Qualificació del Concurs de Creditors

Rellevància de la qualificació concursal en el mecanisme de segona oportunitat

Quan s’obre la fase de qualificació en el concurs de creditors o en el procediment especial per a microempreses, el jutge concursal procedeix a indagar si, en la generació o agreujament de l’estat d’insolvència, o en la tramitació del procediment, s’han produït comportaments irregulars del deutor en què s’hagi mediatitzat dol (intencionalitat) o culpa greu (negligència).

Si els detectés, i qualifiqués per això el procediment concursal com a culpable de la seva sentència, tindria conseqüències indesitjables per al deutor.

Podrien imposar-se —al deutor o altres implicats: condemnes per inhabilitació, indemnitzacions, l’obligació de retornar diners, la cobertura de deutes i altres pèrdues de drets. I un dels perjudicats seria el benefici de cancel·lació de deutes al qual poden aspirar els deutors insolvents que són persones físiques.

Si vols acollir-te a la normativa de segona oportunitat, has de tenir en compte que el comportament que et va portar a la insolvència i la conducta en els moments posteriors seran crucials per a obtenir aquest benefici.

Què és la qualificació d’un procediment concursal

La fase de qualificació actualment s’obre en tots els concursos de creditors en tancar-se la fase comuna (la de sol·licitud i primers tràmits).

I en els procediments especials per a microempreses, com la qualificació abreujada, es pot iniciar si ho sol·licita l’administrador concursal, si n’hi ha, o un nombre mínim de creditors.

Durant aquesta part del procediment, es comprovarà la possible existència de comportaments irregulars del deutor o dels seus col·laboradors que siguin còmplices.

Les comprovacions s’efectuaran respecte del deutor particular o autònom, o, en el cas d’una societat, dels seus gestors o administradors.

Si el jutge detecta que es van cometre actes irregulars intencionals (dolosos) o negligents — inclosos alguns que estan contemplats per la normativa concursal —, dictarà a la seva sentència la qualificació de concurs culpable.
Si no apreciés la comissió de fets d’aquest tipus, la qualificació seria la de concurs fortuït.

El pronunciament de la sentència de qualificació, si es tracta d’un concurs culpable, determinarà a qui implica (com a afectats o còmplices) i pot suposar que s’imposin certes condemnes i responsabilitats per als implicats.

Aquí ens centrem en els deutors que són persones físiques.

Examinem l’esquema general de manera ràpida, que és el del concurs de creditors, i després anomenem algunes peculiaritats de la qualificació abreujada per a microempreses que s’aplicaria a la majoria dels autònoms.

Qui pot acabar implicat en la qualificació d’un concurs

Possibles afectats per la qualificació del concurs

Els comportaments això pot conduir a una qualificació de concurs culpable es poden atribuir a:

La persona física concursada (particular o autònom);
Els administradors, liquidadors, directors generals o representants legals de les societats o ens concursats (els actuals o els que van tenir aquests càrrecs o funcions en els dos últims anys).

Els afectats per la qualificació són sempre, per tant, persones físiques, que en alguns casos hauran pres decisions irregulars, o fins i tot delictives, amb alguna de les conseqüències següents:

Provocar l’estat d’insolvència o agreujar-lo.
Perjudicar les investigacions del procediment concursal.

A qui es pot considerar còmplice en la qualificació concursal

A més dels afectats per la qualificació, també tindrà en compte l’actuació de les persones que haguessin col·laborat amb ells en les actuacions irregulars.

També s’ha de tractar d’una complicitat intencionada o exercida amb negligència greu.

Quins motius poden justificar la qualificació de culpable d’un concurs

Motiu genèric: mala fe o negligència

El concurs es qualificarà de culpable si en la generació de l’estat d’insolvència del deutor o en el seu agreujament hagués mediatitzat dol o culpa greu del deutor (o dels esmentats gestors o administradors, si es tracta d’una persona jurídica):

Dol — És un comportament intencionat, de mala fe, que busca el resultat negatiu o almenys l’assumeix de manera conscient.
Culpa o negligència greu — És una conducta greument negligent, que no busca el resultat negatiu, però no guarda la diligència i prudència degudes en l’acció corresponent i incorre en un alt risc de conseqüències negatives.

