Deute

Un deute és l’obligació ferma que té una persona física o jurídica — anomenada deutor — de fer un lliurament de diners o un bé a una altra, o la prestació d’un servei (o la realització d’una obra). El dret a exigir que es compleixi aquest deute — del qual l’anomenat creditor és el titular —s’anomena crèdit.

Què són els deutes i els crèdits

Perquè es creï un deute hi ha d’haver una relació obligatòria entre dues parts:

• El DEUTOR és qui té l’obligació de lliurament o prestació. Aquesta obligació s’anomena DEUTE.
• El CREDITOR és qui pot exigir al deutor el compliment d’aquesta obligació. Aquest dret s’anomena CRÈDIT.

Tant els deutes com els drets de crèdit poden comportar altres obligacions i càrregues aparellades, legals o pactades: conservació, documentació, registre…

La conducta que ha de realitzar el deutor s’anomena de forma genèrica prestació.

En molts casos hi ha relacions jurídiques entre les persones en què cada part és alhora deutora i creditora de l’altra. Són obligacions bilaterals o recíproques.

Un exemple és la compravenda d’un pis: una part està obligada a lliurar el pis i l’altra a pagar el preu d’aquest. Cadascuna pot exigir el lliurament o pagament a l’altra, en les condicions pactades en el contracte o derivades de la llei.

I algunes poden ser obligacions bilaterals continuades: per exemple, un arrendament, en què una part ha de pagar mensualment perquè l’altra li permeti tenir-lo o utilitzar-lo i li faci determinats manteniments (un pis, un local, un vehicle, una màquina …).

El CRÈDIT i el DEUTE són els dos pols d’una mateixa obligació.

No s’ha de confondre aquest terme genèric, CRÈDIT, amb el mateix terme que s’utilitza per referir-se a la concessió de determinats productes de finançament — crèdit en compte corrent, línia de crèdit, targeta de crèdit… — que formen part de l’oferta de les entitats financeres als seus clients.

Com sorgeixen les obligacions dels deutors

Les obligacions entre les parts es generen a partir de:

• Indicacions contingudes en les lleis (normes jurídiques), o resolucions que les imposen.
• Actes i omissions il·lícites: poden ser delictes (dolosos o imprudents) o altres fets en què hi hagi negligència i generin responsabilitat civil i el deure de suportar una pena: multa, presó, inhabilitació, compensació per danys i perjudicis…
• Formalització de contractes (escrits o verbals), en els quals s’acordin aquests compromisos, o altres negocis jurídics equivalents.
• Certs fets anomenats quasicontractes: no són contractes formals, sinó fets o actuacions que creen una expectativa de determinats compliments que es poden exigir. Aquests són alguns dels principals:
  • Gestió de negocis aliens: algú assumeix la gestió de l’activitat o projecte d’algú i, per tant, s’obliga a actuar de la millor manera possible.
  • Cobrament d’allò que es deu: en posseir de manera indeguda alguna cosa d’un altre, sorgeix l’obligació de tornar-lo.
  • Enriquiment a costa d’un altre, però sense causa que ho justifiqui, la qual cosa també genera responsabilitats.

Tipus de deutes

Deutes de donar, de fer i de no fer

Les obligacions (deutes que s’han de pagar i crèdits que es poden exigir) poden consistir en compromisos de:

DONAR — El deutor està obligat a lliurar al creditor una quantitat monetària o un bé. Qualsevol deute monetari per una adquisició de béns o per rebre un servei és un exemple d’aquest tipus d’obligacions.

• FER — El deutor, en benefici del creditor, ha de dur a terme alguna activitat, desenvolupar algun producte o prestar algun servei. Els possibles exemples són nombrosos: reformes, reparacions, serveis jurídics, cures personals, transports, comunicacions, elaboració d’obres…
• NO FER — El deutor està obligat a abstenir-se de realitzar una determinada activitat. En són exemples les obligacions de no competència amb una empresa anterior durant alguns anys, la de no impedir que algú travessi una finca si hi ha una servitud, la de no acostar-se a algú si hi ha una ordre d’allunyament, la de no vendre un immoble durant un temps, la de no fer determinades activitats en un immoble…

Tot i que aquesta és la tipologia general dels crèdits/deutes per la naturalesa de la prestació, també és habitual parlar de crèdit i deute d’una manera més estricta, referint-se a les obligacions de prestació monetària.

