Béns inembargables

La llei considera certs tipus de fons, drets i béns com a inembargables, per tant, no podran ser objecte d’execucions judicials (ni tampoc administratives). El deutor sempre podrà disposar d’aquests béns, expectatives de cobrament o imports monetaris per a les seves necessitats. La llista del no embargable és oberta, per la qual cosa es pot ampliar si així s’estableix en noves disposicions legals.

Què és un embargament

Un embargament és un bloqueig o retenció de diners o drets d’una persona, que es fa en un procediment d’execució amb l’objectiu de garantir el compliment d’una obligació.

La finalitat d’aquest procediment executiu és alienar el que s’ha embargat per tal d’obtenir fons amb els quals cobrir el deute completament o de manera parcial.

Cal assenyalar que:

• Els embargaments es poden donar en procediments judicials i administratius.
• L’embargament es produirà després d’un ordre general d’execució i despatx d’aquest (amb els tràmits que això comporta).
• El que s’ha embargat ha de ser proporcional en valor potencial al qual es deu. Només es poden embargar béns de valor superior si no n’hi ha d’altres al patrimoni del deutor o resulta necessari fer-ho per a les finalitats buscades.
• Només es poden embargar els fons, béns i drets concrets (existents, no només estimats) i que no estiguin exclosos d’aquesta possibilitat perquè es consideren legalment inembargables.
• Legalment, es contempla la possibilitat que s’aixequi un embargament si el deutor consigna l’import previst, i s’estableix que també alguns embargaments paralitzin o suspenguin alguns embargaments en els procediments concursals.

Quins béns i drets són legalment inembargables

Són elements inembargables els que la Llei d’Enjudiciament Civil estableix de forma expressa i aquells que puguin determinar-se en altres normatives.

L’inembargable — que poden ser béns, quantitats monetàries o drets — no es podrà executar ni ser objecte d’embargament amb motiu de procediments judicials o administratius.

Béns inembargables

Segons la llei, no són embargables els següents béns:

• Mobles i articles per a la llar, i roba del deutor i la seva família, que no siguin superflus (és a dir, que no es considerin prescindibles).
• Animals de companyia, sense perjudici de la possibilitat d’embargament de les rendes que els mateixos puguin generar.
• Aliments, combustibles i altres béns essencials perquè el deutor i les persones que en depenguin puguin atendre la seva subsistència amb una raonable dignitat.
• Llibres i instruments necessaris per a l’exercici de la professió, l’art o l’ofici (treball o activitat econòmica), quan el seu valor no sigui proporcional a l’import del deute reclamat.
• Béns sacres i dedicats al culte de les religions legalment registrades.

Y també són inembargables els béns o drets:

• Declarats inalienables (així com els seus drets accessoris no alienables amb independència dels principals). Per exemple, el dret d’ús i habitació, el d’ús d’elements comuns d’un edifici…
• Que no tinguin, per si sols, contingut patrimonial. Per exemple, el dret a la privacitat, a la vida, a la protecció de dades, al vot, a la presentació sanitària…

Fons inembargables

No són embargables determinades quantitats obtingudes en concepte de salari, sou, pensió, retribució o equivalent, o com a ingressos d’activitats econòmiques realitzades per compte propi (per autònoms):

• La quantitat que no excedeixi l’import legalment designat com a salari mínim interprofessional (SMI).
• Les quantitats superiors a l’ SMI, segons aquesta escala:
  • Fins al doble de l’SMI — 30%
  • Entre el doble i el triple de l’SMI — 50%
  • Entre tres i quatre vegades l’SMI — 60%
  • Entre quatre i cinc vegades l’SMI — 75%
  • El que superi cinc vegades — 90%

Simplificant, si, per exemple, un hipotètic SMI fos de 1.200 euros i es cobrés 1.500 euros en un mes, només es podrien embargar 90 euros (el 30% dels 300 euros d’excés).

Però si es cobressin 2.700 euros, es podrien embargar 510 euros: el 30% de l’excés de 1.200 euros fins a 1.200 euros més (el doble de l’SMI) + el 50% dels 300 restants.

Si el deutor rep més d’un ingrès, tots s’acumularan per deduir la part inembargable només una vegada.

El lletrat de l’administració de justícia (anteriorment anomenat secretari de jutjat) podrà aplicar una rebaixa d’entre el 10% i el 15% a aquests percentatges per a quantitats que no superin cinc vegades l’SMI, tenint en compte les càrregues familiars.

Aquesta escala de no embargament no s’aplica directament en execucions per condemnes al pagament d’aliment, quan l’obligació sigui legal (en processos de nul·litat, separació o divorci, o circumstàncies similars). En aquests casos, serà el jutge o tribunal qui fixi la quantitat a embargar.

