Jutjat Mercantil
L’objectiu d’aquesta pàgina és proporcionar una visió ràpida de les funcions d’un jutjat mercantil, que serà competent en els procediments de segona oportunitat, i situar aquest tipus d’òrgan judicial al mapa de jutjats i tribunals regulats per l’ordenança.
Publicat 10/04/24
Actualitzat 13/06/24
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat
Els jutjats mercantils són un dels tipus de jutjats regulats per la Llei Orgànica del Poder Judicial el titular del qual és un sol jutge o magistrat. Regulen els conflictes relacionats amb el tràfic mercantil i afecten patrimonis, negocis, transaccions… de persones i empreses. Entre altres qüestions, també s’encarreguen de dur a terme els procediments concursals i, amb ells, els tràmits d’exoneració de deutes coneguts com a mecanisme de segona oportunitat.
Els jutjats mercantils
El jutjats mercantils són els destinats a conflictes que tenen incidència en les activitats de negocis i transaccions en el mercat, i en determinades afectacions patrimonials tant de persones físiques com jurídiques.
El Dret mercantil tradicionalment s’emmarca dins de l’àmbit del Dret civil, del qual és una especialitat. Fins al 2003, aquests jutjats no existien, i els seus casos duien a terme en els jutjats de primera instància, juntament amb altres casos civils.
Des d’aquell moment, a poc a poc es van anar posant en marxa, i assumien els supòsits de temàtica mercantil assignats com a competència pròpia per la normativa. Durant el seu desplegament, però, van compartir aquesta funció amb la primera instància.
Les qüestions que actualment es coneixen jutjats mercantils es parla de certs aspectes competència, explotació d’empreses, propietat industrial, propietat intel·lectual, publicitat, procediments concursals…
Si tens curiositat, llegeix el següent resum de la nostra organització judicial, en què s’ubiquen els jutjats mercantils. Si no, omet aquest apartat i passa al següent: Competències del jutge mercantil.
Jutjats, tribunals, assumptes i criteris organitzatius
La Llei Orgànica del Poder Judicial atribueix l’exercici de la potestat jurisdiccional als jutjats i tribunals següents:
Tribunals, formats per diversos magistrats
- Tribunal Suprem — Màxim òrgan del poder judicial, amb jurisdicció a tot el país. Disposa de cinc sales: Civil, Penal, Social, Contenciosa Administrativa i Militar. Coneix certs recursos (cassació, revisió…) i dur a terme causes contra càrrecs aforats (membres dels tres poders de l’estat, fiscals, membres d’altres organismes…), entre altres qüestions.
- Audiència Nacional— Té jurisdicció a tot el país. Consta de quatre sales: d’Apel·lació, Penal, Contenciosa Administrativa i Social. Tracta determinats assumptes considerats especials: delictes contra la Corona o la forma de govern, falsificacions de moneda i mitjans de pagament, fraus importants, terrorisme, narcotràfic, contraban d’armes, processos sobre determinats convenis col·lectius, alguns delictes d’espanyols a l’estranger i determinats recursos penals, socials i contenciós administratiu, entre altres matèries.
- Tribunals Superiors de Justícia — N’hi ha una amb jurisdicció a cada comunitat autònoma, en l’àmbit de la qual per a determinades matèries és el màxim òrgan judicial (sense perjudici de les competències del Tribunal Suprem). Disposen de tres sales: Civil i Penal, Contenciosa Administrativa i Social. Fonamenta determinats recursos contra resolucions d’òrgans judicials del territori basades en la seva pròpia normativa autonòmica o foral, processos contra càrrecs autonòmics aforats o per determinats actes comesos en el territori i el reconeixement de determinats laudes i resolucions arbitrals, entre altres assumptes.
- Audiències Provincials — Tenen jurisdicció a cada capital provincial. Coneixen alguns casos civils i penals que no són competència dels jutjats en aquestes matèries i determinats recursos relatius a resolucions dels diferents jutjats, entre altres assumptes.
Jutjats, amb titularitat d’un sol jutge o magistrat
Segons la llei, segons la temàtica de les qüestions que tracten, actualment hi ha:
- Jutjats de primera instància i instrucció — Tracten diversos assumptes civils i penals. En els penals, assumeixen la instrucció dels casos que seran jutjats per l’Audiència Provincial o els jutjats penals, fins a la possible obertura del judici. Poden ser jutjats conjuntament en aquestes dues matèries o, en alguns casos, poden estar separats (els de primera instància, civils, i els d’instrucció, penals).
