Jutge Concursal
En aquesta pàgina es dona informació sobre la figura del jutge concursal, qui obrirà, tramitarà i tancarà un procediment concursal, i sobre quines seran les seves principals actuacions dins d’aquest procediment. També s’inclou el que fa referència a l’exoneració de deutes (aquella fase final del procés que es pot produir quan el deutor és persona física).
Publicat 10/04/24
Actualitzat 13/06/24
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat
El jutge concursal és titular d’un jutjat mercantil que s’encarregarà de tramitar un concurs de creditors o un procediment especial de microempreses, si un deutor insolvent o un dels seus creditors sol·licita que s’obri i compleix certs requisits. En aquest procediment, també serà competent per decidir sobre l’exoneració de deutes, si el deutor és persona física.
El jutge mercantil com a jutge concursal
El jutge que es farà càrrec de conduir els tràmits d’un procediment concursal sempre serà, en l’actualitat, un jutge (o magistrat) titular d’un jutjat mercantil.
En moments passats del reglament concursal (i fins i tot en l’anterior a aquesta, quan la suspensió de pagaments i la fallida estaven vigents), els tribunals de primera instància també van assumir aquesta competència. Fins i tot va ser així quan ja s’havien creat els jutjats mercantils i es van encarregar dels casos de deutors particulars.
Però des de la reforma concursal del 2022 només els jutjats mercantils són els responsables de substanciar aquesta via procedimental, tant si el deutor insolvent és una persona física (amb activitat econòmica o sense) com una persona jurídica.
A més, dins d’aquest procediment, quan el deutor sigui una persona física, serà el jutge concursal qui decideixi si li atorga o no l’exoneració de deutes, aplicant-hi els criteris previstos en la Llei Concursal.
El jutge concursal i els procediments per insolvència
El jutges mercantils tenen competències en assumptes diversos que estan relacionades amb el tràfic en el mercat de persones i empreses que duen a terme activitats econòmiques.
Entre d’altres, saben d’assumptes sobre competència empresarial, societats mercantils i cooperatives, publicitat, propietat intel·lectual i industrial, transport terrestre, marítim i aeri, recursos a les qualificacions registrals, reconeixement de sentències estrangeres…
Però no només són jutges per als negocis. Els jutges mercantils també tracten qüestions que tenen un cert impacte patrimonial i que poden afectar a persones físiques o jurídiques sense negocis lucratius: particulars, associacions, fundacions…
Cal tenir en compte que aquests agents no empresarials també realitzen transaccions en el mercat, busquen finançament, sol·liciten la prestació de serveis i efectuen altres operacions amb transcendència patrimonial en les quals intervenen negocis, almenys per part dels creditors.
Un d’aquests àmbits assignats als jutges mercantils és el dels procediments d’insolvència. És a dir, el concursal.
- A un procediment concursal pot arribar, com a deutor insolvent, una societat mercantil, una cooperativa, una fundació, una associació sense ànim de lucre, un partit polític o un sindicat així com un professional, artista, esportista o comerciant o bé un petit empresari autònom (amb un negoci individual per compte propi), o un particular.
- Tant si el deutor té una activitat econòmica com si no, els que sí que la tindran en la majoria dels casos seran els seus creditors, i haurà estat la base perquè neixi aquest compromís de pagament posat ara en risc: subministraments, serveis prestats, finançament concedit, ús de mitjans de pagament, compravendes, arrendaments immobiliaris o d’equips i maquinària, operacions de lísing o rènting…
Per a això, independentment de qui sigui el deutor, si entra en situació concursal, serà el jutge mercantil competent al territori qui s’encarregui de tramitat el procediment.
Podrà ser un concurs de creditors o un procediment especial per a microempreses (aquest últim, si el deutor entra en aquesta categoria perquè té activitat econòmica i no supera un determinat límit en termes de personal i volum de negoci o deute).
El jutge concursal i la cancel·lació de deutes a mitjançant l’EPI
La funció del jutge concursal serà clau en la tramitació de l’EPI (exoneració del passiu insatisfet).
La concessió de la cancel·lació de deutes — benefici a l’abast de les persones físiques insolvents declarades en concurs de creditors o en un procediment especial de microempreses correspondrà al jutge mercantil competent i es produirà amb l’aplicació de criteris objectius i tècnics, ajustats al que preveu expressament la llei.
En aquest mecanisme, el jutge mercantil competent que tramita el procediment concursal:
- Rebrà la sol·licitud de l’EPI.
- Comprovarà el compliment dels requisits de bona fe i verificarà que no es donen els antecedents de certs delictes o infraccions o conductes invalidants que poden evidenciar que no existeix.
