Llei de la Segona Oportunitat

Tot sobre la Llei de la Segona Oportunitat, actualitzat el febrer del 2022.

És la norma que regula els procediments del concurs de creditors i alguns acords preconcursals que poden donar-se abans d’aquest per evitar-lo.

La norma concursal vigent és la següent:

  • Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

Dins d’aquesta norma es preveu la regulació del Mecanisme de Segona Oportunitat introduïda el 2015 per la coneguda com a Llei de la Segona Oportunitat.

El deutor pot demanar que s’homologui judicialment un acord de refinançament amb creditors si és en la modalitat col·lectiva i compleix certs requisits.

Aquest pas dóna més força executiva a l’acord a l’efecte de vinculació, finalització d’execucions, aixecament d’embargaments, extensió d’altres efectes …

És un dels tipus d’acord preconcursal que pot intentar el deutor insolvent, persona natural o jurídica, amb els seus creditors.

La Llei contempla diversos requisits: Sempre s’exigeix ​​que hi hagi un pla de viabilitat del negoci del deutor i la formalització en instrument públic. A part se’n necessiten d’altres que varien depenent de quina modalitat d’acord es busqui (col·lectiu o singular).

De vegades també s’inclou una auditoria de el pla efectuada per un expert independent.

Són quantitats que legalment poden establir-se com obligatòries per assegurar a alguns familiars al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica i educació.

L’obligació, en general, és recíproca per:

  • Cònjuges.
  • Ascendents i descendents.
  • Germans (limitats a auxilis necessaris per a la vida i educació, per necessitat no causada pel beneficiari).

Els relatius a cònjuges i d’aquests cap als descendents solen fixar-se, entre altres situacions, en els convenis i sentències de separació o divorci.

En sentit estricte, com es considera aquí, és el conjunt dels fons (diners), béns i drets dels quals és propietari o titular una persona física o jurídica (o una altra entitat) i que tenen un contingut econòmic valorable en diners.

En sentit ampli, el patrimoni també inclou les obligacions contretes. Amb aquesta consideració, es compon d’un actiu (fons, béns i drets) i d’un passiu (deutes).

El patrimoni pot ser individual (d’una persona) o compartit (col·lectiu), com succeeix en el cas dels béns de guanys matrimonials o de les comunitats de béns, o quan hi ha copropietat.

Són els que pateixen dificultats extraordinàries per atendre els seus deutes de préstecs o crèdits hipotecaris i, segons els paràmetres establerts legalment (ingressos, dimensió de la unitat familiar, edat, variació de la situació econòmica …), tenen la consideració de persones situades en el llindar d’exclusió.

La normativa preveu per a aquests deutors certes mesures de reestructuració del deute, reducció de despeses, flexibilització dels procediments d’execució hipotecària …, algunes associades a un Codi de Bones Pràctiques a què poden adherir-se les entitats bancàries.

Via especial per a l’obtenció del Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI).

Es pot accedir al BEPI per aquesta via si no es van poder pagar els deutes indicats com a pressupost per la via automàtica, però es compleixen certs requisits.

Per aquesta opció el deutor s’ha de comprometre a pagar els deutes pendents no exonerables mitjançant un pla de pagaments de fins a cinc anys. Poden ser deutes pendents per crèdits contra la massa, crèdits concursals privilegiats, impagaments d’aliments i crèdits d’administradors públics. En alguns casos poden incloure també alguns crèdits ordinaris.

És l’habitatge d’una persona que manté en ella la seva residència habitual (principal).

Hi ha normatives diferents que estableixen alguns requisits perquè un habitatge pugui considerar-se habitual.

Per exemple, la normativa fiscal exigeix que sigui la residència durant al menys tres anys (excepte trasllat recent per raons de matrimoni, separació, laborals …) o s’habiti de manera efectiva i permanent sense que transcorri un termini superior a dotze mesos des de la data d’adquisició o acabament de les obres.

Cal tenir en compte, a més, que per a considerar que hi ha residència habitual al país cal que es resideixi en el seu territori al menys 183 dies a l’any.

Terme que s’utilitza sovint per al·ludir a una segona residència de vacances, però que, en general, a diversos efectes (fiscals, per liquidació …), pot utilitzar-se per fer referència a tota propietat que tingui un particular d’immobles residencials que no constitueixin el seu habitatge habitual.

Pot tractar-se d’habitatges de vacances, heretats, compartits (adjudicats a cònjuges separats o excònjuges després de divorcis), d’inversió …

És el règim econòmic matrimonial establert per defecte en el Codi Civil per als territoris que apliquen la regulació civil comú.
S’anomena societat de guanys. (S’aplica en aquests territoris si no se’n pacta un altre).

Bàsicament, implica l’existència d’un patrimoni comú als cònjuges que es forma amb els ingressos obtinguts per aquests durant la vigència de règim, sense comptar els béns legalment considerats privatius (béns anteriors al matrimoni, donacions, herències, roba personal ordinària …).

Són béns de guanys (comuns), entre d’altres, les rendes de la feina, els interessos i rendiments d’altres fons o béns (siguin o no comuns), les empreses fundades o els béns adquirits amb fons o guanys …

El leasing o arrendament financer és una operació per la qual una entitat adquireix un bé (immoble, vehicle, maquinària …) i el cedeix en lloguer a una empresa, afegint una opció de compra al final del termini.

Es desenvolupa de manera similar a una operació de préstec (pagaments periòdics que inclouen interessos i amortització), però amb una quota final, com a valor residual. Aquesta última quota sol coincidir amb l’import de la resta de les periòdiques, per la qual cosa es pressuposa que l’arrendatari acabarà adquirint la propietat del bé.

Té alguns avantatges fiscals i comptables si es compleixen certs requisits. Per exemple, encara que és un lloguer, té un tractament similar al d’una compravenda (pel que no es computa com a endeutament) i les seves quotes són fiscalment deduïbles.

Són quantitats que legalment poden establir-se com obligatòries per assegurar a alguns familiars al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica i educació.

L’obligació, en general, és recíproca per:

  • Cònjuges.
  • Ascendents i descendents.
  • Germans (limitats a auxilis necessaris per a la vida i educació, per necessitat no causada pel beneficiari).

Els relatius a cònjuges i d’aquests cap als descendents solen fixar-se, entre altres situacions, en els convenis i sentències de separació o divorci.

Són administracions, organismes i ens de titularitat pública que ostenten drets de cobrament davant de persones, empreses o altres entitats per raó de la formalització de transaccions, la prestació de serveis o l’existència d’obligacions establertes en les lleis (contribució fiscal, cotització social … ).

En són exemples la Hisenda estatal, les hisendes autonòmiques i locals, la Seguretat Social, altres organismes públics estatals, autonòmics i municipals …

Acrònim de Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet.

És la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat. En aquest moment del procediment és precisament quan el deutor pot aspirar a que se li cancel·lin alguns dels seus deutes pendents si compleix certs requisits.

Són els drets de cobrament amb major preferència, sense comptar els crèdits contra la massa.

N’hi ha de dos tipus:

  • Amb privilegi especial. Es salden a part, amb els béns afectes. Són els deutes garantits amb hipoteques, penyores i altres tipus d’afeccions de béns.
  • Amb privilegi general. S’inclouen alguns com els impagaments de retencions fiscals o de cotitzacions a la Seguretat Social, altres impagaments per salaris o indemnitzacions laborals (fins a cert límit), certes reclamacions per responsabilitat civil, el 50% de certs altres crèdits amb creditors públics (Hisenda, Seguretat social …), etcètera.

Són els drets de cobrament que s’hauran de satisfer abans que els altres en el concurs.

Els deutes que corresponguin a aquests s’han de saldar els primeres amb càrrec al patrimoni del deutor, sense comptar els de drets garantits.

Entre d’altres, són d’aquest tipus els deutes per impagament de salaris recents de treballadors (fins a cert límit), despeses del propi concurs, pagaments per aliments (fins a cert límit), certes obligacions nascudes un cop iniciat el concurs …

És el registre que permet la consulta de:

  • Diferents resolucions adoptades pels jutjats mercantils dins dels procediments concursals (edictes, decisions, nomenaments, cessaments, informes, escrits, concessions …).
  • Dades d’interès concursal inscrits en diferents registres.
    Informació relativa als expedients de negociació i tramitació d’acords extrajudicials de pagament (incloent-hi els documents dels pactes si es celebren).

Les dades les aporten els jutges, notaris, procuradors, lletrats, registradors ….

És com es coneix col·loquialment a la norma que va introduir el 2015 d’una manera completa l’anomenat Mecanisme de Segona Oportunitat en la regulació de la Llei Concursal, que està dirigit a particulars i autònoms.

Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

Actualment aquest mecanisme està contemplat íntegrament en el Text Refós de la Llei Concursal:

Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

(De manera col·loquial alguns segueixen anomenant Llei de la Segona Oportunitat a aquesta regulació del mecanisme continguda en la Llei Concursal).

La versió vigent de la legislació concursal està prevista en el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

Aquesta norma va substituir a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, vigent durant diversos anys i que havia estat objecte de múltiples modificacions.

Els textos refosos són actuacions legislatives que desenvolupa l’executiu per ordre del legislatiu per adequar, ordenar i racionalitzar una norma quan ha patit diverses modificacions i té una part de la regulació dispersa per altres normes complementàries.

Segment procedimental dins el concurs consecutiu en què es produirà l’alienació del patrimoni del deutor per saldar els deutes pendents.

Es respectarà l’ordre de pagament que correspongui segons la classificació dels crèdits (preferències dels drets de cobrament), i se seguirà el pla de liquidació definit per l’administrador concursal.

Pot obrir-se aquesta etapa del concurs en diversos supòsits, entre d’altres si:

  • No s’aprova un conveni.
  • Aquest s’incompleix o el deutor constata que no ho podrà complir.
  • Cessa l’activitat professional o empresarial del deutor.
  • El deutor és un particular i no va aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments …

En el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat, és la primera fase.

En aquesta fase es busca, amb l’ajuda d’un mediador concursal, un pacte entre deutor i creditors per solucionar els impagaments pendents.

Aquest pacte pot incloure fonamentalment quitaments (reduccions de deute), esperes (ajornaments, fins a cert límit) i cessions de béns, a més d’un pla de pagaments. Si no s’aconsegueix l’acord o no es compleixen certs requisits, s’obre la fase de concurs.

En el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat, és la segona fase.

S’inicia si l’Acord Extrajudicial de Pagaments no se celebra (no es presenta o no s’arriba a un pacte) o si el deutor ho incompleix. En aquest procediment s’intentarà pagar els deutes amb el patrimoni del deutor (si en té), en la liquidació, o es constatarà la seva insuficiència.

De vegades també pot incloure una proposta de conveni a l’inici de procediment (amb deutors que no siguin particulars).

Manera genèrica i col·loquial d’al·ludir als que exerceixen la seva activitat econòmica per compte propi, adscrits a el règim de treballadors autònoms de la Seguretat Social (RETA) o, en alguns casos, a una mútua professional alternativa (advocats, gestors …).

Es pot tractar de professionals, artistes, esportistes, comerciants o un altre tipus d’empresari o emprenedor, sempre sense forma societària en el seu negoci.

Empreses, entitats o ens que ostenten una titularitat de drets i obligacions diferent de la dels individus que les integren.

Poden ser:

  • Associacions d’interès particular (civils, mercantils o industrials) a les quals la llei concedeix personalitat pròpia, independent de la de cada un dels associats.
  • Associacions, corporacions i fundacions d’interès públic reconegudes per la llei.

Són persones jurídiques, per exemple, algunes societats civils, les societats mercantils, les societats cooperatives, les fundacions d’interès públic, les entitats bancàries i asseguradores, les mútues professionals, algunes ONG, les cambres de comerç, els col·legis professionals, certes confraries professionals , les administracions públiques, alguns organismes i ens de l’administració …

En algunes societats mercantils (les anònimes, les de responsabilitat limitada …) els socis només tenen l’obligació de realitzar l’aportació al capital social que correspon a la seva participació.

