Llei de la Segona Oportunitat

Tot sobre la Llei de la Segona Oportunitat, actualitzat l'octubre de 2020.

Llistes on apareixen les dades de tots aquells ciutadans que tenen impagaments.

Primera fase en el procediment de Segona Oportunitat en el qual s’intenta arribar a un acord entre els deutors i els creditors.

És la part de deute pendent de pagament una vegada una persona ja s’ha venut totes les seves propietats i no pot aconseguir diners absolutament de cap manera. En poques paraules, és el que queda pendent de pagament.

Tercera fase en el procediment de Segona Oportunitat. Les sigles corresponen a: Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet. Es dóna quan no s’aconsegueix arribar a un Acord Extrajudicial de Pagaments o no s’ha aconseguit aprovar un conveni en un concurs de creditors.

Persona física o jurídica a qui se li deu diners.

Persona física o jurídica que deu diners.

És la persona que fa de mitjancer entre el deutor i els seus creditors durant el procés. Es tracta d’una figura oficial regulada per llei, és a dir, no pot ser qualsevol. El seu paper està perfectament regulat i en necessites un sí o sí per acollir-te a la Llei de la Segona Oportunitat.

La Seguretat Social és l’eina que té l’Estat per garantir l’Estat del Benestar. Mitjançant la Seguretat Social l’Estat intervé en l’economia i la societat redistribuint la riquesa de manera que millori les condicions socioeconòmiques i de salut de la població en general.

Tots els treballadors aporten una part del seu salari a la Seguretat Social, de manera obligatòria.

Quins deutes pots tenir amb la Seguretat Social?

Afecta les empreses privades i als autònoms. Els deutes amb la Seguretat Social solen ser degut a un mal càlcul de les quotes o per no pagar-les quan cal.

Registre que recull les resolucions dels jutjats mercantils en els procediments concursals.

Retenció dels béns d’una persona per a assegurar el pagament del seu deute.

Situació en la qual el deutor de forma definitiva no pot fer front als seus deutes.

A diferència de la separació de béns, en el règim de guanys dos cònjuges comparteixen el patrimoni a parts iguals.

Índex de continguts

Si et trobes en una situació d’insolvència definitiva i no pots fer front als pagaments dels teus deutes, has de saber que hi ha la Llei de la Segona Oportunitat a la qual la immensa majoria de persones sobreendeutades es poden acollir per desfer-se PER LLEI dels seus deutes.

A continuació t’expliquem el més rellevant sobre aquesta normativa. Si ho prefereixes pots descarregar-te la nostra guia gratuïta.

1. 

Què és la Llei de Segona Oportunitat?

La coneguda popularment com Llei de la Segona Oportunitat és una norma que va aprovar el Parlament Espanyol l’any 2015.

Aquesta norma va introduir a l’ordenament jurídic una regulació que permet a persones físiques o naturals (particulars i autònoms) cancel·lar una bona part dels seus deutes pendents si en el present estan en una situació de insolvència definitiva i sobreendeutament i no poden fer front als seus pagaments.

En poques paraules i de forma molt col·loquial podem dir que la Llei de la Segona Oportunitat va adaptar alguns procediments de concurs de creditors, habitualment seguits per empreses, als particulars i autònoms que no poden afrontar el pagament dels seus deutes.

La denominació completa de la Llei de Segona Oportunitat és la següent:

Llei 25/2015, de 28 de juliol, de Mecanisme de Segona Oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social. (Pots descarregar el document de BOE accedint a l’enllaç).

Aquesta llei, per tant, va introduir aquest Mecanisme de Segona Oportunitat per a particulars i autònoms a la Llei Concursal, que és la norma general reguladora d’aquests procediments per a tot tipus de deutors.

Des de setembre de 2020, tot el Mecanisme de la Segona Oportunitat queda regulat dins el nou text refós de la Llei Concursal, que actualitza i modernitza l’estructura de la norma, però sense alteracions substancials.

Et pot interessar:

Existeix la Llei de Segona Oportunitat en altres països?

Per què és tan desconeguda la Llei de Segona Oportunitat?

 

2. 

Què ha canviat amb la Llei de la Segona Oportunitat?

Abans de la Llei de Segona Oportunitat

Abans de l’aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, el deutor estava condicionat pel que es diu responsabilitat patrimonial universal. Això vol dir que les persones naturals (particulars i autònoms) amb problemes d’excessiu endeutament podien quedar atrapades de per vida en una situació d’endeutament i insolvència.

Hem de tenir en compte que això no els passava a moltes empreses en crisi, amb certes formes de societat mercantil, que podien escapar d’aquest manteniment dels deutes mitjançant el procediment del concurs de creditors i la posterior extinció de l’empresa.

En canvi, els particulars i autònoms quedaven exposats amb tot el seu patrimoni actual i futur als deutes no saldats en el present. Si venien a millor fortuna, havien de pagar els deutes passats, arrossegant una pesada llosa durant molt de temps.

Dit en poques paraules, resultava difícil, de vegades pràcticament impossible, desfer-se dels deutes després d’un fracàs empresarial, professional o personal. L’afectat acabava arrossegant els seus impagaments durant tota la seva vida.

Amb la Llei de la Segona Oportunitat

El deutor, una vegada ha fet el possible per pagar els seus deutes, si encara n’hi queden per saldar, podrà alliberar-se’n al menys parcialment. Veurà així com es cancel·len PER LLEI alguns d’aquests pagaments pendents (amb certes condicions) i se li dóna l’oportunitat d’encarrilar de nou la seva vida personal i professional.

