Es pot anar a la presó per tenir deutes?

El simple fet de no pagar els deutes compromesos no pot conduir en cap cas a una condemna penal de privació de llibertat. Ser deutor, en si mateix, ni tan sols es pot considerar delicte, encara que fos amb altres penes. Però hi pot haver casos en què s’hagi arribat a l’endeutament, la insolvència i els impagaments per comportaments que sí que impliquin la comissió d’algun delicte. Mai no hi haurà presó per deutes, però sí per frau, ocultacions o altres fets il·lícits.

Es pot anar a la presó per tenir deutes o ser insolvent?

No. La insolvència no és en si mateixa un acte punible. I l’impagament de deutes, també. Endeutar-se no és un delicte.

No et pot anar a la presó només per tenir deutes.

Cal deixar clar que no existeix en el nostre dret la presó per deutes (impropis en els estats democràtics moderns) ni es castiga la gestió empresarial o patrimonial pel sol fet de no tenir èxit, encara que això deixi alguns creditors com a damnificats amb dificultats per a cobrar.

Només si els afectats pel concurs o els seus còmplices es veiessin imputats en un procediment penal podria afectar-los una condemna que els imposés penes de presó.

Perquè això succeís, pensant en un deutor de persona física, hauria d’haver comès algun delicte per incórrer en conductes il·lícites tipificades en el Codi Penal.

Únicament en alguns casos, com quan es du a terme un delicte fiscal, o algun contra la Seguretat Social, pot haver-hi una condemna de presó per alguns pagaments no satisfets. Però no serà pel fet del deute, sinó perquè no complir les obligacions d’ingrés fiscals, a partir d’una quantitat determinada, es considera un frau a aquest organisme.

Fora d’aquest cas, poden existir endeutaments associats a altres conductes que siguin delictives o causades per aquestes, però seran els fets il·lícits els que puguin derivar en condemnes de presó, no els deutes en si mateixos.

Arribar a una situació de trencament econòmic, per molt que tingui com a conseqüència l’incompliment de pagaments als creditors, no ha de ser considerat una conducta mereixedora de càstig en l’àmbit concursal o penal.

Només per entrar en un procediment concursal va a la presó. No hi haurà presó ni multes només per viure un fracàs econòmic i haver de solucionar-ho en aquesta via judicial.

La insolvència per si mateixa, sense comportaments irregulars, no té sanció (independentment de si es poden meritar recàrrecs per la morositat).

La normativa concursal sí que contempla la possibilitat que en una sentència que qualifiqui el concurs o procediment especial com a culpable s’imposin certes obligacions i restriccions als responsables de determinats comportaments reprovables, com a afectats o còmplices. Però no inclouen, en cap cas, penes de privació de llibertat.

Concursal i penal: dos àmbits judicials independents

Existeixen comportaments irregulars vinculats a la insolvència i a la gestió empresarial i patrimonial que poden comportar responsabilitats i sancions, concursals o penals. Però només dins d’aquestes últimes hi pot haver, en alguns casos, penes de presó.

Cal diferenciar, per tant, aquests dos àmbits judicials que funcionen per separat: el concursal i el penal.

Hi ha conductes irregulars, signes, indicis, proves… que es poden tenir en compte en tots dos àmbits judicials. I hi ha alguna sanció, com algunes inhabilitacions, que poden ser del mateix tipus. Però són procediments amb tramitacions independents.

Les condemnes o responsabilitats que es decideixin en la qualificació d’un concurs de creditors o un procediment especial per a microempreses pel jutge mercantil competent s’imposaran al marge de les que puguin correspondre per decisió del jutge penal després de la realització d’un procés en aquesta matèria, si s’acredita la comissió d’algun delicte.

