Exoneració Passiu Insatisfet (EPI)

Exoneració del passiu insatisfet la denominació que la Llei Concursal dona al dret a cancel·lar aquells deutes que queden impagats després de la tramitación del procediment concursal, si entren en les considerades exonerables per la llei.

Se la coneix de manera abreujada com a EPI. 

Exoneració del passiu insatisfet és el mateix que dir cancel·lació del deute no pagat.

Fins a la reforma concursal del 2022, aquest dret s’anomenava benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI).

Guia Llei de la Segona Oportunitat

Quins requisits s’exigeixen per a obtenir l’exoneració del passiu insatisfet (EPI)?

Un deutor obtindrà l’exoneració del passiu insatisfet si:

• És una persona física (també anomenada natural).
• Es troba en situació d’insolvència.
• Tramita el procediment concursal que li correspongui.
• Sol·licita en aquest procediment la concessió de l’EPI (exoneració del passiu insatisfet).
• No incorre en els supòsits d’exclusió per absència de bona fe
• Transcorre un temps mínim entre exoneracions

Quins tipus de deutes són exonerablesƒ

El dret de cancel·lació pot arribar a impagaments de naturalesa molt diversa. Però la Llei Concursal no preveu una llista dels que sí que es podrien exonerar, però sí una llista negativa amb la qual queden expressament exclosos d’aquesta possibilitat.

Deutes que no es poden cancel·lar mitjançant l’EPI

Els deutes següents estan EXCLOSOS per llei DE LA POSSIBILITAT D’EXONERACIÓ:

• Algunes indemnitzacions
• Deutes per pensió d’aliments
• Alguns impagaments de salaris
• Deutes amb creditors públics
• Determinats impagaments de multes i sancions
• Costes i despeses judicials de l’EPI
• Una certa quantitat dels deutes amb garantia real
• Altres deutes que el jutge decideixi segons el seu criteri

Deutes que es poden cancel·lar mitjançant l’EPI

Considerant aquestes exclusions legals, queden com a deutes exonerables, entre d’altres, els deguts a impagaments de:

• Préstecs i crèdits personals
• Compres amb targeta de crèdit o amb pagaments ajornats.
• Factures de proveïdors i d’empreses de subministraments.
• Salaris, a partir de determinades quantitats.
• Altres conceptes: lloguers, quotes de clubs, plataformes audiovisuals o altres serveis periòdics, pensions compensatòries per divorci, préstecs de particulars…

A més, com a excepció sobre l’exclusió dels deutes amb les administracions públiques, la llei permet exonerar una part d’aquells el cobrament dels quals correspongui a l’AEAT (Agència Estatal de l’Administració Tributària), o a hisendes forals, o que es tinguin amb la Seguretat Social.

Concretament, seran exonerables

• Els primers 5.000 euros de deute.
• El 50% del deute restant, fins al màxim de 5.000 euros més (en total, 10.000 euros).

Els deutes tributaris i els socials es compten per separat, de manera que l’import total exonerable és de fins a 20.000 euros.

Pel que fa als fiscals, són els que corresponen a tributs estatals i forals, però s’ha d’entendre que també altres, autonòmics o municipals, també són recaptats per l’agència tributària estatal (o un equivalent foral) en virtut de convenis entre administracions.

Com funciona la tramitació de l’Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI)

El mecanisme de la llei de segona oportunitat sempre es basa en un procediment concursal. Serà al final d’aquest quan es podrà tramitar la concessió de L’Exoneració del Passiu Insatisfet (EPI).

Fase inicial: obertura i tramitació del procediment concursal

La Llei Concursal contempla dues modalitats de procediment concursal per a deutors insolvents: concurs de creditors i procediment especial per a microempreses.

El segon s’aplica a les persones físiques o jurídiques considerades microempreses a efectes de la Llei Concursal. Són aquells deutors amb una activitat econòmica o professional que tenen:

• Una mitjana de menys de 10 treballadors l’any anterior (calculada a jornada completa).
• Un volum de negoci anual inferior a 700.000 euros o un passiu inferior a 350.000 euros segons els comptes tancats de l’últim exercici.

Pel que fa a les persones físiques — les úniques que poden aspirar a l’EPI — es considera microempreses a aquells autònoms que encaixen en aquests paràmetres. La resta — particulars i autònoms que superen aquests límits — tramitaran un concurs de creditors.

Als concursos de creditors:

• Es pot intentar un pacte: el Conveni. Si s’aprova, l’EPI no serà necessari, ja que aquest tipus d’acord sol incloure la condonació d’una part de l’import degut (mitjançant quitacions de deute). Però és poc habitual en particulars, i la majoria dels autònoms encaixen en un procediment especial per a microempreses, que té altres instruments.
• S’anirà a una liquidació si no hi ha Conveni o si s’incompleix.

En els procediments especials de microempreses també es pot intentar una via de pacte — el pla de continuació — amb mesures similars al Conveni o bé acabar en liquidació.

La liquidació sol ser la línia procedimental més usual. Consisteix a aplicar al pagament de deutes els fons disponibles del deutor (comptes, ingressos, desinversions…), més els obtinguts després de la venda directa o subhasta dels béns i drets del deutor (si són embargables i de valor suficient perquè l’alienació valgui la pena).

Així mateix, es poden acordar cessions de béns (com les dacions en pagament).

Fase Final: tramitació de l’exoneració del passiu insatisfet (EPI)

L’exoneració del passiu insatisfet (EPI) és la peça clau del mecanisme de segona oportunitat. Es tramita al final del procediment concursal, quan s’obre la fase de liquidació del concurs o procediment especial o abans que es posi en marxa.

