Jutjat Mercantil

Els jutjats mercantils són un dels tipus de jutjats regulats per la Llei Orgànica del Poder Judicial el titular del qual és un sol jutge o magistrat. Regulen els conflictes relacionats amb el tràfic mercantil i afecten patrimonis, negocis, transaccions… de persones i empreses. Entre altres qüestions, també s’encarreguen de dur a terme els procediments concursals i, amb ells, els tràmits d’exoneració de deutes coneguts com a mecanisme de segona oportunitat.

Els jutjats mercantils

El jutjats mercantils són els destinats a conflictes que tenen incidència en les activitats de negocis i transaccions en el mercat, i en determinades afectacions patrimonials tant de persones físiques com jurídiques.

El Dret mercantil tradicionalment s’emmarca dins de l’àmbit del Dret civil, del qual és una especialitat. Fins al 2003, aquests jutjats no existien, i els seus casos duien a terme en els jutjats de primera instància, juntament amb altres casos civils.

Des d’aquell moment, a poc a poc es van anar posant en marxa, i assumien els supòsits de temàtica mercantil assignats com a competència pròpia per la normativa. Durant el seu desplegament, però, van compartir aquesta funció amb la primera instància.

Les qüestions que actualment es coneixen jutjats mercantils es parla de certs aspectes competència, explotació d’empreses, propietat industrial, propietat intel·lectual, publicitat, procediments concursals…

Si tens curiositat, llegeix el següent resum de la nostra organització judicial, en què s’ubiquen els jutjats mercantils. Si no, omet aquest apartat i passa al següent: Competències del jutge mercantil.

Jutjats, tribunals, assumptes i criteris organitzatius

La Llei Orgànica del Poder Judicial atribueix l’exercici de la potestat jurisdiccional als jutjats i tribunals següents:

Tribunals, formats per diversos magistrats

• Tribunal Suprem — Màxim òrgan del poder judicial, amb jurisdicció a tot el país. Disposa de cinc sales: Civil, Penal, Social, Contenciosa Administrativa i Militar. Coneix certs recursos (cassació, revisió…) i dur a terme causes contra càrrecs aforats (membres dels tres poders de l’estat, fiscals, membres d’altres organismes…), entre altres qüestions.
• Audiència Nacional— Té jurisdicció a tot el país. Consta de quatre sales: d’Apel·lació, Penal, Contenciosa Administrativa i Social. Tracta determinats assumptes considerats especials: delictes contra la Corona o la forma de govern, falsificacions de moneda i mitjans de pagament, fraus importants, terrorisme, narcotràfic, contraban d’armes, processos sobre determinats convenis col·lectius, alguns delictes d’espanyols a l’estranger i determinats recursos penals, socials i contenciós administratiu, entre altres matèries.
• Tribunals Superiors de Justícia — N’hi ha una amb jurisdicció a cada comunitat autònoma, en l’àmbit de la qual per a determinades matèries és el màxim òrgan judicial (sense perjudici de les competències del Tribunal Suprem). Disposen de tres sales: Civil i Penal, Contenciosa Administrativa i Social. Fonamenta determinats recursos contra resolucions d’òrgans judicials del territori basades en la seva pròpia normativa autonòmica o foral, processos contra càrrecs autonòmics aforats o per determinats actes comesos en el territori i el reconeixement de determinats laudes i resolucions arbitrals, entre altres assumptes.
• Audiències Provincials — Tenen jurisdicció a cada capital provincial. Coneixen alguns casos civils i penals que no són competència dels jutjats en aquestes matèries i determinats recursos relatius a resolucions dels diferents jutjats, entre altres assumptes.

Jutjats, amb titularitat d’un sol jutge o magistrat

Segons la llei, segons la temàtica de les qüestions que tracten, actualment hi ha:

• Jutjats de primera instància i instrucció — Tracten diversos assumptes civils i penals. En els penals, assumeixen la instrucció dels casos que seran jutjats per l’Audiència Provincial o els jutjats penals, fins a la possible obertura del judici. Poden ser jutjats conjuntament en aquestes dues matèries o, en alguns casos, poden estar separats (els de primera instància, civils, i els d’instrucció, penals).
• Jutjats mercantils — Tracten assumptes de rellevància econòmica i patrimonial en el tràfic mercantil: activitats econòmiques, societats, transports, propietat intel·lectual i industrial, competència, procediments concursals (i mecanisme de segona oportunitat)…
• Jutjats penals — Entre altres assumptes, s’encarreguen de perseguir els assumptes relacionats amb delictes investigats pels jutjats d’instrucció, quan es confirma l’acusació. També executen sentències per delictes greus o menys greus dictades pels jutjats d’instrucció i reconeixen i executen resolucions amb sancions pecuniàries de les autoritats d’altres estats de la Unió Europea que hagin de complir en territori espanyol.
• Jutjats contenciós administratiu — Substancien conflictes amb les administracions públiques, quan ja han superat les fases de reclamació i resolució administrativa, o entre organismes de diferents administracions, i emeten resolucions diverses (relatives a eleccions, estrangeria, certs conflictes d’àmbit local o autonòmic, entrada en domicilis en matèria administrativa, restricció de drets per raons sanitàries… entre altres competències.
• Jutjats socials — Coneixen temes relacionats amb els conflictes entre treballadors i empreses, sobre els seus contractes i condicions de treball, i sobre aquests amb la Seguretat Social.