No són responsables dels deutes socials, que corresponen a la societat com a entitat diferenciada.

També existeixen societats, com les comanditàries, que tenen uns socis amb responsabilitat limitada i altres amb responsabilitat il·limitada. 

Situació en què una persona o empresa suporta un nivell d’endeutament que inclou compromisos de pagament o devolució de diners als seus creditors que són excessius per a cobrir-los amb normalitat amb el seu patrimoni actual o futur.

És la situació en la qual una persona física o jurídica no pot fer front als deutes amb el seu patrimoni (ni tan sols als que tenen venciments a mig i llarg termini).

Per extensió, es pot qualificar també d’insolvent aquell que sí posseeix un cert patrimoni amb un valor rellevant però que és de difícil conversió en diners (per manca de demanda en el mercat o per altres limitacions) o només pot desinvertir-se amb grans pèrdues (molt a la baixa), de manera que difícilment arribaria a cobrir amb normalitat els seus compromisos de pagament.

Tots els individus són persones naturals des del seu naixement. També se les anomena persones físiques.

A efectes de la Llei Concursal i del Mecanisme de Segona Oportunitat, es diferencia entre persona natural empresari (són els autònoms i equivalents) i persona natural no empresari (són els particulars).

Referida a una persona física o jurídica, és una situació en què aquesta pot fer front amb el seu patrimoni als deutes contrets que tenen un venciment imminent o a curt termini (especialment si això és possible sense necessitat de recórrer a desinversions complexes).

Referida a un actiu (producte financer), la liquiditat implica que aquesta inversió es pugui desfer (cancel·lació, rescat, reemborsament, venda …) de manera que es recuperi els diners invertits (amb el rendiment ja obtingut, si n’hi ha) amb rapidesa i sense una minva significativa del seu valor dinerari.

Els valors de renda fixa o valors de deute els emeten estats, administracions, entitats bancàries, empreses … i impliquen un préstec dels inversors, canalitzat a través d’instruments mobiliaris denominats obligacions, bons, lletres, pagarés …

En comprar aquests valors, l’inversor presta diners a l’emissor i obté a canvi un interès (en un pagament únic o de manera periòdica) i la devolució del capital al venciment. També pot vendre els valors en el mercat secundari abans d’aquest venciment.

Alguns dels valors de renda fixa més coneguts i amb més seguretat són els deute públic emesos per l’Estat: Lletres del Tresor, Bons de l’Estat i Obligacions l’Estat.

Llicenciat en Dret, inscrit com a exercent en un Col·legi d’Advocats, que porta la defensa en jutjats i tribunals dels seus clients i/o els assisteix prestant-los assessorament jurídic.

Actualment els advocats, per exercir, han de complir certs requisits: formació de pràctica jurídica, superació de proves d’accés o acreditació de mèrits o experiència …

Servei de prestació jurídica mitjançant el qual els col·legis d’advocats posen a una sèrie de lletrats de diferents especialitats a disposició dels ciutadans que vulguin sol·licitar assistència jurídica i no comptin amb un advocat o no sàpiguen a qui recórrer.

En alguns col·legis d’advocats aquests torns es presenten fonamentalment com destinats a la prestació d’assistència jurídica gratuïta, però el torn pot ser simplement una llista d’advocats, de manera que se li assigni un a qui ho sol·liciti, tingui dret a l’assistència gratuïta o no.

Si qui ho sol·licita no demostra que entra en els requisits per optar a aquest benefici, haurà de pagar els honoraris de l’advocat (i altres despeses que quedarien exemptes) si finalment se li proporciona la prestació jurídica.

Opció legalment prevista que permet a les persones físiques accedir gratuïtament a la prestació de serveis d’un advocat si es considera que el seu patrimoni és insuficient per pagar-los.

Per accedir-hi el beneficiari no ha de superar un llindar de patrimoni legalment previst, que varia en funció dels membres de la unitat familiar.
També se sol valorar que no hi hagi signes externs que desmenteixin la insuficiència econòmica.

Cal que es litigui en defensa d’interessos propis, o de representats si això deriva d’una representació legal (per exemple, d’un fill menor o d’un tutelat).

Pot incloure serveis d’assessorament previ a judicis, assistència al detingut, defensa en jutjats i tribunals, despeses i taxes judicials, assistència pericial …

Via per a l’obtenció del Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI) contemplada per la Llei Concursal com a règim general.

Permet obtenir de manera immediata, en acabar el Concurs Consecutiu, l’exoneració dels deutes si el deutor pot saldar immediatament els que tingui pendents que corresponguin a les partides de crèdits contra la massa i crèdits privilegiats.

No obstant, si complint els requisits per optar a un Acord Extrajudicial de Pagaments el deutor ni tan sols ho va intentar, també haurà de saldar un 25% dels deutes per crèdits ordinaris que tingui pendents.

No són exonerables, segons la Llei, els deutes amb creditors públics o per impagaments d’aliments.

Mode col·loquial de referir-se als deutes que corresponen a crèdits (drets de cobrament) que tenen prioritat en el procediment de concurs.

Això pot ser degut a que formen part de la partida de crèdits contra la massa (que es paguen inicialment) o per enquadrar-se en les categories de crèdits amb privilegi especial o general, que es paguen a continuació amb el patrimoni del deutor, si n’hi ha.

Les partides amb menor preferència són els crèdits ordinaris i, en últim lloc, els subordinats.

Figura prevista en la normativa concursal la funció de la qual és actuar com a conductor de les negociacions dirigides a que el deutor celebri un acord amb els creditors (Acord Extrajudicial de Pagaments).

Pot ser un notari (si el deutor és particular), un altre mediador concursal inscrit en el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia (per a qualsevol deutor) o una càmera de comerç (si el deutor és autònom).

La seva funció és ajudar a les parts a aconseguir l’acord i realitzar els tràmits previstos legalment en aquesta fase extrajudicial del mecanisme. La finalitat és donar solució als impagaments del deutor evitant l’obertura del concurs.

Figura regulada per la normativa concursal. La seva funció s’inicia un cop s’obre la fase de concurs.

Actua en aquest procediment prenent decisions diverses sobre demandes, embargaments, execucions, contractes …, intervé en major o menor mesura les decisions de disposició i administració del deutor amb activitat professional o empresarial i participa en tot un seguit de tràmits del procediment (llistes de creditors , valoracions de deute i patrimoni, examen de propostes, informes, tràmits tributaris, registrals i laborals, tràmits en la liquidació de béns.

Algunes vegades es nomena administrador concursal a qui va actuar com a mediador concursal en la fase extrajudicial.

Dins del procediment concursal, després de la liquidació, són els impagaments que el deutor no ha pogut satisfer encara amb el seu patrimoni. En alguns casos podrà, mitjançant el BEPI, cancel·lar tots o alguns d’aquests passius si compleix certs requisits.

Estrictament, una cessió de béns és l’operació per la qual el deutor transfereix al creditor la possessió d’alguns béns i de la seva administració però només perquè els liquidi i apliqui l’import obtingut per saldar el deute que tenia pendent de pagament. No es transfereix la propietat.

En sentit ampli, com fa la Llei Concursal, pot diferenciar-se entre cessió de béns per a pagament i cessió de béns en pagament. La primera és l’operació aquí esmentada, mentre que la segona és la que s’anomena habitualment dació en pagament, en la qual el deutor sí transfereix la propietat dels béns al creditor com a manera de saldar el deute mitjançant una prestació substitutiva de la inicialment fixada.

Un quitament és un acord que es formalitza entre deutor i creditor perquè l’import d’un deute pendent es redueixi i això faciliti al primer assumir el pagament de la quantitat restant.

Així, el creditor renuncia al dret de cobrament d’una part de l’import a canvi d’un pacte o conveni en què el deutor es compromet a saldar la resta del deute en determinades condicions.

En els procediments preconcursals (i en el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat) aquesta mesura es pot pactar en la fase d’Acord Extrajudicial de Pagaments, com a manera d’evitar el concurs. Pot anar acompanyat, a més, d’acords d’espera (ajornament), plans de pagament amb fraccionaments …

També poden acordar-se reduccions de deute en altres fases (per exemple, en un conveni a l’inici del concurs).

Una espera és l’acord que es produeix entre deutor i creditor perquè l’import pendent de pagament es satisfaci després d’un ajornament. Aquest pot referir-se al pagament d’interessos, del principal o de tot el degut.

En els procediments preconcursals (i en el marc del Mecanisme de Segona Oportunitat) es pot pactar una espera (de fins a 10 anys) en la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, com a manera de facilitar que es satisfaci el deute i amb això evitar el concurs. Però també poden acordar-se en altres fases (conveni a l’inici del concurs, plans de pagaments per aconseguir l’exoneració …).

Calendaris de pagaments que pacta el deutor amb els creditors a la via diferida d’accés al BEPI (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet) per saldar els deutes no exonerables que estiguin pendents. Pot tenir fins a cinc anys.

També es poden pactar plans de pagament en els acords extrajudicials i en les propostes de conveni a l’inici del concurs (en aquest últim cas només si es tracta d’autònoms).

La qualificació de concurs culpable és un dels motius que impedeixen aconseguir la cancel·lació de deutes mitjançant el BEPI.

Un concurs de creditors es pot qualificar com a culpable per certs motius atribuïbles al deutor.

Aquests en són alguns:

  • Generar o agreujar la seva insolvència per negligència greu o mala fe (intencionalitat).
  • Alçar-se amb tots o alguns dels seus béns en perjudici dels seus creditors.
  • Retardar o dificultar embargaments o execucions.
  • Amagar béns del seu patrimoni de manera fraudulenta o simular situacions patrimonials fictícies.
  • Cometre imprecisions o falsedats en documents per al procediment o comptables.
  • Incomplir deures de col·laboració amb el concurs, sense justificar-ho.

Sentència que ja pot desplegar tots els seus efectes perquè:

  • No s’ha interposat cap recurs en contra i ja no n’hi cap la interposició de cap més (per transcurs del termini legal).
  • Es va interposar l’últim recurs possible, i el tribunal va confirmar la sentència o la va modificar.
  • La Llei no preveu que es pugui recórrer (excepte per motius excepcionals).

Petits préstecs que ofereixen algunes entitats (no només les bancàries) als seus clients i que solen aprovar-se amb tràmits ràpids i senzills.

Suposen el lliurament d’imports dineraris moderats (de diversos centenars o milers d’euros) i compten només amb la garantia personal del prestatari. Els terminis de devolució solen ser curts.

Comporten interessos força més elevats que els préstecs personals ordinaris, però solen ser menys exigents en l’anàlisi de risc de client per a la concessió (poden obtenir-se fins i tot sense aportar nòmines ni fiances, en unes hores o pocs dies).

La penyora es, com la hipoteca, una operació per la qual es garanteix el compliment d’una obligació mitjançant l’afectació d’un bé moble propi o aliè. Es formalitza mitjançant un contracte i dóna lloc a un dret real de garantia.

En cas d’incompliment del deutor, el creditor pot executar la garantia.

Aquests són alguns béns que se solen empenyorar:

  • Modalitat amb desplaçament de la possessió: diners en comptes, participacions en fons d’inversió, accions o valors de renda fixa, joies …
  • Modalitat sense desplaçament de la possessió: maquinària agrícola, fruits de collites, matèries primeres, animals, col·leccions artístiques … (Ha de formalitzar-se en escriptura pública i inscriure’s en un registre).

Són els fons (diners), béns i drets que la llei considera no embargables en processos d’execució.

Entre d’altres, són els següents:

  • Salaris, fins a certs límits.
  • Mobles, parament i roba del deutor i la seva família que no siguin béns superflus.
  • Aliments i combustible imprescindibles per a la subsistència.
  • Llibres i instruments necessaris per a l’exercici de la professió (en alguns casos).
  • Béns sense contingut patrimonial.

Drets que tenen els creditors a exigir que el deutor compleixi els compromisos adquirits (pagament, prestació de servei, comportament …).

Dins dels procediments preconcursals i concursals, els drets de cobrament són dineraris (o al menys valorables en diners).