- Jutjats mercantils — Tracten assumptes de rellevància econòmica i patrimonial en el tràfic mercantil: activitats econòmiques, societats, transports, propietat intel·lectual i industrial, competència, procediments concursals (i mecanisme de segona oportunitat)…
- Jutjats penals — Entre altres assumptes, s’encarreguen de perseguir els assumptes relacionats amb delictes investigats pels jutjats d’instrucció, quan es confirma l’acusació. També executen sentències per delictes greus o menys greus dictades pels jutjats d’instrucció i reconeixen i executen resolucions amb sancions pecuniàries de les autoritats d’altres estats de la Unió Europea que hagin de complir en territori espanyol.
- Jutjats contenciós administratiu — Substancien conflictes amb les administracions públiques, quan ja han superat les fases de reclamació i resolució administrativa, o entre organismes de diferents administracions, i emeten resolucions diverses (relatives a eleccions, estrangeria, certs conflictes d’àmbit local o autonòmic, entrada en domicilis en matèria administrativa, restricció de drets per raons sanitàries… entre altres competències.
- Jutjats socials — Coneixen temes relacionats amb els conflictes entre treballadors i empreses, sobre els seus contractes i condicions de treball, i sobre aquests amb la Seguretat Social.
Aquests jutjats tenen jurisdicció associada, segons els casos, a partits judicials, províncies o fins i tot municipis (a un d’aquests àmbits o a diversos). El criteri organitzatiu, dins del marge determinat per la llei, depèn del tipus de jutjat, del nombre existent, de la població de l’àmbit territorial, de les necessitats de l’activitat a la zona…
A més, hi ha jutjats especialitzats de:
- Violència sobre la Dona — Coneixen certs delictes comesos contra la dona o parella, o sobre menors que siguin descendents o descendents propis, tutelats o acollits a càrrec d’ella. També poden substanciar algunes qüestions de filiació, maternitat i paternitat, matrimoni, adopció, tutela i custòdia… El factor violència de gènere influeix en molts casos en la competència.
- Menors — Coneixen els actes delictius comesos per menors d’edat (entre 14 i 18 anys), excepte els de terrorisme o comesos a l’estranger, i les responsabilitats civils derivades. També executen sentències i supervisen l’aplicació de les mesures imposades.
- Vigilància penitenciària — S’encarreguen de fer complir les penes imposades amb privació de llibertat i assumeixen funcions com salvaguardar els drets dels reclusos a les presons, prendre determinades decisions sobre llibertat condicional, beneficis penitenciaris, i altres drets, graus de compliment, aïllaments… També controlen l’exercici de les autoritats penitenciàries per a corregir abusos i desviacions del règim penitenciari.
De vegades, es poden assignar exclusivament un o més jutjats per conèixer un determinat tipus de cas, si n’hi ha diversos del mateix tipus a la mateixa circumscripció, o si n’hi ha algun que comparteixi diverses matèries.
Finalment, hi ha els anomenats jutjats de pau, en municipis que no disposen de jutjat de primera instància i instrucció.
- Són nomenats pel Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma, però són elegits per l’Ajuntament. No pertanyen a la carrera judicial, però han de complir uns requisits (alguns similars als exigits als aspirants a aquesta).
- Assumeixen funcions de menor importància en el territori en què exerceixen: instruccions i judicis per quantitats molt petites o delictes lleus (antigament anomenats faltes), actes de mediació i conciliació, custòdia de documents, funcions afins del Registre Civil, actes d’auxili judicial a altres jutjats, accions preventives…
Jutjats centrals
També hi ha diversos jutjats centrals, amb seu a la Vila de Madrid, que corresponen a algunes de les anteriors exposades, però amb jurisdicció a tot l’Estat. Van ser creats per descongestionar altres òrgans judicials i les seves funcions són diverses, atribuïdes per la normativa.
Són els següents:
- Jutjats centrals d’instrucció.
- Jutjats centrals penals.
- Jutjats centrals contenciós administratiu.
- Jutjats centrals de vigilància penitenciària.
- Jutjat Central de Menors.
