Llei Segona Oportunitat i matrimoni
El fet que un deutor insolvent estigui o no casat no afectarà el seu dret a l’exoneració de deutes. No obstant això, el fet d’estar casat sí que pot tenir rellevància en la tramitació de la llei de la segona oportunitat, segons el tipus de règim econòmic que segueixin els cònjuges i per certs drets que podrà exercir la parella del deutor. També hi pot haver procediments concursals conjunts.
Matrimoni, via concursal i cancel·lació de deutes
El tractament en els procediments concursals del matrimoni i del règim matrimonial del deutor casat és un assumpte complex.
Que el deutor estigui casat pot tenir conseqüències en l tramitació de la llei de la segona oportunitat, si és particular, o del procediment especial de microempreses, aplicable a la majoria dels autònoms.
Poden influir en les decisions que es prenen — pel procediment o pels implicats: deutor, creditors, cònjuge — factors com el règim econòmic vigent que s’apliqui al matrimoni, la titularitat dels béns i la dels deutes, el tipus de deutes, l’exercici de drets per part del cònjuge…
També pot passar que tots dos cònjuges siguin insolvents i decideixin acollir-se a la segona oportunitat per separat o fer-ho de manera conjunta.
Res d’això facilitarà o entorpirà el dret a cancel·lar deutes, si queden alguns impagats que són exonerables, però sí que és possible que algunes implicacions prèvies repercuteixin en allò que es pot liquidar o en els compromisos d’un pla de pagaments (les dues vies per l’exoneració).
El règim de propietat comunitària — o altre que respongui a principis similars — és el que pot comportar més vicissituds, ja que la separació de béns aclareix en un grau més alt qui és responsable dels deutes i amb quins béns.
Com afecten el matrimoni i el règim econòmic a la cancel·lació de deutes
Aquí s’exposen de manera molt sintètica alguns dels criteris contemplats per la normativa concursal a efectes del matrimoni i que, per tant, poden afectar en alguns casos a deutors persones físiques que entrin en la via concursal per tal d’acollir-se a la llei de la segona oportunitat.
L’EPI (cancel·lació de deutes) no s’estén de manera automàtic a tots els deutes de guanys
Si el deutor té un règim econòmic de guanys i no s’ha liquidat, l’exoneració del passiu insatisfet (EPI) que afecti els deutes de guanys contrets pel seu cònjuge (o per tots dos) no s’estén a aquest. Per cancel·lar deutes haurà de tramitar i obtenir la seva pròpia exoneració.
Per tant, per beneficiar-se de l’exoneració per deutes de guanys, els dos cònjuges haurien de tramitar cadascú pel seu compte la segona oportunitat — amb el seu propi procediment concursal — o fer-ho junts en el mateix procediment conjunt.
En la regulació prèvia a la reforma concursal de 2022 es va establir el contrari. L’exoneració sí que beneficiava els béns comuns respecte als crèdits anteriors dels quals responien aquells béns, encara que l’altre cònjuge no hagués estat declarat en concurs.
No afectava, per descomptat, com tampoc ara, els béns privatius del cònjuge del deutor pels seus propis deutes.
Els impagaments d’aliments no poden exonerar-se
Si hi ha deutes per impagaments dels drets alimentaris d’alguns familiars, fins al límit de les quantitats legals o fixades pel jutge, no seran exonerables.
Els pagaments per aliments són quantitats que en alguns casos el deutor està obligat a pagar (a l’excònjuge, als descendents que no té a càrrec, als ascendents o germans).
També poden incloure despeses de sosteniment, habitació, roba i assistència mèdica (inclosos l’embaràs i el part) com l’educació dels menors d’edat i en els anys posteriors fins a completar la seva formació.
Estan obligats a donar menjar de manera recíproca als cònjuges, als ascendents i descendents, i als germans i germanes de manera més limitada.
Els impagaments de pensions per separació o divorci es poden exonerar
Són exonerables els deutes corresponents a les pensions compensatòries que han de satisfer a l’excònjuge en alguns processos de separació o divorci per tal que mantingui un nivell de vida equilibrat.
També, seran exonerables els impagaments si no es tracta de pensions, sinó d’indemnitzacions compensatòries. Són aquells que es poden concedir en finalitzar el matrimoni o règim com a compensació a un cònjuge per la seva gran contribució en les despeses o feines domèstiques.