Cal no confondre aquest concepte genèric de ‘crèdit’ amb l’operació de finançament que porta el mateix nom i és similar al préstec.

Mode col·loquial de referir-se als deutes que corresponen a crèdits (drets de cobrament) que tenen prioritat en el procediment de concurs.

Això pot ser degut a que formen part de la partida de crèdits contra la massa (que es paguen inicialment) o per enquadrar-se en les categories de crèdits amb privilegi especial o general, que es paguen a continuació amb el patrimoni del deutor, si n’hi ha.

Les partides amb menor preferència són els crèdits ordinaris i, en últim lloc, els subordinats.

Segment procedimental dins del Concurs Consecutiu en què es produirà l’alienació de patrimoni del deutor per saldar els deutes pendents. Es respectarà l’ordre de pagament que correspongui segons la classificació dels crèdits (preferències dels drets de cobrament), i se seguirà el pla de liquidació definit per l’administrador concursal.

Pot obrir-se aquesta etapa del concurs en diversos supòsits, entre d’altres:

  • si no s’aprova un conveni,
  • si aquest s’incompleix,
  • o el deutor constata que no ho podrà complir,
  • si cessa l’activitat professional o empresarial del deutor,
  • si el deutor és un particular i no va aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments …

És la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat.

En aquesta etapa, el deutor podrà obtenir la cancel·lació dels seus deutes pendents o d’alguns d’aquests si compleix certs requisits.
Disposa d’una via automàtica si salda un seguit de deutes preferents, i, si no pot fer-ho, d’una via diferida, amb l’acord d’un pla de pagaments de fins a cinc anys.

Els deutes que podrien cancel·lar-se són els pendents si entren dins dels que la normativa considera exonerables.

En el marc de la normativa concursal, és una proposició del deutor o dels creditors que pot donar-se a l’inici del concurs per tal d’evitar la liquidació.

Pot incloure la proposta de mesures com els quitaments (reduccions de import degut) i les esperes (ajornaments, de fins a 10 anys), i a més a més altres com la limitació d’administració del deutor, la venda de béns afectes, cessions de béns en pagament …

Pel que fa a el Mecanisme de Segona Oportunitat, les propostes de conveni les poden presentar els autònoms (no els particulars).

En el marc dels procediments del Mecanisme de Segona Oportunitat, i en concret, en la seva tercera fase (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet), és la possibilitat de que algun creditor sol·liciti que es deixi sense efecte l’exoneració de deutes per donar-se algun els pressupostos determinats per la Llei.

Hi ha fons (diners), béns i drets que la Llei considera no embargables en processos d’execució. Són, entre altres, els següents:

  • Salaris, fins a certs límits.
  • Mobles, parament i roba del deutor i la seva família que no siguin béns superflus.
  • Aliments i combustible imprescindibles per a la subsistència.
  • Llibres i instruments necessaris per a l’exercici de la professió (en alguns casos).
  • Béns sense contingut patrimonial.

Procediment en el qual es posa en venda públicament un bé embargable del deutor (o diversos) per tal de satisfer el deute pendent amb el preu resultant.

Pot ser judicial (sobre béns embargats en un procés judicial, sobre béns del patrimoni de deutor en la fase de liquidació d’un concurs de creditors …) i també, amb algunes diferències de regulació, en procediments administratius (després d’embargaments efectuats per administracions públiques en cas d’impagaments de contribuents, cotitzants …).

Operació per la qual el deutor transfereix al creditor la propietat d’alguns béns perquè amb això quedi saldat el deute que tenia pendent de pagament.

Hi ha, per tant, una extinció del deute mitjançant una prestació diferent a l’acordada inicialment.

La Llei Concursal preveu, en els acords entre deutors i creditors, preconcursals o concursals, o en el concurs a proposta del jutge, la possibilitat d’una cessió en béns en pagament (la dació en pagament) o per a pagament (cessió per liquidació sense transferir la propietat).

En operacions que impliquen obligacions de pagament (com els préstecs, crèdits …), són períodes durant els quals queda estipulat o pactat que el deutor no realitzi pagaments, siguin d’amortització del principal, siguin de pagament d’interessos, siguin del total de les quotes o imports. També poden ser suspensions temporals de meritació d’interessos (que no es generin de moment).

És un concepte similar al de les esperes, encara que aquestes són pactes d’ajornament de pagaments entre deutor i creditor als quals s’arriba quan hi ha renegociacions de préstecs i crèdits o en certes etapes concursals o preconcursals.

Són els drets de cobrament que a efectes del concurs no s’enquadren en cap de les altres categories de crèdits (contra la massa, privilegiats o subordinats).

Són els crèdits que tenen una menor preferència de cobrament en el concurs.

Entre ells s’inclouen:

  • els recàrrecs i interessos (que no siguin d’operacions garantides)
  • les multes i sancions
  • els crèdits d’algunes persones especialment relacionades amb el deutor …

Terme amb el que normalment es fa referència a l’Administració tributària estatal i, per extensió, a l’Agència Tributària, però que en sentit ampli també inclou a diferents administracions tributàries territorials, com les autonòmiques i les locals.

És un dels creditors públics que participen amb major freqüència en els procediments concursals d’empreses, particulars i autònoms per raó d’impagaments de retencions, ingressos a compte, quotes fiscals, sancions, recàrrecs …

Són quantitats que s’afegeixen a un deute quan s’ha incomplert una obligació en alguna condició del pagament. Per exemple, en l’àmbit tributari, per presentar-se una declaració fiscal fora de termini, per iniciar-se un període executiu en la recaptació …

Aquests imports, a diferència de les sancions o multes, són inherents al deute (es sumen a aquest directament per indicació legal en donar-se el supòsit motivador).

Són quantitats que es determinen com a obligació de pagament quan es comet una infracció establerta legalment (de declaració, pagament, informació, registre …). Per exemple, en l’àmbit tributari, si s’incompleix el deure de realitzar una retenció fiscal i ingressar-la.

Aquests imports, a diferència dels recàrrecs (que són inherents al deute), es tramiten i abonen separadament, després d’un expedient que s’ha de substanciar i aprovar-se.

Són les quantitats meritades com a preu per disposar de diners aliens.

  • El tipus d’interès ordinari és un percentatge sobre un capital que s’estableix com a preu per l’obtenció d’un crèdit o préstec (disposició de l’import durant un període de temps).
  • El tipus d’interès de demora és el tipus extra (afegit a l’ordinari) aplicable quan es produeix un incompliment de pagament o un retard, durant el temps en què aquest duri, fins que es satisfà el deute pendent.

És el règim econòmic matrimonial establert per defecte en les legislacions civils d’alguns territoris: Catalunya, Illes Balears, País Valencià … S’aplica en aquests territoris si no es pacta un altre. En els territoris de règim comú s’aplica si es pacta en capítols o quan es dissol el de guanys.

Bàsicament, implica la separació dels patrimonis dels cònjuges, a cada un dels quals pertanyeran tant els béns que tinguessin abans del matrimoni com els que adquireixin després.

Els cònjuges han de contribuir al sosteniment de les càrregues del matrimoni en proporció als seus respectius recursos econòmics, llevat que pactin una contribució diferent.

Situació en què es produeix un cessament de la convivència d’una parella casada i la dissolució de l’enllaç conjugal.

Té a més altres efectes, com la fi del règim matrimonial, l’estipulació de certes mesures respecte als fills o l’habitatge, la fixació de pensions compensatòries o pagaments per aliments, la fi del dret a herències, legítimes o percepcions abintestat …

Es resol per sentència judicial.
El divorci dóna dret a contreure noves núpcies.

Situació en què es produeix un cessament de la convivència d’una parella casada, sense que de moment es dissolgui el vincle conjugal.

Pot tenir alguns efectes similars als del divorci, com la fi del règim matrimonial o d’algunes de les seves conseqüències, l’estipulació de certes mesures respecte als fills i l’habitatge, la fixació de pensions compensatòries o pagaments per aliments …

Es pot formalitzar en seu judicial o, en alguns casos (si no hi ha fills menors o dependents), de mutu acord també davant notari.

La separació no dóna dret a contreure noves núpcies.

Són pagaments amb fins compensatoris que s’estipulen en cas de separació o divorci quan es produeix un desequilibri en la posició d’un dels cònjuges que implica un empitjorament en la seva situació econòmica respecte de la que tenia durant el matrimoni.

Els haurà de satisfer el membre de la parella que estigui en millor posició, i poden consistir en una pensió temporal, en una indefinida o en un pagament únic. També poden substituir-se per un usdefruit (per exemple, d’un habitatge, de diners en comptes …).

La pensió es fixa tenint en compte l’acordat en conveni i també altres dades dels cònjuges com l’edat, salut, professió, mitjans econòmics actuals, durada de la convivència, temps dedicat a la cura de la família …

Un fiador és la persona que, mitjançant un contracte de fiança, garanteix amb el seu patrimoni el compliment d’una obligació d’una altra persona. D’aquesta manera, si el deutor incompleix el pagament d’allò compromès, el creditor pot exigir-li al fiador.

Aquest contracte se sol associar a préstecs i crèdits sol·licitats a entitats bancàries, quan aquestes exigeixen comptar amb la garantia personal d’un tercer.

Encara que té alguns punts comuns, no s’ha de confondre la fiança amb l’obligació, anomenada igual, de lliurar o dipositar uns diners com a garantia (per litigar, per costes judicials, per indemnitzacions, en arrendaments, en cas de llibertat provisional en un procés penal … ).

Un avalador és la persona que, mitjançant un contracte d’aval, garanteix amb el seu patrimoni el compliment d’una obligació d’una altra persona. D’aquesta manera, si el deutor incompleix el pagament d’allò compromès, el creditor pot exigir-ho a l’avalador.

El contracte d’aval sol formalitzar-se en l’àmbit mercantil per garantir el pagament mitjançant documents de gir (lletres de canvi, xecs, pagarés …).

També sol pactar-se quan se sol·licita a una entitat bancària que aporti la seva garantia per assegurar una obligació de pagament o reforçar certes decisions o operacions: licitacions, concursos, arrendaments, responsabilitats associades a càrrecs …

És similar a la fiança.

ASNEF és un fitxer de l’Associació Nacional d’Establiments Financers de Crèdit explotat per l’empresa ASNEF-EQUIFAX. El tractament de dades el realitza l’empresa EQUIFAX IBERICA.

És un registre d’incompliment d’obligacions dineràries que facilita consultes sobre la possible morositat dels que són sol·licitants d’operacions de crèdit en altres entitats, i també sobre incidències judicials, reclamacions d’organismes públics, dades publicades al Butlletí Oficial del Registre Mercantil …

La informació del fitxer l’aporten els seus membres adherits, que són empreses de tots els sectors de l’economia.

BADEXCUG és un fitxer amb informació sobre incompliments d’obligacions dineràries. La informació sobre els impagaments la faciliten els creditors o els que actuïn pel seu compte o interès.

El gestiona l’empresa EXPERIAN BUREAU DE CRÈDIT i una sèrie d’entitats participants en el sistema que es responsabilitzen del tractament de les dades.

Aquests poden ser consultats exclusivament per les entitats adherides al sistema, que estiguin aportant informació, quan necessiten avaluar la solvència de les persones o empreses amb impagaments.

EXPERIAN també gestiona el fitxer CIREX sobre operacions de microcrèdits (hi hagi o no morositat).

El REGISTRE DE ACCEPTACIONS IMPAGADES (RAI) conté informació sobre impagaments, imputables a persones jurídiques, que tinguin un import mínim de 300 euros i corresponguin a documents en què el deutor hagi reflectit amb la seva signatura que va acceptar (reconèixer) el deute.

Són els documents de gir que s’utilitzen en massa en el sistema bancari i tenen força executiva. Es pot tractar de lletres de canvi, xecs, pagarés canviaris …

La informació l’aporten les entitats bancàries.

La versió vigent de la legislació concursal està prevista en el Reial Decret Legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei Concursal.

Aquesta norma va substituir a la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal, vigent durant diversos anys i que havia estat objecte de múltiples modificacions.