Altres béns i drets inembargables

A més de no ser embargables els drets al cobrament de les quantitats esmentades o a l’obtenció dels béns esmentats, o els de percepció de quantitats per aliments imposades per la llei:

• Són inembargables els béns o drets que es declarin així per alguna disposició legal o per tractats internacionals ratificats per Espanya. Per exemple, propietats forestals, concessions de transport, algunes beques i ajuts públics a l’estudi…
• No es poden bloquejar per a execucions, mentre es generen, els drets consolidats de plans de pensions o instruments de previsió equivalents a aquests: plans de previsió assegurats (PPA), plans de seguretat social empresarial (PPSE), plans EPSV bascos…

Alguns criteris de còmput en els embargaments

La normativa contempla diversos criteris per l’assenyalament i còmput de béns en els embargaments. Aquests són alguns, indicats només a tall de mostra:

• Es té en compte allò que posseeix el deutor o les quantitats que ingressen en el seu patrimoni. Les normes estableixen alguns criteris per quan s’embarguen els béns que posseeix el deutor, però que són propietat de tercers.
• A més, respecte als ingressos, per tal de determinar el que és inembargable, s’acumularan:
  • Totes les retribucions, quan el deutor en rebi més d’una.
  • Els ingressos dels cònjuges, quan el règim econòmic sigui de guanys o equivalent.
• Quan els fons es trobin dipositats en comptes bancaris a nom de diversos titulars, només es pot embargar la part del deutor.
• Les normes estableixen en alguns casos que no s’embarguen béns o drets quan el cost de fer-ho superaria la quantitat que es podria obtenir amb la seva alienació.

Què se sol embargar de manera més habitual

Els fons, béns i drets que s’embarguen en les execucions més sovint són els següents:

• Efectiu
• Saldos de comptes corrents o d’estalvi (amb algunes restriccions pel seu origen en els ingressos esmentats al punt anterior).
• Salaris, pensions i prestacions, i ingressos d’autònoms, quan hi ha quantitats que superen l’SMI.
• Valors mobiliaris i altres instruments financers.
• Vehicles no imprescindibles per a l’activitat.
• Immobles.
• Mobles i objectes de valor rellevants i no necessaris per a la vida diària.
• Joies, col·leccions i obres d’art de valor rellevant…

El primer que s’executa sempre són els diners (efectiu, saldos …), i després se segueix l’ordre legal, de més a menys líquid.

En definitiva, la Llei d’Enjudiciament Civil ho ordena de la següent manera:

Diners — crèdits i drets a curt termini — valors cotitzats — joies i objectes d’art — rendes en diners — interessos i fruits — béns mobles o animals — valors no cotitzats — immobles — sous, salaris, pensions, prestacions i rendiments d’autònoms — crèdits i drets a mitjà i llarg termini…

Algunes normes, com la Llei General Tributària, poden incloure criteris diferents o alguna lleugera variació en aquest ordre si es donen algunes circumstàncies.

Les normes també inclouen la possibilitat que les empreses siguin embargades.

Liquidació de béns i procediments concursals

En un procediment concursal, es tindrà en compte com a patrimoni amb què realitzar pagaments (anomenat massa activa) tots els béns i drets que tingués el deutor quan es va obrir aquesta via judicial i les que s’incorporin fins a la seva conclusió, excepte les que resultin inembargables.

En cas de matrimoni, també s’hi afegiran els béns de guanys o equivalent que han de ser responsables dels deutes (o el que aporti el cònjuge si vol adquirir-los).

En la liquidació es tindrà en compte, amb vista a la realització d’operacions d’alienació (vendes, subhastes, etc.), si hi ha en el patrimoni del deutor fons, béns o drets:

• Legalment inembargables.
• Sense valor de mercat.
• El cost de realització del qual seria manifestament desproporcionat al seu valor (per ser escàs, tenir càrregues…).

Aquests béns, en general, no seran considerats per a operacions de liquidació, per no ser útils (no es poden embargar o no servirien a causa del seu mal estat o el baix valor o les elevades càrregues).

També requerirà quins béns són garantia real d’un deute (estan pignorats o hipotecats). El pagament d’aquests crèdits amb privilegi especial s’efectuarà a partir d’aquests béns i drets afectats. Per exemple, s’executarà un habitatge que estigui hipotecat com a garantia d’un préstec per pagar-lo, o uns valors pignorats que garanteixen un crèdit personal, per cobrir l’import impagat en aquest finançament.

Quant al deutor persona física:

• Si entra en liquidació, no haurà de pagar deutes amb fons o béns que no siguin embargables. El que pugui cancel·lar després no es pagarà amb la resta, sempre que siguin deutes legalment exonerables.
• Les limitacions de disposició es faran, amb caràcter general, sobre els fons i béns que es puguin embargar (i útils per a una possible liquidació).
• I si planteja un pla de pagaments com a via per a l’EPI, en aquest pla es tindrà en compte, de la mateixa manera, quins ingressos i béns són inembargables i quins no, per determinar quins recursos es podran aplicar al pagament de deutes.