Aquests jutjats tenen jurisdicció associada, segons els casos, a partits judicials, províncies o fins i tot municipis (a un d’aquests àmbits o a diversos). El criteri organitzatiu, dins del marge determinat per la llei, depèn del tipus de jutjat, del nombre existent, de la població de l’àmbit territorial, de les necessitats de l’activitat a la zona…

A més, hi ha jutjats especialitzats de:

• Violència sobre la Dona — Coneixen certs delictes comesos contra la dona o parella, o sobre menors que siguin descendents o descendents propis, tutelats o acollits a càrrec d’ella. També poden substanciar algunes qüestions de filiació, maternitat i paternitat, matrimoni, adopció, tutela i custòdia… El factor violència de gènere influeix en molts casos en la competència.
• Menors — Coneixen els actes delictius comesos per menors d’edat (entre 14 i 18 anys), excepte els de terrorisme o comesos a l’estranger, i les responsabilitats civils derivades. També executen sentències i supervisen l’aplicació de les mesures imposades.
• Vigilància penitenciària — S’encarreguen de fer complir les penes imposades amb privació de llibertat i assumeixen funcions com salvaguardar els drets dels reclusos a les presons, prendre determinades decisions sobre llibertat condicional, beneficis penitenciaris, i altres drets, graus de compliment, aïllaments… També controlen l’exercici de les autoritats penitenciàries per a corregir abusos i desviacions del règim penitenciari.

De vegades, es poden assignar exclusivament un o més jutjats per conèixer un determinat tipus de cas, si n’hi ha diversos del mateix tipus a la mateixa circumscripció, o si n’hi ha algun que comparteixi diverses matèries.

Finalment, hi ha els anomenats jutjats de pau, en municipis que no disposen de jutjat de primera instància i instrucció.

• Són nomenats pel Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma, però són elegits per l’Ajuntament. No pertanyen a la carrera judicial, però han de complir uns requisits (alguns similars als exigits als aspirants a aquesta).
• Assumeixen funcions de menor importància en el territori en què exerceixen: instruccions i judicis per quantitats molt petites o delictes lleus (antigament anomenats faltes), actes de mediació i conciliació, custòdia de documents, funcions afins del Registre Civil, actes d’auxili judicial a altres jutjats, accions preventives…

Jutjats centrals

També hi ha diversos jutjats centrals, amb seu a la Vila de Madrid, que corresponen a algunes de les anteriors exposades, però amb jurisdicció a tot l’Estat. Van ser creats per descongestionar altres òrgans judicials i les seves funcions són diverses, atribuïdes per la normativa.

Són els següents:

• Jutjats centrals d’instrucció.
• Jutjats centrals penals.
• Jutjats centrals contenciós administratiu.
• Jutjats centrals de vigilància penitenciària.
• Jutjat Central de Menors.

Jutjats i tribunals de Marca Comunitària

Sobre la planta de tribunals i jutjats exposada, cal especificar el següent:

• Jutjats de Marca Comunitària— Els jutjats mercantils d’Alacant tenen, a més de la seva competència en els casos d’aquests jutjats, l’exclusivitat per conèixer els conflictes relacionats amb marques, dibuixos i models dins l’àmbit de la Unió Europea (el que s’anomena marca comunitària). És la primera instància.
• Tribunal de Marca Comunitària — Aquest tribunal actua en el mateix àmbit judicial i en la mateixa matèria que els esmentats anteriorment, i està integrat a l’Audiència Provincial d’Alacant. És la segona instància.

Aquests òrgans tracten sobre les controvèrsies que sorgeixen en relació amb les marques, dibuixos i models registrats en l’àmbit europeu: violacions, impugnacions, indemnitzacions, caducitat, nul·litat, prohibicions, sancions…

Malgrat la seva ubicació a Alacant, aquests òrgans judicials en aquestes matèries tenen jurisdicció a tot el país.

L’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea també es troba a Alacant.

Competències del jutge mercantil

A jutge mercantil té competència per conèixer assumptes com els següents:

• Qüestions i conflictes en matèria de:
  • Propietat intel·lectual i industrial.
  • Competència deslleial i publicitat.
  • Funcionament de societats mercantils i cooperatives i d’agrupacions d’interès econòmic.
  • Transport terrestre, nacional o internacional.
  • Dret marítim i dret aeri.
• Presa d’algunes decisions relacionades amb la tramitació de plans de reestructuració (previs a un possible concurs de creditors) o plans de continuïtat (previs i després simultanis a un procediment especial de microempreses).
• Obertura dels procediments concursals (i la seva posterior conclusió), i substanciació durant el desenvolupament de diversos procediments associats a aquests, en el cas de:
  • Concursos de creditors de persones físiques o jurídiques insolvents que no tinguin la consideració de microempreses a efectes de la normativa concursal.
  • Procediments especials de microempreses, dirigits a persones físiques o jurídiques insolvents amb activitat econòmica que, per no excedir determinats límits de personal i de volum de negocis o deutes, tinguin aquesta consideració a efectes de la normativa concursal.
• Concessió o denegació de l’exoneració del passiu insatisfet, dins d’un procediment concursal que afecti els deutors insolvents que siguin persones físiques.
• Algunes reclamacions, actuacions i execucions civils o administratives amb transcendència patrimonial dirigides contra el deutor immers en un procediment concursal, o contra socis, administradors, alts directius, liquidadors o auditors de l’empresa o entitat deutora.
• Algunes actuacions en l’àmbit social per raó de l’extinció o modificació de contractes laborals, quan afectin el deutor sotmès a un procediment concursal i tinguin caràcter col·lectiu.
• Recursos contra qualificacions negatives dels registradors mercantils.
• Reconeixement i execució de sentències i resolucions judicials estrangeres relatives a les matèries competents d’aquests jutjats…

Hi ha algunes funcions estretament relacionades amb algunes citades que poden quedar fora de la competència dels jutges mercantils. Per exemple, algunes relacionades amb la protecció de passatgers de transports, defensa de consumidors i usuaris, condicions generals de contractació…