Els textos refosos són actuacions legislatives que desenvolupa l’executiu per ordre del legislatiu per adequar, ordenar i racionalitzar una norma quan ha patit diverses modificacions i té una part de la regulació dispersa per altres normes complementàries.

Aquestes noves normes no suposen una modificació legislativa (cosa que és competència de les Corts Generals), tot i que, a més de fondre normes diferents, sí que poden variar la redacció de el text i l’estructura de la llei principal (amb afegits, supressions, desglossaments, explicacions més clares i detallades, solució de incoherències o punts difícils d’interpretar …).

Els fitxers de morositat o registres de morosos són eines informatives al servei de tot tipus d’empreses que aporten dades sobre els incompliments d’obligacions de les persones i empreses.

S’alimenten de la informació que aporten els seus membres adherits, que són els creditors (fonamentalment empreses de diversos sectors) quan pateixen impagaments dels seus clients.

Hi ha diversos fitxers de morositat. Per exemple, el RAI (d’impagaments associats a documents de gir acceptats: lletres de canvi, xecs, pagarés …), l’ASNEFEQUIFAX i el Badexcug (d’incompliments dineraris) …

Són mitjans de pagament sustentats en una targeta que es diferencien de la targeta de crèdit i de dèbit en què només contemplen la possibilitat de pagament ajornat amb interessos: no inclouen l’opció de pagament a final de mes sense interessos ni la de pagament al comptat (apunt immediat en el compte associat).

En disposar només de la modalitat a crèdit amb interessos, funcionen com una línia de crèdit en compte corrent. Admeten només el pagament del total pendent amb quota fixa o amb quota periòdica (amb uns mínims i màxims).

El fet que aquestes targetes meritin sovint interessos elevats i no disposin d’opcions per evitar-los ha donat lloc a una forta controvèrsia sobre l’escassa adequació d’aquest tipus de producte per a molts consumidors.

En aquesta línia, hi ha hagut decisions judicials que han determinat que algunes d’aquestes targetes, comercialitzades entre el públic amb certa agressivitat, tenien interessos abusius i les seves condicions de pagament allargaven l’operació de crèdit.

La conseqüència és que això ha obert la porta a les reclamacions d’usuaris endeutats a les entitats emissores per aquest tipus d’instrument de pagament.

No s’ha de confondre aquest tipus de targeta amb la majoria de les targetes de crèdit convencionals que disposen de l’opció de fixar el pagament ajornat a quota proporcional o fixa però també permeten al titular optar pel pagament sense interessos a final de mes.

Procediment judicial que té per objecte aconseguir que el deutor insolvent amb impagaments satisfaci els deutes pendents amb els seus creditors en la mesura del possible. Per a això, es busca la facilitació d’acords de pagament (ajornaments, fraccionaments, reduccions …) o es procedeix a la liquidació de patrimoni (venda per dedicar l’import als pagaments), entre d’altres possibles mesures, si aquests pactes no prosperen o s’incompleixen.

El pagament dels deutes dels creditors en la liquidació ha de respectar certes prelacions en funció de la seva tipologia, ja que uns drets de cobrament tenen més preferència que d’altres.

Els fitxers de morositat o registres de morosos són eines informatives al servei de tot tipus d’empreses que aporten dades sobre els incompliments d’obligacions de les persones i empreses.

S’alimenten de la informació que aporten els seus membres adherits, que són els creditors (fonamentalment empreses de diversos sectors) quan pateixen impagaments dels seus clients.

Hi ha diversos fitxers de morositat. Per exemple, el RAI (d’impagaments associats a documents de gir acceptats: lletres de canvi, xecs, pagarés …), l’ASNEF-EQUIFAX i el Badexcug (d’incompliments dineraris) …

ERTO és l’acrònim d’Expedient Temporal de Regulació d’Ocupació.

Suposa la suspensió o reducció temporal d’un contracte de treball per causes econòmiques, tècniques, organitzatives, de producció o de força major.

Com a efecte, els contractes no s’extingeixen (no hi ha acomiadament) i els treballadors continuen vinculats a l’empresa, però sense que aquesta els pagui el salari ni indemnitzacions, o, si hi ha només reducció, cobrant un import menor.

Durant el període de suspensió els treballadors tenen, si es dona el cas, dret a percebre les prestacions per desocupació. I superada la situació, poden reincorporar-se a l’empresa.

Ordenació en grups dels crèdits concursals (drets de cobrament) a l’efecte de la seva preferència a l’hora de saldar els deutes en la liquidació del patrimoni del deutor.

L’ordre de preferència és la següent:

  • Contra a la massa (van a part de tots els altres i són els primers en satisfer-se).
  • Amb privilegi especial (es paguen amb els béns afectes).
  • Amb privilegi general.
  • Ordinaris
  • Subordinats.

Calendari de pagaments que pacta el deutor amb els creditors a la via diferida d’accés al BEPI (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet) per saldar els deutes no exonerables que estiguin pendents. Pot tenir fins a cinc anys.

També poden pactar-se plans de pagament en els acords extrajudicials i en les propostes de conveni a l’inici del concurs (en aquest últim cas només si es tracta d’autònoms).

En general, un deutor és la persona física o jurídica que s’ha compromès davant una altra persona o ens a realitzar un pagament, prestar un servei o complir un altre tipus d’obligació en unes determinades condicions (forma, terminis, dates …).

Dins dels procediments preconcursals i concursals, el deutor sol ser-ho d’obligacions de pagament dinerari (enfront de proveïdors, companyies de subministrament, prestadors, administracions públiques …).

Conjunt de procediments que regula la Llei Concursal que tenen com a finalitat ajudar a solucionar el problema d’impagaments dels particulars i autònoms en situació d’insolvència.

Inclou tres fases:

  • Una primera fase preconcursal adreçada a l’assoliment d’un pacte del deutor amb els seus creditors (Acord Extrajudicial de Pagaments).
  • Una segona fase judicial (Concurs Consecutiu) si l’acord esmentat no s’aconsegueix, en la qual generalment es liquidarà el patrimoni del deutor per realitzar els pagaments o es constatarà la seva insuficiència.
  • I una tercera fase en què el deutor, complint alguns requisits, podrà cancel·lar tots o alguns dels deutes pendents (Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet).

Aquest mecanisme, de manera completa, va ser introduït en la Llei Concursal per la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social, coneguda col·loquialment com ‘Llei de la segona Oportunitat ‘.

Persones naturals (físiques) que no són titulars d’un negoci com a autònoms adscrits al RETA o a una mútua professional alternativa. Actuen com a individus i assumeixen els deutes amb el seu patrimoni personal, que no està afecte a una activitat econòmica per compte propi.

Poden ser treballadors (amb contracte laboral), directius (contracte d’alta direcció), funcionaris, pensionistes per jubilació, invalidesa o viduïtat, estudiants, doctorands, rendistes, mestresses de casa …

Els jutjats de primera instància i instrucció són òrgans jurisdiccionals dirigits per un jutge, i adscrits a un territori concret (partit judicial), que pot actuar en l’ordre civil i el penal.

Són el primer accés judicial dels ciutadans quan en aquests àmbits s’ha de dirimir algun conflicte.

En els procediments preconcursals i concursals del Mecanisme de Segona Oportunitat els jutjats de primera instància són, en general, els que s’encarreguen dels procediments en què el deutor és un particular.

Els jutjats mercantils són òrgans jurisdiccionals dirigits per un jutge que poden estar adscrits a una província o a diverses de la mateixa comunitat autònoma, i tenir seu a la capital de la província (un o diversos jutjats) o en altres poblacions.

S’encarreguen de les qüestions relacionades en matèria mercantil, i dels assumptes concursals (exceptuant els que corresponen a particulars, que es dirimeixen en els jutjats de primera instància).

Llicenciat en Dret, inscrit com a exercent en un Col·legi de Procuradors, que porta la representació en jutjats i tribunals dels seus clients i s’encarrega de tasques documentals i informatives i de les notificacions entre la seu judicial i els advocats.

En els procediments de segona oportunitat (dirigits a particulars i autònoms) no és obligatori comptar amb procurador. No obstant això, alguns advocats prefereixen comptar igualment amb els serveis d’aquest tipus de professional en la seva prestació jurídica a deutors que són persones naturals.

És una norma aprovada pel Govern Espanyol per afrontar situacions extraordinàries o urgents si bé, per tenir validesa, haurà de ser aprovada pel Congrés dels Diputats en el termini de 30 dies des de la seva promulgació.

És un impost personal, directe i progressiu que grava les rendes obtingudes anualment per les persones físiques per a col·laborar en el sosteniment de l’Estat.

És una associació que treballa per una organització judicial basada en la llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític, per la democratització de la carrera judicial, igualtat entre homes i dones, etc.

És un moviment no violent que defensa els interessos dels hipotecants que no poden fer front al pagament de la quota de les seves hipoteques davant el marc legal que protegeix els bancs.

El Reial Decret Llei 6/2012, de 9 de març recull en el seu Annex el Codi de Bones Pràctiques Bancàries.

Aquest Codi conté una sèrie de mesures per reestructurar el deute dels deutors hipotecaris que es troben en situació de vulnerabilitat.

Els bancs que estiguin acollits a aquest Codi estan obligats a aplicar aquestes mesures als deutors que compleixin els requisits de vulnerabilitat.

Conjunt de sentències o resolucions judicials dictades per diferents òrgans judicials.

La jurisprudència exerceix una funció important de complementar l’ordenament jurídic mitjançant la doctrina reiterada del Tribunal Suprem.

Procediment judicial mitjançant el qual el creditor sol·licita la venda en subhasta pública d’un immoble gravat amb hipoteca per garantir el pagament d’un préstec, quan el deutor incompleix amb el pagament de les quotes hipotecàries.

IPREM o Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples, és un índex de referència que s’utilitza per concedir ajuts, subvencions o subsidis. S’actualitza cada any.

Plusvàlua o plusvàlua municipal, és l’Impost sobre l’Increment del Valor dels Béns de Naturalesa Urbana (IIVTNU). Es tracta d’un impost local que grava l’increment de valor que experimenta un immoble des que s’adquireix fins que es transmet.

És un conjunt de normes de dret civil (capacitat, adopció, matrimoni, divorci, successions …), encara que no regula totes les matèries de l’ordre civil.

Òrgan jurisdiccional únic i superior a tot Espanya i en tots els ordres del dret (civil, penal, contenciós-administratiu i social). Té la seva seu a Madrid.

La Direcció General de Tributs (DGT) és l’òrgan directiu de la Secretaria d’Estat d’Hisenda del Ministeri d’Hisenda que s’encarrega de la política tributària de Govern de l’Estat Espanyol.

Índex de continguts

Si et trobes en una situació d’insolvència definitiva i no pots fer front als pagaments dels teus deutes, has de saber que hi ha la Llei de la Segona Oportunitat a la qual la immensa majoria de persones sobreendeutades es poden acollir per desfer-se PER LLEI dels seus deutes.

A continuació t’expliquem el més rellevant sobre aquesta normativa. Si ho prefereixes pots descarregar-te la nostra guia gratuïta.

1. 

Què és la Llei de Segona Oportunitat?

La coneguda popularment com a Llei de la Segona Oportunitat és una norma que va aprovar el Parlament Espanyol l’any 2015.

Aquesta norma va introduir en el nostre ordenament jurídic una regulació que permet a moltes persones físiques o naturals (particulars i autònoms) cancel·lar una bona part dels seus deutes pendents si estan en una situació d’insolvència i sobreendeutament i no poden fer front als seus pagaments.

La seva denominació completa és la següent (pots descarregar el document des del BOE en aquest enllaç):

Llei 25/2015, de 28 de juliol, de Mecanisme de Segona Oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.

La Llei de la Segona Oportunitat va adaptar alguns procediments de concurs de creditors, pensats per a empreses que no poden afrontar el pagament dels seus deutes, als particulars i autònoms en aquesta mateixa situació.

Per a això, va introduir l’anomenat Mecanisme de la Segona Oportunitat en la Llei Concursal.