A més, la Llei de Segona Oportunitat permet que particulars, professionals, comerciants i petits empresaris, mentre estudien solucions per satisfer les seves obligacions de pagament, puguin:

  • Paralitzar algunes demandes i embargaments, oxigenant la seva activitat personal i professional.
  • Alliberar-se de l’acumulació d’interessos.
  • Mantenir la seva activitat sense recórrer a l’economia submergida per subsistir.
  • Cobrir les necessitats familiars mitjançant alguns fons, béns i ingressos.

En definitiva, portar una vida normal.

 

3. 

Què és el Mecanisme de la Llei de la Segona Oportunitat?

El Mecanisme de Segona Oportunitat és el conjunt de procediments previstos actualment a la Llei Concursal, dirigits només a persones naturals (particulars i autònoms), que poden finalitzar amb l’alliberament dels seus deutes.

Se’ls coneix, de manera col·loquial, com:

  • Llei de la Segona Oportunitat.
  • Mecanisme de Segona Oportunitat.
  • Procediments de Segona Oportunitat.

Si volguéssim ser estrictes hauríem d’utilitzar preferentment les expressions “Mecanisme de Segona Oportunitat” o “Mecanisme de la Segona Oportunitat” i fer referència a la Llei Concursal; però, és tradicional l’ús de les expressions “Llei de Segona Oportunitat” o “Llei de la Segona Oportunitat“, per ser aquesta la norma que va introduir el 2015 la regulació del mecanisme.

A efectes pràctics, doncs, utilitzem les expressions abans esmentades de manera indistinta, i també ens referim a vegades a la veritable norma reguladora d’aquest mecanisme: la Llei Concursal.

La Llei o Mecanisme de la Segona Oportunitat (que s’inclou a la Llei Concursal):

  • En la seva fase 1, permet al deutor promoure acords previs amb els seus creditors que evitin la liquidació patrimonial, comptant amb l’ajuda d’un mediador.
  • En la seva fase 2, desenvolupa un procediment concursal breu i simplificat si l’acord amb els creditors fracassa.
  • En la seva fase 3, estableix diverses vies perquè el deutor cancel·li  PER LLEI alguns deutes pendents, amb certes condicions.
4. 

Què puc aconseguir acollint-me a la Llei de Segona Oportunitat?

En cas de sobreendeutament, impagaments i insolvència, si no aconsegueixes saldar tots els teus deutes, no només perdràs diners i patrimoni per saldar-ne una part, sinó que seguiràs sent en el futur objecte de demandes, execucions i embargaments per la resta impagaments pendents. A més, el teu nom seguirà present en els principals fitxers de morositat.

Acollint-te a la Llei de la Segona Oportunitat, un cop pagada una part del deute (la que puguis assumir), podràs:

  • Cancel·lar per llei tots els deutes restants o al menys una part important d’aquests.
  • Evitar l’assetjament de cobradors, demandes, execucions i embargaments.
  • Desaparèixer de les principals llistes de morositat.

Un mecanisme com aquest és molt útil en situacions crítiques en què els particulars i els autònoms poden veure truncades les seves estratègies, trencats els seus plans de manteniment i consolidació i perjudicats els seus projectes vitals.

En poques paraules, la Llei de la Segona Oportunitat és el salvavides per a aquelles persones que no poden fer front als seus deutes impagats i volen desfer-se’n.

Et pot interessar:

Em donarà mala imatge acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat?

Podré emprendre una nova vida alliberat de lligams?

Existeix la Llei de Segona Oportunitat en altres països?

Per què és tan desconeguda la Llei de Segona Oportunitat?

 

5. 

Qui pot acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?

Està dirigida només a persones naturals en situació d’insolvència.

Particulars

Són aquelles persones (individus) que desenvolupen activitats per compte d’altri, cobren prestacions o no tenen activitat:

  • Treballadors fixos o temporals: empleats laborals d’empreses, entitats, associacions …
  • Quadres intermedis i directius d’empreses (amb contractes laborals o d’alta direcció).
  • Funcionaris d’organismes i institucions, i personal interí (laboral).
  • Persones en situació d’atur (que no es tracti només d’una baixa momentània de les activitats econòmiques), estiguin o no inscrits com a demandants d’ocupació.
  • Persones en atur temporal (per ERTES).
  • Autònoms habituals en situació de baixa temporal per falta de clients, treballs molt irregulars, activitats estacionals …
  • Persones en situació de baixa per incapacitat transitòria (accident, malaltia …).
  • Pensionistes per jubilació, invalidesa (incapacitat permanent) o viduïtat.
  • I altres com ara: Rentistes, persones en anys sabàtics no remunerats i altres que no exerceixen en aquest moment cap activitat (mestresses de casa, estudiants i doctorands, perceptors de rendes mínimes …).

Professionals autònoms

Són negocis individuals amb estructures senzilles (moltes vegades només els compon la persona que presta el servei, que és l’únic titular):

  • Professionals liberals, adscrits al RETA (règim d’autònoms de la Seguretat Social) o a una mútua alternativa: advocats, enginyers, arquitectes, aparelladors, metges, dentistes, gestors administratius, consultors …
  • Professionals freelancers: traductors, redactors, correctors, periodistes i fotoperiodistes no adscrits a mitjans, fotògrafs … (A vegades combinen altes i baixes).
  • Col·laboradors autònoms d’empreses: lampistes, pintors, repartidors, venedors, telefonistes, agents d’assegurances, cobradors …
  • Autònoms dependents (treballen sobretot amb un client).
  • Prestadors autònoms de serveis no laborals: neteja, tasques de la llar, cures personals o de geriatria, classes particulars …
  • Artistes que no treballen amb contractes laborals i no han creat entitats amb personalitat jurídica: actors, pintors, escultors, músics, tècnics de cinema i teatre …
  • Esportistes professionals quan no treballen amb contractes laborals: tennistes, atletes, alpinistes, esquiadors, boxejadors, lluitadors, toreros …
  • Socis treballadors de cooperatives o societats laborals (respecte de les seves pròpies deutes).
  • Professionals en situació de baixa temporal d’activitat per accident o malaltia.