Així, la Llei Concursal estableix aquesta doble direcció:

• Si en el procediment penal per delictes contra el patrimoni i contra l’ordre socioeconòmic es posen de manifest indicis d’insolvència d’algun presumpte responsable, el Ministeri Fiscal instarà el jutge concursal a comunicar els fets als creditors d’aquest, perquè puguin sol·licitar l’obertura del procediment concursal o exercir les actuacions corresponents.
• I, per contra, si en els informes de qualificació — de l’administrador concursal o dels creditors — es revelen indicis de delictes perseguibles d’ofici, el jutge ho comunicarà al Ministeri Fiscal si s’hagués d’incoar una acció penal.

Són, doncs, dos àmbits d’indagació judicial, que s’interconnecten i comuniquen, però sense que cap jutge envaeixi les decisions de l’altre ni les substitueixi.

Quins fets poden fonamentar la condemna a una pena de presó

Perquè algú pugui ser condemnat a una pena privativa de llibertat, és necessari que:

• Cometi un fet tipificat en el Codi Penal com a delicte que porti aparellat aquest tipus de pena.
• No s’apliquen eximents ni atenuants que eliminin la responsabilitat o tinguin com a conseqüència una pena o obligació diferent de la presó (multa, inhabilitació, localització permanent, treballs en benefici de la comunitat, obligació de distanciament, prohibició de comunicació…).

El Codi Penal contempla delictes de tipus molt divers, alguns greus i altres considerats lleus (abans anomenats faltes).

Alguns només es poden ometre amb dolo, és a dir, de manera intencional (robatoris, coaccions, extorsions…), mentre que altres admeten tant la comissió dolosa com la negligent (danys, ferits, incendi, homicidi…).

Les insolvències punibles són delictes que inclouen actes sempre intencionats (per exemple, una simulació patrimonial o una comptabilitat fraudulenta), però també d’altres que es poden cometre tant amb dol com per imprudència greu (una irregularitat comptable o una assumpció desproporcionada de deute).

Les insolvències punibles tenen fixades penes que poden anar d’un a quatre anys (sis amb certs factors agreujants). Però no tota la insolvència ha de tenir un retret penal i comportar una pena de les previstes en aquesta norma.

La via concursal no implicarà en cap cas penes de presó, ni tan sols deutors sense bona fe. Perquè s’imposi la privació de llibertat, hi ha d’haver una condemna en una sentència penal per la comissió d’un delicte que tingui associat aquest tipus de sanció.

Condemnes possibles en un procediment concursal

El procediment concursal pot donar lloc a una sentència de qualificació de concurs o procediment especial culpable que inclogui com a pronunciament algunes condemnes o obligacions de pagament per als afectats o els seus còmplices.

Però aquestes imposicions no inclouran mai la privació de llibertat en centres penitenciaris.

Qui pot ser sancionat en un procediment concursal culpable

Els afectats per la classificació de culpables del procediment concursal poden ser els afectats per la qualificació i els seus còmplices.

Els afectats per la qualificació poden ser:

• Autònoms o particulars insolvents, declarades en el concurs.
• Administradors, liquidadors o directors generals de la societat o entitat concursada, de fet o de dret (vigent o que exercissin càrrecs o funcions en els dos últims anys anteriors al concurs).

En qualitat de còmplices es poden assenyalar altres persones que hagin cooperat amb els afectats en els comportaments il·lícits, sigui intencionadament o per negligència greu.

Tipus de condemnes concursals

Els pronunciaments possibles que la normativa concursal contempla per als afectats per la sentència de qualificació i els possibles còmplices són de cinc tipus:

• Inhabilitacions temporals per un període de 2 a 15 anys per administrar béns aliens o representar qualsevol persona.
• Pèrdua de drets de cobrament que es poguessin tenir com a creditor titular de crèdits en el procediment concursal.
• Devolució de fons, béns o drets obtinguts de manera indeguda del patrimoni del deutor.
• Pagament d’indemnitzacions per danys i perjudicis causats.