Llei Concursal

És la norma general reguladora dels procediments de concurs per a tot tipus de deutors.

Cal recordar que el concurs de creditors va substituir fa uns anys a la nostra legislació a dues figures tradicionals en el món dels negocis: la suspensió de pagaments i la fallida. Eren les dues situacions de crisi per impagaments en què podia incórrer una empresa.

Actualment, des de setembre de 2020, tot el Mecanisme de la Segona Oportunitat queda regulat dins el Text Refós de la Llei Concursal.

Aquesta nova versió actualitza i modernitza l’estructura de la norma concursal sense alteracions substancials.

Et pot interessar:

Existeix la Llei de Segona Oportunitat en altres països?

Per què és tan desconeguda la Llei de Segona Oportunitat?

2. 

Què ha canviat amb la Llei de la Segona Oportunitat?

Abans de la Llei de la Segona Oportunitat

Abans de l’aprovació de la Llei de Segona Oportunitat, les persones naturals (particulars i autònoms) estaven condicionades pel que s’anomena responsabilitat patrimonial universal. Així, aquelles persones que tinguessin deutes excessius podien quedar atrapades de per vida en una situació d’endeutament i insolvència.

Això no els passava a moltes empreses en crisi, amb certes formes de societat mercantil. Podien escapar d’aquest manteniment de deutes mitjançant el procediment de concurs de creditors i la posterior extinció de l’empresa.

En canvi, els particulars i autònoms quedaven exposats amb tot el seu patrimoni actual i futur als deutes no saldats en el present. Si venien a millor fortuna, havien de pagar els deutes passats, arrossegant una pesada llosa durant molt de temps.

Per això, resultava difícil, de vegades impossible, desfer-se dels deutes.

Després d’un fracàs empresarial, professional o personal, l’afectat acabava arrossegant els seus impagaments durant molts anys de la seva vida.

Amb la Llei de la Segona Oportunitat

El deutor, una vegada ha fet tot el possible per pagar els deutes, si encara n’hi queden alguns per saldar, podrà alliberar-se’n, o al menys d’una part. Veurà així com es cancel·len PER LLEI tots o alguns d’aquests pagaments pendents (amb certes condicions).

Això li donarà l’oportunitat d’encarrilar de nou la seva vida personal i professional.

A més, la Llei de Segona Oportunitat permet que particulars, professionals, comerciants i petits empresaris, mentre estudien solucions amb què satisfer les seves obligacions de pagament, puguin:

  • Paralitzar algunes demandes i embargaments, oxigenant la seva activitat personal i professional.
  • Alliberar-se de l’acumulació d’interessos.
  • Mantenir la seva activitat sense recórrer a l’economia submergida per subsistir.
  • Cobrir les necessitats familiars mitjançant alguns fons, béns i ingressos.

En definitiva, portar una vida normal.

3. 

Què és el Mecanisme de la Llei de la Segona Oportunitat?

És el conjunt de procediments previstos actualment a la Llei Concursal, dirigits només a persones naturals (particulars i autònoms), que poden culminar amb l’alliberament dels seus deutes.

Se’ls coneix, de manera col·loquial, com:

  • Llei de la Segona Oportunitat.
  • Mecanisme de Segona Oportunitat.
  • Procediments de Segona Oportunitat.

De ser estrictes, hauríem d’utilitzar preferentment les expressions “Mecanisme de Segona Oportunitat” o “Mecanisme de la Segona Oportunitat“.

No obstant això, és també habitual l’ús de les expressions “Llei de Segona Oportunitat” o “Llei de la Segona Oportunitat“. Això es deu al fet que aquesta és la norma que va introduir el 2015 la regulació del mecanisme en la Llei Concursal.

A la pràctica, s’utilitzen de manera indistinta totes aquestes expressions.

Fases del mecanisme

La Llei o Mecanisme de la Segona Oportunitat (inclosa a la Llei Concursal) pot tenir tres fases:

  • Primera fase: permet al deutor, amb l’ajuda d’un mediador, promoure acords previs amb els seus creditors que evitin la liquidació patrimonial.
  • Segona fase: desenvolupa un procediment concursal breu i simplificat si l’acord amb els creditors fracassa.
  • Tercera fase: estableix diverses vies perquè el deutor cancel·li per llei alguns deutes pendents, amb certes condicions.
4. 

Què puc aconseguir acollint-me a la Llei de Segona Oportunitat?

Inicialment, podràs paralitzar demandes, embargaments, meritacions d’interessos … I finalment, alliberar-te dels teus deutes o al menys d’alguns d’ells.

En cas de sobreendeutament i insolvència, no només estaràs exposat al risc de perdre diners i patrimoni per intentar satisfer els teus deutes. També, és probable que segueixis sent objecte en el futur de demandes, execucions i embargaments per la resta impagaments pendents. A més, el teu nom seguirà present en els principals fitxers de morositat.

Acollint-te a la Llei de la Segona Oportunitat, un cop pagat una part del deute (el que puguis assumir), podràs:

  • Evitar l’assetjament de cobradors, demandes, execucions i embargaments des de l’inici de procediment.
  • Cancel·lar per llei tots els deutes restants o al menys una part important d’aquests.
  • Desaparèixer de les principals llistes de morositat.

La Llei de la Segona Oportunitat és el salvavides per a aquelles persones que no estan en disposició de fer front als seus deutes impagats i volen desfer-se’n.

Es tracta d’un mecanisme molt útil en situacions crítiques en què els particulars i els autònoms poden veure truncades les seves estratègies, trencats els seus plans de manteniment i consolidació, i perjudicats els seus projectes vitals.

Et pot interessar:

Em donarà mala imatge acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat?

Podré emprendre una nova vida alliberat de lligams?

Existeix la Llei de Segona Oportunitat en altres països?

Per què és tan desconeguda la Llei de Segona Oportunitat?

5. 

Qui pot acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?

El Mecanisme de Segona Oportunitat està dirigit només a persones naturals en situació d’insolvència. Poden ser particulars o autònoms.

Com a particulars considerem als que, tinguin o no una activitat laboral, no són titulars d’un negoci com a professionals o empresaris en situació d’alta.

Pel que fa als autònoms, dins d’aquests hi pot haver professionals, artistes, comerciants, petits empresaris i emprenedors …, propietaris tots ells del seu negoci en situació d’alta (o de baixa temporal).

A continuació presentem un desglossament força complet de qui pot entrar en aquestes categories.

Particulars

Són aquelles persones (individus) que desenvolupen activitats per compte d’altri, cobren prestacions o no tenen activitat:

  • Treballadors fixos o temporals: empleats laborals d’empreses, entitats, associacions …
  • Quadres intermedis i directius d’empreses (amb contractes laborals o d’alta direcció).
  • Funcionaris d’organismes i institucions, i personal interí (laboral).
  • Persones en situació d’atur (que no sigui només una baixa momentània de les activitats econòmiques), estiguin o no inscrits com a demandants d’ocupació.
  • Persones en atur temporal (per un ERTO).
  • Autònoms habituals en situació de baixa temporal per falta de clients, treballs molt irregulars, activitats estacionals …
  • Persones en situació de baixa per incapacitat transitòria (accident, malaltia …).
  • Pensionistes per jubilació, invalidesa (incapacitat permanent) o viduïtat.
  • Altres (per exemple, rendistes, persones en anys sabàtics no remunerats, mestresses de casa, estudiants, doctorands, perceptors de rendes mínimes …).

Professionals autònoms

Són negocis individuals amb estructures senzilles (moltes vegades només els compon la persona que presta el servei, com a únic titular):

  • Professionals liberals, adscrits al RETA (règim d’autònoms de la Seguretat Social) o a una mútua alternativa: advocats, procuradors, enginyers, arquitectes, aparelladors, metges, gestors administratius …
  • Professionals freelancers: traductors, redactors, correctors, periodistes i fotoperiodistes no adscrits a mitjans, fotògrafs … (A vegades combinen altes i baixes).
  • Col·laboradors autònoms d’empreses: lampistes, pintors, repartidors, venedors, telefonistes, agents d’assegurances, cobradors …
  • Autònoms dependents (treballen sobretot amb un client).
  • Prestadors autònoms de serveis no laborals: neteja, tasques de la llar, cures personals o de geriatria, classes particulars …
  • Artistes que no treballen amb contractes laborals i no han creat entitats amb personalitat jurídica: actors, pintors, escultors, músics, tècnics de cinema i teatre …
  • Esportistes professionals quan no treballen amb contractes laborals: tennistes, atletes, alpinistes, esquiadors, boxejadors, lluitadors, toreros …
  • Socis treballadors de cooperatives o societats laborals (respecte dels seus propis deutes).
  • Professionals en situació de baixa temporal d’activitat per accident o malaltia.

Petits empresaris individuals

Són negocis individuals. Actuen en sectors diversos, sense forma societària (el titular és també autònom). Poden ser microempreses (negocis amb menys de 10 treballadors i facturació per sota de 2 milions d’euros) o petites empreses, cosa poc habitual sense format societari (tenen un màxim de 50 treballadors i facturen menys de 10 milions d’euros).

  • Petits comerciants: quioscos, òptiques, papereries, llibreries, fruiteries, farmàcies, botigues de queviures, botigues de roba, botigues d’informàtica i electrodomèstics, ferreteries, estancs, basars i botigues de regals, perruqueries, salons de bellesa, veterinaris …
  • Titulars de petites empreses de prestació de serveis sense forma societària: fontaneria, electricitat, instal·lacions, reparacions, reformes, neteja, missatgeria i transports …
  • Emprenedors (com certes startups, negocis de venda o serveis on line amb alt ús de tecnologies) en la seva fase inicial, encara sense forma societària, que pivoten de manera temporal sobre el titular fundador (autònom), recolzat per uns pocs empleats o col·laboradors.

Tenint en compte el que acabem de dir fins ara, qui NO podrà acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat?

Doncs tots aquells negocis que, tot i ser de petita dimensió (comerços, serveis …), desenvolupen la seva activitat mitjançant societats de responsabilitat limitada (les més habituals) o mitjançant altres modalitats societàries (societats anònimes, laborals, cooperatives, professionals .. .), fins i tot encara que tinguin un sol soci.

I tampoc altres ens que, com les societats, són igualment persones jurídiques (certes fundacions, corporacions, associacions …).

Els problemes d’insolvència i impagament de les persones jurídiques es canalitzen també a través d’acords extrajudicials i procediments concursals (l’ordinari o l’abreujat), però no podem parlar en aquest cas d’un Mecanisme de Segona Oportunitat.

Et pot interessar:

Quan convé acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat?

Puc mantenir el meu habitatge habitual si m’acullo a la Llei de la Segona Oportunitat?

Puc acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat si cobro una nòmina?

6. 

Com funciona la Llei de la Segona Oportunitat?

El mecanisme de la Llei de la Segona Oportunitat consta de tres fases:

  • Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments. En aquesta fase s’intenta arribar, d’una forma ordenada i amb l’ajuda d’un mediador, a un acord de pagament del deutor amb els seus creditors.
  • Fase 2: Concurs Consecutiu. Si s’arriba a aquesta fase (per fracàs de l’anterior), el deutor generalment haurà de liquidar part del seu patrimoni per saldar els seus deutes.
  • Fase 3: Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI). Arribats a aquest punt, el jutge pot arribar a cancel·lar per llei els deutes pendents que el deutor no pot pagar, si es compleixen certs requisits.

Per recordar-les amb facilitat, el millor és mirar-ho com una fórmula i tenir en ment aquestes sigles:

És important destacar que no cal que es donin les tres fases: si la primera fase pot resoldre el problema, no cal arribar a les altres dues.

A continuació t’expliquem com funciona cada fase i quins són els seus objectius:

Fase 1: Acord Extrajudicial de Pagaments

L’objectiu d’aquesta fase és que el deutor arribi a un acord amb els seus creditors (mitjançant un pla de pagaments). Les negociacions es duen a terme amb la intervenció d’un mediador concursal (paper que de vegades té un notari).

Mitjançant aquestes negociacions, poden pactar fonamentalment quitaments (reduccions del deute), esperes (ajornaments del pagament del deute) i cessions de béns en pagament o per a pagament.