Jutjats i tribunals de Marca Comunitària
Sobre la planta de tribunals i jutjats exposada, cal especificar el següent:
- Jutjats de Marca Comunitària— Els jutjats mercantils d’Alacant tenen, a més de la seva competència en els casos d’aquests jutjats, l’exclusivitat per conèixer els conflictes relacionats amb marques, dibuixos i models dins l’àmbit de la Unió Europea (el que s’anomena marca comunitària). És la primera instància.
- Tribunal de Marca Comunitària — Aquest tribunal actua en el mateix àmbit judicial i en la mateixa matèria que els esmentats anteriorment, i està integrat a l’Audiència Provincial d’Alacant. És la segona instància.
Aquests òrgans tracten sobre les controvèrsies que sorgeixen en relació amb les marques, dibuixos i models registrats en l’àmbit europeu: violacions, impugnacions, indemnitzacions, caducitat, nul·litat, prohibicions, sancions…
Malgrat la seva ubicació a Alacant, aquests òrgans judicials en aquestes matèries tenen jurisdicció a tot el país.
L’Oficina de la Propietat Intel·lectual de la Unió Europea també es troba a Alacant.
Competències del jutge mercantil
A jutge mercantil té competència per conèixer assumptes com els següents:
- Qüestions i conflictes en matèria de:
- Propietat intel·lectual i industrial.
- Competència deslleial i publicitat.
- Funcionament de societats mercantils i cooperatives i d’agrupacions d’interès econòmic.
- Transport terrestre, nacional o internacional.
- Dret marítim i dret aeri.
- Presa d’algunes decisions relacionades amb la tramitació de plans de reestructuració (previs a un possible concurs de creditors) o plans de continuïtat (previs i després simultanis a un procediment especial de microempreses).
- Obertura dels procediments concursals (i la seva posterior conclusió), i substanciació durant el desenvolupament de diversos procediments associats a aquests, en el cas de:
- Concursos de creditors de persones físiques o jurídiques insolvents que no tinguin la consideració de microempreses a efectes de la normativa concursal.
- Procediments especials de microempreses, dirigits a persones físiques o jurídiques insolvents amb activitat econòmica que, per no excedir determinats límits de personal i de volum de negocis o deutes, tinguin aquesta consideració a efectes de la normativa concursal.
- Concessió o denegació de l’exoneració del passiu insatisfet, dins d’un procediment concursal que afecti els deutors insolvents que siguin persones físiques.
- Algunes reclamacions, actuacions i execucions civils o administratives amb transcendència patrimonial dirigides contra el deutor immers en un procediment concursal, o contra socis, administradors, alts directius, liquidadors o auditors de l’empresa o entitat deutora.
- Algunes actuacions en l’àmbit social per raó de l’extinció o modificació de contractes laborals, quan afectin el deutor sotmès a un procediment concursal i tinguin caràcter col·lectiu.
- Recursos contra qualificacions negatives dels registradors mercantils.
- Reconeixement i execució de sentències i resolucions judicials estrangeres relatives a les matèries competents d’aquests jutjats…
Hi ha algunes funcions estretament relacionades amb algunes citades que poden quedar fora de la competència dels jutges mercantils. Per exemple, algunes relacionades amb la protecció de passatgers de transports, defensa de consumidors i usuaris, condicions generals de contractació…
Jutjat Mercantil. Preguntes freqüents
On es troben els jutjats mercantils?
Pot haver-n’hi un o diversos a cada capital de província, però també en altres poblacions, i es pot establir un únic jutjat mercantil que cobreixi dues o més províncies o poblacions limítrofes.
L’organització respon a criteris com el nombre d’habitants o les necessitats derivades del desenvolupament industrial o comercial d’algunes zones.
Aquests són alguns exemples de la planta actual:
- A Castella i Lleó, n’hi ha a Valladolid (2) i Burgos (1).
- A Extremadura, a Badajoz (1) i Mèrida (1).
- A Andalusia, n’hi ha a totes les capitals: Huelva (1), Sevilla (4), C Cadis (2), Màlaga (3), Còrdova (1), Jaén (1), Granada (2) i Almeria (2).
- A Catalunya, a Tarragona (1), Barcelona (12) i Girona (2).
- A Aragó, només a Saragossa (2).
- A Madrid, n’hi ha a la capital (19).
- Al País Basc, n’hi ha a Bilbao (3) i Sant Sebastià (2).
- A Astúries, Gijón (1) i Oviedo (2).
- A Múrcia, n’hi ha a Cartagena (1) i a Múrcia (3).