Petits empresaris individuals

Són negocis individuals. Actuen en sectors molt diversos, sense forma societària (el titular és també autònom). Poden ser microempreses (negocis amb menys de 10 treballadors i facturació per sota de 2 milions d’euros) o petites empreses, cosa poc habitual sense format societari (les que tenen un màxim de 50 treballadors i facturen menys de 10 milions d’euros).

  • Petits comerciants: quioscos, òptiques, papereries, llibreries, fruiteries, farmàcies, botigues de queviures, botigues de roba, botigues d’informàtica i electrodomèstics, ferreteries, estancs, basars i botigues de regals, perruqueries, salons de bellesa, veterinaris,…
  • Titulars de petites empreses de prestació de serveis: lampisteria, electricitat, instal·lacions, reparacions, reformes, neteja, missatgeria i transports …
  • Emprenedors (com certes startups o negocis senzills de venda o serveis on line) en la seva fase inicial, quan encara no han pres forma societària i pivoten de manera temporal sobre el titular fundador (autònom), recolzat per uns pocs empleats i / o col·laboradors.

Tenint en compte el que acabem de dir fins ara, qui NO podrà acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?

Doncs tots aquells negocis que, tot i ser de petita dimensió (comerços, serveis …), desenvolupen la seva activitat mitjançant societats de responsabilitat limitada (les més habituals) o mitjançant altres modalitats societàries (societats anònimes, laborals, cooperatives, professionals …), fins i tot encara que tinguin un sol soci.

En tots aquests casos es tracta de persones jurídiques.

Els problemes d’insolvència i impagament de les persones jurídiques es canalitzen també a través d’acords extrajudicials i procediments concursals (l’ordinari o l’abreujat), però no podem parlar en aquest cas d’un Mecanisme de Segona Oportunitat.

Et pot interessar:

Quan convé acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat?

Puc mantenir el meu habitatge habitual si m’acullo a la Llei de la Segona Oportunitat?

Puc acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat si cobro una nòmina?

 

6. 

Com funciona la Llei de la Segona Oportunitat?

La Llei de la Segona Oportunitat consta de tres fases.

  • Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments. En aquesta fase s’intenta arribar, d’una forma ordenada i amb l’ajuda d’un mediador, a un acord de pagament del deutor amb els creditors.
  • Fase 2: Concurs Consecutiu. Si s’arriba a aquesta fase (per fracàs de l’anterior), el deutor haurà de liquidar part del seu patrimoni per saldar els seus deutes.
  • Fase 3: Benefici d’Exoneració de Passius Insatisfets (BEPI). Arribats a aquest punt, el jutge pot arribar a cancel·lar per llei els deutes pendents que el deutor no podrà pagar, sempre i quan es compleixen certs requisits.

Per recordar-les amb facilitat, el millor és mirar-lo com una fórmula i tenir en ment aquestes sigles:

 

És important destacar que no cal que es donin les tres fases: si la primera fase pot resoldre el problema, no cal arribar a les altres dues.

A continuació t’expliquem com funciona cada fase i quins són els seus objectius:

Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments

L’objectiu d’aquesta fase és que el deutor arribi a un acord amb els seus creditors (mitjançant un pla de pagaments). Les negociacions es duen a terme amb la intervenció d’un mediador concursal (paper que de vegades fa un notari).

Mitjançant aquestes negociacions, poden pactar quitaments (reduccions del deute), esperes (ajornaments del pagament del deute) i cessions de béns en pagament, entre d’altres fórmules.

Si no s’arribés a un acord amb els creditors, s’obriria la fase 2: el Concurs Consecutiu.

Sol·licitud

La sol·licitud la pot iniciar el deutor mitjançant un formulari oficial, incloent dades sobre el seu patrimoni, ingressos, despeses, creditors, deutes contrets, contractes vigents, balanç del negoci si és autònom …

La sol·licitud es dirigeix ​​a un notari, si el deutor és particular, o a un registrador mercantil o a una cambra de comerç homologada, si és autònom.

Podrà actuar com a mediador concursal el mateix notari (si així ho decideix i el deutor, en particular, ho aprova), un altre professional homologat escollit per aquest o pel registrador mercantil, o la cambra de comerç triada.

Què passa durant aquesta fase?

  • Es desenvolupen negociacions entre el deutor i els creditors, impulsades pel mediador concursal.
  • El deutor podrà continuar amb la seva activitat professional (amb algunes limitacions).
  • Se suspendran alguns embargaments existents i es paralitzaran algunes execucions.
  • No es podran iniciar noves execucions ni anotar-se nous embargaments (amb excepcions).
  • Els creditors no podran realitzar actes que tinguin com a finalitat millorar la seva situació respecte del deutor (pressions, negociacions paral·leles …).
  • Els deutes pendents deixaran de meritar interessos.
  • S’ha d’elaborar una proposta de conveni del deutor amb els seus creditors. Pot incloure lleves, quitaments (ajornaments) de fins a 10 anys i cessions de béns i drets.
  • La proposta inclourà, a més, un pla de pagaments que fixarà, entre d’altres aspectes, un calendari de compliment de les obligacions del deutor.
  • Si el deutor aconsegueix celebrar l’acord, s’alliberarà dels deutes restants un cop pagui o cedeixi el compromès.
  • Si el deutor NO aconsegueix un acord amb els creditors, o aquest s’incompleix, s’obrirà la següent fase: el Concurs Consecutiu.