No se sol dir en el parlar col·loquial que una obligació de no fer és un deute — només un deure d’omissió — i fins i tot quan es tracta d’un servei o treball s’utilitza sovint el terme prestació.

Guia Llei de la Segona Oportunitat

Deutes pendents de venciment, vençuts, pagats i impagats

Altres dos components rellevants que caracteritzen un deute o crèdit són la data de venciment — quan s’hagi de complir l’obligació de pagament (i, per tant, s’exigirà el cobrament) — i el fet d’haver-se produït o no el pagament.

Hi pot haver deutes:

• No vençuts, que es pagaran o liquidaran quan arribi la data prevista.
• No vençuts, però que es liquidaran anticipadament.
• Vençuts, que es paguen o es compleixen en el moment previst.
• Ja vençuts, però encara impagats o incomplerts.

Això sí, si ja s’ha fet un pagament de manera íntegra, aquesta obligació s’extingeix (encara que en alguns casos la relació jurídica persisteixi i generi deutes posteriors, si és continuada).

Com es computen els deutes en els procediments concursals

Cal diferenciar entre el còmput dels crèdits — i, per tant, dels deutes — a l’hora d’especificar la llista de creditors en el procediment concursal i l’aplicable quan, en alguns casos, s’arriba a la liquidació.

Còmput de crèdits en la llista de creditors

Per a quantificar el deute en el procediment concursal, cal tenir en compte el següent:

• Els crèdits que es reconeixen en la llista de creditors s’han de computar en diners, expressats en moneda de curs legal.
• Alguns deutes ja estaran nominats en diners, ja que seran pagaments directes. Altres consistiran en lliuraments de béns, que o bé tenen un valor econòmic ja fixat o s’han de valorar. I també hi pot haver deutes que consisteixin en prestacions de servei, que també es poden expressar en un valor monetari.
• No perquè existeixin aquests altres possibles tipus de deute no monetari es convertiran necessàriament en aquell moment en pagaments monetaris o es modificaran les seves condicions: mantindran la seva naturalesa, encara que se’ls atribuirà el seu valor pecuniari.
• Si es tracta de deutes en una moneda diferent de l’euro, s’aplicarà el tipus de canvi oficial a la data d’obertura del procediment.
• En el cas de deutes consistents en prestacions no monetàries o prestacions monetàries que s’han de determinar per referència a un bé diferent dels diners, es computaran pel valor de les prestacions o pel valor del bé, tenint en compte també la data d’inici del procediment.
• Si la prestació fos futura, aquest valor s’actualitzarà en aquell mateix moment present, i s’aplicarà el tipus d’interès legal dels diners.

Còmput de crèdits en la liquidació concursal

Amb l’obertura de la fase de liquidació en el procediment concursal:

• Hi haurà el venciment anticipat d’alguns crèdits ajornats (sense comptar els que són de major prioritat de pagament, anomenats contra la massa).
• Els crèdits que consisteixin en altres prestacions es convertiran en deutes monetaris. (La valoració ja s’inclourà en la llista final de creditors).

Pel que fa al procediment especial per a microempreses, la normativa indica que aquesta conversió a deute monetari es produirà quan així ho indiqui el deutor, es desprengui del pla de liquidació o sigui determinat pel jutge després d’escoltar els creditors.

Com s’extingeixen o es cancel·len els deutes

Els deutes s’extingeixen quan es paguen o es compleixen de manera íntegra, però també per altres motius o mitjançant altres opcions de compliment.

