Creditor: el seu paper en els procediments concursals

El creditor és la persona física o jurídica, o una administració pública o organisme dependent d’ella, que ostenta la titularitat d’un dret de crèdit (cobrament). Això li permet exigir a una altra persona, empresa o ens — el deutor — el compliment d’una obligació (donar, fer o no fer). L’existència d’aquesta obligació del deutor i les condicions de compliment i exigència poden estar indicades per una norma legal, derivar de fets il·lícits o haver estat pactades entre les parts (en contractes o altres negocis jurídics).

Què és un creditor

En una obligació sempre hi ha dues parts:

• CREDITOR — És el titular d’un dret de crèdit (cobrament). Pot exigir al deutor — l’altra part de la relació obligatòria — el compliment del seu compromís (deute) en les condicions legalment establertes o pactades de manera voluntària.
• DEUTOR — És l’obligat a efectuar el pagament, lliurament, prestació de servei o realització de feina a favor del creditor.

La relació entre dues parts pot tenir un origen legal —derivar d’una exigència imposada per una llei o reglament, de l’exercici d’un dret concedit, de la violació del que s’indica en una norma… —, néixer en resolució extrajudicial vinculant o constituir-se de manera voluntària mitjançant un contracte, acord o negoci jurídic equivalent.

També es pot derivar d’altres situacions de fet, com la gestió de negocis aliens (que obliga a continuar aplicant esforços i criteris raonables), el cobrament de l’indegut (que obliga a retornar-lo)…

Actuacions dels creditors en els procediments concursals

En els procediments concursals, els creditors són els titulars de drets de crèdit sobre el deutor.

Aquest dret de cobrament naixerà abans que s’obri aquesta via judicial, encara que també es pot generar mentre aquesta estigui ja en tràmit.

Els creditors, abans de començar un procediment concursal:

• Podran explorar o negociar la formalització d’un pla de reestructuració, si tracten amb deutors amb activitat diferent de les microempreses. La finalitat serà evitar entrar precisament a la via judicial del concurs.
• Si són microempreses, podran instar un pla de continuació o negociar-lo, si veuen que seria més pràctic que una liquidació. Si s’aprova, s’implementaria dins del procediment especial.

A més, els creditors:

• Poden ser els que insten que es declari al deutor sigui en concurs o que se li obri un tràmit especial (cosa que també poden fer els mateixos deutors). Per fer-ho, hauran de presentar determinats documents i justificar que el deutor és insolvent.
• Tindran l’oportunitat d’explorar determinats pactes dins del procediment que evitin la liquidació: l’esmentat pla de continuació de microempreses, el Conveni concursal…
• Seran cridats al procediment perquè s’identifiquin i comuniquin els seus crèdits — conceptes, imports, dates de venciment, condicions de compliment, prioritat de cobrament prevista… — amb la finalitat de ser inclosos en la llista definitiva de creditors.

Tots els crèdits contra el deutor en la data de la declaració concursal o procediment especial s’integraran en la massa passiva (patrimoni útil per als pagaments), excepte alguns que la norma considera especialment prioritaris i, encara que també es computen, es classifiquen per separat.

Els primers s’anomenen CRÈDITS CONCURSALS i els segons, CRÈDITS CONTRA LA MASSA.

En aquests procediments, en general, els creditors:

• Tindran dret a sol·licitar que es designi un administrador concursal, amb alguns requisits, quan la llei no estableixi aquesta figura com a potestativa.
• Poden instar que s’anul·lin algunes operacions del deutor prèvies al procediment perquè no perjudiquin el patrimoni amb què es farien els pagaments.
• Exerciran en el procediment, en els moments en què el reglament ho permeti, els drets d’oposició, impugnació, al·legació, demanda, sol·licitud de tràmits o nomenaments, vot, aprovació, revocació…
• Tindran dret al cobrament dels seus crèdits, en l’ordre de prioritat corresponent, si s’arriba a la fase de liquidació i hi ha patrimoni suficient per liquidar-los.
• Podran formular algunes al·legacions o impugnacions relacionades amb els tràmits d’exoneració de deutes dels deutors que són persones físiques…

Aquestes són només algunes de les possibilitats que tindran els creditors en els procediments concursals, que destaquem aquí per ser les més habituals en tots els concursos o procediments especials de microempreses.

Hi ha procediments, però, que són senzills i es desenvolupen amb poques vicissituds: no s’intenten ni es formalitzen acords, no hi ha administració concursal, no hi ha incidències ni controvèrsies dins del procediment, no hi ha liquidació (per pactes previs o per patrimoni insuficient), no hi ha procediment d’exoneració de deutes (per ser el deutor persona jurídica, no tenir deute exonerable, no complir requisits…).

Quan pot un creditor activar el procediment concursal del deutor

Els creditors es troben entre els legitimats per a sol·licitar que un deutor sigui declarat insolvent en concurs o s’obri un procediment especial de microempresa. A més, el mateix deutor ho pot sol·licitar i, si es tracta d’una societat insolvent, algun soci d’aquesta quan sigui responsable dels deutes.

Com a excepció, no està legitimat per aquesta sol·licitud aquell creditor que, en els sis mesos anteriors hagués adquirit el crèdit per actes entre vius i en títol singular, després del seu venciment. Per exemple, una empresa que compra els drets de cobrament d’algú que era creditor, per substituir-lo.

Perquè un creditor pugui sol·licitar aquella l’obertura del procediment concursal, s’ha de basar en l’existència d’algun dels fets significatius reveladors de la insolvència del deutor.

A més, el creditor que insti l’obertura del procediment haurà de presentar una sèrie de dades que identifiquin els crèdits de les quals és titular i haurà d’aportar documents o proposar mitjans de prova que acreditin els fets reveladors de la insolvència del deutor.

Els creditors i el mecanisme de segona oportunitat

Oposició al pla de pagaments

Els creditors podran oposar-se al pla de pagaments que un deutor persona física proposi per exonerar deutes, en els casos en què la llei ho permeti.

Però això no implicarà que aturin l’exoneració de deutes.

La impugnació del pla de pagaments per part dels creditors es pot donar en aquests casos:

• Un creditor demostra que resultaria perjudicat respecte del que obtindria si hi hagués liquidació.
• No s’han aplicat als pagaments tots els recursos compromesos (ingressos, habitatge, altres béns…) que no s’haurien d’haver destinat a altres necessitats. (En alguns casos, s’exigeix que impugnin el pla de creditors que representen almenys el 40% del deute exonerable).
• S’hi oposen els creditors que representen almenys el 80% del deute exonerable.
• S’al·lega que no es compleixen alguns requisits.

Si alguna impugnació del pla té èxit, es frustraria, i es passaria a la liquidació, després de la qual també es podria tramitar l’EPI, tret que el motiu fos l’absència de requisits per a aquesta.

Revocació de l’EPI

Els creditors podran sol·licitar la revocació (anul·lació) de l’exoneració de deutes concedida si, durant el termini establert, registren algun motiu legal perquè es produeixi:

• Ocultació de fons o béns.
• Sentència o resolució ferma per un delicte o infracció administrativa que impedeixi l’exoneració per absència de bona fe.
• Millora patrimonial rellevant mitjançant l’obtenció d’un premi de sort, envit o atzar (loteries, apostes…) o per herències, llegats o donacions.
• Incompliment del pla de pagaments o assignació de recursos insuficients als pagaments de deute exonerable (després del pagament del deute no exonerable, menjar, altres despeses necessàries…).

Sobre aquest darrer punt, hi ha algunes excepcions si això es produeix al final del pla i va ser causat per un accident, malaltia greu o esdeveniment similar.

Els tres primers motius tenen un termini màxim de tres anys per reclamar la revocació. El quart motiu està vinculat a la durada del pla o al seu resultat final.