Durant aquesta fase, NO s’accepten plantejaments extrems dels creditors que suposin la liquidació total del patrimoni del deutor ni tampoc s’accepta com a vàlida la petició per part del deutor d’una condonació total del seu deute.

Amb les mesures de l’Acord Extrajudicial de Pagaments es busca:

  • Acontentar el deutor i als creditors.
  • Salvaguardar la continuïtat del negoci del deutor (si en té).
  • Evitar que es perjudiqui la seva subsistència i la de la seva família.

Resultat de les negociacions

Poden donar-se dues possibilitats:

  • Que s’arribi a un pacte amb els creditors i es formalitzi l’acord. En aquest cas, el Mecanisme de Segona Oportunitat acabaria aquí, i hauria suposat una millora per al deutor, per la via de la reducció del deute (quitament), del seu ajornament o de la cessió de béns per a pagar-la.
  • Que no s’arribi a un acord. En aquest cas, el mediador concursal sol·licitarà l’obertura de la fase 2 del Mecanisme de Segona Oportunitat: el Concurs Consecutiu. També es sol·licitaria el concurs si el deutor incompleix l’acord.

Fase 2: Concurs Consecutiu

Aquesta segona fase ja és judicial. El seu objectiu és liquidar part de el patrimoni del deutor per pagar els deutes. També pot servir per constatar que no hi ha béns i fons suficients per saldar-los.

Tal i com s’ha indicat en l’apartat anterior, aquesta fase s’inicia quan es dóna una de les següents circumstàncies:

  • Es constata la impossibilitat d’aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments: el deutor i els creditors no es posen d’acord.
  • S’aconsegueix l’acord, però alguns creditors l’impugnen i s’anul·la.
  • S’arriba a acord, però el deutor ho incompleix.

Sol·licitud

Poden sol·licitar el concurs el deutor, els creditors i el mediador concursal.

El procediment es desenvoluparà en un jutjat de primera instància si el deutor és un particular i davant un jutjat mercantil si és autònom.

El jutge nomenarà un administrador concursal, que realitzarà diversos tràmits i actuacions en el procediment. En algunes ocasions el propi mediador concursal (que ha actuat en la fase anterior) serà designat com a administrador concursal.

Què passa durant aquesta fase

  • Es paralitzen algunes demandes, procediments, execucions i embargaments contra el deutor (si no ho estaven ja).
  • Poden aixecar-se o cancel·lar-se alguns embargaments.
  • Pot produir-se el venciment anticipat d’alguns crèdits.
  • S’intervenen o es substitueixen les facultats d’administració i disposició del deutor sobre el seu patrimoni i el seu negoci (el deutor perd en certa mesura el control sobre les decisions sobre el seu patrimoni).
  • Es manté el dret del deutor a percebre diners per a aliments per a la seva família.
  • El cònjuge pot demanar la dissolució de el règim de guanys, si hi ha béns d’aquest afectats pel concurs.
  • Es produeix el cessament de la meritació d’interessos pels deutes (amb algunes excepcions).
  • S’obre la fase de liquidació.
  • Pot produir-se, en alguns casos, una proposta anticipada de conveni o pla de liquidació.

Fase de liquidació del patrimoni del deutor

Durant la liquidació se suspèn l’exercici de les facultats d’administració i disposició sobre el patrimoni del deutor (si no estaven ja del tot substituïdes).

Aquesta fase consisteix bàsicament en la venda dels béns del deutor i l’aplicació del que s’ha obtingut al pagament dels deutes.

Queden al marge els ingressos i béns inembargables i els diners per a aliments imprescindibles per al concursat i la seva família. Tampoc solen vendre’s els béns d’escàs valor o difícil venda.

El pagament dels deutes es realitza atenent el grau de preferència dels creditors. Tenen prioritat els costos de procediment, els deutes salarials de l’últim mes (fins a cert límit), les despeses fixades per aliments, les obligacions de pagament garantides amb béns (com les hipoteques), els deutes per retencions fiscals o socials, etc.

(La Llei classifica aquests deutes en diversos grups, segons la major o menor preferència dels creditors: contra la massa, privilegiades, ordinàries, subordinades …).

Conclusió

El Concurs Consecutiu pot concloure, entre altres raons:

  • En completar-se el pagament de tots els deutes.
  • En constatar la insuficiència de patrimoni per satisfer els crèdits més preferents.

Si finalitzada la liquidació es constata que el deutor, tot i haver liquidat el seu patrimoni, no ha pogut saldar tots els seus deutes, el deutor podrà obtenir el Benefici de Exoneració de Passiu Insatisfet (BEPI) i alliberar-se d’alguns deutes pendents complint certs requisits: és la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat:

Fase 3: Benefici d’Exoneració de Passius Insatisfets (BEPI)

L’objectiu del BEPI és aconseguir que un jutge cancel·li per LLEI els deutes que no podran ser satisfets, o al menys una bona part d’aquests. Per a això, el deutor ha de complir alguns requisits.

El BEPI és la peça clau del Mecanisme de Segona Oportunitat.

Sol·licitud, vies i abast del BEPI

Ho sol·licita el deutor al jutge. Si compleix els requisits, es tramitarà per una d’aquestes dues vies: automàtica o diferida.