Aquestes són les possibilitats més destacables:

• Pagament monetari per part del deutor — El farà qui té l’obligació de pagar una quantitat (directament en efectiu, amb targeta, per transferència, mitjançant domiciliació bancària o per un altre mitjà de pagament…).
• Lliurament d’un bé — El lliura el deutor obligat a transferir la propietat d’un bé al creditor.
• Prestació del servei — El deutor està obligat a executar una activitat (física o intel·lectual) o desenvolupar un producte per al creditor, i compleix aquest compromís.
• Assumpció de deute per part d’un tercer i pagament o lliurament — Un tercer assumeix el pagament monetari, el lliurament del bé o la realització del servei en lloc del deutor. El creditor no podrà veure’s obligat a acceptar una prestació o servei quan s’hagi tingut en compte la qualitat i les circumstàncies personals del deutor a l’hora d’establir l’obligació (passa, per exemple, amb artistes o professionals de prestigi, però es pot donar en casos menys notoris).
• Cessió de mercaderies en pagament (dació) — El deutor cedeix un bé al creditor perquè el deute monetari que tenia es liquidi amb el valor d’aquest.
• Cessió de béns per al pagament — El deutor cedeix béns a un creditor perquè els vengui i amb l’import obtingut pagui el que deu (tornant-li el que, si és el cas, pugui sobrar). Si no ho cobra tot, no s’extingeix el que queda pendent.
• Condonació — El creditor perdona el que es deu a qui està obligat al pagament, prestació o lliurament. També se la coneix com a remissió. Si aquesta condonació és parcial, només s’extingeix aquesta part, i si és només de quelcom accessori, es mantindrà el principal. És una decisió que té certes connexions amb la donació i participa en part de la regulació legal d’aquesta. Un exemple és la quitació en un crèdit, que implica condonar part de l’import degut per a facilitar-ne el pagament.
• Compensació — Es dona la circumstància que algú que ja té un deute amb un creditor també té dret de cobrament davant d’aquest, i ambdós deutes són monetaris o de béns consumibles  d’espècie i qualitat similars o homogenis. En aquest cas, ambdues parts, que són deutors mutus i creditors de manera recíproca i simultània, decideixen compensar mútuament aquelles obligacions, que han de ser deutes principals (no accessoris ni subsidiaris), ja vençuts i que es puguin exigir. Poden quedar tots extingits o algun es pot mantenir de manera parcial (ja que el que s’extingeix és la quantitat o valor concurrent).
• Confusió de drets — Una mateixa persona o empresa adquireix la condició de deutor i creditor respecte d’una mateixa obligació, de manera que s’extingeix crèdit-deute, perquè ningú no pot ser deutor de si mateix. Això podria passar, per exemple, si el creditor compra un negoci del deutor que incloïa aquest deute o en acceptar-se una herència.
• Prescripció — Tot i tenir un deute, transcorre el temps màxim de què disposa legalment el creditor per reclamar-lo sense que ho faci. En aquest cas, si es fa la reclamació, el deutor pot aturar-la al·legant que aquesta acció està prescrita. El termini general és de cinc anys des que la prestació és exigible, però la llei contempla terminis específics per a algunes accions (per exemple, l’acció hipotecària prescriu al cap dels vint anys, la de pagar honoraris d’advocats o notaris al cap de tres anys, la de responsabilitat civil per culpa al cap de l’any…). Hi ha alguns requisits per al còmput, com ara que no existeixin reclamacions judicials o extrajudicials ni reconeixements de deute per part del deutor.
• Exempció Legal — La llei determina que, en determinades circumstàncies, si es compleixen certs requisits i s’han realitzat alguns tràmits, un deute quedi anul·lat, cancel·lat o exonerat, i es pugui reclamar, llevat que posteriorment es doni algun motiu legal de revocació. Inicialment, pot ser que no sempre provoqui una extinció, però finalment l’acabarà produint.
• Novació extintiva — La modificació de subjectes o condicions d’un contracte de vegades pot donar lloc a l’extinció d’obligacions existents, creant-ne una de nova. Això passa quan hi ha un canvi rellevant i es desitja expressament acabar amb l’obligació anterior o quan l’antiga i la nova són obligacions incompatibles, de diferents tipus, amb diferent regulació…
• Consignació — De vegades, quan el creditor es nega de manera injustificada a percebre els diners o acceptar el bé, la llei permet fer el pagament registrant-lo en un jutjat o davant notari, previ anunci al creditor interessat.
• Pèrdua del bé concret — El deute es basava en un bé concret que havia de ser lliurat, però que es perd o destrueix sense culpa del deutor i abans que aquest hagi incomplert el pagament (lliurament). Si és substituïble o és un bé genèric, no hi haurà extinció.
• Impossibilitat de la prestació — L’obligació era realitzar una prestació, però això resulta legalment o físicament impossible.