Fets concrets que porten a la qualificació del concurs de culpable

La norma considera com a inequívoc d’aquest dol o culpa greu que provocaria la qualificació de concurs culpable alguns comportaments específics del deutor o dels seus representants legals:

Aixecaments de béns en perjudici dels creditors.
Actes que retardin, dificultin o impedeixin embargaments sobre execucions iniciades o futures.
Sortida fraudulenta de béns o drets del patrimoni del deutor (en els dos anys anteriors).
Simulacions patrimonials realitzades abans de l’inici del concurs.
Presentació de documentació falsa o amb greus inexactituds en la sol·licitud de declaració de concurs o durant la seva tramitació.
Incompliment substancial de l’obligació de portar la comptabilitat.
Gestió de comptabilitat doble o amb irregularitats perquè no es pugui discernir la situació patrimonial o financera del deutor.

L’incompliment del Conveni també es pot qualificar de culpable si és imputable al deutor i hi ha dol o culpa greu. Respon a motius similars als esmentats, més algun extra (no reclamar deutes, no sol·licitar la liquidació quan procedeixi…).

Presumpcions de culpabilitat

També hi ha comportaments que no implicaran necessàriament la qualificació de culpable del concurs, però la faran presumible (llevat que es demostri el contrari). Són, entre d’altres, els següents incompliments de deures:

No sol·licitar el deutor la declaració del concurs quan està obligat (en el termini de dos mesos des que va conèixer o hauria d’haver conegut la seva situació d’insolvència actual).
Negar la deguda col·laboració al jutge del concurs i a l’administració concursal i no facilitar-los informació per l’interès del concurs.
Incomplir determinades obligacions comptables, si n’hi ha (formular comptes anuals, sotmetre’ls a auditoria, ingressar-los al registre corresponent…).

Com es tramita la fase de qualificació concursal

La tramitació de la fase de qualificació inclourà un examen dels fets i comportaments, la verificació de la documentació, l’elaboració de determinats informes i altres tràmits (al·legacions, oposicions, recursos…), fins a desembocar en la sentència.

Obertura de la fase de qualificació — Una vegada oberta, els creditors poden enviar a l’administració concursal informació, documents i al·legacions per basar la qualificació del concurs com a culpable.
Elaboració d’informes — Es redactaran diversos informes:
- Informe de l’administració concursal — Considerant el comunicat pels creditors, aquest professional dictaminarà sobre els fets que consideri rellevants per a la qualificació del concurs, i incorporarà una proposta de resolució.
- Informes de qualificació dels creditors — Poden presentar-lo creditors que representin almenys el 5% del deute o un deute superior al milió d’euros. En aquest informe podran argumentar els fets que consideren rellevants per a la qualificació de concurs culpable.
Altres tràmits — La qualificació pot incloure altres tràmits diversos (al·legacions, oposicions, recursos, compareixences, examen de documents…). I també hi pot haver comunicacions al Ministeri Fiscal si hi ha indicis de delicte, i intents de transacció entre els creditors que han presentat el seu informe, l’administració concursal i els presumptes afectats o còmplices. (Qualsevol pacte haurà de ser aprovat pel jutge).

Sentència de qualificació

En la sentència de qualificació, el jutge declararà el concurs de fortuït o culpable.

Si es determina que és un concurs culpable, el jutge haurà de justificar les causes de la seva decisió i de pronunciar-se sobre:

Qui són els afectats per la qualificació o considerats còmplices.
Quines condemnes o obligacions s’imposen als implicats.

Resultat de la qualificació del concurs i conseqüències

Conseqüències de la qualificació de concurs fortuït

La sentència considerada pel concurs fortuït deixarà el concurs igual que abans de l’obertura de la fase de qualificació. La simple insolvència, sense comportaments irregulars, no mereix retret ni sanció.

El deutor en aquest cas només assumirà les mateixes conseqüències del procediment, però sense responsabilitats afegides ni pèrdua addicional de drets:

Intervenció de l’administració concursal de les facultats de disposició sobre el seu patrimoni (han de ser autoritzades per aquesta o de vegades les assumirà directament).
Possibles decisions de venda d’actius o unitats productives del negoci.
Submissió a la liquidació patrimonial: vendes directes o en subhasta, transferències de béns…).
Obligacions de col·laboració amb el procediment…

Conseqüències de la qualificació de concurs culpable

Sentència de qualificació de concurs culpable pot imposar als afectats o còmplices les següents obligacions o pèrdues de drets:

Inhabilitació de dos a quinze anys per gestionar béns aliens o representar altres persones.
Pèrdua del dret a exercir com a creditors en el concurs.
Obligació de retornar béns o drets obtinguts de manera indeguda del patrimoni del deutor.
Pagament d’indemnitzacions per danys i perjudicis.