Via automàtica

S’aplica si en la liquidació (Fase 2: Concurs Consecutiu) el deutor ha pogut pagar:

  • Els deutes més preferents, si va intentar aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments, encara que no ho aconseguís.
  • Els deutes més preferents, més el 25% dels deutes ordinaris, si el deutor, podent celebrar a l’Acord Extrajudicial de Pagaments, no ho va intentar de manera efectiva.

Per aquesta via, el BEPI es concedeix de forma definitiva i extingeix els deutes pendents menys preferents: els deguts a crèdits subordinats i el 100 o el 75% dels que es deuen a crèdits ordinaris. No es tenen en compte els deutes que corresponguin a creditors públics o impagaments d’aliments (perquè no són exonerables).

Obtingut el BEPI, el deutor queda alliberat dels deutes pendents i els creditors no podran atacar el seu patrimoni amb el propòsit de cobrar-los (llevat per motius de revocació)

(Cal destacar que els creditors SÍ podran reclamar als fiadors o avaladors del deutor).

Via diferida

S’aplica si el deutor no ha pogut pagar els deutes més preferents per la via automàtica.

Aquesta via exigeix ​​que el deutor:

  • Assumeixi un pla de pagaments (amb termini de fins a 5 anys).
  • Compleixi uns requisits addicionals.
    • Seguir col·laborant amb el procediment.
    • No haver obtingut un BEPI en els 10 últims anys.
    • No haver rebutjat en els 4 anys anteriors una oferta de treball adequada.
    • Acceptar que el BEPI consti en el Registre Públic Concursal durant 5 anys.

El pla de pagaments inclourà els deutes no exonerables pendents (els més preferents més tots els no pagats que corresponguin a creditors públics o impagaments d’aliments).

El resultat és un BEPI provisional, si es compleixen ja tots aquests requisits. Serà definitiu si el deutor:

  • Compleix íntegre el pla de pagaments (durant el calendari establert).
  • No compleix el pla íntegre, però el jutge, atenent les circumstàncies del cas, decideix fer-ho definitiu. Per a això, el deutor, durant els anys de durada de el pla, ha d’haver destinat al seu compliment cert percentatge dels seus ingressos (50%, o 25% si està en situació de vulnerabilitat). Només es consideren els ingressos embargables.

Efectes del BEPI 

La concessió definitiva del BEPI implica que els deutes exonerats quedin cancel·lats.

Aquests són alguns efectes:

  • Els creditors ja no podran atacar el patrimoni del deutor per tal de cobrar aquests deutes, excepte per motius de revocació.
  • Els creditors sí que podran reclamar aquests deutes als fiadors o avaladors del deutor.
  • Si el deutor està casat en règim de guanys o similar (en vigor), el BEPI s’estendrà també al cònjuge (per deutes anteriors a el concurs que afectin el patrimoni comú).

Possible revocació del BEPI

L’exoneració es pot deixar sense efecte, a petició dels creditors, en alguns casos.

Per la via automàtica o per la diferida

Durant 5 anys des del BEPI – Si es descobreix que el deutor oculta diners, béns o drets (sense comptar els inembargables).

Només per la via diferida

Durant el pla de pagaments (fins a 5 anys) – Per incompliment del pla, condemna per certs delictes o augment patrimonial substancial per herència, donació o premi que permeti pagar el pendent sense perjudicar els pagaments per aliments.

Et pot interessar:

Quant de temps pot transcórrer fins a aconseguir el perdó definitiu dels deutes?

Poden demandar-me els creditors si m’acullo a la Segona Oportunitat?

Pot augmentar el deute per generació d’interessos durant els procediments de la Llei de la Segona Oportunitat?

 

7. 

Requisits per acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat

Un deutor pot acollir-se a aquest mecanisme si:

  1. És una persona natural: un particular o un autònom (professional, comerciant o empresari individual).
  2. Es troba en situació de insolvència, actual o imminent.
  3. Compleix els requisits i condicions que esmentarem a continuació. En general es tracta de signes o evidències que permeten presumir la bona fe i la fiabilitat del deutor. Depenen de la fase del procediment i de la via que se segueixi per aconseguir l’alliberament dels deutes.

Són els següents:

Requisits per la fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments:

  • Que els deutes, en la seva estimació inicial, NO excedeixin de 5 milions d’euros.
  • NO estar ja en tràmit un concurs ni haver-ne estat declarat un en els últims 5 anys.
  • NO haver assolit en els darrers 5 anys un Acord Extrajudicial de Pagaments.
  • NO estar negociant amb els creditors un Acord de Refinançament* en aquest moment ni haver obtingut en els últims 5 anys una homologació judicial d’aquest tipus de pacte.
  • NO haver estat condemnat en sentència ferma, en els 10 anys anteriors, per certs delictes de tipus socioeconòmic, contra béns i patrimonis, contra certes administracions públiques o contra els treballadors. Aquests delictes són els que fan témer mala fe en els negocis i una fiabilitat escassa per assumir compromisos de pagament. Entre d’altres, són els següents:
    • Furts
    • Robatoris
    • Estafes
    • Apropiacions indegudes
    • Ocultacions de béns en cas d’insolvència
    • Delictes comptables
    • Falsedat documental
    • Danys contra béns
    • Delictes fiscals
    • Fraus a la Seguretat Social
    • Delictes contra treballadors …

* Els acords de refinançament són un altre tipus de pacte que pot intentar el deutor amb els creditors abans d’entrar en una fase de concurs (però queden al marge d’aquest mecanisme).