Amb les mesures de l’Acord Extrajudicial de Pagaments es busca:

  • Acontentar els creditors i solucionar el problema del deutor, buscant un equilibri.
  • Salvaguardar la continuïtat del negoci del deutor (si en té).
  • Evitar que es perjudiqui la subsistència del deutor i la de la seva família.

Com se sol·licita?

La sol·licitud la pot iniciar el deutor mitjançant un formulari oficial, incloent dades sobre el seu patrimoni, ingressos, despeses, creditors, deutes contrets, contractes vigents, balanç del negoci si és autònom, etc.

Ha de dirigir la sol·licitud a un notari, si el deutor és particular, o al registrador mercantil o a una cambra de comerç homologada, si és autònom.

Si el cònjuge és copropietari de l’habitatge familiar i aquest pot quedar afectat per l’acord, haurà de signar també la sol·licitud o donar el seu consentiment.

Podrà actuar com a mediador concursal el mateix notari (si així ho decideix i el deutor, particular, ho aprova), un altre professional homologat escollit per aquest o pel registrador mercantil, o la cambra de comerç triada.

Què passa durant aquesta fase?

  • El mediador concursal comprova que tots els requisits es compleixen i s’aporten les dades i documents.
  • Es desenvolupen negociacions entre el deutor i els creditors, impulsades pel mediador concursal.
  • El deutor podrà continuar amb la seva activitat professional (amb algunes limitacions).
  • Se suspendran alguns embargaments existents i es paralitzaran algunes execucions.
  • No es podran iniciar noves execucions ni anotar-se nous embargaments (amb excepcions).
  • Els creditors no podran realitzar actes que tinguin com a finalitat millorar la seva situació respecte del deutor (pressions, negociacions paral·leles …).
  • Els deutes pendents deixaran de meritar interessos.
  • S’ha d’elaborar una proposta de conveni del deutor amb els seus creditors. Pot incloure quitaments, esperes (ajornaments) de fins a 10 anys i cessions de béns i drets. (Els autònoms també poden oferir la conversió de crèdits en instruments financers, però és molt poc habitual en petits negocis).
  • La proposta inclourà, a més, un pla de pagaments. Aquest contemplarà, entre altres aspectes, un calendari de compliment de les obligacions del deutor, la indicació dels recursos per fer-ho i, si fa falta, la fixació d’unes quantitats per aliments pel deutor i la seva família.
  • Si el deutor aconsegueix celebrar l’acord, s’alliberarà dels deutes restants un cop pagui o cedeixi el compromès.

Durant aquesta fase, no s’accepten plantejaments extrems dels creditors que suposin la liquidació total del patrimoni del deutor ni tampoc s’accepta com a vàlida la petició per part del deutor d’una condonació total del seu deute.

El deutor haurà de tramitar a part amb Hisenda, la Seguretat Social o altres creditors públics un ajornament o fraccionament de pagament si no pot saldar els seus deutes amb aquests ens en els terminis previstos. Els deutes amb aquest tipus de creditors no es veuran afectats per les mesures de l’acord.

Quin pot ser el resultat de les negociacions?

Poden donar-se aquestes possibilitats:

  • S’arriba a un pacte amb els creditors i es formalitza l’acord. En aquest cas, el Mecanisme de Segona Oportunitat acabaria aquí, i hauria suposat una millora per al deutor, per la via de la reducció del deute (quitament), del seu ajornament (espera) o de la cessió de béns per a pagar-lo.
  • No s’arriba a un acord. En aquest cas, el mediador concursal sol·licitarà l’obertura de la fase 2 del Mecanisme de Segona Oportunitat: el Concurs Consecutiu.
  • L’acord se celebra, però el deutor ho incompleix. També suposaria l’obertura del concurs.

Perquè s’aconsegueixi l’acord, hauran aprovar-lo creditors que representin el 60% del deute total si no es superen certs límits (de percentatge de quitament, de termini d’espera …). Si es sobrepassen, hauran de representar el 75%.

La Llei preveu qui quedaran afectats per l’acord i de quina manera, i determina els motius pels quals el pacte es pot impugnar.

Si hi ha acord, el mediador concursal serà el que supervisi el seu compliment.

Fase 2: Concurs Consecutiu

Aquesta segona fase ja és judicial. El seu objectiu és liquidar part del patrimoni del deutor per pagar els deutes, encara que en alguns casos pot haver-hi una proposta de conveni prèvia que l’eviti. També pot servir per constatar que no hi ha béns i fons suficients per saldar els deutes.

Tal com s’ha indicat en l’apartat anterior, aquesta fase s’inicia quan es dóna una de les següents circumstàncies:

  • Es constata la impossibilitat d’aconseguir l’Acord extrajudicial de Pagaments: el deutor i els creditors no es posen d’acord.
  • Hi ha acord, però alguns creditors el impugnen i s’anul·la.
  • L’acord se celebra, però el deutor ho incompleix o comunica que no ho podrà complir.

Com se sol·licita?

Poden sol·licitar el concurs el deutor, els creditors i el mediador concursal.

El procediment es desenvoluparà en un jutjat de primera instància si el deutor és un particular i davant un jutjat mercantil si és autònom.

El jutge nomenarà un administrador concursal, que realitzarà diversos tràmits i actuacions en el procediment. En algunes ocasions el propi mediador concursal (que ha actuat en la fase anterior) serà designat com a administrador concursal.

Què passa durant aquesta fase?

  • Es paralitzen algunes demandes, procediments, execucions i embargaments contra el deutor (si no estaven ja paralitzades aquestes actuacions).
  • Poden aixecar-se o cancel·lar-se alguns embargaments.
  • Pot produir-se el venciment anticipat d’alguns crèdits.
  • Es rescindeixen alguns actes recents que pugui haver realitzat el deutor (fora dels acords amb creditors) i que perjudiquin el seu patrimoni.
  • Hi ha una intervenció o substitució de les facultats d’administració i disposició del deutor sobre el seu patrimoni i el seu negoci (el deutor perd en certa mesura el control de les decisions sobre aquests).
  • Es manté el dret del deutor a percebre diners per a aliments per a la seva família.
  • El cònjuge pot demanar la dissolució del règim de guanys, si hi ha béns comuns afectats pel concurs.
  • Cessa la meritació d’interessos pels deutes (amb algunes excepcions).
  • Es realitza o completa l’inventari d’actius del deutor i la llista de creditors.
  • Té lloc l’obertura de la fase de liquidació (directament si és deutor particular, o si ho demanen aquest o el mediador o no hi ha diners per pagar els costos de procediment).

L’opció del conveni

D’altra banda, en iniciar-se el concurs, si el deutor és autònom, pot presentar en alguns casos una proposta de conveni per evitar la liquidació.

Aquest tipus d’oferta ha d’incloure un pla de pagaments i permet plantejar altres mesures: plans de venda de béns garantits, cessions d’empreses, limitacions de disposició, quitaments, esperes, cessions en pagament …

Si s’aprova, el deutor ha d’informar periòdicament al jutge del concurs sobre com es va complint.

Què és la fase de liquidació del patrimoni del deutor?

Aquest segment dins del concurs consisteix bàsicament en la venda dels béns del deutor i l’aplicació del que s’obté al pagament dels deutes.

Queden al marge els ingressos i béns inembargables i els diners per a aliments imprescindibles per al concursat i la seva família. Tampoc solen vendre’s els béns d’escàs valor o difícil venda.

El pagament dels deutes es realitza atenent el grau de preferència dels creditors. Tenen prioritat els costos de procediment, els deutes salarials de l’últim mes (fins a cert límit), les despeses fixades per aliments, les obligacions de pagament garantides amb béns (com les hipoteques), els deutes per retencions fiscals o socials …

La Llei determina una classificació de crèdits (drets de cobrament) ordenant aquests deutes en diversos grups, segons la major o menor preferència dels creditors.

Durant la liquidació se suspèn l’exercici de les facultats d’administració i disposició sobre el patrimoni del deutor, si no estaven ja del tot substituïdes.

El concurs s’obrirà directament a la fase de liquidació en aquests casos:

  • El deutor és un particular (sense negoci autònom).
  • El sol·liciten de forma expressa el deutor o el mediador concursal.
  • Es constata que el patrimoni del deutor no permetrà pagar ni els costos de procediment.

Com finalitza el Concurs Consecutiu?

El Concurs Consecutiu pot concloure, entre altres raons:

  • En completar-se el pagament de tots els deutes.
  • Per constatar-se la insuficiència de patrimoni per satisfer els crèdits més preferents (anomenats crédits contra la massa).

Si finalitzada la liquidació es constata que el deutor, tot i haver liquidat el seu patrimoni, no ha pogut saldar tots els seus deutes, el deutor podrà obtenir el Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI). Amb això podrà alliberar-se dels deutes pendents o d’alguns d’aquests complint certs requisits: és la tercera fase del Mecanisme de Segona Oportunitat:

Fase 3: Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI)

El BEPI és la peça clau del Mecanisme de Segona Oportunitat.

(També seria correcte anomenar-lo benefici d’exoneració de passius insatisfets, ja que no sempre s’exonerarà tot el passiu no satisfet, és a dir, tots els deutes no pagats).

El seu objectiu és aconseguir que un jutge cancel·li per LLEI els deutes que no podran ser satisfets, o al menys una bona part d’ells. Per aconseguir-ho, el deutor ha de complir alguns requisits.

Com se sol·licita?

Ho sol·licita el deutor al jutge un cop finalitzada la fase de liquidació o si es constata que no hi ha patrimoni amb el qual pagar els deutes més preferents (crèdits contra la massa).

Aquesta fase s’inicia dins del propi concurs i, encara que pot finalitzar amb aquest, de vegades es prolonga durant un període posterior (depèn de la via seguida).

Per optar al BEPI, el deutor ha de complir certs requisits que facin presumible la seva bona fe (que el concurs no sigui qualificat com a culpable i no haver comès certs delictes). Varien en funció de que el deutor segueixi una de dues vies: l’automàtica o la diferida.

Quines vies hi ha pel BEPI?

Via automàtica (règim general)

S’aplica si en la liquidació (fase 2: Concurs Consecutiu) el deutor ha pogut pagar:

  • Els deutes per crèdits més preferents (crèdits contra la massa i privilegiats), si va intentar aconseguir l’Acord Extrajudicial de Pagaments, encara que no ho aconseguís.
  • Els deutes per aquests crèdits més preferents, més el 25% dels que corresponen a crèdits ordinaris, si el deutor, podent celebrar a l’Acord Extrajudicial de pagaments, no ho va intentar de manera raonable.

Per aquesta via, el BEPI es concedeix de forma definitiva i extingeix els deutes pendents menys preferents: els deguts a crèdits subordinats i el 100 o el 75% dels que es deuen a crèdits ordinaris.

(No es tenen en compte els deutes que corresponguin a impagaments d’aliments, perquè no són exonerables. Tampoc ho són, segons la llei, els deutes amb creditors públics, encara que alguns jutges inclouen un part d’aquests entre les que sí poden cancel·lar-se).

Un cop obtingut el BEPI, el deutor queda alliberat dels deutes pendents i els creditors no podran atacar el seu patrimoni amb el propòsit de cobrar-los (llevat per motius de revocació).

Cal destacar que els creditors sí que podran reclamar als fiadors o avaladors del deutor.

(Pots consultar en aquest enllaç de nou les prioritats en la classificació de crèdits del concurs).

Via diferida (règim especial)

S’aplica si el deutor no ha pogut pagar els deutes més preferents per la via automàtica.

Aquesta via exigeix que el deutor:

  • Assumeixi un pla de pagaments (amb termini de fins a 5 anys).
  • Compleixi uns requisits addicionals.
    • Seguir col·laborant amb el procediment.
    • No haver obtingut un BEPI en els 10 últims anys.
    • No haver rebutjat en els 4 anys anteriors una oferta de treball adequada.
    • Acceptar que el BEPI consti en el Registre Públic Concursal durant 5 anys.