També es pot condemnar a cobrir el dèficit concursal — deute no cobert pels fons, béns i drets del deutor tinguts en compte en la liquidació —, però només als afectats que siguin responsables de societats (no als deutors particulars o autònoms).

Si, en executar-se una sentència de qualificació de concurs de culpable, s’obtenen ingressos per aquestes responsabilitats imposades, s’integraran en el patrimoni tingut en compte per als pagaments als creditors en el procediment. (Aquest és un escenari més probable a les empreses, quan aquestes aportacions són de persones diferents del deutor).

Quines diferències té la qualificació abreujada per a microempreses

En el procediment especial per a microempreses — serà el que s’apliqui a molts deutors autònoms —, se segueix, bàsicament, el mateix esquema vist per al concurs de creditors.

Com a diferències, es poden destacar les següents:

La fase de qualificació no s’inicia de manera automàtica. Poden sol·licitar-la, en un termini màxim de seixanta dies naturals des de l’obertura de la liquidació:
- L’administració concursal, si se n’ha designat una.
- Creditors que representin almenys el 10% del deute del passiu.
- Qualsevol creditor, si el deutor ha comès alguna inexactitud greu en els formularis remesos o en els documents aportats, o hagués aportat documents falsos.
Els tràmits inclouen l’emplenament de formularis estandarditzats, que han d’anar acompanyats d’una memòria que inclogui la justificació de la qualificació de culpable i dels documents probatoris corresponents.
Alguns terminis es compacten per escurçar-ne la tramitació. Per exemple, l’administració concursal disposa de vint dies hàbils per a presentar el seu informe (des que es va iniciar o designar la qualificació), i el mateix termini s’aplica als creditors que representin el mínim de deute esmentat, i als creditors públics, per presentar el seu propi informe.
També hi ha terminis més curts si es fa una compareixença dels interessats, i per la resolució del jutge sobre la seva sentència.
Pel que fa a les presumpcions de culpabilitat, també es considerarà presumpció, sense admetre prova en contra, l’aportació de dades inexactes o falses en els formularis estandarditzats o en els documents adjunts. I no s’admetran proves en contra.

Sobre aquest últim punt, la llei entén per inexactitud greu que la quantia d’un exercici (del deute, de l’actiu o del patrimoni, o dels ingressos o despeses) sigui superior o inferior al 20% de l’inscrit en el formulari, si ascendeix com a mínim a 10.000 euros.

Cancel·lació de deutes amb la llei de segona oportunitat i qualificació concursal

La normativa de segona oportunitat — continguda a la Llei Concursal — dona gran importància a la bona fe del deutor. Per tant, determina que certs fets, condemnes, infraccions o comportaments es prenen com a evidències que la bona fe del deutor no es dona en la mesura requerida.

Aquesta exigència de comportament fiable és una condició obligada perquè el jutge atorgui al deutor que és persona física l’exoneració del passiu insatisfet (coneguda de manera abreujada com a EPI). És a dir, la cancel·lació d’aquells deutes que quedin pendents després del procediment si entren dins dels legalment exonerables.

Les evidències que la norma contempla com a indicadores de què no hi va haver o no es va donar bona fe en el deutor són de diversos tipus:

Antecedents — en els deu anys anteriors a l’obertura del procediment concursal — de condemnes en ferm per determinats delictes o infraccions administratives greus.
Implicacions com a afectat en concursos culpables de tercers (també en els darrers deu anys).
Declaració del mateix procediment concursal com a culpable.
Incompliment de deures de col·laboració i d’informació relatius al jutge del concurs i a l’administració concursal.
Subministrament d’informació falsa o enganyosa, endeutament temerari o negligència en el compliment de les obligacions.

No hi haurà cancel·lació de deutes per la llei de segona oportunitat si es considera que el comportament del deutor no el fa mereixedor d’aquest benefici.

Cal precisar que si el procediment concursal hagués estat declarat culpable només perquè el deutor hauria incomplert el deure de sol·licitar la seva obertura en un termini màxim, el jutge podrà tenir en compte les circumstàncies del retard per decidir si això és o no senyal que no hi ha bona fe.