Requisits per la fase 3: Benefici d’Exoneració del passiu insatisfet (BEPI):

  • El Concurs Consecutiu (fase 2) ha d’haver conclòs per finalització de la fase de liquidació o per constatació de la insuficiència de patrimoni per pagar els deutes més preferents (costos de procediment, deutes per impagament de salaris recents …).
  • El deutor ha de ser considerat de bona fe. Per això s’exigeix ​​que:
    • El Concurs Consecutiu del deutor NO hagi estat declarat culpable: pot ser-ho per haver-se arruïnat de manera irresponsable, per pràctiques irregulars, per no sol·licitar a temps el concurs … (tot i que el jutge pot ignorar aquest últim supòsit).
    • El deutor NO hagi estat condemnat en els 10 anys anteriors al concurs per un delicte dels indicats en la Llei (n’hem citat alguns abans).

El deutor ha de complir, a més, altres requisits addicionals, segons la via del BEPI seguida (automàtica o diferida):

  • Via automàtica – Pagar els deutes pels crèdits més preferents si, podent aspirar a l’Acord Extrajudicial de Pagaments, al menys ho va intentar. Si no ho va fer, a més haurà de pagar el 25% dels crèdits ordinaris.
  • Via diferida – Que accepti sotmetre’s a un pla de pagaments de tots els deutes no exonerables (amb fins a 5 anys de termini), i compleixi aquests altres requisits:
    • Haver col·laborat amb el procediment.
    • No haver obtingut un altre BEPI en els últims 10 anys.
    • No haver rebutjat una oferta d’ocupació adequada en els últims 4 anys.
    • Acceptar que el BEPI consti en el Registre Públic Concursal durant 5 anys.

Et pot interessar:

Quina documentació es necessita per tramitar la Llei de la Segona Oportunitat?

És possible passar directament a la fase 3 de la Llei de la Segona Oportunitat (BEPI)?

Em pot perjudicar que, estant a l’atur, rebutjar alguna oferta de feina?

 

8. 

Qui intervé en els procediments de la Llei de Segona Oportunitat?

Els procediments del Mecanisme de Segona Oportunitat posen en relació al deutor amb els seus creditors, però en les seves tres fases intervenen també altres professionals exercint diverses funcions.

Alguns dels participants intervenen al llarg de tots els tràmits i altres només en alguna de les fases. Aquestes són les figures que hi participen.

Advocats

Solen participar des de l’inici en totes les fases del mecanisme, encara que la seva intervenció és obligada a partir del Concurs Consecutiu.

Són els consellers i gestors legals de les parts: deutor i creditors. Defensen els interessos dels seus clients i els representen.

Algunes de les seves funcions son:

  • Assessoren als seus clients
  • Estudien els seus casos
  • Dissenyen propostes, plans i convenis
  • Redacten els escrits en diverses fases dins dels procediments i els tramiten
  • Assisteixen a reunions i citacions
  • Parlen en nom dels seus clients quan això és procedent
  • Etc.

Et pot interessar:

Per quins altres motius he de consultar amb un advocat expert en la Llei de la Segona Oportunitat?

15 consells a tenir en compte abans de contractar un advocat expert en la Llei de la Segona Oportunitat

Necessito contractar un advocat per la Llei de la Segona Oportunitat?

Deutor

Participa des del primer moment en totes les fases del mecanisme.

És qui està en una situació d’insolvència la qual cosa li impedeix fer front a una sèrie de deutes ja vençuts o que preveu que de manera imminent no podrà pagar.

Els deutors que poden acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat amb opció a obtenir l’exoneració de deutes pendents són només els particulars (amb o sense activitat laboral) i els autònoms (els professionals i els comerciants i petits empresaris individuals).

El deutor és qui ha de sol·licitar l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1 de la Llei de la Segona Oportunitat). Pot sol·licitar així mateix el Concurs Consecutiu (Fase 2) i és qui s’acollirà al BEPI – Benefici de Exoneració de Passius Insatisfets (Fase 3), per una o altra via segons pugui pagar o no els deutes per crèdits més preferents.

Et pot interessar:

Puc acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat si el meu negoci és una societat amb un únic soci?

Creditors

Hi participen des del moment en què són convocats en els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1), i durant la resta de fases del mecanisme.

Són els que reclamen els deutes (vençuts i impagats) mitjançant demandes, o amb execucions de béns si hi ha garanties.

Normalment es dirigeixen als deutors, encara que també poden fer-ho a fiadors o avaladors si existeixen.

Els creditors poden ser:

  • Empreses (per exemple, proveïdors de productes i serveis).
  • Persones naturals (per préstecs personals).
  • Administracions públiques (per tributs, cotitzacions, multes …).
  • Entitats (associacions, fundacions …) que hagin generat drets de cobrament.
  • Altres demandants (per exemple, els que reclamen indemnitzacions).

Notari

Pot actuar només en un primer moment o com a mediador concursal durant tots els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1).

És, juntament amb el registrador mercantil i les cambres de comerç, un dels possibles receptors de la sol·licitud d’inici dels tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1). Aquest professional ha de verificar que el deutor compleix els requisits per a poder celebrar aquest pacte.

Després d’aquesta petició, i constatat que és procedent iniciar l’expedient, haurà de nomenar un mediador concursal seguint el procediment establert per la Llei.

En cas de deutors particulars, podrà assumir ell mateix aquest paper si així ho desitja i ho accepta el deutor, i dirigir les negociacions orientades a aconseguir l’acord.

Registrador mercantil

Actua en alguns casos a l’inici de la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

Durant la fase inicial del mecanisme, en el cas que els deutors siguin titulars d’un negoci autònom, serà el registrador qui rebi la sol·licitud d’inici de l’expedient de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, que implica el nomenament d’un mediador concursal, llevat que el deutor triï dirigir-se a una cambra de comerç homologada.