El fet que no hi hagi cap jutjat a alguna província no complica en cap cas la tramitació de la segona oportunitat. Els advocats actuen sempre en els jutjats als quals correspon tramitar un cas amb tota l’agilitat que el sistema permet.
I molts tràmits judicials es realitzen de manera telemàtica, a través de la xarxa LEXNET i amb plataformes electròniques (com, per exemple, els tràmits especials de microempreses, que es fan en gran part amb tràmits en línia).
Poden intervenir diferents jutjats en el mecanisme de segona oportunitat?
NO. La concessió o denegació de l’EPI (exoneració del passiu insatisfet) serà sempre decidida pel jutge concursal, que ha de ser sempre un jutge mercantil.
Pot haver-hi altres jutjats que duguin a terme de manera simultània actuacions que puguin afectar el deutor: concursos de tercers que puguin involucrar-lo, execucions no paralitzades, procediments penals o socials, expedients administratius…, però no intervindran en la tramitació de l’EPI.
Per què es duen a terme en un jutjat mercantil els concursos de particulars?
Això és el que contempla la normativa concursal, probablement perquè el legislador ha considerat que en aquests procediments es resolen matèries que afecten plenament el patrimoni del deutor i les seves transaccions amb tercers, inclús si es tracta de persones físiques sense activitat econòmica. Això pot fer que sigui convenient que els tramiti un jutjat especialitzat i no un purament civil.
I és una cosa que té sentit. Tot i que les situacions d’insolvència de societats mercantils solen ser més complexes que les de particulars, al final el patró del procediment serà el mateix: llistar creditors i crèdits, inventariar fons, béns i drets, sondejar solucions de pacte o de transmissió o cessió de béns, realitzar liquidacions patrimonials…
Tot i que els particulars no intervinguin en el mercat buscant rendibilitats amb negocis, sí que contracten amb tercers amb finalitats molt diferents: prestacions de serveis, empreses de subministrament, entitats financeres, garants… I es relacionen amb les administracions públiques de la mateixa manera que les empreses.
La fixació de la competència judicial és, en tot cas, una decisió que ha sofert diversos canvis al llarg de l’evolució de la normativa:
- Els concursos de creditors són un procediment mercantil que va absorbir les antigues xifres de suspensió de pagaments, la fallida, el concurs (en la seva regulació clàssica) i la quitació i espera. Aquests procediments tradicionals com el posterior concurs de creditors van ser dissenyats per a comerciants (empreses), els dos primers esmentats, i per a particulars els altres dos. Però es duien a terme als jutjats de primera instància, perquè encara no s’havien creat els especialitzats en matèria mercantil.
- Aquests jutjats es van crear el 2003, en la mateixa data en què es va promulgar la Llei Concursal. I se’ls va adjudicar saber sobre els concursos de creditors. L’objectiu era concentrar en un únic òrgan judicial determinades matèries d’especial transcendència per al patrimoni del deutor: civils, mercantils, socials, cautelars… No obstant això, alguns jutjats de primera instància van continuar actuant temporalment mentre es creaven els jutjats mercantils.
- El 2015 — corroborat en la publicació del Text Refós de la Llei Concursal el 2020 — els jutjats de primera instància van tornar a ser competents, però només per als concursos de creditors de particulars (persones físiques sense activitat per compte propi). Els dels autònoms i de persones jurídiques continuaven corresponent als jutjats mercantils.
- Amb la reforma concursal de 2022, es va tornar la competència exclusiva dels jutjats mercantils, per a tota mena de deutors.
Entre altres motius, aquests canvis de vegades han buscat pal·liar el col·lapse dels jutjats mercantils quan encara no s’havien creat tots els necessaris.
Però, si bé encara no n’hi ha a totes les capitals de província, la planta cada cop més àmplia d’aquest tipus de jutjats els permet assumir ja de manera exclusiva el coneixement d’aquest tipus de procediments.
¿Es el Tribunal Constitucional el órgano supremo de la organización judicial?
NO. L’òrgan de cúspide del sistema judicial és el Tribunal Suprem. És qui resol els recursos últims, ordinaris i extraordinaris, que provenen dels altres jutjats i tribunals.
Només queden al marge les qüestions que tenen a veure amb la garantia dels drets i llibertats contemplades en la Constitució i l’ajustament a aquesta de les normes que es promulguen.