L’objectiu de sol·licitar l’EPI és aconseguir que un jutge cancel·li per llei els deutes que continuïn impagats després del procediment i que no estiguin exclosos en aquest benefici. Per fer-ho, el deutor ha de complir alguns requisits i tramitar la concessió per alguna de les dues vies que estableix la llei.

Hi ha dues maneres possibles d’aconseguir l’exoneració:

• Aprovació d’un pla de pagaments, proposat abans de l’obertura de la liquidació.
• Liquidació o constatació d’insuficiència patrimonial.

Exoneració del passiu insatisfet per la via d’un pla de pagaments

És una via possible per a tramitar l’EPI si encara no s’ha obert la liquidació. Si s’aprova, evitarà la liquidació del patrimoni del deutor, cosa que també podria aconseguir-se amb el Conveni o el pla de continuació.

En què consisteix el pla de pagaments per a obtenir l’exoneració del passiu insatisfet- EPI

Per aquesta via, el deutor, si compleix els requisits per aspirar a l’exoneració, suggerirà en el procediment un pla de pagaments als creditors per saldar una part dels deutes exonerables.

• Aquest pla inclourà un calendari de pagaments d’alguns deutes exonerables (deixant-ne d’altres de banda).
• Donarà detalls del pla de continuïtat de l’activitat econòmica, si n’hi ha, i dels recursos que s’aplicaran per pagar aquesta part dels deutes exonerables, a més dels no exonerables i les altres despeses i compromisos que s’hagin assumit en el pla (despeses familiars, despeses d’activitat, cessions de béns…).

El pla de pagaments es formalitzarà amb una durada de:

• 3 anys, com a norma general.
• 5 Anys, si no s’executa l’habitatge o quan els pagaments depenguin de l’evolució de la renda i els recursos del deutor.

El pla de pagaments ha de ser aprovat pel jutge concursal. Ho farà si ho veu viable i oportú i no hi ha oposició dels creditors, en algun dels casos previstos legalment per la llei:

• És més perjudicial que la liquidació per a qualsevol creditor.
• Un determinat percentatge de creditors, fixat de manera legal, s’hi oposa. (Segons la quantitat que siguin, han d’al·legar o no determinats incompliments).
• No s’aplica al pagament del deute exonerable el que es disposa un cop s’hagin atès els altres pagaments.
• El deutor no compleix algun requisit per a obtenir l’EPI.

Quins deutes podrà exonerar el deutor amb el pla de pagaments

Per la via del pla de pagaments, quan el jutge l’hagi aprovat, concedirà una EPI provisional al deutor. Implicarà que de moment quedi anul·lada la part dels deutes exonerables que s’hagi deixat fora dels pagaments del pla.

Serà una EPI definitiva:

• Un cop finalitzat completament el pla de pagaments
• O al final del termini, encara que no s’hagi satisfet tot el compromès, si circumstàncies excepcionals que afectessin el deutor o la seva família ho impedissin (malalties, accidents o fets greus similars i imprevisibles), si el deutor es va ajustar a les limitacions de disposició i administració fixades i va complir amb la resta de compromisos assumits (per exemple, de cessió de béns).

Exoneració del passiu insatisfet per la via de la liquidació

És la via prevista si no es proposa un pla de pagaments, no s’aprova el proposat, el deutor decideix no continuar-lo, l’incompleixi o es revoca (anul·la) l’EPI provisional.

Implica prèviament, llevat que no existeixi un patrimoni rellevant, que es realitzi la liquidació de béns del deutor per tal d’obtenir fons per fer els pagaments possibles. Poden ser vendes directes, subhastes, execucions de garantia, desinversions en mercat…

El deutor sol·licitarà l’exoneració una vegada efectuades les operacions de liquidació, si alguns deutes continuen pendents de pagament, o sense arribar a realitzar-se si en algun moment del tràmit es comprova que no hi ha patrimoni rellevant per dur-ho a terme (no hi ha fons ni béns, o només hi ha béns embargables o els que existeixen no tenen valor o utilitat per vendre’ls o cedir-los).

Per aquesta via, el jutge concedirà una EPI definitiva, que inclourà tot el deute que entri dins del legalment exonerable i que encara romangui impagat després de la liquidació o quan no es pugui dur a terme.

Possibilitat de revocació de l’EPI

Què passa després de la tramitació de la llei de segona oportunitat, si ja s’ha concedit l’exoneració?

El deutor podrà estar tranquil. Els deutes exonerats mitjançant l’EPI ja no podran ser reclamats pels creditors, llevat que es doni alguna de les raons que la llei estableix per justificar una revocació (cancel·lació) del benefici.

Les úniques causes que poden fonamentar aquesta petició de revocació dels creditors són les següents:

• Durant tres anys des que es va concedir l’EPI:
  • Ocultació de fons, béns o drets per part del deutor.
  • Obtenció per part del deutor de premis rellevants en jocs de sort, apostes o atzar o d’herències, llegats o donacions. (Han de suposar una millora econòmica substancial i servir per pagar els deutes cancel·lats (tots o alguns).
  • Condemnes o resolucions fermes (per delictes o infraccions administratives que suposen l’exclusió del dret a l’exoneració) en procediments que estiguessin en curs quan es va sol·licitar l’EPI.
• Mentre es compleix el pla de pagaments, si s’incompleix o es destinen recursos insuficients al pagament del deute exonerable (després de cobrir altres compromisos del pla).

Si s’aprova la revocació, els deutes que es vegin afectats per aquesta podran tornar a ser reclamats pels creditors.