També es pot imposar la cobertura del dèficit concursal, la qual cosa suposa per als afectats haver de satisfer allò que no es pogués pagar o s’hagués quedat impagat per insuficiència patrimonial del deutor. Però no s’aplica als deutors autònoms o particulars.

Condemnes possibles en el procediment penal per a deutors insolvents

El Codi Penal inclou alguns comportaments considerats delictius que es relacionen amb situacions d’insolvència, siguin o no concursals, i amb certs deures de gestió patrimonial, administració de negocis o compliment d’obligacions amb organismes públics.

Aquestes conductes il·lícites comporten diferents tipus de penes. Entre elles, en alguns casos, la de presó.

Les següents són les principals conductes que poden suposar comissió de delictes d’insolvència punible, amb les seves penes. També s’esmenten, de manera succinta, altres delictes relacionats amb la gestió patrimonial o de negocis que també poden comportar penes de presó, encara que no estiguin directament relacionats amb els pressupostos del concurs de creditors.

Delictes d’insolvència punible

Les conductes considerades insolvència punible poden donar-se en una situació d’insolvència actual o imminent, o abans d’aquesta, ocasionant-la. El deutor ha d’haver deixat de complir de manera regular algunes de les seves obligacions o haver estat declarat en concurs.

Actes delictius

Els principals comportaments englobats dins d’aquest grup de delictes són els següents:

• Ocultació, deteriorament o destrucció de béns que es puguin incloure en la massa del concurs de creditors.
• Actes de disposició de béns, lliuraments de diners o assumpció de deute que resultin desproporcionats a la situació patrimonial i els ingressos del deutor, i no justificats.
• Vendes o prestacions de serveis per un preu molt inferior al seu cost, sense justificació.
• Simulació de crèdits de tercers o reconeixement de crèdits ficticis.
• Participació en negocis especulatius quan això és injustificat o xoca amb la diligència deguda en el negoci.
• Incompliment del deure de portar comptabilitat, o gestió de comptabilitat doble o fictícia.
• Destrucció o alteració de llibres comptables que dificultin la comprensió de la situació financera del deutor.
• Comunicació de dades comptables falsificades en el concurs de creditors.
• Ocultació, destrucció o alteració de la documentació que s’hagi de conservar, si això dificulta l’examen o la valoració de la situació econòmica real del deutor.
• Afavoriment a determinats creditors: pagaments indeguts, pagaments anticipats injustificats, concessió de garanties…

Penes de presó

Les penes de presó per a les insolvències punibles se situen entre 1 i 6 anys, depenent de circumstàncies com que la conducta:

• Sigui intencional o es degui a imprudència.
• Encaixi en els tipus agreujats causant danys que superen una determinada quantitat, resultin generalitzats o malmetin majoritàriament les hisendes públiques (estatals, autonòmiques, forals o locals) o la Seguretat Social.
• Es tracti d’una disposició o garantia a favor d’un creditor per a pagar un crèdit o aportar una garantia, no exigibles, sense justificació.
• Dins del concurs:
  • Impliqui disposicions o pagaments a favor d’alguns creditors sense cobertura legal o judicial ni autorització de l’administrador concursal, ajornant altres titulars de crèdits.
  • Consisteixi en la presentació intencionada de dades comptables falses per tal de fer declarar el concurs.

Altres delictes amb una possible pena de presó

Aquesta és una mostra d’altres possibles delictes que també solen estar relacionats amb la gestió d’empreses o de patrimonis, encara que no necessàriament estan relacionats amb la insolvència.

• Alteració de preus en subhastes i concursos — Són comportaments il·lícits per intromissió en el procediment de subhastes i concursos públics (per compravendes, adjudicacions, licitacions…) per buscar avantatges o perjudicar oponents. La finalitat d’alterar els preus es pot buscar a través de concertacions, coaccions, promeses, dàdives, abandonaments… Aquest delicte comporta penes de presó d’1 a 3 anys, a més de multes.
• Corrupció en els negocis — Afecta directius, administradors, treballadors o col·laboradors d’empreses o ens. Implica rebre beneficis o avantatges, o concedir-los com a contraprestació, i sense cap justificació, perquè algú es vegi indegudament afavorit en adquisicions, contractacions i altres relacions comercials. Aquests delictes comporten associades penes de presó de 6 mesos a 4 anys (o més, si es produeixen actes agreujats), a més de multes i inhabilitacions.
• Delictes contra la Hisenda Pública o la Seguretat Social — Són fraus al fisco — la hisenda estatal o les autonòmiques, forals o locals —o a la Seguretat Social. Es pot tractar d’impagaments de quotes fiscals o de cotitzacions, no ingrés de retencions, obtenció indeguda de beneficis, bonificacions o devolucions, gaudi indegut de prestacions aconseguides mitjançant simulacions, ocultacions o falsedats… Perquè aquestes conductes siguin delicte, el defraudat ha de superar determinades quantitats. Les penes de presó van d’1 a 6 anys, i a més s’imposen multes i de vegades inhabilitacions per obtenir ajudes i subvencions o gaudir de certs incentius.
• Penes de presó sense ingrés penitenciari — Cal tenir en compte que de vegades una pena de presó imposada pot no comportar l’ingrés a un centre penitenciari. El Codi Penal permet als jutges i tribunals, en una resolució motivada, deixar en suspens l’execució de les penes que impliquin privació de llibertat si no superen els dos anys. Per això, a més de comprovar que es tracta del primer delicte greu o rellevant del condemnat, hauran de:
  • Presumir com a raonable que l’execució de la pena no seria necessària per a dissuadir el condemnat de cometre nous delictes en el futur.
  • Valorar altres factors com les circumstàncies del delicte, els antecedents del condemnat, la seva situació i conducta recent, l’esforç realitzat per reparar el dany o les seves circumstàncies familiars i socials.
  • Considerar fiable el compromís de satisfer els pagaments per responsabilitat civil i facilitar el comís dels béns i guanys del delicte en un termini prudencial.

Acollir-se a la llei de la segona oportunitat no augmenta el risc d’anar a la presó

Si algú és condemnat a una pena de presó serà perquè ha comès un acte considerat delictiu pel Codi Penal. I aquesta circumstància ja existirà abans que algú entri en la via concursal i pretengui alliberar-se de deutes mitjançant l’exoneració del passiu insatisfet (EPI).

Encara que no s’acollís a la llei de segona oportunitat, si va cometre un delicte, és molt probable que acabi condemnat en un judici penal. I entrar o no en la via concursal no canviarà res. Si hi va haver delicte i hi ha proves, un jutge acabarà condemnant-lo en un judici penal.

D’altra banda, si algú ha comès certs actes delictius relacionats amb la seva insolvència en els darrers temps, no tindrà la bona fe exigible perquè se li concedeixi l’exoneració de deutes. Si rep una condemna penal per això, l’EPI seria denegat.

No passaria el mateix amb els delictes diferents dels citats en la Llei Concursal, en la regulació de l’exoneració de deutes, o per condemnes anteriors al termini fixat.

Per tant, a tot deutor li ha de quedar clar que si preval en la seva conducta la bona fe, en la via concursal es tramitarà el seu sense que hi hagi cap risc de condemnes de presó.

Un jutge concursal tan sols podria, en el pitjor dels casos, imposar inhabilitacions, obligacions d’indemnització o pèrdua d’alguns drets, inclòs el d’exoneració. Però només si hi ha conductes irregulars, per dolo o negligència greu.

En la majoria dels casos, la insolvència i els impagaments del deutor no es consideraran més que un fet fortuït, causat per la mala fortuna, per factors externs o per errors humans en què tots podem caure, o per una conducta lleument impudent.

Per tenir deutes, i molt menys, si s’intenta pagar-los — la via concursal i la segona oportunitat —, ningú no mereix rebre cap càstig.