- El Tribunal Suprem, entre altres funcions, resol els recursos de cassació (en les diverses ordres; civil, penal, contenciós administratiu, social i militar) i revisió (administrativa) que s’interposen des d’instàncies inferiors, a més d’altres extraordinàries.
- El Tribunal Constitucional, entre altres funcions, resol recursos d’inconstitucionalitat de lleis, resolucions i actes amb força legal i recursos d’empara quan s’al·lega que normes parlamentàries, resolucions governamentals o decisions judicials vulneren drets fonamentals garantits per La Constitució.
Per tant, el Tribunal Constitucional no és un òrgan d’última instància, la seva competència és vetllar per l’ajustament de normes i resolucions a la Constitució, però no revisar el fons de les decisions del sistema judicial, que culmina al Tribunal Suprem.
Es poden interposar recursos en un procediment concursal?
SÍ. Com en altres procediments, en els concursals — la tramitació dels quals és condició per a l’obtenció definitiva de l’exoneració de deutes — és possible interposar diferents recursos en determinats moments processals, contra diferents decisions que pugui prendre el jutge mercantil.
Per exemple, els recursos de reposició, que són resolts pel mateix jutge concursal, o els d’apel·lació, que són resolts per l’Audiència Superior Provincial, o els recursos de cassació o d’infracció processal, que són resolts pel Tribunal Suprem.
Aquests són alguns exemples concrets:
- Pot haver-hi un recurs de reposició contra l’auto de desestimació de la sol·licitud de declaració concursal presentada per un deutor o creditor.
- Es pot interposar un recurs de reposició contra les resolucions sobre el nomenament i cessament d’administradors concursals i auxiliars delegats.
- El deutor pot interposar recurs d’apel·lació contra l’auto o la sentència que obre la fase de liquidació.
- Es pot interposar un recurs d’apel·lació contra la sentència que resolgui la impugnació d’un pla de pagaments per a l’EPI.
- No hi ha cap recurs contra la resolució que atorga l’exoneració definitiva del passiu insatisfet, un cop finalitzat el pla de pagaments.
- No hi ha cap recurs contra l’auto que acordi la conclusió del concurs. Contra qui la nega, sí que es podrà interposar un recurs d’apel·lació.
- Es pot interposar recurs de cassació i extraordinari per infracció processal contra les sentències de les audiències provincials sobre la qualificació o la conclusió del concurs.
El jutge concursal és un jutge especialitzat?
Sí. Això es deu a la seva experiència en el càrrec. Però, a més, se sol tenir en compte l’especialització en la provisió de places per als diferents jutjats. En concret, la Llei Orgànica del Poder Judicial indica que les places per als jutjats mercantils es resoldran a favor dels qui:
- Acreditin l’especialització en els assumptes d’aquests jutjats (obtinguda mitjançant l’aprovació de les proves establertes) i tinguin una millor posició en la seva escala.
- Siguin magistrats que acreditin que han passat més anys en l’ordre jurisdiccional civil, o, en absència d’aquests, tinguin més antiguitat.
Quan hi hagi ascensos, els nous titulars hauran de passar prèviament per les proves i activitats formatives que s’estableixin. Per tant, un jutge mercantil estarà especialitzat en qüestions mercantils, en la via concursal i en segona oportunitat.
Pot ser magistrat el jutge concursal?
SÍ. La diferència entre jutges i magistrats no és jeràrquica, sinó de categoria.
Els jutges de carrera (per oposició i curs a l’Escola Judicial) poden adquirir la categoria de magistrat complint alguns requisits, un d’ells el d’antiguitat. Els juristes de reconegut prestigi amb un mínim d’anys de professió també poden entrar directament com a magistrats (també hauran de superar un curs a l’Escola Judicial).
Però que un jutge es converteixi en magistrat no li donarà més competències ni poder de comandament. El que és rellevant és l’adscripció a un òrgan judicial i les competències que tingui aquest.
Sí, és obligatori tenir la condició de magistrat per ser membre de determinats tribunals superiors, que són òrgans col·legiats. També és possible que l’especialització d’un magistrat li faci més factible aspirar a un determinat òrgan judicial, si hi ha vacants i promocions.
Però quan es tracta d’òrgans unipersonals, com els jutjats, és irrellevant que els casos tinguin un jutge o un magistrat com a titular en un moment determinat.
Seran juristes experts en aquesta matèria, i jutjaran els casos amb els mateixos criteris, togats uns amb escut platejat (jutges) i altres amb escut daurat (magistrats).
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat
