Procediment Concursal
Et sents atabalat pels deutes i per una situació de fallida? Tranquil, et trobes al lloc adequat per descobrir com pot ajudar-te un procediment concursal.
Para atenció. T’explicaré no només què és un procediment concursal, sinó també per a què serveix i com aconseguir que els creditors cobrin els seus deutes. A més, explicaré com algunes persones poden acollir-se a l’exoneració de deutes. Vols saber si ets una d’elles?
Tens obligacions de pagament a les quals no pots fer front? En aquests casos, la llei proporciona una solució a aquesta situació d’insolvència per a particulars i empreses mitjançant un procediment concursal. Això es durà a terme davant d’un jutjat mercantil.
Què és un procediment concursal?
Per posar-nos en context, has de saber que el Reial Decret 1/2020, de 5 de maig aprova el text refós de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, que regula el procediment concursal per a situacions d’insolvència. Això exclou les empreses o emprenedors que prenen decisions equivocades en moments puntuals. Pera ells, n’hi ha prou amb dissenyar i repensar la seva planificació financera i comptable.
En canvi, si la situació no et permet tirar endavant, s’aconsella recórrer a un procediment concursal per tancar un negoci amb deutes.
Així mateix, la Llei Concursal regula l’exoneració del passiu insatisfet, benefici destinat a deutors insolvents que siguin particulars o autònoms i compleixin determinats requisits. Aquest dret els permetrà alliberar-se d’alguns dels seus deutes impagats (aquells que siguin exonerables).
Aleshores, en què consisteix un procediment concursal?
Els procediments concursals són els processos judicials que contempla la llei per gestionar de manera ordenada els pagaments als creditors en situació d’insolvència.
Les figures tradicionals que existien amb aquesta finalitat en els empresaris eren la suspensió de pagaments i la fallida. D’altra banda, per a particulars es contemplaven el concurs de creditors (en la seva regulació clàssica) i la quitació i espera.
L’any 2003 es van unificar en un únic procediment per a tota mena de deutors mitjançant l’anomenat concurs de creditors. No obstant això, des de la reforma concursal de 2022, es regulen dues modalitats de procediment concursal: el concurs de creditors i el procediment especial per a microempreses.
En tots dos procediments es convoca els creditors, es llisten tant els deutes com els béns del deutor i es proven vies alternatives. Les més habituals són aprovar actes (o proposar plans de pagament) i efectuar una liquidació patrimonial. A més, les dues modalitats poden culminar en l’alliberació de deutes quan els deutors són persones físiques.
Per què serveix un procediment concursal?
El concurs de creditors i el procediment especial per a microempreses, inclosa la seva possible etapa preconcursal, tenen un objectiu principal. Quin? La realització de diferents tràmits i operacions amb les quals facilitar la satisfacció total o parcial dels drets de cobrament dels creditors.
Per tant, el deutor té tres opcions:
- Acuerdos o pactos(preconcursals i concursals) entre deutor i creditor en els qual s’inclouen mesures per fer més accessibles els pagaments. Entre elles, destaquen les cessions de béns, les esperes i les quitacions, entre d’altres.
- Transmissions d’actius, unitats del negoci o cessions de béns.
- Liquidació del patrimoni del deutor a través de vendes, subhastes, exercucions, cessions, desinversions…
Un altre dels avantatges de recórrer a la via concursal és que atorgarà al deutor diferents beneficis.
En primer lloc, podrà tenir opcions per a conservar alguns béns entre els quals s’inclou el seu habitatge habitual, si es pacten altres mesures. Després, s’activaran una sèrie d’efectes protectors sobre el seu patrimoni. Això vol dir que es paralitzaran certes demandes, execucions i embargaments contra els seus béns. De la mateixa manera, es frenarà l’acumulació d’interessosde deutes, excepte els salarials o hipotecaris, entre d’altres. Finalment, confirmarà la possibilitat de mantenir la seva activitat econòmica, si n’hi hagués, sotmesa a determinats controls.
Qui pot recórrer a un procediment concursal?
El primer que has de saber és que el procediment concursal afecta qualsevol persona en estat d’insolvència:
- Particulars.
- Autònoms (comerciants, professionals, petits empresaris individuals…).
- Societats mercantils.
- Associacions.
- Fundacions.
- Corporacions.
- Herències acceptades en benefici d’inventari.
- Etcètera.
Qui no pot recórrer a un procediment concursal?
Les excepcions són les següents:
- Administracions públiques com l’Estat, les Comunitats Autònomes o els Ajuntaments.
- Organismes, entitats i ens públics. Aquí s’hi engloben des de les universitats públiques fins al Banc d’Espanya, incloent-hi ADIF, Renfe, Correus i Telègrafs, Loterías y Apuestas del Estado, RTVE, FOGASA i la FNMT (Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre).
- Ens sense personalitat jurídica com, per exemple, comunitats de béns, fons d’inversió, pensions o herències, sempre que no hagin estat acceptades en benefici d’inventari.
Quan recórrer a un procediment concursal?
