Qui paga els deutes si m'acullo a la llei de la segona oportunitat?

Encara avui dia, molts dels nostres clients se sorprenen que hi hagi una llei que els permeti cancel·lar els seus deutes. Molt sovint sorgeix el mateix dubte:

Si m’acullo a la Llei de la Segona Oportunitat, i em cancel·len els deutes, qui els pagarà?

Molt breument, la resposta és la següent:

• En cas que hi hagi avaladors o fiadors, molt probablement, els creditors intentaran cobrar el deute reclamant-los. En aquest cas, els avaladors del deutor també hauran d’acollir-se a la Llei de Segona Oportunitat en cas d’insolvència.
• Molts proveïdors disposen d’assegurances d’impagaments que cobreixen la totalitat o part dels deutes no cobrats.
• Sovint NINGÚ pagarà el deute. Cal tenir en compte que moltes empreses, inclosos els bancs, ja assumeixen l’existència d’un percentatge de morositat i ho tenen en compte en les seves estratègies de negoci.

A continuació expliquem d’una manera més extensa les situacions que es poden donar.

Qui paga els deutes en un procediment de llei de segona oportunitat

En principi, en el procediment concursal d’un particular o un autònom — que inclourà al final el procediment d’exoneració de deutes — el mateix deutor és qui ha de pagar els deutes.

S’inicia un concurs de creditors o un procediment especial per a microempreses precisament per tal que el pagament ordenat del deutor als creditors es canalitzi per aquesta via judicial.

No obstant això, quan es tracta de procediments de crisi per endeutament i insolvència, normalment no és possible que el deutor liquidi totes les seves obligacions de pagament. En aquest cas, es poden donar diverses situacions:

• Es produeix una liquidació, el deutor només pot pagar alguns deutes, i la resta els cancel·la mitjançant l’EPI perquè tots són exonerables.
• En la liquidació, el deutor salda alguns deutes, i de la resta, cancel·la alguns (els exonerables) i altres li queden pendents perquè no són exonerables.
• No hi ha liquidació (o és mínima) perquè no hi ha patrimoni. El deutor té gairebé tot pendent de pagament, i ho cancel·la totalment o parcialment depenent de si es tracta o no de deute exonerable.
• El deutor es compromet a un pla de pagaments periòdics durant tres o cinc anys de part del deute. Es compromet a pagar part de l’exonerable, i també paga el no exonerable. Cancel·la amb l’EPI la part exonerable que deixa fora del pla (serà definitiva quan finalitzi el termini).

Què passa amb els creditors de deutes que queden exonerats

Si el deutor aconsegueix que se li concedeixi l’exoneració del passiu insatisfet (EPI), és a dir, el perdó de deutes, els creditors d’aquests deutes ja no cobraran aquestes quantitats, excepte en alguns casos.

Quan es tracta de deutors insolvents que són persones jurídiques, els creditors tenen dificultats per cobrar els deutes impagats després del procediment concursal, ja que les societats o associacions es dissolen i es queden sense patrimoni. Però, en sentit estricte, aquest deute pendent no desapareix. En alguns casos podrien intentar reclamar-lo (per exemple, amb demandes o reobertures del concurs si s’amagaven fons, béns o drets, si es detecten transaccions estranyes…).

En canvi, quan el deutor és persona física — particular o autònom -, l’EPI cancel·la deutes de manera definitiva i els creditors ja no podran reclamar-los, excepte temporalment pels motius legals de revocació (indicats més endavant).

A banda d’això, els treballadors podrien rebre, almenys una part, del FOGASA (Fons de Garantia Salarial).

Així mateix, els creditors podran reclamar aquests deutes no cobrats als avaladors, fiadors o garants similars del deutor, si existeixen i no se’ls ha exigit ja el pagament.

Què passa amb els creditors de deutes impagats que no queden exonerats

Els deutes que no es poden pagar en el procediment concursal i no siguin exonerables continuaran pendents, i els creditors podran continuar exigint el seu pagament al deutor sense haver d’al·legar motius excepcionals, sempre que no es prescriguin les accions de reclamació.

Per descomptat que això no significarà que puguin cobrar aquests deutes amb facilitat, ja que la situació del deutor, almenys inicialment, serà precària.

Com a alternativa, també podran reclamar-los als fiadors, avaladors o garants similars del deutor.

Quan el deutor es podria veure obligat a pagar els deutes cancel·lats

Els deutes exonerats a mitjançant l’EPI són una alliberació per al deutor, que ja no els haurà de pagar. Però la Llei Concursal contempla algunes excepcions temporals:

• Durant tres anys des de la concessió de l’EPI, els creditors podran sol·licitar que aquesta exoneració sigui revocada (anul·lada) si:
  • Es demostra que el deutor va ocultar ingressos, béns o drets.
  • El deutor és condemnat en ferm per un delicte de tipus socioeconòmic o per determinades infraccions fiscals o socials greus, fets la comissió dels quals impedeix obtenir el benefici de l’exoneració (per absència de bona fe).
  • El deutor millora substancialment la seva situació econòmica mitjançant una herència, llegat o donació, o per un premi en jocs de sort, apostes o atzar, i això li permet pagar la totalitat del deute cancel·lat o almenys una part.
• Així mateix, qualsevol creditor afectat podrà sol·licitar la revocació de l’EPI si el deutor incompleix el pla de pagaments compromès o no destina prou recursos disponibles als pagaments de deute exonerable.

En casos d’ocultació o condemnes, es reobriria el procediment concursal; en el cas de millora econòmica per jocs o herències, el jutge anul·laria l’EPI (totalment o parcialment).