Cambra de Comerç

Pot actuar en alguns casos en un primer moment i com a mediador concursal durant els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

Els deutors autònoms també poden sol·licitar l’inici de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (nomenament de mediador concursal) a una cambra oficial de comerç, indústria, serveis i navegació (n’hi ha en diversos territoris) o a la Cambra de Comerç d’Espanya.

La Cambra de Comerç, que ha d’estar homologada per actuar com a mediador, assumirà ella mateixa la funció de mediador concursal.

Mediador Concursal

Actua durant els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

És una figura que actua en bona mesura com a enllaç entre el deutor i els seus creditors tractant d’ajudar-los a arribar a un acord. Condueix la primera fase del Mecanisme de la Llei de Segona Oportunitat: l’intent d’assoliment de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

Ha de ser un professional homologat per actuar com a mediador segons el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia. Pot ser una persona natural o un jurídica.

La Llei indica que pot actuar com a mediador concursal, segons els casos:

  • Un notari.
  • Un mediador concursal nomenat pel notari o pel registrador mercantil.
  • Una cambra de comerç homologada.

Les principals funcions del mediador concursal són les següents:

  • Constatar requisits, revisar dades i documents, comprovar l’existència de deutes, crèdits i actius …
  • Convocar el deutor i els creditors a sessions i reunions, i impulsar les negociacions.
  • Revisar acords, evacuar consultes, remetre als creditors la proposta d’acord consentida pel deutor (amb els plans i mesures), tramitar modificacions …
  • Certificar l’assoliment de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1) o la seva impossibilitat, i convocar en aquest últim cas el Concurs Consecutiu (Fase 2).
  • Supervisar el compliment de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, si s’aconsegueix el pacte …

Et pot interessar:

Pot fracassar l’Acord Extrajudicial de Pagaments per no aconseguir mediador concursal?

Administrador concursal

Actua durant els tràmits del Concurs Consecutiu (Fase 2).

És la figura que es nomena quan s’inicia el Concurs Consecutiu i que conduirà molts dels tràmits del procediment.

Pot ser una persona física o jurídica, d’un llistat que consta en el Registre Públic Concursal. A vegades qui ha actuat com a mediador concursal sol assumir la funció d’administrador concursal.

Aquestes són algunes de les funcions que exerceix en el procediment:

  • Pren decisions sobre embargaments, exerceix accions i reclamacions, sol·licita execucions, pot suspendre contractes, etc.
  • Intervé les decisions del deutor quan aquest té un negoci en actiu: li autoritza certes decisions sobre demandes i recursos o les pren per si mateix substituint-lo.
  • Realitza tràmits tributaris i sobre contractes laborals.
  • Elabora la llista de creditors, valora propostes, presenta informes, tramita comunicacions, etc.
  • Sol·licita la liquidació de béns, etc.

Et pot interessar:

Quina diferència hi ha entre el mediador concursal i l’administrador concursal?

Jutge

Actua durant els tràmits del procediment de Concurs Consecutiu i en la tramitació i concessió del BEPI.

La seva funció, en general, és conduir els tràmits del Concurs Consecutiu i assegurar que cada part compleix amb els requisits legals i segueix els procediments que corresponen a cada moment processal.

Adopta decisions diverses en cada moment processal, incloent la fase de liquidació. I també decideix la concessió del BEPI.

Serà un jutge de primera instància si el deutor és particular i un jutge del mercantil si és un autònom.

Procurador

No és obligada la seva participació ja que el deutor és una persona natural.

Aquest professional és qui representa les parts en els procediments quan la llei no permet que aquesta funció l’ocupi l’advocat. La seva funció és de gestió, i, entre altres funcions, presenta els escrits als jutjats.

En Procediments de la Llei de Segona Oportunitat, com a mecanisme que globalment només s’aplica a les persones naturals, NO cal que el deutor compti amb procurador: les seves funcions en les fases del Concurs Consecutiu i del Benefici d’Exoneració de Passius Insatisfets les exerceix l’advocat.

Avalistes o fiadors del deutor

Queden al marge dels Procediments de Segona Oportunitat que l’afecten.

Els qui hagin prestat aval o fiança a un deutor que està immers en el Mecanisme de Segona Oportunitat (per deutes, préstecs …) queden al marge d’aquests procediments i no els arribarà al Benefici d’Exoneració que pugui aprofitar el deutor.

Per això, els creditors podran demandar-los encara que el deutor ja hagi aconseguit el BEPI, provisional o definitiu.

Hi ha, tot i això, alguna decisió judicial i certes opinions de juristes que sostenen que el BEPI pot estendre’s en alguns casos als avaladors i fiadors. Però és una visió no majoritària.

En tot cas, si aquests garants del deutor no poden pagar els deutes que se’ls reclamin pels impagaments d’aquest, també podrien acollir-se pel seu compte al Mecanisme de Segona Oportunitat en cas que la seva situació fos d’insolvència, aspirant així al seu propi BEPI.

Òbviament, també pot passar que aquests acceptin cobrir els impagaments del deutor, si estan en disposició de fer-ho, i solucionin així el seu problema.

Et pot interessar:

Com afecta la Llei de la Segona Oportunitat als avaladors o fiadors?

 

9. 

Quins costos comporta el Mecanisme de Segona Oportunitat?

El preu dels procediments de la Llei de Segona Oportunitat per al deutor correspon, bàsicament, a la suma del que ha de pagar al:

  • Notari
  • Mediador concursal
  • Administrador concursal
  • Advocat
  • Altres despeses: taxacions per vendes, registres, publicacions, taxes per documents i certificats, etc.

