Deutor: el seu paper en els procediments concursals

El deutor és la persona física o jurídica que ha de complir una obligació — donar, fer o no fer — a favor d’una altra, anomenada creditor, que li pot exigir. L’existència d’aquesta obligació i les condicions de compliment es poden donar per indicació d’una norma legal, per la seva aplicació judicial, per una resolució extrajudicial vinculant o per haver-se pactat entre les parts (en contractes o altres negocis jurídics).

Deutors i creditors

En una obligació sempre hi ha dues parts:

• DEUTOR — És qui ha de complir l’obligació de pagament, lliurament, prestació de servei o realització de feina.
• CREDITOR — És el titular del dret de crèdit (cobrament) i pot exigir al deutor el compliment de la seva obligació, en les condicions legalment establertes o acordades voluntàriament.

Qui és el deutor en un procediment concursal

El deutor en un procediment concursal és la persona física o jurídica que es troba en un estat d’insolvència actual o imminent (o de vegades en una només probable) i, per tant, es veu obligat a resoldre la seva crisi d’impagaments de deutes vençuts i/o la impossibilitat d’assumir els pagaments més propers.

Un procediment concursal sempre se centrarà en un deutor. Ell és el protagonista principal:

• És a qui es declara en concurs de creditors, si es tracta d’un particular, una societat no considerada microempresa, un autònom que tampoc ho és (és poc freqüent) o una altra persona jurídica d’activitat no mercantil.
• És qui es veurà immers en un procediment especial si es tracta d’una microempresa (com la majoria d’autònoms i algunes petites societats que no superen determinats nombres de treballadors i de volum de negoci o deute).

De vegades poden ser fins i tot dos, si es tracta d’un procediment iniciat conjuntament o de dos ja començats que s’acumulen (per exemple, el de dos cònjuges en règim de guanys).

L’objectiu del procediment concursal serà cercar solucions per tal que el deutor pugui, en la mesura del possible, saldar els seus deutes amb els creditors, de manera ordenada i respectuosa amb la prelació que uns puguin tenir sobre altres a l’hora de cobrar (pel tipus de crèdits).

Però hi ha altres efectes d’aquests procediments que poden comportar beneficis i drets per al deutor, així com obligacions i restriccions.

Drets i beneficis del deutor en el seu procediment concursal

En el procediment concursal que li correspon, el deutor que sigui persona física:

• Veurà protegit el seu patrimoni de manera temporal per la paràlisi o suspensió d’algunes demandes, execucions i embargaments, i la congelació de l’acumulació de determinats interessos.
• Podria explorar la possibilitat de pactes amb els creditors per evitar una liquidació: convenis, plans de continuació, plans de pagament…
• Podrà mantenir la seva activitat laboral i, en alguns casos, en determinades condicions, donar continuïtat a la seva activitat econòmica i fins i tot conservar el seu habitatge habitual.
• Mantindrà el blindatge d’una determinada part dels seus ingressos i béns, els que no es poden embargar, i, si hi ha fons, podrà destinar algunes quantitats a les seves necessitats bàsiques familiars o fins i tot a altres pagaments per menjar exigits per la llei.
• Tindrà l’oportunitat de cancel·lar el seu deute impagat, si és del tipus exonerable, si compleix certs requisits establerts per la llei de la segona oportunitat.
• Podrà eliminar el seu nom dels fitxers dels morosos pel deute pagat o exonerat…

Deures i limitacions del deutor en el seu procediment concursal

Com a cara oposada als seus drets, els deutors hauran de suportar alhora algunes limitacions o assumir certes obligacions en el procediment concursal que els correspongui. Entre d’altres:

• Acceptar determinats controls sobre les seves facultats de disposició i administració patrimonial o en les seves activitats econòmiques, la qual cosa pot suposar que requereixin autoritzacions per actuar o fins i tot que se’ls substitueixi en determinades decisions.
• Limitar comportaments (despeses, inversions…) privats i en l’activitat, dins del seu marge d’actuació, atenint-se a les necessitats bàsiques o a les condicions normals del mercat.
• Col·laborar amb el jutge i l’administrador concursal (si n’hi ha), i proporcionar documentació i informació fiable si escau.
• Veure com s’anul·len algunes operacions realitzades just abans de l’inici del procediment, de manera que no perjudiquin la massa de béns que s’ha de destinar al pagament dels creditors.
• Complir certs requisits de bona fe perquè el procediment no sigui qualificat de culpable i això els suposi certes responsabilitats i, si es tracta de persones físiques, malmeti l’opció de la cancel·lació de deutes…

Com pot activar el deutor el mecanisme de segona oportunitat

El que ha de fer el deutor particular o autònom per aspirar a l’exoneració del passiu insatisfet (EPI) és el següent:

• Superviseu sovint la seva situació financera per tal de detectar un possible estat d’insolvència probable o imminent.
• Sigues conscient de la seva situació de crisi, per calcular quan ja es trobaria en un estat d’insolvència actual.
• Sol·licitar per si mateix (amb el seu advocat) l’obertura del concurs de creditors o procediment especial de microempreses abans del venciment del termini de dos mesos des que es va conèixer o s’hauria d’haver conegut el seu estat d’insolvència actual, llevat que alguns creditors ja ho hagin fet. (Vegeu el següent punt).
• Exercir extrema prudència en el seu comportament com a deutor, abans i després que s’obri aquesta via judicial, dins de les facultats de disposició i administració que tingui, per tal d’evitar la qualificació negativa de culpable en el procediment.
• Valorar la viabilitat de les dues opcions possibles — pla de pagaments i liquidació — que permet la llei per obtenir l’exoneració del passiu insatisfet (EPI), amb vista a triar la que més convingui (o gestionar de manera adequada la liquidació, si és l’única factible).
• Sol·licitar (amb el seu advocat) l’EPI en el moment processal oportú, amb la finalitat de cancel·lar el deute exonerable que quedi impagat en la liquidació o s’hagi quedat fora del pla de pagaments.
• Tramitar l’EPI definitiva quan prèviament hi hagi hagut una EPI provisional, i realitzar les comprovacions que pertoquin en el moment precís per assegurar-se que aquesta alliberació de deutes consti en els registres i fitxers de morosos.
• Garantir la transparència patrimonial i no amagar diners ni béns, ja siguin anteriors, de qualsevol tipus, o futurs, si es donen per ingressos rellevants derivats de jocs, apostes, herències, llegats o donacions.

Activació de l’EPI quan un creditor inicia el procediment concursal

El dret a l’exoneració del passiu insatisfet (EPI) no depèn de qui hagi sol·licitat l’obertura del concurs de creditors o del procediment especial de microempreses.

Només hi ha un supòsit en què la identitat del sol·licitant podria tenir transcendència: que el deutor estigués obligat a instar l’obertura del procediment concursal i no ho fes dins del termini màxim previst per la llei.

Concretament, el deutor haurà de sol·licitar la declaració concursal o l’obertura del procediment especial dins dels dos mesos següents a la data en què hagi conegut o hauria d’haver conegut el seu estat d’insolvència actual (no només insolvència imminent o probable).

Hauria de saber-ho si es donen circumstàncies com ara:

• Declaracions fermes d’insolvència, judicials o administratives.
• Determinades execucions i embargaments rellevants.
• Incompliments generalitzats de pagaments globals o de pagaments recents fiscals o de salaris.
• Aixecament de béns…

Que sol·liciti l’obertura del procediment el mateix deutor és rellevant per dos motius:

• Si s’obre a instància dels creditors, és probable que la limitació de facultats de disposició del deutor sigui més intensa i impliqui la substitució en moltes decisions de l’administrador concursal (en lloc de requerir només la seva autorització).
• Si el procediment s’obre tardanament pel deutor o, transcorregut aquest termini, l’insten els creditors, es podria qualificar de culpable, i això suposaria que el deutor incomplís un dels requisits de bona fe exigits per poder cancel·lar deutes.

Sobre aquest últim, la normativa preveu, però, que si el procediment es declara culpable només per haver incomplert el deutor aquest deure de sol·licitar de manera oportuna l’obertura del procediment concursal, el jutge podrà ignorar-lo i no aturar la possibilitat d’exoneració.

Per això, el jutge valorarà si es poden entendre les causes del retard i que no s’hagin produït altres comportaments irregulars.

Al deutor persona física li convé sol·licitar l’obertura del procediment dins del termini si els creditors no ho fan abans, especialment si pretén optar per l’exoneració de deutes.

D’aquesta manera, l’EPI no dependrà de l’estimació del jutge d’aquest incompliment i probablement podrà mantenir certes facultats de disposició.