Altres impactes del matrimoni o de la parella de fet en la tramitació de la llei de segona oportunitat
El fet que el deutor estigui casat, el règim econòmic matrimonial que tinguin els cònjuges, a quina part del patrimoni afectin els deutes i que les quantitats es paguin per separació o divorci són aspectes que poden tenir transcendència en la tramitació del procediment concursal i, per tant, en procediments previs a la tramitació de l’exoneració de deutes (segona oportunitat).
I també pot tenir alguns efectes que el deutor convisqui amb una altra persona com a parella de fet.
A continuació es resumeixen algunes de les possibilitats o conseqüències de què el deutor estigui casat o amb una altra persona (si són parella de fet inscrita). Les pots consultar si estàs interessat a conèixer alguns impactes del matrimoni en la llei de segona oportunitat, a més dels esmentats anteriorment sobre la inclusió o exclusió dels esmentats pagaments en l’EPI.
En sol·licitar l’obertura del procediment concursal, es donen dades del cònjuge
En sol·licitar l’obertura del procediment concursal — pas inicial si es vol aspirar a la cancel·lació de deutes — el deutor casat haurà de detallar a la memòria adjunta a la sol·licitud la identitat del cònjuge, la data del matrimoni, el règim econòmic pel qual aquest es regeix i si s’han acordat capitulacions matrimonials, indicant-ne la data.
Si es tracta d’una parella de fet, també s’haurà d’indicar igualment la identitat de la parella i la data d’inscripció en el registre d’aquesta circumstància.
L’obertura del procediment concursal s’ha de notificar al cònjuge
Es notificarà l’auto del concurs a les parts, i si el deutor està casat, també al cònjuge o parella de fet registrada. En el procediment especial de microempreses serà una comunicació electrònica.
Pot haver-hi procediments concursals conjunts dels cònjuges
Els deutors que siguin cònjuges poden sol·licitar la declaració judicial conjunta dels respectius concursos. Alguns creditors també ho poden fer.
I el jutge podrà declarar també el concurs conjunta de dues persones que siguin parelles de fet inscrites, a petició dels membres de la parella o d’algun creditor, quan apreciï acords expressos o tàcits o fets concloents de la inequívoca voluntat de formar un patrimoni comú.
També podran acumular-se procediments concursals ja declarats per separat dels cònjuges o membres de la parella de fet inscrita.
Els deutes privatius no afecten el cònjuge
Sigui quin sigui el règim matrimonial, els deutes que afecten el patrimoni privat no es veuen afectats per la via concursal del cònjuge. Poden ser anteriors al matrimoni o simplement que dins d’aquest afectin únicament béns que siguin o continuïn sent privatius.
Els deutes del cònjuge s’inclouen si són responsabilitat de la societat conjugal
En general, tots els crèdits contra el deutor (drets de cobrament dels creditors) existents en la data d’obertura del procediment concursal s’integraran en la massa passiva (conjunt de deutes) del procediment.
I si el deutor és una persona casada en règim de guanys o equivalent, també s’integraran els crèdits que hi hagi contra el cònjuge si són de responsabilitat de la societat o comunitat conjugal.
Els béns de guanys es veuen afectats si responen als deutes
Si el deutor és una persona casada, el patrimoni que es té en compte per al concurs (massa activa) inclourà tant els béns com els drets del deutor.
I si el règim econòmic fos el d’una societat de guanys o equivalent, també s’inclouran els béns de guanys o comuns en la mesura que hagin de respondre a algunes obligacions del deutor.
El cònjuge pot adquirir els béns de guanys
El cònjuge el deutor té dret a adquirir la totalitat de cadascun dels béns de guanys o comuns, pagant la meitat del seu valor.
El preu d’adquisició serà el pactat pel cònjuge del deutor i l’administració concursal. Si no hi ha acord, el determinarà el jutge del concurs en funció del valor de mercat (escoltarà les parts i podrà confiar en un expert).
Si és l’habitatge habitual, es considerarà el valor de taxació fix o el valor de mercat si és superior.
El cònjuge pot dissoldre la parella conjugal i conservar l’habitatge
El cònjuge del deutor pot sol·licitar el jutge que es dissolgui la societat o comunitat conjugal si s’han inclòs en l’inventari de béns alguns de guanys o comuns que hagin de respondre de les obligacions.
Si ho demana, el jutge acordarà la liquidació de la reclamació, el pagament als creditors i el repartiment de la resta, si n’hi ha, entre els cònjuges. Aquestes operacions poden tenir lloc tant en el marc d’un Conveni com en la fase de liquidació.
En aquest cas, el cònjuge del deutor també tindrà, a més, dret a què l’habitatge del matrimoni, sigui bé de guanys o comú, sigui inclòs en el seu propi patrimoni en la mesura de la seva part. Si l’excedeix, l’adjudicació es farà si paga en efectiu el que falta.
A l’inventari de béns del deutor s’han d’incloure tots els béns de guanys
L’administració concursal ha d’elaborar un inventari de béns i drets del deutor, que es tindrà en compte per als pagaments als creditors.
I si es tracta d’un procediment concursal d’una persona casada en règim de guanys o equivalent, haurà d’incloure en aquest inventari una relació, amb la seva valoració, dels béns i drets patrimonials del deutor i dels guanys i comuns si han de respondre per totes o algunes de les obligacions del deutor.
Si hi ha deutes de guanys, s’han de detallar per separat
Quan el deutor és una persona casada en règim de guanys o equivalent, es llistarà per separat els crèdits que només es poden fer efectius sobre el seu patrimoni privatiu i els que també es poden fer efectius sobre el patrimoni comú.
Alguns membres de la família poden tenir dret a aliments
Després de l’obertura del procediment concursal, si hi ha prou béns en el patrimoni (massa que té en compte per als pagaments), es dedicarà una part si cal a proporcionar aliments al deutor i al seu cònjuge i descendents a càrrec, de trobar-se en un estat de necessitat.
També s’aplica a parelles de fet inscrites s’evidencia la seva expressa voluntat de conviure i formar un patrimoni comú.
- Si s’intervenen les facultats de disposició del deutor (necessita autorització), l’import i la periodicitat les determinarà l’administració concursal.
- En el cas d’estar suspeses (l’administrador concursal el substitueix), seran determinats pel jutge després d’obtenir l’opinió del deutor i de l’administrador concursal.
També es poden acceptar pagaments per aliments a altres familiars, si hi ha prou béns per prestar-los, si:
- El deutor té l’obligació legal de prestar-los.
- No els poden percebre d’altres persones obligades legalment.
En cas de necessitat, aquests pagaments poden ser reclamats pels ascendents, altres descendents (no a càrrec) i, més limitats, els germans.
Els béns d’ambdós cònjuges es divideixen si hi ha pacte de supervivència
Si tots dos cònjuges han adquirit béns i tenen un pacte de supervivència, es consideraran divisibles en el procediment concursal de qualsevol d’ells, i s’integrarà la meitat en el patrimoni del deutor que ha entrat en aquesta vis concursal.
Què passa amb els deutes previs al matrimoni a la llei de segona oportunitat
Dels deutes que un els cònjuges arrossegui de la seva etapa anterior, el matrimoni s’haurà de fer responsable del seu propi patrimoni.
No és una suposició tan estranya que un membre de la nova parella porti amb si mateix impagaments per quotes de préstecs, pensions de divorci o pagaments de manutenció, crèdits per estudis dels fills, quotes de comunitats de propietaris o deutes acumulats per consum amb targetes de crèdit.
En qualsevol cas, algú pot tenir problemes quan es casa amb algú que té deutes?
Pot tenir-los, és clar, si continua incorrent en impagaments i es tracta d’un règim de guanys, perquè afectarà els béns comuns. Però dels deutes anteriors, només el que els tenia n’és responsable.
Tanmateix, el Codi Civil estableix per al règim de guanys que si bé cada cònjuge respon amb el seu patrimoni personal pels seus propis deutes, si els seus béns privatius no fossin suficients per fer-los efectius, el creditor podrà embargar una part dels béns de guanys.
Per tant, sempre hi ha un risc que les reclamacions de béns comuns recaiguin en el cònjuge, quan no hi hagi una separació total de patrimonis.
Aquesta situació en alguns casos es resoldrà amb un intercanvi de béns comuns per una part del valor i pot acabar amb la dissolució del règim.
Per la resta, hi ha deutes que s’arrosseguen del període anterior al matrimoni si els cònjuges eren parella de fet, de dret o simplement havien assumit préstecs o altres obligacions junts. En aquest cas, tots dos seran responsables dels deutes, en els percentatges que els corresponguin en les operacions formalitzades.
