Insolvència
Si llegeixes aquest contingut, coneixeràs el significat del concepte de solvència — en dos sentits, ampli i estricte — i podràs comparar-lo amb el de liquiditat. Així mateix, podràs precisar què és una situació d’insolvència i com es considera la seva existència en la normativa concursal, aspecte important en l’inici i desenvolupament dels procediments en què les persones físiques podran tramitar la cancel·lació de deutes.
Una situació d’insolvència es produeix, en un sentit general, quan una persona física o jurídica no és capaç d’afrontar els seus compromisos de pagament presents i futurs. Però, donant-li un significat més precís, també es parla de la insolvència com la incapacitat per fer front a pagaments a mitjà i llarg termini, a diferència de la il·liquiditat, que implica no poder pagar deutes immediats o a curt termini aplicant efectiu o actius que es poden convertir ràpidament en diners.
Què és un estat d’insolvència
Deixant de banda els aspectes més tècnics associats a la comptabilitat, la solvència és, en un sentit ampli, la possibilitat que té una persona o empresa d’afrontar els compromisos de pagament en qualsevol moment present o futur (per despeses, impostos, interessos, devolucions de capital prestat…).
Però considerada de manera estricta, no absorbint la idea de liquiditat, fa referència a la capacitat de fer front als pagaments que haurà de fer a mitjà i llarg termini.
Algú és solvent si, tingui o no fons líquids, disposa d’actius suficients per fer front als pagaments mitjançant efectiu, desinversions, vendes, cessions, garanties que facilitin més finançament…
La solvència, per tant, té en compte el total de diners i patrimoni disponible respecte del total de deutes, amb especial atenció als de pagament no immediat.
Una persona insolvent pot tenir deutes ja incomplerts i altres encara no vençuts, però que no podran complir en les dates de pagament previstes.
Un deutor, una persona física o jurídica, és insolvent quan no pot fer front als seus compromisos de pagament presents i futurs, i, més estrictament, si, tot i tenir una certa liquiditat immediata, no es troba en disposició de complir les seves obligacions regulars a mitjà i llarg termini.
La insolvència i els seus graus en la normativa concursal
La Llei Concursal regula els actuals procediments d’insolvència — antigament anomenats suspensió de pagaments, fallida, concurs, quitació i espera. Actualment, n’hi ha dos: el concurs de creditors i el procediment especial per a microempreses.
Així mateix, la normativa concursal estableix les regles i criteris que s’han d’aplicar si s’obre una etapa preconcursal, que serveix per evitar el concurs o la liquidació, segons els casos:
- Mitjançant un pla de reestructuració, que pot impedir l’obertura d’un concurs de creditors (adequat per a empreses).
- Formalitzar un pla de continuació, que permeti evitar la liquidació patrimonial en els procediments de les microempreses (adreçats a autònoms i petits negocis).
La diferència és que el primer es negocia abans del concurs i, si s’aprova, l’evitarà; mentre que el segon es pot negociar abans del procediment especial o els primers dies després de sol·licitar-lo, però s’aprovarà, es tramitarà i s’executarà dins d’aquest.
Però també hi ha alguna diferència en els graus d’insolvència que poden permetre obrir la via judicial o la prèvia de negociacions.
Graus concursals de la insolvència
La normativa concursal contempla tres graus respecte a la insolvència que poden donar lloc a l’obertura d’aquestes dues possibles etapes: la preconcursal (o inicial de negociació) i la judicial.
Aquests són els graus d’insolvència considerats per la norma:
- Probabilitat d’insolvència — Situació en què, si no es formalitza un pla de reestructuració o un pla de continuació, el deutor trobarà impossible complir regularment les seves obligacions exigibles en els pròxims dos anys.
- Insolvència Imminent — Es produeix quan el deutor preveu que en els pròxims tres mesos no podrà complir de manera regular i puntual les seves obligacions.
- Insolvència actual — L’Estat del deutor quan ja no és capaç de complir regularment les seves obligacions exigibles.
Aquesta consideració d’insolvència és la més àmplia esmentada anteriorment: no es refereix només als compromisos a mitjà i llarg termini, sinó a tots ells, i especialment als que són imminents o més pròxims (vençuts i amb venciment en tres mesos o en els pròxims dos anys).
La normativa no especifica les diferències entre insolvència i la il·liquiditat, perquè a efectes de fer els pagaments deguts als creditors és irrellevant a què recorre el deutor per complir-los, ja sigui a efectiu, als actius líquids fàcilment convertibles en diners o a un altre tipus d’inversions o béns que costi més convertir en metàl·lic o serveixin per a cessions en pagament o per a pagament.
Efectes concursals dels graus d’insolvència en les persones físiques
- Si hi ha una probabilitat d’insolvència, el deutor podrà iniciar la fase de negociacions per arribar a un pla de continuació (poc comú en autònoms) o sol·licitar que s’obri el procediment especial si és microempresa (deutor autònom).
- En un estat d’insolvència imminent, el deutor també podrà obrir aquesta fase de negociacions, però també podrà optar per sol·licitar que s’obri el concurs de creditors o el procediment especial de microempreses.
- Si el deutor es troba en estat d’insolvència actual, també tindrà l’opció d’obrir aquesta etapa de negociació sempre que el concurs o procediment especial no s’hagi iniciat ja a petició dels creditors. I també podrà demanar que el procediment sigui declarat obert (de fet, pot haver de fer-ho per deure legal).
A més, en qualsevol d’aquestes situacions, el deutor podrà sol·licitar del jutjat el nomenament d’un expert per investigar possibles ofertes de tercers que acordin adquirir unitats productives del seu negoci al comptat. Però és, de nou, una solució més habitual a les empreses societàries que en negocis autònoms.
D’altra banda, l’alta dels deutes es tramitarà sempre dins del procediment concursal, per la qual cosa li correspondrà a un deutor particular en situació d’insolvència imminent o actual o a un autònom en qualsevol grau dels esmentats. (El més comú és que es tramiti amb deutors en insolvència actual).
Com saber si un deutor és insolvent
La normativa concursal indica una sèrie de fets externs relacionats amb el deutor com a signes que hi ha insolvència.
Aquests són els fets reveladors d’una situació d’insolvència:
- Legitimen els creditors o altres afectats per sol·licitar que es declari el concurs o s’obri el procediment especial de microempreses.
- També poden obligar el deutor a sol·licitar el concurs o procediment especial, ja que, si es troba en insolvència actual, tindrà l’obligació de fer-ho en el termini de dos mesos des que va conèixer aquesta circumstància o des que l’hauria d’haver conegut.
Si aquests fets (un o diversos) es donen, s’entendrà que el deutor pot ser perfectament conscient que la seva insolvència ja s’ha produït, i justificarà que els creditors instin l’obertura del procediment.
Fets reveladors d’insolvència segons la normativa concursal
Segons la normativa concursal, s’entén que hi ha un estat d’insolvència del deutor quan es dona alguna d’aquestes circumstàncies:
- Ha estat considerat en situació d’insolvència en una declaració judicial o administrativa ferma.
- Ha estat objecte d’un manament d’execució o constrenyiment contra el seu patrimoni sense haver resultat béns suficients per al pagament.
- Té embargaments en curs per execucions pendents que afecten de manera general el seu patrimoni.
- Ha incomplert de manera generalitzada el pagament de les obligacions tributàries o de les quotes de la Seguretat Social exigibles durant els tres mesos anteriors.
- No ha pogut pagar els salaris, indemnitzacions i altres retribucions als treballadors en les últimes tres mensualitats.
- Ha incorregut en un incompliment generalitzat del pagament corrent dels seus deutes.
- Va cometre aixecament de béns o liquidació d’actius del seu patrimoni amb pressa i de manera ruïnosa.
Aquests fets són rellevants per dos aspectes:
- Si un creditor desitja sol·licitar que es declari obert el procediment concursal del deutor, ha de fer constar en la sol·licitud, juntament amb altres dades, el fet o fets que serveixin per revelar el seu estat d’insolvència, acreditant-ho o sol·licitant-ne mitjans de prova. No n’hi haurà prou amb aportar proves per si soles.
- La constància d’alguns d’aquests fets es té en compte per presumir que el deutor ha pogut prendre consciència de la seva situació d’insolvència actual i, per tant, està obligat a sol·licitar l’entrada en el procediment concursal en el termini de dos mesos a partir d’aquell moment.
La insolvència com a situació econòmica probable o constatable
Al marge de l’esmentada indicació legal de fets reveladors d’insolvència, es tracta d’una situació de crisi rellevant que ha de tenir impacte global i mostrar una certa repetició en els incompliments, amb una probable continuïtat en la d’aquesta impossibilitat d’afrontar els pagaments compromesos.
No seria així suficient per presumir la insolvència actual que, per exemple, el deutor hagués incomplert un pagament fiscal, o tingués embargat el saldo d’un compte per un petit deute amb una o dues companyies telefòniques o de subministraments, o que s’hagués retardat un mes en el pagament d’alguns salaris.
Per tant, es poden produir certs impagaments i fins i tot repetir-se’n algun sense que arribi a haver-hi encara insolvència, però aquesta també es podria constatar fins i tot abans que es produís si la perspectiva immediata fos d’incompliment general o molt rellevant.
No obstant això, a part d’aquesta consideració, perquè pugui presumir-la un creditor o un altre legitimat diferent del deutor, amb la finalitat de demanar l’obertura del procediment concursal, s’hauria de donar almenys algun dels fets significatius esmentats anteriorment.
Quines causes poden portar a una situació d’insolvència
Les situacions d’insolvència sovint giren al voltant de tres factors: el sobreendeutament, les despeses extraordinàries o imprevistos i l’escassetat o pèrdua d’ingressos.
Les causes que condueixen a aquesta situació poden ser diverses:
- Sobreendeutament:
- Augment de les despeses d’explotació del negoci.
- Sol·licitar préstecs personals per sobre de les necessitats amb l’objectiu de consum.
- Recórrer en excés a microcrèdits (encadenant-se així a financeres en línia).
- Explotar en excés les línies de crèdit associades al negoci.
- Abusar de la modalitat a crèdit de la targeta.
- Expandir el negoci sense mesura mitjançant inversions i compres ajornades o a crèdit, sense fer previsions.
- Vendre productes o prestar serveis que comportin costos elevats sense comprovar que els clients són fiables i solvents.
- Trobar amb conjuntures de crisi (recessions, bloquejos internacionals, pandèmies…) enmig d’expansió d’activitats o de línies de negocis.
- Realitzar inversions immobiliàries a crèdit (segones residències, habitatge habitual més cara…).
- Atorgar avals o fiances a familiars, amics, socis… amb excessiva exposició al risc.
- Realitzar contractacions laborals o amb proveïdors que impliquin pagaments elevats, no ajustats a la viabilitat del negoci.
- Despeses extraordinàries o imprevistos:
- Caure en addiccions com el joc (ludopatia) o les drogues.
- Incórrer en despeses personals excessives — compres, viatges… — per portar un alt nivell de vida.
- Haver d’indemnitzar tercers per responsabilitat civil o treballadors per drets laborals.
- Veure’s obligat a pagar multes per infraccions penals o administratives
- Patir danys en reclamacions sense cobertura d’assegurança suficient…
- Escassetat o pèrdua d’ingressos:
- Desocupació.
- Baixes d’autònoms (per accidents, malalties, falta de clients…).
- Caigudes de vendes a causa de crisis econòmiques o pujades ferotges de la competència.
- Pèrdues empresarials per errors estratègics o de gestió o per inadaptació a canvis tecnològics o en el sector.
- Morositat del client: impagaments, endarreriments de pagaments reiterats…
A aquestes circumstàncies s’afegirà la no possessió d’actius suficients (béns, inversions en productes financers…) amb què liquidar deutes mitjançant la desinversió — reemborsament, cancel·lació, rescat… — la venda, la cessió de béns o l’aportació de garantia per a nou finançament.
Et trobes en situació d’insolvència? Necessites assessorament?
Consulta’ns. Exposa el teu cas a un dels nostres advocats especialitzats en deutes i en la llei de la segona oportunitat.
T’assessoraran sempre tenint en compte el teu cas particular.
Recorda que molts dels nostres advocats ofereixen la primera consulta de forma gratuïta.