Es recorre a aquesta opció en dos casos:
- Quan una empresa té un problema estructural. Això passa si el balanç de l’empresa està dissenyat en forma d’actius no líquids i no es poden satisfer els pagaments.
- En cas d’insolvència real d’una empresa. Es produeix si el patrimoni net de l’empresa és negatiu i no pot satisfer les seves obligacions econòmiques a escala estructural.
Quins són els graus d’insolvència?
La llei preveu els següents graus d’insolvència:
- Probabilitat d’insolvència. Es preveu un incompliment dels deutes en un termini de dos anys si no s’executa un pla de reestructuració o continuació.
- Insolvència imminent. El deutor no podrà fer front a les seves obligacions de pagament en un termini de tres mesos.
- Insolvència actual. Les obligacions de pagament ja no es poden complir de manera regular.
Què indica que ets insolvent?
Els fets i signes que serveixen a un creditor per evidenciar l’estat d’insolvència d’un deutor i que es preveuen a la legislació són:
- Declaració administrativa o judicial ferma.
- Manament d’execució o constrenyiment, sense que s’obtinguin en l’embargament béns lliures suficients per al pagament.
- Embargaments en curs que afecten generalment el patrimoni del deutor.
- Impagament generalitzat de les obligacions actuals del deutor.
- En els tres mesos anteriors, l’incompliment generalitzat de deutes tributaris o de la Seguretat Social, salaris, indemnitzacions…
- Aixecament o liquidació precipitada o ruïnosa de béns per part del deutor.
Qui pot sol·licitar un procediment concursal?
El deutor, però també els creditors, poden sol·licitar l’obertura d’un procediment concursal si es compleixen aquests requisits:
- El deutor és conscient de la seva situació d’insolvència imminent o actual. En aquest cas, pot sol·licitar el procediment de manera voluntària. A més, legalment ha de fer-ho en un termini de dos mesos des que es va assabentar o que s’hauria d’haver assabentat de la seva situació d’insolvència actual.
- Si el deutor és autònom o microempresa, també podrà sol·licitar l’obertura d’un procediment especial en situació de probabilitat d’insolvència.
- Un creditor pot sol·licitar l’obertura respecte a un deutor en estat d’insolvència actual (tret que hagi adquirit d’un altre creditor els seus drets de cobrament vençuts en els sis mesos anteriors).
- Els socis del deutor personalment responsables dels deutes de les societats també poden sol·licitar-ho. Aquest és un supòsit que es pot donar en persones jurídiques, però tindrà els mateixos requisits que el dels creditors.
En sol·licitar el procediment concursal, s’anomena «voluntari» si ho fa el deutor i «necessari» si ho fa un altre legitimat. El procediment especial també es considera necessari.
Llei de Segona Oportunitat i procediment concursal
Una persona física insolvent que s’aculli a la Llei de Segona Oportunitat pot cancel·lar els seus deutes impagats, o almenys alguns d’ells. Com? Mitjançant un procediment judicial en el qual s’organitzen i centralitzen els pagaments a creditors, si es compleixen els requisits exigits. Per tant, el que permet aquesta situació és l’entrada al deutor en situació concursal.
Quan la insolvència és imminent, el pas a aquesta via judicial pot ser voluntari. En canvi, serà forçós si el deutor ja disposa d’impagaments i una insolvència actual confirmats.
El que obliga el procediment judicial és la petició dels creditors o el deure legal del deutor per sol·licitar-la. Per tant, sigui com sigui, l’experiència concursal t’ofereix l’opció d’alliberar-te dels teus deutes segons la segona oportunitat si es compleixen determinats requisits.
Pots pensar que es tracta d’un procediment complex, però no té per què. Tant particulars com autònoms solen tenir deutes dels tipus més freqüents, patrimonis sense elements estranys i formes senzilles de guanyar-se la vida.
Requisits per sol·licitar l’obertura d’un procediment concursal
Com ja he esmentat, tant el mateix deutor com els altres legitimats poden sol·licitar el procediment. Per fer-ho, vegem els requisits que s’han de complir:
Requisits perquè el deutor sol·liciti un procediment concursal
El deutor ha d’estar en situació d’insolvència actual o imminent i acreditar-ho en la sol·licitud. En cas d’un procediment especial, també es pot fer en estat de probabilitat d’insolvència.
Així mateix, el deutor haurà de presentar diversos documents i informacions (dependrà de si és particular o autònom):
- Història de les seves activitats recents.
- Causes de la insolvència.
- Dades de cònjuge i matrimoni.
- Inventari de béns i drets.
- Llistes de creditors, crèdits, treballadors…
Requisits perquè els legitimats sol·liciten un procediment concursal
El requisit principal perquè un legitimat sol·liciti un procediment concursal és que el deutor es trobi en situació d’insolvència actual. Com ho ha de fer? Presentant documents que ho acreditin com a legitimat.
En aquest sentit, haurà de facilitar informació sobre els seus crèdits i la seva acreditació per sol·licitar el concurs. De la mateixa manera, ha de presentar evidències d’algun fet revelador de l’estat d’insolvència actual del deutor, entre els previstos per la llei.