Aquests costos depenen en bona part de les dades del deutor, del patrimoni d’aquest, de l’import del deute i del potencial d’exoneració. En tot cas, es tracta de costos assumibles que no són sinó el petit preu d’un alliberament de deute molt més gran.

Els costos que poden derivar dels procediments de la Llei de la Segona Oportunitat segueixen, en general, els següents criteris.

Cost del notari o registrador mercantil

En general, els notaris poden cobrar per folis, còpies, comunicacions, escriptures, actes, testimonis i altres documents i diligències, a més d’imputar hores en alguns casos. També repercuteixen timbres.

La normativa estableix que els tràmits notarials o registrals de nomenament del mediador concursal no comportaran cost per a les persones naturals que no siguin titulars de negocis.

No obstant això, hi pot haver alguns costos que sí es tinguin en compte, com bestretes (fons per a despeses, com paper, correu, etc.), tributs, altres comunicacions, folis d’altres tràmits, etc., i s’ha de tenir en compte que la citada exempció és només aplicable a particulars.

En conseqüència, el cost dependrà de cada cas: pot oscil·lar entre 100 i 600 Eur. No es tenen en compte aquí les possibles tasques del notari si aquest assumeix el paper de mediador concursal.

Cost del mediador concursal i de l’administrador concursal

El mediador concursal i l’administrador concursal són figures diferents i consecutives: la segona substitueix la primera quan finalitza la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1) sense èxit i s’obre el Concurs Consecutiu (Fase 2).

En alguns casos la figura de l’administrador recau sobre la mateixa persona que ha exercit el càrrec de mediador.

Administrador concursal

El preu es fixa seguint els criteris establerts per llei, aplicant uns percentatges sobre els imports del deute i del patrimoni del deutor, amb una escala de trams i unes correccions. També influeix en el cost de l’administrador concursal el volum de tràmits a realitzar.

Mediador concursal

La normativa indica que els honoraris del mediador concursal es regeixen en general pels mateixos criteris que els de l’administrador concursal, encara que amb alguns ajustos.

Així, s’aplica una reducció (del 70% si el deutor és particular o del 50% si és autònom) i es considera una retribució complementària si s’acorda l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

El jutge pot nomenar administrador a el propi mediador concursal, però en aquest cas aquest no cobrarà més per això que el que li correspongui com a mediador.

Un exemple simplificat

Deutor particular

Massa activa (patrimoni del deutor) ► 250.000 EUR / Massa passiva (deutes) ► 300.000 EUR.

Retribució de l’administrador concursal (segons tram)
0,60% de 250.000 = 1.500 EUR + 0,30% de 300.000 = 900 EUR

Total honoraris Administrador Concursal = 2.400 EUR

Retribució del mediador concursal (mediador i després administrador concursal)

30% de 2.400 = 720 EUR + 0,25% de 250.000 = 625 EUR (per l’Acord Extrajudicial de Pagaments)

Total honoraris Mediador concursal = 1.345 EUR

Cost de l’advocat

Cada advocat té els seus propis honoraris i no hi ha una regulació específica sobre el que han de cobrar.

Segons un estudi de mercat realitzat per Libertad Sin Deudas, el preu d’un advocat en els procediments de Mecanisme de Segona Oportunitat pot oscil·lar entre 2.000 EUR i 6.000 EUR tot i que dependrà de la complexitat de cada cas.

No és el mateix tractar un deute de 30.000 o 50.000 EUR, que una de 300.000 EUR o de 2.000.000 Eur. Hi pot haver més o menys creditors, diferents tipus de deute, garanties de diversa mena, diferents opcions de negociació de mesures i plans de pagament, recursos, impugnacions, etc.

La majoria dels despatxos jurídics amb què treballa Libertad Sin Deudas tenen en compte la situació personal dels seus clients deutors i ofereixen facilitats de pagament (com per exemple, quotes mensuals) i modalitats alternatives de fixació de les seves minutes.

Et pot interessar:

Puc demanar un advocat d’ofici gratuït a la Llei de Segona Oportunitat?

Altres despeses

A més dels costos per la intervenció d’aquests professionals, es solen generar altres despeses per actuacions o tràmits diversos. Dependrà de cada cas.

Entre d’altres:

  • Taxació d’immobles (habitual, per exemple, quan el deutor pretén retenir l’habitatge habitual).
  • Certificats sobre situació d’immobles (domini, afeccions i càrregues, anotacions …) expedits pel Registre de la Propietat.
  • Publicacions registrals (en diversos registres).
  • Còpies d’escriptures.
  • Costos d’advocats referits a canvis o altres tràmits referits al règim matrimonial.
    Costos de duplicats o afegits si cal tramitar més d’un procediment (de diverses persones).

Com pots veure, és difícil determinar amb precisió el cost d’acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat. Com ja t’hem comentat, segueix sempre aquests tres consells:

  • Desconfia dels despatxos que són franquícies low cost.
  • Procura que t’orientin sobre quant costarà aproximadament el procediment.
  • Assegura’t que s’inicien els tràmits immediatament un cop contractis seus serveis.

Algunes franquícies ofereixen quotes mensuals molt atractives, però l’oferta té trampa: no inicien el procés fins passats mesos o anys, i mentrestant segueixen cobrant.

Tots els nostres col·laboradors et garantiran plena transparència i iniciaran el procediment des del minut u. Sense demores.

Et pot interessar:

És bona idea demanar un crèdit per finançar els costos de la Llei de la Segona Oportunitat?

Com es poden pagar els costos de la Llei de la Segona Oportunitat?

 

Preguntes Freqüents

Aconsegueix-la GRATIS