- En el cas d’una exoneració prèvia, confirmarà el transcurs del temps mínim previst per la llei perquè el deutor pugui tornar a obtenir aquest benefici.
- Valorarà si l’incompliment de l’obligació que de vegades té el deutor de demanar que s’obri el procediment concursal — té termini per fer-ho des que coneixia o hauria d’haver sabut de la seva insolvència actual — és rellevant o no denegar l’exempció (la llei li permet no considerar aquest incompliment a aquests efectes).
- Pot declarar com a no exonerables deutes en principi exonerables, per tal d’evitar que el creditor afectat caigui com a conseqüència en insolvència.
- Aprovarà o denegarà el pla de pagaments, si es proposa. Tindrà en compte la seva viabilitat, però també les impugnacions que puguin plantejar els creditors si s’ajusten a les disposicions legals.
- Concedirà l’EPI provisional si considera oportú aprovar el pla de pagaments. El deute exonerable que hagi quedat fora del pla serà cancel·lat.
- Rebrà informació periòdica del deutor sobre el compliment del pla de pagaments i sobre les alteracions patrimonials rellevants.
- Aprovarà la modificació del pla de pagaments si es dona el supòsit previst en la llei — alteració significativa de la situació econòmica del deutor — i la suggereixen els creditors.
- Concedirà l’EPI definitiva si es compleix el pla de pagaments (o, en alguns casos, si no es compleix al final només per determinats fets accidentals propis o familiars).
- Activarà la liquidació si no hi ha pla de pagaments, si no es compleix, si el mateix deutor ho sol·licita o si es constata que no hi ha prou patrimoni (en aquest cas no es realitzarà aquesta operació o serà mínima per al pagament de despeses processals).
- Concedirà l’EPI definitiva després de la liquidació i cancel·larà l’impagat que sigui exonerable.
- Rebrà les sol·licituds de revocació (anul·lació) de l’EPI, i comprovarà si el supòsit legal que la justifica, al·legat pel creditor o creditors, es produeix en realitat.
- Reobrirà el procediment concursal o declararà anul·lada l’EPI (segons els casos) si es produeix un d’aquests casos de revocació.
Jutge concursal. Preguntes freqüents
El jutge concursal pot denegar una exoneració a un deutor de bona fe?
SÍ. Ho farà si no es compleixen els requisits de bona fe i de transcurs de temps mínim des d’una possible exoneració prèvia. I també pot denegar la cancel·lació si no hi ha deute impagat que sigui legalment exonerable.
En alguns casos, si el pla de pagaments no prospera però tot i així es compleixen els requisits, l’EPI encara serà possible per la via de la liquidació.
A més d’aquestes possibilitats, el jutge podria anul·lar posteriorment l’exoneració ja concedida si hi hagués una causa de revocació de les previstes per la llei: incompliment del pla o assignació de recursos insuficients als pagaments de deute exonerable, ocultació de béns, sentències per determinats delictes o infraccions o millora econòmica substancial per loteries o herències.
El jutge concursal es guia sempre per criteris objectius per exonerar deutes?
Sí. L’exoneració del passiu insatisfet (EPI) és un benefici que pot obtenir el deutor privat o autònom si compleix els requisits legals i al final del procediment concursal té deute cancel·lable impagat.
Aquest procediment pot ser relativament complex, amb vicissituds en forma d’acords que intenten evitar la liquidació o, si s’hi arriba, amb diferents operacions amb què s’intentaran fer els pagaments possibles. I en altres casos s’emetrà més directament, si no hi ha patrimoni.
Però en tots els casos, tant la confirmació de què és possible obtenir l’EPI com la concreció del deute que es pot cancel·lar respondran als criteris tècnics contemplats per la Llei Concursal (és a dir, el que anomenem la llei de segona oportunitat).
No hi haurà criteris subjectius en la concessió o denegació de l’EPI. Només algunes valoracions que el jutge pugui fer sobre la viabilitat del pla de pagaments o sobre algunes conductes irregulars del deutor, per a les quals aplicarà els seus coneixements i enteniment com a professional del Dret.
No obstant això, encara que no hi hagi risc de subjectivitats o favoritismes, per aconseguir l’exoneració caldrà passar per un procediment concursal, que sempre comportarà exigències tècniques.
Per tant, si vols aspirar a aquest benefici, has de comptar amb el suport d’un advocat expert en deutes, en dret concursal i en llei de segona oportunitat.
Als equips jurídics de Libertad Sin Deudas disposem d’aquests professionals. Consulta’ns si vols aprofitar al màxim les possibilitats que la llei et permet.
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat