels deutes restants un cop pagui o cedeixi el compromès.

Durant aquesta fase, no s’accepten plantejaments extrems dels creditors que suposin la liquidació total del patrimoni del deutor ni tampoc s’accepta com a vàlida la petició per part del deutor d’una condonació total del seu deute.

El deutor haurà de tramitar a part amb Hisenda, la Seguretat Social o altres creditors públics un ajornament o fraccionament de pagament si no pot saldar els seus deutes amb aquests ens en els terminis previstos. Els deutes amb aquest tipus de creditors no es veuran afectats per les mesures de l’acord.

Quin pot ser el resultat de les negociacions?

Poden donar-se aquestes possibilitats:

  • S’arriba a un pacte amb els creditors i es formalitza l’acord. En aquest cas, el Mecanisme de Segona Oportunitat acabaria aquí, i hauria suposat una millora per al deutor, per la via de la reducció del deute (quitament), del seu ajornament (espera) o de la cessió de béns per a pagar-lo.
  • No s’arriba a un acord. En aquest cas, el mediador concursal sol·licitarà l’obertura de la fase 2 del Mecanisme de Segona Oportunitat: el Concurs Consecutiu.
  • L’acord se celebra, però el deutor ho incompleix. També suposaria l’obertura del concurs.

Perquè s’aconsegueixi l’acord, hauran aprovar-lo creditors que representin el 60% del deute total si no es superen certs límits (de percentatge de quitament, de termini d’espera …). Si es sobrepassen, hauran de representar el 75%.

La Llei preveu qui quedaran afectats per l’acord i de quina manera, i determina els motius pels quals el pacte es pot impugnar.

Si hi ha acord, el mediador concursal serà el que supervisi el seu compliment.

Fase 2: Concurs Consecutiu

Aquesta segona fase ja és judicial. El seu objectiu és liquidar part del patrimoni del deutor per pagar els deutes, encara que en alguns casos pot haver-hi una proposta de conveni prèvia que l’eviti. També pot servir per constatar que no hi ha béns i fons suficients per saldar els deutes.

Tal com s’ha indicat en l’apartat anterior, aquesta fase s’inicia quan es dóna una de les següents circumstàncies:

  • Es constata la impossibilitat d’aconseguir l’Acord extrajudicial de Pagaments: el deutor i els creditors no es posen d’acord.
  • Hi ha acord, però alguns creditors el impugnen i s’anul·la.
  • L’acord se celebra, però el deutor ho incompleix o comunica que no ho podrà complir.

Com se sol·licita?

Poden sol·licitar el concurs el deutor, els creditors i el mediador concursal.

El procediment es desenvoluparà en un jutjat de primera instància si el deutor és un particular i davant un jutjat mercantil si és autònom.

El jutge nomenarà un administrador concursal, que realitzarà diversos tràmits i actuacions en el procediment. En algunes ocasions el propi mediador concursal (que ha actuat en la fase anterior) serà designat com a administrador concursal.

Què passa durant aquesta fase?

  • Es paralitzen algunes demandes, procediments, execucions i embargaments contra el deutor (si no estaven ja paralitzades aquestes actuacions).
  • Poden aixecar-se o cancel·lar-se alguns embargaments.
  • Pot produir-se el venciment anticipat d’alguns crèdits.
  • Es rescindeixen alguns actes recents que pugui haver realitzat el deutor (fora dels acords amb creditors) i que perjudiquin el seu patrimoni.
  • Hi ha una intervenció o substitució de les facultats d’administració i disposició del deutor sobre el seu patrimoni i el seu negoci (el deutor perd en certa mesura el control de les decisions sobre aquests).
  • Es manté el dret del deutor a percebre diners per a aliments per a la seva família.
  • El cònjuge pot demanar la dissolució del règim de guanys, si hi ha béns comuns afectats pel concurs.
  • Cessa la meritació d’interessos pels deutes (amb algunes excepcions).
  • Es realitza o completa l’inventari d’actius del deutor i la llista de creditors.
  • Té lloc l’obertura de la fase de liquidació (directament si és deutor particular, o si ho demanen aquest o el mediador o no hi ha diners per pagar els costos de procediment).

L’opció del conveni

D’altra banda, en iniciar-se el concurs, si el deutor és autònom, pot presentar en alguns casos una proposta de conveni per evitar la liquidació.

Aquest tipus d’oferta ha d’incloure un pla de pagaments i permet plantejar altres mesures: plans de venda de béns garantits, cessions d’empreses, limitacions de disposició, quitaments, esperes, cessions en pagament …

Si s’aprova, el deutor ha d’informar periòdicament al jutge del concurs sobre com es va complint.

Què és la fase de liquidació del patrimoni del deutor?

Aquest segment dins del concurs consisteix bàsicament en la venda dels béns del deutor i l’aplicació del que s’obté al pagament dels deutes.

Queden al marge els ingressos i béns inembargables i els diners per a aliments imprescindibles per al concursat i la seva família. Tampoc solen vendre’s els béns d’escàs valor o difícil venda.

El pagament dels deutes es realitza atenent el grau de preferència dels creditors. Tenen prioritat els costos de procediment, els deutes salarials de l’últim mes (fins a cert límit), les despeses fixades per aliments, les obligacions de pagament garantides amb béns (com les hipoteques), els deutes per retencions fiscals o socials …

La Llei determina una classificació de crèdits (drets de cobrament) ordenant aquests deutes en diversos grups, segons la major o menor preferència dels creditors.

Durant la liquidació se suspèn l’exercici de les facultats d’administració i disposició sobre el patrimoni del deutor, si no estaven ja del tot substituïdes.

El concurs s’obrirà directament a la fase de liquidació en aquests casos:

  • El deutor és un particular (sense negoci autònom).
  • El sol·liciten de forma expressa el deutor o el mediador concursal.
  • Es constata que el patrimoni del deutor no permetrà pagar ni els costos de procediment.

Com finalitza el Concurs Consecutiu?

El Concurs Consecutiu pot concloure, entre altres raons:

  • En completar-se el pagament de tots els deutes.
  • Per constatar-se la insuficiència de patrimoni per satisfer els crèdits més preferents (anomenats crédits contra la massa).

Si finalitzada la liquidació es constata que el deutor, tot i haver liquidat el seu patrimoni, no ha pogut saldar tots els seus deutes, el deutor podrà obtenir el Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI). Amb això podrà alliberar-se dels deutes pendents o d’alguns d’aquests complint certs requisits: és la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat:

Fase 3: Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI)

El BEPI és la peça clau del Mecanisme de Segona Oportunitat.

(També seria correcte anomenar-lo benefici d’exoneració de passius insatisfets, ja que no sempre s’exonerarà tot el passiu no satisfet, és a dir, tots els deutes no pagats).

El seu objectiu és aconseguir que un jutge cancel·li per LLEI els deutes que no podran ser satisfets, o al menys una bona part d’ells. Per aconseguir-ho, el deutor ha de complir alguns requisits.

Com se sol·licita?

Ho sol·licita el deutor al jutge un cop finalitzada la fase de liquidació o si es constata que no hi ha patrimoni amb el qual pagar els deutes més preferents (crèdits contra la massa).

Aquesta fase s’inicia dins del propi concurs i, encara que pot finalitzar amb aquest, de vegades es prolonga durant un període posterior (depèn de la via seguida).

Per optar al BEPI, el deutor ha de complir certs requisits que facin presumible la seva bona fe (que el concurs no sigui qualificat com a culpable i no haver comès certs delictes). Varien en funció de que el deutor segueixi una de dues vies: l’automàtica o la diferida.

Quines vies hi ha pel BEPI?

Via automàtica (règim general)

S’aplica si en la liquidació (fase 2: Concurs Consecutiu) el deutor ha pogut pagar:

  • Els deutes per crèdits més preferents (crèdits contra la massa i privilegiats), si va intentar aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments, encara que no ho aconseguís.
  • Els deutes per aquests crèdits més preferents, més el 25% dels que corresponen a crèdits ordinaris, si el deutor, podent celebrar a l’Acord Extrajudicial de pagaments, no ho va intentar de manera raonable.

Per aquesta via, el BEPI es concedeix de forma definitiva i extingeix els deutes pendents menys preferents: els deguts a crèdits subordinats i el 100 o el 75% dels que es deuen a crèdits ordinaris.