També hi ha altres dues maneres més d’extingir les relacions obligatòries, encara que això no cancel·li els deutes ja generats (vençuts i exigibles):

• Mutu dissentiment — Les parts, quan tenen una relació bilateral, acorden mitjançant un contracte o acord cancel·lar un negoci jurídic anterior vigent. Per tant, per voluntat pròpia, abandonen les seves relacions obligatòries que encara no s’han consumat. Per exemple, poden acordar deixar sense efecte una compravenda que s’està formalitzant.
• Desistiment o rescissió unilateral — Es produeix quan una de les parts té dret per llei o contracte a cancel·lar una relació contractual sense al·legar causa. Amb això pot extingir obligacions específiques previstes, però no vençudes, però no per això extingirà el que ja es deu. Un típic exemple l’arrendament.

També cal esmentar la caducitat, que suposa que finalitzi el temps durant el qual es pot exercir un dret, per indicació legal o per acord de les parts. És automàtic (no com la prescripció, que s’ha d’al·legar). Més que extingir un deute, cancel·larà una obligació que podria sorgir si s’exerceix aquest dret o es produeix alguna circumstància. Per exemple, el dret de retracte (recuperació d’un bé venut) té una durada de quatre anys o el termini que les parts fixin no superior a deu anys; i un testament atorgat en perill de mort sense notari caduca dos mesos després que aquesta situació cessés sense mort.

Extinció de deutes en els procediments concursals

Durant la substanciació dels procediments concursals es pot produir l’extinció d’obligacions per vies diferents:

Aquí hi ha alguns supòsits que es poden donar:

• Condonacions parcials en acords preconcursals o concursals — Normalment es fa acordant quitacions (reduccions d’import).
• Renúncies al cobrament per part dels creditors —No és gaire comú, però pot passar en el cas de creditors del cercle familiar o social, per quantitats no gaire elevades.
• Novacions extintives en convenis preconcursals o concursals — En negociar-se modificacions en les condicions de finançament o en altres obligacions, poden extingir-se algunes substituïdes per d’altres. Per exemple, en el pla de reestructuració, en el pla de continuació, en el Conveni, fins i tot en el pla de pagaments…
• Constatació de deutes ja prescrits a l’hora d’elaborar la llista de creditors — L’administrador concursal confirma que alguns dels deutes comunicats ja estan fora del termini màxim per poder reclamar-se.
• Exoneració de deutes de persones físiques — Els deutors particulars o autònoms que compleixin els requisits per acollir-se a la llei de la segona oportunitat poden cancel·lar alguns deutes sol·licitant l’exoneració del passiu insatisfet (EPI).
• Confusions en herències — Quan una herència entra en concurs, l’hereu que fos creditor del causant mort podria acabar sent creditor (ja ho era) i també deutor com a titular actual d’aquest patrimoni heretat.
• Pagaments, cessions, transmissions… — El deutor pot pagar alguns dels deutes en la liquidació, o saldar-los amb cessions de béns del seu patrimoni (massa activa) en pagament o per pagament, vendes d’actius, vendes totals o parcials del seu negoci…