Quin jutjat és competent per a la llei de segona oportunitat?

Q: És possible eliminar deutes al marge de la via judicial?

SÍ, però no a través de l’exoneració de deutes de l’anomenat mecanisme de segona oportunitat. Per eliminar els deutes sense acudir a la via judicial, les solucions són: El pagament del deute, és clar. Qualsevol de les opcions que es puguin derivar d’una negociació prèvia amb els creditors: quitacions o condonacions d’imports, cessions de béns en pagament o per pagament, conversió de deutes en accions o participacions… La prescripció de les accions de reclamació del pagament. L’exoneració de passiu insatisfet (EPI) és un benefici que només es pot aconseguir tramitant-lo dins d’un procediment concursal, que sempre és una via judicial. També hi ha altres maneres d’extingir les obligacions de pagament, com la confusió — el deutor i el creditor acaben sent la mateixa persona — o la compensació — el deutor d’un tercer també és creditor d’aquest i tots dos neutralitzen els seus drets—, però són opcions que es donen amb menys freqüència. A més, pel que fa a aquesta última, la normativa determina que, un cop obert el procediment concursal, no procedirà la compensació de crèdits i deutes tret que corresponguin a una mateixa relació jurídica. Per tant, altres només es poden produir abans de la via judicial.

Q: Es pot sol·licitar l'EPI en un jutjat de primera instància?

Actualment, NO. La normativa vigent determina que sempre serà un jutge mercantil qui tramiti els procediments concursals i, en conseqüència, substanciï el relatiu a la possible exoneració de deutes dels concursats persones físiques. La possibilitat que un tribunal de primera instància — que es limitava a casos particulars —conegués aquests assumptes va deixar d’aplicar-se per procediments nous després de la reforma concursal del 2022. En el següent enllaç pots obtenir més informació: On sol·licitar la Llei de la Segona Oportunitat? .

Q: El jutge mercantil actuarà igual en un procediment especial de microempresa i en un concurs?

Bàsicament, moltes decisions del jutge seran similars en ambdós procediments, tot i que en el cas de les microempreses hi haurà més tràmits telemàtics, alguns terminis per prendre decisions seran més curts, es podran interposar menys recursos… El que sigui diferent vindrà donat principalment pels aspectes específics del procediment especial, que pot comportar alguns tràmits diferents: pla de continuació, pla de liquidació, sol·licitud de mesures, nomenament de l’administrador concursal només de vegades… Però en la concessió o denegació de l’EPI, el jutge aplicarà els mateixos criteris objectius en ambdós tipus de procediment.

En aquesta pàgina indiquem quin tipus de jutjats són competents per tramitar la Llei de la Segona Oportunitat i decidiran, al final, si concedeixen o no la cancel·lació de deutes. A més, exposem els principals criteris que se segueixen per triar el jutge territorial competent, algunes de les funcions que assumirà en el mecanisme de segona oportunitat i altres assumptes judicials que poden afectar alguns deutors mentre tramiten l’exoneració.

La Llei Concursal indica que són competents per declarar i tramitar procediments concursals els jutges mercantils. Serà en un jutjat mercantil on al final del procediment es prengui la decisió sobre aquesta segona oportunitat: concedir o denegar l’exoneració de deutes si la sol·liciten els deutors insolvents que siguin particulars o autònoms.

Quin tipus de tribunal tramitarà l’exoneració de deutes

La regulació de la competència per conèixer els concursos de creditors — pas imprescindible per aspirar a la cancel·lació de deutes — ha variat en els últims anys:

Abans de la promulgació de la Llei Concursal, els procediments per insolvència — suspensió de pagaments, fallida… — es tramitaven en els jutjats de primera instància.
En la regulació inicial de la Llei Concursal, que es va publicar el 2003, aquests procediments s’adjudiquen als recentment creats jutjats mercantils. No obstant això, de manera transitòria es determina que fins que no es posin en marxa tots els tràmits necessaris, aquests processos seran tramitats en jutjats de primera instància i instrucció. El mecanisme de segona oportunitat (exoneració de deutes) encara no s’havia introduït en la normativa.
La llei del mecanisme de segona oportunitat introdueix en la Llei Concursal, el 2015, el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), però la competència única dels jutges mercantils no es veu alterada.
El 2015 es modifica la Llei Orgànica del Poder Judicial i s’estableix que els jutjats de primera instància tramitin els concursos de persones naturals que no siguin empresaris (és a dir, els de particulars).
El 2020, després de l’aprovació del Text Refós de la Llei Concursal, s’introdueix en la norma concursal aquest canvi ja vigent: l’esmentada dualitat de jutjats (per als concursos i, en conseqüència, per als tràmits d’exoneració):
- Els jutges mercantils els tramitaran quan es tracti de deutors persones jurídiques o persones físiques amb activitat per compte propi (autònoms).
- Els jutges de primera instància veuran els casos si els deutors són persones naturals sense activitat (particulars).
En la reforma concursal de 2022 es torna a modificar la regulació i es determina, igual que en l’origen de la norma, que el jutjat competent per declarar i tramitar els procediments concursals sigui sempre un jutjat mercantil, per a qualsevol classe de deutor.

Els procediments concursals es divideixen ara en dues modalitats: concurs de creditors i procediment especial per a microempreses.

Tots dos poden posar fi a la tramitació de l’EPI (exoneració del passiu insatisfet), nom donat per la llei modificada a la cancel·lació de deutes a persones físiques.

La Llei Concursal — norma que engloba el que anomenem col·loquialment com llei de la segona oportunitat — estableix ara que la competència per tramitar els procediments concursals i, en conseqüència, decidir sobre la concessió o denegació de l’EPI, correspon sempre a un jutge mercantil, per a qualsevol deutor.