(No es tenen en compte els deutes que corresponguin a impagaments d’aliments, perquè no són exonerables. Tampoc ho són, segons la llei, els deutes amb creditors públics, encara que alguns jutges inclouen un part d’aquests entre les que sí poden cancel·lar-se).

Un cop obtingut el BEPI, el deutor queda alliberat dels deutes pendents i els creditors no podran atacar el seu patrimoni amb el propòsit de cobrar-los (llevat per motius de revocació).

Cal destacar que els creditors sí que podran reclamar als fiadors o avaladors del deutor.

(Pots consultar en aquest enllaç de nou les prioritats en la classificació de crèdits del concurs).

Via diferida (règim especial)

S’aplica si el deutor no ha pogut pagar els deutes més preferents per la via automàtica.

Aquesta via exigeix que el deutor:

  • Assumeixi un pla de pagaments (amb termini de fins a 5 anys).
  • Compleixi uns requisits addicionals.
    • Seguir col·laborant amb el procediment.
    • No haver obtingut un BEPI en els 10 últims anys.
    • No haver rebutjat en els 4 anys anteriors una oferta de treball adequada.
    • Acceptar que el BEPI consti en el Registre Públic Concursal durant 5 anys.

El pla de pagaments inclourà els deutes no exonerables pendents: els més preferents -crèdits contra la massa i privilegiats-, i a vegades un 25% dels ordinaris, més tots els no pagats que corresponguin a creditors públics o impagaments d’aliments (encara que, com abans s’ha indicat, hi ha jutges que sí accepten cancel·lar alguns deutes amb ens públics).

El resultat és un BEPI provisional, si es compleixen tots aquests requisits. Serà definitiu si el deutor:

  • Compleix íntegrament el pla de pagaments (durant el calendari establert).
  • No compleix el pla íntegre, però el jutge, atenent les circumstàncies de cada cas, decideix fer-ho definitiu. Per a això, el deutor, durant els anys de durada del pla, ha d’haver destinat al seu compliment cert percentatge dels seus ingressos (50%, o 25% si està en situació de vulnerabilitat). No es tenen en compte els ingressos no embargables, considerant la seva versió ampliada: la que es té en compte en alguns casos per deutors hipotecaris sense recursos.

Quins efectes té el BEPI?

La concessió definitiva del BEPI implica que els deutes exonerats quedin cancel·lats.

Aquests en són alguns efectes:

  • Els creditors ja no podran atacar el patrimoni del deutor per tal de cobrar aquests deutes, excepte per motius de revocació.
  • Els creditors sí que podran reclamar aquests deutes als fiadors o avaladors del deutor.
  • Si el deutor està casat en règim de guanys o similar (en vigor), el BEPI s’estendrà també al cònjuge (per deutes anteriors al concurs que afectin el patrimoni comú).

Pot revocar-se el BEPI?

L’exoneració podrà revocar-se (deixar-se sense efecte), a petició dels creditors, en alguns casos.

Per la via automàtica o per la via diferida

► Durant 5 anys des del BEPI – Si es descobreix que el deutor oculta diners, béns o drets (sense comptar els inembargables).

Només per la via diferida

► Durant el pla de pagaments (fins a 5 anys) – Per incompliment del pla, condemna per certs delictes o augment patrimonial substancial per herència, donació o premi que permeti pagar el deute pendent sense perjudicar els pagaments per aliments.

Et pot interessar:

Quant de temps pot transcórrer fins a aconseguir el perdó definitiu dels deutes?

Poden demandar-me els creditors si m’acullo a la Segona Oportunitat?

Pot augmentar el deute per generació d’interessos durant els procediments de la Llei de la Segona Oportunitat?

7. 

Requisits per acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat

Un deutor pot acollir-se a aquest mecanisme si:

  1. És una persona natural: un particular o un autònom (professional, comerciant o empresari individual).
  2. Es troba en situació d’insolvència, actual o imminent.
  3. Compleix els requisits i condicions que s’esmenten en els següents punts. En general, es tracta de signes o evidències que permeten presumir la bona fe i la fiabilitat del deutor. Depenen de la fase del procediment i de la via que se segueixi per aconseguir l’alliberament dels deutes.

(A més, se sobreentén que ha de mantenir deutes pendents amb més d’un creditor, en tractar-se de procediments de tipus concursal. Però això és una cosa que es dóna pràcticament sempre quan es tracta d’una crisi per impagaments associada a una situació d’insolvència).

Els requisits legals segons la fase del mecanisme són els esmentats a continuació.

Requisits per a l’Acord Extrajudicial de Pagaments (fase 1)

Són els supòsits i requisits que la Llei exigeix perquè pugui celebrar-se aquest pacte que eviti el concurs:

Límit de passiu

  • Que el passiu (l’import dels deutes), en la seva estimació inicial, NO excedeixi de 5 milions d’euros.

Antecedents

  • Que NO es doni cap d’aquestes quatre circumstàncies:
    • Que no estigui en tràmit un concurs ni n’hagi estat declarat un en els últims 5 anys.
    • Haver assolit en els darrers 5 anys un Acord Extrajudicial de Pagaments.
    • Estar negociant amb els creditors un acord de refinançament * en aquest moment.
    • Haver obtingut en els últims 5 anys una homologació judicial d’un acord de refinançament.
  • NO haver estat condemnat en sentència ferma, en els 10 anys anteriors, per certs delictes de tipus socioeconòmic, contra béns i patrimonis, contra certes administracions públiques o contra els treballadors. Aquests delictes són els que fan témer mala fe en els negocis i una fiabilitat escassa per assumir compromisos de pagament. Entre d’altres, són els següents:
    • Furts.
    • Robatoris.
    • Estafes.
    • Apropiacions indegudes.
    • Ocultacions de béns en cas d’insolvència.
    • Delictes comptables.
    • Falsedat documental.
    • Danys a béns.
    • Delictes fiscals.
    • Fraus a la Seguretat Social.
    • Delictes contra treballadors …

* Un acord de refinançament és un altre tipus de pacte que pot intentar el deutor amb els creditors abans d’entrar en una fase de concurs. Queda al marge d’aquest mecanisme.

Requisits per al Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI: fase 3)

Són els pressupostos i requisits que la Llei preveu per poder optar a l’exoneració de deutes:

Causes de conclusió del concurs

  • El Concurs Consecutiu (fase 2) ha d’haver conclòs per un d’aquests motius:
    • Finalització de la fase de liquidació.
    • Constatació de la insuficiència de patrimoni per pagar els deutes més preferents (costos de procediment, impagaments de salaris recents …).

Bona fe del deutor

  • El deutor ha de ser considerat de bona fe. Per això s’exigeix que:
    • El Concurs Consecutiu del deutor NO hagi estat declarat culpable. Pot ser-ho, entre altres motius, per:
      • Haver-se arruïnat de manera irresponsable.
      • Pràctiques irregulars.
      • No sol·licitar a temps el concurs (encara que el jutge pot ignorar aquest últim supòsit segons les circumstàncies).
    • El deutor NO hagi estat condemnat en els 10 anys anteriors al concurs per un delicte dels indicats en la Llei (abans se’n van citar alguns).

Requisits addicionals

En funció de la via del BEPI seguida (automàtica o diferida):

  • Via automàtica – El deutor ha de pagar els deutes pels crèdits més preferents (denominats contra la massa i privilegiats) si, podent aspirar a l’Acord Extrajudicial de Pagaments, al menys ho va intentar. Si no ho va fer, a més haurà d’abonar el 25% dels deutes pendents per crèdits ordinaris.
  • Via diferida – Si no compleix el requisit anterior, s’haurà de sotmetre a un pla de pagaments de tots els deutes no exonerables (de fins a 5 anys de termini), i complir aquests altres requisits:
    • Haver col·laborat amb el procediment.
    • No haver obtingut un altre BEPI en els últims 10 anys.
    • No haver rebutjat una oferta d’ocupació adequada en els últims 4 anys.
    • Acceptar que el BEPI consti en el Registre Públic Concursal durant 5 anys.

Et pot interessar:

Quina documentació es necessita per tramitar la Llei de la Segona Oportunitat?

És possible passar directament a la fase 3 de la Llei de la Segona Oportunitat (BEPI)?

Em pot perjudicar que, estant a l’atur, rebutjar alguna oferta de feina?

8. 

Qui intervé en els procediments de la Llei de Segona Oportunitat?

Els procediments del Mecanisme de Segona Oportunitat posen en relació al deutor amb els seus creditors, però en les seves tres fases intervenen també altres professionals exercint diverses funcions.

Alguns dels participants intervenen al llarg de tots els tràmits i altres només en alguna de les fases. Aquestes són les figures que hi participen:

Advocats

► Solen participar des de l’inici en totes les fases del mecanisme, encara que la seva intervenció és obligada a partir del Concurs Consecutiu.

L’advocat és un conseller i gestor legal de les parts: deutor i creditors. Defensa els interessos dels seus clients i els representa.

Entre d’altres funcions:

  • Assessora als seus clients.
  • Estudia els seus casos.
  • Dissenya propostes, plans i convenis.
  • Redacta els escrits en diverses fases dins dels procediments i els tramiten.
  • Assisteix a reunions i citacions.
  • Parla en nom dels seus clients quan això és procedent …

Et pot interessar:

Per quins motius he de consultar un advocat expert en la Llei de la Segona Oportunitat?

15 consells a tenir en compte abans de contractar un advocat expert en la Llei de la Segona Oportunitat

Necessito contractar un advocat per la Llei de la Segona Oportunitat?

Deutor

► Participa des del primer moment en totes les fases del mecanisme.

És qui està en una situació d’insolvència que li impedeix fer front a una sèrie de deutes ja vençuts o que li fan preveure que de manera imminent no podrà pagar-los.

Els deutors que poden acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat amb opció a obtenir al final l’exoneració de deutes pendents són només els particulars (amb o sense activitat laboral) i els autònoms (els professionals i els comerciants i petits empresaris individuals).

El deutor és qui ha de sol·licitar l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1 de la Llei de la Segona Oportunitat). Pot sol·licitar així mateix el Concurs Consecutiu (Fase 2) i és qui s’acollirà al BEPI – Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (Fase 3), per una o altra via segons pugui pagar inicialment o no els deutes per crèdits més preferents.

Et pot interessar:

Puc acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat si el meu negoci és una societat amb un únic soci?

Creditors

► Hi participen des del moment en què són convocats en els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1), i durant la resta de fases del mecanisme.

Són els que reclamen els deutes (vençuts i impagats) mitjançant demandes, o amb execucions de béns si hi ha garanties.

Normalment es dirigeixen als deutors, encara que també poden fer-ho a fiadors o avaladors, si n’hi ha.

Els creditors poden ser:

  • Empreses (per exemple, proveïdors de productes i serveis).
  • Administracions públiques (per tributs, cotitzacions, multes …).
  • Ens (associacions, fundacions …) que hagin generat drets de cobrament.
  • Particulars (per préstecs personals).
  • Altres demandants (per exemple, els que reclamen indemnitzacions).

Durant el concurs, en la fase de liquidació, potser puguin veure satisfets alguns dels seus crèdits (drets de cobrament) a partir de la venda de béns del deutor, encara que s’han de respectar certes preferències legals (alguns cobraments tenen major prioritat que d’altres).

Notari

► Actua en alguns casos, des del primer moment, bé nomenant a un mediador concursal, bé assumint aquest paper durant tots els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1).

És, al costat de registrador mercantil i les cambres de comerç, un dels possibles receptors de la sol·licitud d’inici dels tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1). Aquest professional ha de verificar que el deutor compleix els requisits per a poder celebrar aquest pacte.

Després d’aquesta petició, i constatat que és procedent iniciar l’expedient, haurà de nomenar un mediador concursal seguint el procediment establert a la Llei.

En cas de deutors particulars, podrà assumir aquest paper ell mateix si així ho desitja i ho accepta el deutor, i dirigir les negociacions orientades a aconseguir l’acord.

Registrador mercantil

► Actua en alguns casos a l’inici de la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

En la fase inicial del mecanisme, en el cas que els deutors siguin titulars d’un negoci autònom, serà el registrador qui rebi la sol·licitud d’inici de l’expedient de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, que implica el nomenament d’un mediador concursal, llevat que el deutor triï dirigir-se a una cambra de comerç homologada.

Cambra de Comerç

► Actua en alguns casos, només en un primer moment o com a mediador concursal durant tots els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

Els deutors autònoms, a més de al registrador mercantil, poden sol·licitar l’inici de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (nomenament de mediador concursal) a una cambra oficial de comerç, indústria, serveis i navegació (n’hi ha en diversos territoris) o la Cambra de Comerç d’Espanya.

La cambra de comerç que rebi la sol·licitud, que ha d’estar homologada per actuar com a mediador, assumirà ella mateixa la funció de mediador concursal.

Mediador Concursal

► Actua durant els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

És una figura que actua en bona mesura com a enllaç entre el deutor i els seus creditors per ajudar-los a arribar a un acord. Per això condueix la primera fase del Mecanisme de la Llei de Segona Oportunitat: l’intent d’assolir l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

Ha de ser un professional homologat per actuar com a mediador segons el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia. Pot ser una persona natural o jurídica.

La Llei indica que pot actuar com a mediador concursal, segons els casos:

  • Un mediador concursal nomenat pel notari (si el deutor és particular) o pel registrador mercantil (si el deutor és autònom).
  • Un notari (si el deutor és particular).
  • Una cambra de comerç homologada (si el deutor és autònom).

Les principals funcions del mediador concursal són les següents:

  • Constatar requisits, revisar dades i documents, comprovar l’existència de deutes, crèdits i actius …
  • Convocar el deutor i els creditors a sessions i reunions, i impulsar les negociacions.
  • Revisar acords, evacuar consultes, remetre als creditors la proposta d’acord consentida pel deutor (amb els plans i mesures), tramitar modificacions …
  • Certificar l’assoliment de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1) o la seva impossibilitat, i convocar en aquest últim cas el Concurs Consecutiu (Fase 2).
  • Supervisar el compliment de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, si s’aconsegueix el pacte.

Et pot interessar:

Pot fracassar l’Acord Extrajudicial de Pagaments per no aconseguir mediador concursal?

Administrador Concursal

► Actua durant els tràmits del Concurs Consecutiu (Fase 2).

És la figura que es nomena quan s’inicia el Concurs Consecutiu i que conduirà molts tràmits del procediment.

Pot ser una persona física o jurídica, d’un llistat que consta en el Registre Públic Concursal. De vegades qui ha actuat com a mediador concursal sol assumir la funció d’administrador concursal.

Aquestes són algunes de les funcions que exerceix en el procediment:

  • Pren decisions sobre embargaments, exerceix accions i reclamacions, sol·licita execucions, pot suspendre contractes …
  • Intervé les decisions del deutor quan aquest té un negoci en actiu: li autoritza certes decisions sobre demandes i recursos o les pren per si mateix substituint-lo.
  • Realitza tràmits tributaris i sobre contractes laborals.
  • Elabora la llista de creditors, valora propostes, presenta informes, tramita comunicacions …
  • Sol·licita la liquidació de béns.

Et pot interessar:

Quina diferència hi ha entre el mediador concursal i l’administrador concursal?

Jutge

► Actua durant els tràmits del procediment de Concurs Consecutiu i en la tramitació i concessió del BEPI.

La seva funció, en general, consisteix en conduir els tràmits del Concurs Consecutiu i assegurar que cada part compleix amb els requisits legals i segueix els procediments que corresponen a cada moment processal.

Adopta així decisions diverses en el procediment, incloent-hi les que corresponen a la fase de liquidació. I també decideix la concessió del BEPI (exoneració de deutes pendents).

Serà un jutge de primera instància si el deutor és un particular i un jutge del mercantil si és un autònom.

Procurador

► No és precisa la seva actuació en els procediments de segona oportunitat, ja que aquests estan dirigits a persones naturals.

Aquest professional és, en general, qui representa a les parts en els procediments judicials quan la llei no permet que aquesta funció l’ocupi l’advocat. La seva tasca és de gestió, i, entre d’altres activitats, presenta els escrits als jutjats i s’encarrega de connectar informativament al jutjat i als advocats.

En procediments de la Llei de Segona Oportunitat, com a mecanisme que globalment només s’aplica a les persones naturals, NO cal que el deutor compti amb procurador: les seves funcions en les fases del Concurs Consecutiu i del Benefici d’Exoneració de Passius Insatisfets les pot exercir l’advocat.

Avaladors o fiadors del deutor

Aquells que hagin prestat aval o fiança a un deutor que està immers en el Mecanisme de Segona Oportunitat (per deutes, préstecs …) queden al marge d’aquests procediments i no els arribarà el Benefici d’Exoneració que pugui aprofitar el deutor.

Per això, els creditors podran demandar-los encara que el deutor ja hagi aconseguit el BEPI, provisional o definitiu.

Tot i això, existeix alguna decisió judicial i certes opinions de juristes que sostenen que el BEPI pot estendre’s en alguns casos als avaladors i fiadors. Però és una visió no majoritària.

En tot cas, si aquests garants del deutor no poden pagar els deutes que se’ls reclamin pels impagaments d’aquest, també podrien acollir-se pel seu compte al Mecanisme de Segona Oportunitat en cas que la seva situació fos d’insolvència, aspirant així al seu propi BEPI.

Òbviament, també pot passar que aquests acceptin cobrir els impagaments del deutor, si estan en disposició de fer-ho, i solucionin així el problema d’aquest sense que això els porti a una situació de crisi.

Pel que fa al possible Acord Extrajudicial de Pagaments, si aquest es va aconseguir, per norma general tampoc afectarà als avaladors o fiadors (sense perjudici que es pugui pactar expressament una altra consideració entre deutor i creditors).

Et pot interessar:

Com afecta la Llei de la Segona Oportunitat als avaladors o fiadors?

9. 

Quins costos comporta el Mecanisme de Segona Oportunitat?

El preu dels procediments de la Llei de la Segona Oportunitat per al deutor correspon, bàsicament, a la suma del que ha de pagar als següents professionals:

  • Notari, registrador o cambra de comerç
  • Mediador concursal (de vegades pot ser el notari o la càmera).
  • Administrador concursal.
  • Advocat.

A més a més, s’hi poden afegir altres costos segons els casos: taxacions per vendes d’immobles o objectes de valor, registres, publicacions, taxes per documents i certificats …

Aquestes despeses dependran, en bona mesura, de les dades del deutor, del seu patrimoni, de l’import del deute o del potencial d’exoneració, entre d’altres factors. En tot cas, es tracta de costos assumibles que no són sinó el petit preu d’un alliberament de deute d’import molt més gran.

Els costos que poden derivar dels procediments de la Llei de la Segona Oportunitat segueixen, en general, els criteris següents (exposats de manera molt sintètica).

Cost del notari o registrador mercantil

En general, els notaris poden cobrar per folis, còpies, comunicacions, escriptures, actes, testimonis i altres documents i diligències, a més d’imputar hores en alguns casos. També repercuteixen timbres.

La normativa estableix que els tràmits notarials o registrals de nomenament del mediador concursal no comportaran cost per a les persones naturals que no siguin titulars de negocis (o sigui, per als deutors que siguin particulars).

No obstant això, hi pot haver alguns costos que sí es tinguin en compte, com bestretes (fons per a despeses, com ara paper, correu …), tributs, altres comunicacions, folis d’altres tràmits …, i cal tenir en compte que l’esmentada exempció no és aplicable a deutors autònoms.

En conseqüència, el cost dependrà de cada cas. Per citar una forquilla força freqüent, pot oscil·lar entre 100 i 600 Eur. (No es tenen en compte aquí les possibles tasques de notari si assumeix el paper de mediador concursal).

Cost del mediador concursal i de l’administrador concursal

El mediador concursal i l’administrador concursal són figures diferents i consecutives: la segona substitueix la primera quan finalitza la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1) sense èxit i s’obre el Concurs Consecutiu (Fase 2).

En alguns casos la figura de l’administrador recau sobre la mateixa persona que ha exercit el càrrec de mediador.

Administrador concursal

El preu es fixa seguint els criteris establerts per llei, aplicant uns percentatges sobre els imports del deute i altres sobre el patrimoni del deutor, amb una escala de trams d’import associades als percentatges.

A més, en el cost de l’administrador concursal també hi pot influir el volum de tràmits a realitzar i l’aplicació d’algunes correccions associades a la complexitat del concurs (lloc dels deutes, nombre de creditors, tràmits sobre treballadors, existència d’activitat empresarial del deutor, presentació de conveni …).

La remuneració durant el procediment es sol satisfer gradualment (per mesos).

Mediador concursal

La normativa indica que els honoraris del mediador concursal es regeixen en general pels mateixos criteris que els de l’administrador concursal, encara que amb alguns ajustos.

Així, s’aplica una reducció (del 70% si el deutor és particular o de el 50% si és autònom) i es té en compte una retribució complementària si es pacte l’Acord Extrajudicial de Pagaments (d’un 0,25% de la massa patrimonial del deutor ).

El jutge pot nomenar administrador al propi mediador concursal, però en aquest cas aquest no cobrarà més per aquest fet que el que li correspongui com a mediador. Per això, la retribució global dels mediadors sol ser a vegades molt baixa.

Un exemple simplificat

Deutor particular

Massa activa (patrimoni del deutor) ► 250.000 EUR / Massa passiva (deutes) ► 300.000 EUR.

Retribució de l’Administrador Concursal (segons tram): 0,60% de 250.000 = 1.500 EUR + 0,30% de 300.000 = 900 EUR

Total honoraris Administrador Concursal = 2.400 EUR

Retribució del Mediador Concursal (Mediador i després Administrador Concursal)

30% de 2.400 = 720 EUR + 0,25% de 250.000 = 625 EUR (per l’Acord Extrajudicial de Pagaments)

Total honoraris Mediador Concursal = 1.345 EUR

Cost de l’advocat

Cada advocat té els seus propis honoraris i no hi ha una regulació específica sobre el que ha de cobrar.

Segons un estudi de mercat realitzat per Libertad Sin Deudas, el preu d’un advocat en els procediments del Mecanisme de Segona Oportunitat pot oscil·lar entre 2.000 EUR i 6.000 EUR tot i que dependrà de la complexitat de cada cas.

És habitual que s’apliquin certs percentatges sobre l’import total del deute. Però cada despatx aplica els seus criteris, a partir d’algunes orientacions, de manera més global o per fases i intervencions: fase extrajudicial, preparació del concurs, qualificació d’aquest, liquidació, existència de més o menys controvèrsies …

Per descomptat, no és el mateix tractar un deute de 30.000 o 50.000 EUR, que un de 300.000 EUR o de 2.000.000 Eur. I cal tenir en compte que pot haver-hi més o menys creditors, diferents tipus de deute, garanties de diversa mena, diferents opcions de negociació de mesures i plans de pagament, recursos, impugnacions, etc.

Així mateix, hi pot haver modalitats alternatives de fixació de les minutes.

La majoria dels despatxos jurídics amb què treballa Libertad Sin Deudas tenen en compte la situació personal dels seus clients deutors i ofereixen facilitats de pagament (com per exemple, quotes mensuals).

Et pot interessar:

Puc demanar un advocat d’ofici gratuït en la Llei de Segona Oportunitat?

Altres despeses

A més dels costos per la intervenció d’aquests professionals, solen generar-se altres despeses per actuacions o tràmits diversos. Dependrà de cada cas.

Entre d’altres:

  • Taxació d’immobles (habitual, per exemple, quan el deutor pretén retenir l’habitatge habitual).
  • Peritatge d’objectes de valor (art, joies, col·leccions, antiguitats …).
  • Certificats sobre situació d’immobles (domini, afeccions i càrregues, anotacions …) expedits pel Registre de la Propietat.
  • Publicacions registrals (en diversos registres).
  • Còpies d’escriptures.
  • Costos d’advocats referits a canvis o altres tràmits relacionats amb el règim matrimonial.
  • Despeses per duplicats o afegits si cal tramitar més d’un procediment (de diverses persones).

Consells per escollir bé

Com pots veure, és difícil determinar amb precisió el cost d’acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat. Com ja t’hem comentat, segueix sempre aquests tres consells:

  • Desconfia dels despatxos que són franquícies low cost.
  • Procura que t’orientin sobre quant et costarà aproximadament el procediment.
  • Assegura’t que s’inicien els tràmits immediatament un cop contractis els seus serveis.

Algunes franquícies d’advocats ofereixen quotes mensuals molt atractives, però l’oferta té trampa: no inicien el procés fins passats mesos o anys, i mentrestant segueixen cobrant.

Tots els nostres col·laboradors et garantiran plena transparència i iniciaran el procediment des del minut u. Sense demores.

Et pot interessar:

Preguntes Freqüents

GRATIS