El pla de pagaments inclourà els deutes no exonerables pendents: els més preferents -crèdits contra la massa i privilegiats-, i a vegades un 25% dels ordinaris, més tots els no pagats que corresponguin a creditors públics o impagaments d’aliments (encara que, com abans s’ha indicat, hi ha jutges que sí accepten cancel·lar alguns deutes amb ens públics).

El resultat és un BEPI provisional, si es compleixen tots aquests requisits. Serà definitiu si el deutor:

  • Compleix íntegrament el pla de pagaments (durant el calendari establert).
  • No compleix el pla íntegre, però el jutge, atenent les circumstàncies de cada cas, decideix fer-ho definitiu. Per a això, el deutor, durant els anys de durada del pla, ha d’haver destinat al seu compliment cert percentatge dels seus ingressos (50%, o 25% si està en situació de vulnerabilitat). No es tenen en compte els ingressos no embargables, considerant la seva versió ampliada: la que es té en compte en alguns casos per deutors hipotecaris sense recursos.

Quins efectes té el BEPI?

La concessió definitiva del BEPI implica que els deutes exonerats quedin cancel·lats.

Aquests en són alguns efectes:

  • Els creditors ja no podran atacar el patrimoni del deutor per tal de cobrar aquests deutes, excepte per motius de revocació.
  • Els creditors sí que podran reclamar aquests deutes als fiadors o avaladors del deutor.
  • Si el deutor està casat en règim de guanys o similar (en vigor), el BEPI s’estendrà també al cònjuge (per deutes anteriors al concurs que afectin el patrimoni comú).

Pot revocar-se el BEPI?

L’exoneració podrà revocar-se (deixar-se sense efecte), a petició dels creditors, en alguns casos.

Per la via automàtica o per la via diferida

► Durant 5 anys des del BEPI – Si es descobreix que el deutor oculta diners, béns o drets (sense comptar els inembargables).

Només per la via diferida

► Durant el pla de pagaments (fins a 5 anys) – Per incompliment del pla, condemna per certs delictes o augment patrimonial substancial per herència, donació o premi que permeti pagar el deute pendent sense perjudicar els pagaments per aliments.

Et pot interessar:

Quant de temps pot transcórrer fins a aconseguir el perdó definitiu dels deutes?

Poden demandar-me els creditors si m’acullo a la Segona Oportunitat?

Pot augmentar el deute per generació d’interessos durant els procediments de la Llei de la Segona Oportunitat?

7. 

Requisits per acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat

Un deutor pot acollir-se a aquest mecanisme si:

  1. És una persona natural: un particular o un autònom (professional, comerciant o empresari individual).
  2. Es troba en situació d’insolvència, actual o imminent.
  3. Compleix els requisits i condicions que s’esmenten en els següents punts. En general, es tracta de signes o evidències que permeten presumir la bona fe i la fiabilitat del deutor. Depenen de la fase del procediment i de la via que se segueixi per aconseguir l’alliberament dels deutes.

(A més, se sobreentén que ha de mantenir deutes pendents amb més d’un creditor, en tractar-se de procediments de tipus concursal. Però això és una cosa que es dóna pràcticament sempre quan es tracta d’una crisi per impagaments associada a una situació d’insolvència).

Els requisits legals segons la fase del mecanisme són els esmentats a continuació.

Requisits per a l’Acord Extrajudicial de Pagaments (fase 1)

Són els supòsits i requisits que la Llei exigeix perquè pugui celebrar-se aquest pacte que eviti el concurs:

Límit de passiu

  • Que el passiu (l’import dels deutes), en la seva estimació inicial, NO excedeixi de 5 milions d’euros.

Antecedents

  • Que NO es doni cap d’aquestes quatre circumstàncies:
    • Que no estigui en tràmit un concurs ni n’hagi estat declarat un en els últims 5 anys.
    • Haver assolit en els darrers 5 anys un Acord Extrajudicial de Pagaments.
    • Estar negociant amb els creditors un acord de refinançament * en aquest moment.
    • Haver obtingut en els últims 5 anys una homologació judicial d’un acord de refinançament.
  • NO haver estat condemnat en sentència ferma, en els 10 anys anteriors, per certs delictes de tipus socioeconòmic, contra béns i patrimonis, contra certes administracions públiques o contra els treballadors. Aquests delictes són els que fan témer mala fe en els negocis i una fiabilitat escassa per assumir compromisos de pagament. Entre d’altres, són els següents:
    • Furts.
    • Robatoris.
    • Estafes.
    • Apropiacions indegudes.
    • Ocultacions de béns en cas d’insolvència.
    • Delictes comptables.
    • Falsedat documental.
    • Danys a béns.
    • Delictes fiscals.
    • Fraus a la Seguretat Social.
    • Delictes contra treballadors …

* Un acord de refinançament és un altre tipus de pacte que pot intentar el deutor amb els creditors abans d’entrar en una fase de concurs. Queda al marge d’aquest mecanisme.

Requisits per al Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI: fase 3)

Són els pressupostos i requisits que la Llei preveu per poder optar a l’exoneració de deutes:

Causes de conclusió del concurs

  • El Concurs Consecutiu (fase 2) ha d’haver conclòs per un d’aquests motius:
    • Finalització de la fase de liquidació.
    • Constatació de la insuficiència de patrimoni per pagar els deutes més preferents (costos de procediment, impagaments de salaris recents …).

Bona fe del deutor

  • El deutor ha de ser considerat de bona fe. Per això s’exigeix que:
    • El Concurs Consecutiu del deutor NO hagi estat declarat culpable. Pot ser-ho, entre altres motius, per:
      • Haver-se arruïnat de manera irresponsable.
      • Pràctiques irregulars.
      • No sol·licitar a temps el concurs (encara que el jutge pot ignorar aquest últim supòsit segons les circumstàncies).
    • El deutor NO hagi estat condemnat en els 10 anys anteriors al concurs per un delicte dels indicats en la Llei (abans se’n van citar alguns).

Requisits addicionals

En funció de la via del BEPI seguida (automàtica o diferida):

  • Via automàtica – El deutor ha de pagar els deutes pels crèdits més preferents (denominats contra la massa i privilegiats) si, podent aspirar a l’Acord Extrajudicial de Pagaments, al menys ho va intentar. Si no ho va fer, a més haurà d’abonar el 25% dels deutes pendents per crèdits ordinaris.
  • Via diferida – Si no compleix el requisit anterior, s’haurà de sotmetre a un pla de pagaments de tots els deutes no exonerables (de fins a 5 anys de termini), i complir aquests altres requisits:
    • Haver col·laborat amb el procediment.
    • No haver obtingut un altre BEPI en els últims 10 anys.
    • No haver rebutjat una oferta d’ocupació adequada en els últims 4 anys.
    • Acceptar que el BEPI consti en el Registre Públic Concursal durant 5 anys.

Et pot interessar:

Quina documentació es necessita per tramitar la Llei de la Segona Oportunitat?

És possible passar directament a la fase 3 de la Llei de la Segona Oportunitat (BEPI)?

Em pot perjudicar que, estant a l’atur, rebutjar alguna oferta de feina?

8. 

Qui intervé en els procediments de la Llei de Segona Oportunitat?

Els procediments del Mecanisme de Segona Oportunitat posen en relació al deutor amb els seus creditors, però en les seves tres fases intervenen també altres professionals exercint diverses funcions.

Alguns dels participants intervenen al llarg de tots els tràmits i altres només en alguna de les fases. Aquestes són les figures que hi participen:

Advocats

► Solen participar des de l’inici en totes les fases del mecanisme, encara que la seva intervenció és obligada a partir del Concurs Consecutiu.

L’advocat és un conseller i gestor legal de les parts: deutor i creditors. Defensa els interessos dels seus clients i els representa.

Entre d’altres funcions:

  • Assessora als seus clients.
  • Estudia els seus casos.
  • Dissenya propostes, plans i convenis.
  • Redacta els escrits en diverses fases dins dels procediments i els tramiten.
  • Assisteix a reunions i citacions.
  • Parla en nom dels seus clients quan això és procedent …

Et pot interessar:

Per quins motius he de consultar un advocat expert en la Llei de la Segona Oportunitat?

15 consells a tenir en compte abans de contractar un advocat expert en la Llei de la Segona Oportunitat

Necessito contractar un advocat per la Llei de la Segona Oportunitat?

Deutor

► Participa des del primer moment en totes les fases del mecanisme.

És qui està en una situació d’insolvència que li impedeix fer front a una sèrie de deutes ja vençuts o que li fan preveure que de manera imminent no podrà pagar-los.

Els deutors que poden acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat amb opció a obtenir al final l’exoneració de deutes pendents són només els particulars (amb o sense activitat laboral) i els autònoms (els professionals i els comerciants i petits empresaris individuals).

El deutor és qui ha de sol·licitar l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1 de la Llei de la Segona Oportunitat). Pot sol·licitar així mateix el Concurs Consecutiu (Fase 2) i és qui s’acollirà al BEPI – Benefici d’Exoneració del Passiu Insatisfet (Fase 3), per una o altra via segons pugui pagar inicialment o no els deutes per crèdits més preferents.

Et pot interessar:

Puc acollir-me a la Llei de la Segona Oportunitat si el meu negoci és una societat amb un únic soci?

Creditors

► Hi participen des del moment en què són convocats en els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1), i durant la resta de fases del mecanisme.

Són els que reclamen els deutes (vençuts i impagats) mitjançant demandes, o amb execucions de béns si hi ha garanties.

Normalment es dirigeixen als deutors, encara que també poden fer-ho a fiadors o avaladors, si n’hi ha.

Els creditors poden ser:

  • Empreses (per exemple, proveïdors de productes i serveis).
  • Administracions públiques (per tributs, cotitzacions, multes …).
  • Ens (associacions, fundacions …) que hagin generat drets de cobrament.
  • Particulars (per préstecs personals).
  • Altres demandants (per exemple, els que reclamen indemnitzacions).

Durant el concurs, en la fase de liquidació, potser puguin veure satisfets alguns dels seus crèdits (drets de cobrament) a partir de la venda de béns del deutor, encara que s’han de respectar certes preferències legals (alguns cobraments tenen major prioritat que d’altres).

Notari

► Actua en alguns casos, des del primer moment, bé nomenant a un mediador concursal, bé assumint aquest paper durant tots els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1).

És, al costat de registrador mercantil i les cambres de comerç, un dels possibles receptors de la sol·licitud d’inici dels tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1). Aquest professional ha de verificar que el deutor compleix els requisits per a poder celebrar aquest pacte.

Després d’aquesta petició, i constatat que és procedent iniciar l’expedient, haurà de nomenar un mediador concursal seguint el procediment establert a la Llei.

En cas de deutors particulars, podrà assumir aquest paper ell mateix si així ho desitja i ho accepta el deutor, i dirigir les negociacions orientades a aconseguir l’acord.

Registrador mercantil

► Actua en alguns casos a l’inici de la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

En la fase inicial del mecanisme, en el cas que els deutors siguin titulars d’un negoci autònom, serà el registrador qui rebi la sol·licitud d’inici de l’expedient de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, que implica el nomenament d’un mediador concursal, llevat que el deutor triï dirigir-se a una cambra de comerç homologada.

Cambra de Comerç

► Actua en alguns casos, només en un primer moment o com a mediador concursal durant tots els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

Els deutors autònoms, a més de al registrador mercantil, poden sol·licitar l’inici de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (nomenament de mediador concursal) a una cambra oficial de comerç, indústria, serveis i navegació (n’hi ha en diversos territoris) o la Cambra de Comerç d’Espanya.

La cambra de comerç que rebi la sol·licitud, que ha d’estar homologada per actuar com a mediador, assumirà ella mateixa la funció de mediador concursal.

Mediador Concursal

► Actua durant els tràmits de l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

És una figura que actua en bona mesura com a enllaç entre el deutor i els seus creditors per ajudar-los a arribar a un acord. Per això condueix la primera fase del Mecanisme de la Llei de Segona Oportunitat: l’intent d’assolir l’Acord Extrajudicial de Pagaments.

Ha de ser un professional homologat per actuar com a mediador segons el Registre de Mediadors i Institucions de Mediació del Ministeri de Justícia. Pot ser una persona natural o jurídica.

La Llei indica que pot actuar com a mediador concursal, segons els casos:

  • Un mediador concursal nomenat pel notari (si el deutor és particular) o pel registrador mercantil (si el deutor és autònom).
  • Un notari (si el deutor és particular).
  • Una cambra de comerç homologada (si el deutor és autònom).

Les principals funcions del mediador concursal són les següents:

  • Constatar requisits, revisar dades i documents, comprovar l’existència de deutes, crèdits i actius …
  • Convocar el deutor i els creditors a sessions i reunions, i impulsar les negociacions.
  • Revisar acords, evacuar consultes, remetre als creditors la proposta d’acord consentida pel deutor (amb els plans i mesures), tramitar modificacions …
  • Certificar l’assoliment de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1) o la seva impossibilitat, i convocar en aquest últim cas el Concurs Consecutiu (Fase 2).
  • Supervisar el compliment de l’Acord Extrajudicial de Pagaments, si s’aconsegueix el pacte.

Et pot interessar:

Pot fracassar l’Acord Extrajudicial de Pagaments per no aconseguir mediador concursal?

Administrador Concursal

► Actua durant els tràmits del Concurs Consecutiu (Fase 2).

És la figura que es nomena quan s’inicia el Concurs Consecutiu i que conduirà molts tràmits del procediment.

Pot ser una persona física o jurídica, d’un llistat que consta en el Registre Públic Concursal. De vegades qui ha actuat com a mediador concursal sol assumir la funció d’administrador concursal.

Aquestes són algunes de les funcions que exerceix en el procediment:

  • Pren decisions sobre embargaments, exerceix accions i reclamacions, sol·licita execucions, pot suspendre contractes …
  • Intervé les decisions del deutor quan aquest té un negoci en actiu: li autoritza certes decisions sobre demandes i recursos o les pren per si mateix substituint-lo.
  • Realitza tràmits tributaris i sobre contractes laborals.
  • Elabora la llista de creditors, valora propostes, presenta informes, tramita comunicacions …
  • Sol·licita la liquidació de béns.

Et pot interessar:

Quina diferència hi ha entre el mediador concursal i l’administrador concursal?

Jutge

► Actua durant els tràmits del procediment de Concurs Consecutiu i en la tramitació i concessió del BEPI.

La seva funció, en general, consisteix en conduir els tràmits del Concurs Consecutiu i assegurar que cada part compleix amb els requisits legals i segueix els procediments que corresponen a cada moment processal.

Adopta així decisions diverses en el procediment, incloent-hi les que corresponen a la fase de liquidació. I també decideix la concessió del BEPI (exoneració de deutes pendents).

Serà un jutge de primera instància si el deutor és un particular i un jutge del mercantil si és un autònom.

Procurador

► No és precisa la seva actuació en els procediments de segona oportunitat, ja que aquests estan dirigits a persones naturals.

Aquest professional és, en general, qui representa a les parts en els procediments judicials quan la llei no permet que aquesta funció l’ocupi l’advocat. La seva tasca és de gestió, i, entre d’altres activitats, presenta els escrits als jutjats i s’encarrega de connectar informativament al jutjat i als advocats.

En procediments de la Llei de Segona Oportunitat, com a mecanisme que globalment només s’aplica a les persones naturals, NO cal que el deutor compti amb procurador: les seves funcions en les fases del Concurs Consecutiu i del Benefici d’Exoneració de Passius Insatisfets les pot exercir l’advocat.

Avaladors o fiadors del deutor

Aquells que hagin prestat aval o fiança a un deutor que està immers en el Mecanisme de Segona Oportunitat (per deutes, préstecs …) queden al marge d’aquests procediments i no els arribarà el Benefici d’Exoneració que pugui aprofitar el deutor.

Per això, els creditors podran demandar-los encara que el deutor ja hagi aconseguit el BEPI, provisional o definitiu.

Tot i això, existeix alguna decisió judicial i certes opinions de juristes que sostenen que el BEPI pot estendre’s en alguns casos als avaladors i fiadors. Però és una visió no majoritària.

En tot cas, si aquests garants del deutor no poden pagar els deutes que se’ls reclamin pels impagaments d’aquest, també podrien acollir-se pel seu compte al Mecanisme de Segona Oportunitat en cas que la seva situació fos d’insolvència, aspirant així al seu propi BEPI.

Òbviament, també pot passar que aquests acceptin cobrir els impagaments del deutor, si estan en disposició de fer-ho, i solucionin així el problema d’aquest sense que això els porti a una situació de crisi.

Pel que fa al possible Acord Extrajudicial de Pagaments, si aquest es va aconseguir, per norma general tampoc afectarà als avaladors o fiadors (sense perjudici que es pugui pactar expressament una altra consideració entre deutor i creditors).

Et pot interessar:

Com afecta la Llei de la Segona Oportunitat als avaladors o fiadors?

9. 

Quins costos comporta el Mecanisme de Segona Oportunitat?

El preu dels procediments de la Llei de la Segona Oportunitat per al deutor correspon, bàsicament, a la suma del que ha de pagar als següents professionals:

  • Notari, registrador o cambra de comerç
  • Mediador concursal (de vegades pot ser el notari o la càmera).
  • Administrador concursal.
  • Advocat.

A més a més, s’hi poden afegir altres costos segons els casos: taxacions per vendes d’immobles o objectes de valor, registres, publicacions, taxes per documents i certificats …

Aquestes despeses dependran, en bona mesura, de les dades del deutor, del seu patrimoni, de l’import del deute o del potencial d’exoneració, entre d’altres factors. En tot cas, es tracta de costos assumibles que no són sinó el petit preu d’un alliberament de deute d’import molt més gran.

Els costos que poden derivar dels procediments de la Llei de la Segona Oportunitat segueixen, en general, els criteris següents (exposats de manera molt sintètica).

Cost del notari o registrador mercantil

En general, els notaris poden cobrar per folis, còpies, comunicacions, escriptures, actes, testimonis i altres documents i diligències, a més d’imputar hores en alguns casos. També repercuteixen timbres.

La normativa estableix que els tràmits notarials o registrals de nomenament del mediador concursal no comportaran cost per a les persones naturals que no siguin titulars de negocis (o sigui, per als deutors que siguin particulars).

No obstant això, hi pot haver alguns costos que sí es tinguin en compte, com bestretes (fons per a despeses, com ara paper, correu …), tributs, altres comunicacions, folis d’altres tràmits …, i cal tenir en compte que l’esmentada exempció no és aplicable a deutors autònoms.

En conseqüència, el cost dependrà de cada cas. Per citar una forquilla força freqüent, pot oscil·lar entre 100 i 600 Eur. (No es tenen en compte aquí les possibles tasques de notari si assumeix el paper de mediador concursal).

Cost del mediador concursal i de l’administrador concursal

El mediador concursal i l’administrador concursal són figures diferents i consecutives: la segona substitueix la primera quan finalitza la fase de l’Acord Extrajudicial de Pagaments (Fase 1) sense èxit i s’obre el Concurs Consecutiu (Fase 2).

En alguns casos la figura de l’administrador recau sobre la mateixa persona que ha exercit el càrrec de mediador.

Administrador concursal

El preu es fixa seguint els criteris establerts per llei, aplicant uns percentatges sobre els imports del deute i altres sobre el patrimoni del deutor, amb una escala de trams d’import associades als percentatges.

A més, en el cost de l’administrador concursal també hi pot influir el volum de tràmits a realitzar i l’aplicació d’algunes correccions associades a la complexitat del concurs (lloc dels deutes, nombre de creditors, tràmits sobre treballadors, existència d’activitat empresarial del deutor, presentació de conveni …).

La remuneració durant el procediment es sol satisfer gradualment (per mesos).

Mediador concursal

La normativa indica que els honoraris del mediador concursal es regeixen en general pels mateixos criteris que els de l’administrador concursal, encara que amb alguns ajustos.

Així, s’aplica una reducció (del 70% si el deutor és particular o de el 50% si és autònom) i es té en compte una retribució complementària si es pacte l’Acord Extrajudicial de Pagaments (d’un 0,25% de la massa patrimonial del deutor ).

El jutge pot nomenar administrador al propi mediador concursal, però en aquest cas aquest no cobrarà més per aquest fet que el que li correspongui com a mediador. Per això, la retribució global dels mediadors sol ser a vegades molt baixa.

Un exemple simplificat

Deutor particular

Massa activa (patrimoni del deutor) ► 250.000 EUR / Massa passiva (deutes) ► 300.000 EUR.

Retribució de l’Administrador Concursal (segons tram): 0,60% de 250.000 = 1.500 EUR + 0,30% de 300.000 = 900 EUR

Total honoraris Administrador Concursal = 2.400 EUR

Retribució del Mediador Concursal (Mediador i després Administrador Concursal)

30% de 2.400 = 720 EUR + 0,25% de 250.000 = 625 EUR (per l’Acord Extrajudicial de Pagaments)

Total honoraris Mediador Concursal = 1.345 EUR

Cost de l’advocat

Cada advocat té els seus propis honoraris i no hi ha una regulació específica sobre el que ha de cobrar.

Segons un estudi de mercat realitzat per Libertad Sin Deudas, el preu d’un advocat en els procediments del Mecanisme de Segona Oportunitat pot oscil·lar entre 2.000 EUR i 6.000 EUR tot i que dependrà de la complexitat de cada cas.

És habitual que s’apliquin certs percentatges sobre l’import total del deute. Però cada despatx aplica els seus criteris, a partir d’algunes orientacions, de manera més global o per fases i intervencions: fase extrajudicial, preparació del concurs, qualificació d’aquest, liquidació, existència de més o menys controvèrsies …

Per descomptat, no és el mateix tractar un deute de 30.000 o 50.000 EUR, que un de 300.000 EUR o de 2.000.000 Eur. I cal tenir en compte que pot haver-hi més o menys creditors, diferents tipus de deute, garanties de diversa mena, diferents opcions de negociació de mesures i plans de pagament, recursos, impugnacions, etc.

Així mateix, hi pot haver modalitats alternatives de fixació de les minutes.

La majoria dels despatxos jurídics amb què treballa Libertad Sin Deudas tenen en compte la situació personal dels seus clients deutors i ofereixen facilitats de pagament (com per exemple, quotes mensuals).

Et pot interessar:

Puc demanar un advocat d’ofici gratuït en la Llei de Segona Oportunitat?

Altres despeses

A més dels costos per la intervenció d’aquests professionals, solen generar-se altres despeses per actuacions o tràmits diversos. Dependrà de cada cas.

Entre d’altres:

  • Taxació d’immobles (habitual, per exemple, quan el deutor pretén retenir l’habitatge habitual).
  • Peritatge d’objectes de valor (art, joies, col·leccions, antiguitats …).
  • Certificats sobre situació d’immobles (domini, afeccions i càrregues, anotacions …) expedits pel Registre de la Propietat.
  • Publicacions registrals (en diversos registres).
  • Còpies d’escriptures.
  • Costos d’advocats referits a canvis o altres tràmits relacionats amb el règim matrimonial.
  • Despeses per duplicats o afegits si cal tramitar més d’un procediment (de diverses persones).

Consells per escollir bé

Com pots veure, és difícil determinar amb precisió el cost d’acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat. Com ja t’hem comentat, segueix sempre aquests tres consells:

  • Desconfia dels despatxos que són franquícies low cost.
  • Procura que t’orientin sobre quant et costarà aproximadament el procediment.
  • Assegura’t que s’inicien els tràmits immediatament un cop contractis els seus serveis.

Algunes franquícies d’advocats ofereixen quotes mensuals molt atractives, però l’oferta té trampa: no inicien el procés fins passats mesos o anys, i mentrestant segueixen cobrant.

Tots els nostres col·laboradors et garantiran plena transparència i iniciaran el procediment des del minut u. Sense demores.

Et pot interessar:

Preguntes Freqüents

GRATIS