Quin jutge mercantil específic decidirà sobre l’exoneració de deutes

La llei concursal estableix alguns criteris per nomenar el jutge que haurà de dur a terme el procediment concursal i, en conseqüència, assumirà la decisió de la possible exoneració de deutes.

De manera resumida, pel que fa a les persones físiques:

El procediment li correspondrà al jutge en el territori del qual el deutor tingui el centre dels seus principals interessos. Això passa on sol exercir l’administració d’aquests interessos, perceptibles per tercers.
Si es presenten sol·licituds de concurs davant de dos o més jutges competents, serà preferent el primer.
Si el centre dels interessos principals del deutor es troba a l’estranger, però en territori espanyol un establiment, serà competent el jutge d’aquest lloc (i si n’hi ha diversos, l’escollit pel sol·licitant). És una suposició inusual en autònoms.
En aquelles capitals de província en què hi hagi més d’un Jutjat Mercantil i menys de cinc, les sol·licituds de declaració de concurs de persona natural es repartiran només un d’ells. I si n’hi ha més de cinc, aquests es repartiran a dos o més determinats, amb exclusió dels altres.

Quins assumptes ha de conèixer el jutge mercantil competent

El jutge que haurà de tramitar el procediment concursal del deutor tindrà competència en matèries com les següents:

Obertura i conclusió del procediment
Presa de decisions diverses en la tramitació de les diferents fases del procediment concursal (concurs de creditors o procediment especial per a microempreses): llista de creditors i inventari de béns, nomenaments, convenis, traspassos d’unitats de negoci, liquidacions, qualificació, conclusió, reobertes…
Supervisió de l’actuació de l’administrador concursal.
Accions civils amb transcendència patrimonial dirigides contra el deutor (amb algunes excepcions).
Execucions que afecten els béns i drets del patrimoni del deutor concursat.
Determinació de si un bé o dret del deutor és necessari o no per a la continuïtat de la seva activitat professional o empresarial.
Mesures cautelars que puguin afectar els béns i drets del patrimoni del deutor (amb algunes excepcions).
Accions socials per modificació de les condicions laborals dels treballadors amb caràcter col·lectiu. (No és molt comú en autònoms, i menys si són microempreses).
Aplicació de mesures cautelars en diversos procediments.
Decisions sobre assistència jurídica gratuïta.
Dissolució i liquidació de la societat o comunitat conjugal del deutor casat.
Qüestions prejudicials civils, administratives i socials relacionades amb el procediment concursal o necessàries per a la seva tramitació.
Tramitació de la sol·licitud d’exoneració del passiu insatisfet: acceptació, revisió de plans de pagaments, resolució d’impugnacions del pla, concessió, revocacions…

Algunes de les qüestions esmentades tenen excepcions (entre d’altres, relacionats amb discapacitat, filiació, matrimoni, menors…).

El jutge mercantil competent prendrà nombroses decisions al llarg de la tramitació del procediment, en totes les fases d’aquest, que afectaran el deutor, els creditors i altres intervinents.

A més, qualificarà el procediment de fortuït o culpable i prendrà la decisió final sobre l’exoneració de deutes.

Altres actuacions judicials que poden afectar el deutor

Tal com s’indica, a més de tramitar el procediment concursal, el jutge mercantil competent coneixerà determinades actuacions (civils, socials…) que puguin afectar el deutor, altres es paralitzaran i pot haver-hi algunes que continuïn el seu curs en els seus tribunals vigents.

Així, entre altres possibilitats:

Algunes accions, demandes i execucions quedaran paralitzades, no se’n podran presentar de noves, i hi ha embargaments que es podrien aixecar.
Poden existir judicis civils, administratius o socials, procediments de mediació i arbitratge o execucions sobre béns no necessaris per a l’activitat que es continuen desenvolupant en els jutjats o tribunals vigents.
Es podrien reiniciar algunes execucions paralitzades si s’aprova un Conveni que no ho impedeix (pacte inusual en persones físiques) o transcorregut un any de l’obertura del procediment concursal sense que s’hagi produït la liquidació.
Dins del procediment concursal es poden tramitar les anomenades incidents, petits processos paral·lels per resoldre algunes controvèrsies.
En alguns casos, pot haver-hi pendent una sentència en un procediment per delictes o una resolució administrativa per infraccions greus, per conductes que puguin obstaculitzar la concessió d’exoneració per absència de bona fe. Això podria comportar una revocació (anul·lació) de l’EPI si hi ha una sentència o una resolució de condemna ferma en els tres anys següents a la concessió.
Així mateix, es podria iniciar una acció en un jutjat penal si, en la qualificació del procediment concursal, el jutge detecta indicis d’un fet constitutiu de delicte perseguible d’ofici i ho comunica al Ministeri Fiscal.
Dependrà d’aquest i del jutge penal començar aquest altre procés, que no es veuria afectat pel que decidís el jutge mercantil a la qualificació concursal.
També pot estar pendent la qualificació de culpable o fortuïta d’un procediment concursal de tercers que involucra el deutor. En aquests casos, el jutge concursal suspendrà la decisió sobre l’EPI fins que aquesta qualificació sigui ferma i comprovarà si afecta d’alguna manera el deutor.

Bona part dels casos de persones físiques que busquen obtenir l’exoneració de deutes no tenen complicacions especials.

Si hi ha bona fe i no hi ha altres procediments en marxa — a part d’alguna demanda o execució pels deutes —, la tramitació serà relativament senzilla, sigui amb liquidació, amb constatació d’insuficiència patrimonial o fins i tot amb un pla de pagaments.