Administrador Concursal

L’administrador concursal és una figura proporcionada per la normativa concursal per assumir funcions d’impuls, coordinació i administració en la majoria dels concursos de creditors i en alguns procediments especials de microempreses. Ha de ser designada pel jutge i pot ser una persona física o jurídica que compleixi certs requisits.

Què és l’administració concursal

L’administració concursal és una funció prevista per la normativa concursal perquè en els procediments per insolvència desenvolupi diverses tasques de coordinació, impuls, gestió i administració.

Té com a missions generals facilitar el desenvolupament del procediment i assegurar la presa de decisions al llarg del mateix que facilitin la satisfacció dels seus crèdits per part dels creditors, salvaguardant els drets dels deutors.

Per això, haurà de:

• Actuar amb la diligència deguda, de manera eficient per a l’interès del procediment.
• Cenyir-se a les competències atorgades per la llei i, en alguns casos, concedides pel jutge.
• Actuar amb imparcialitat cap al deutor i els creditors, ja que no és un defensor de part, com els advocats.

Malgrat això últim, la seva funció no és tan neutra i facilitadora com la d’un mediador, perquè de vegades supervisarà o assumirà algunes decisions del deutor.

L’administrador concursal actua en tots els concursos de creditors, excepte en alguns en què no hi ha patrimoni, si no es designa aquesta funció. Pel que fa als procediments especials per a microempreses, la seva intervenció dependrà de la petició i aprovació del seu nomenament.

Qui pot ser administrador concursal

La normativa estableix alguns requisits de manera que es pugui exercir la funció d’administrador concursal, de tipus formal, formatiu, d’experiència i d’assegurament.

Requisits per exercir l’administració concursal

• Registres — Per ser nomenat administrador concursal, la persona física o jurídica haurà d’estar inscrita a la secció quarta del Registre Públic Concursal, per la qual cosa ha de complir uns requisits de formació i experiència. Aquesta inscripció inclourà l’àmbit territorial específic en què estigui disposat a exercir les funcions del càrrec i els tipus de procediments concursals en què pugui intervenir, en funció de la seva complexitat.
• De formació i experiència — Només es poden inscriure en el Registre Públic Concursal com a administradors concursals:
  • Les persones naturals que tinguin una certa titulació i superin un examen d’aptitud professional (contemplats en la normativa). No obstant això, es pot establir una exempció si es tracta d’advocats, economistes, titulats mercantils i auditors que acreditin experiència prèvia com a administradors concursals.
  • Les persones jurídiques els representants legals de les quals actuïn o bé professionals que actuïn en el seu nom compleixin els requisits abans esmentats. (Pot haver-hi algun requisit més contemplat per la llei per a la mateixa persona jurídica).
• D’assegurament — Quan es nomeni un professional o entitat, d’entre els inscrits en el Registre, haurà d’acreditar que disposa d’una assegurança de responsabilitat civil vigent (o garantia equivalent) que el cobreixi contra el risc de causar danys en l’exercici d’aquesta funció.

Nomenament de l’administrador concursal i acceptació

El nomenament d’un administrador concursal es produirà en el mateix auto d’obertura del concurs de creditors, excepte en alguns concursos sense massa (sense patrimoni per a la liquidació).

Quant als procediments de microempreses, en la sol·licitud d’obertura per la via de liquidació, el deutor haurà d’indicar si liquidarà l’actiu pel seu compte o sol·licita el nomenament d’un administrador concursal perquè ho faci. Un o altre haurà de presentar un pla de liquidació.

També hi ha un termini des de l’obertura del procediment perquè alguns creditors (que representen un determinat percentatge del deute) sol·licitin el seu nomenament per a determinats efectes.

Quant al mode d’elecció, en general, es designa administrador concursal a l’inscrit que correspongui per torn correlatiu, tenint en compte el territori d’actuació i el tipus de procediment concursal del qual es tracti, que hagi fet constar.

No obstant això, en concursos complexos, el jutge concursal pot triar un dels inscrits sense sorteig, justificant el nomenament per l’experiència, els coneixements (tècnics i lingüístics) i la formació de la persona designada, que la facin adequada a les particularitats del procediment. (Això rarament passarà en un d’autònoms o particulars).

En general, el nomenat haurà d’acceptar el càrrec, si compleix els requisits. Posteriorment, només podrà renunciar per causa greu o si perd les condicions exigides per ocupar el càrrec.

En acceptar el càrrec, haurà de proporcionar una adreça postal i electrònica i rebrà una credencial com a administrador concursal. En alguns casos de procediments complexos, també haurà de donar informació sobre altres concursos en curs en què estigui actuant.

Qui no pot actuar com a administrador concursal

La norma concursal estableix algunes incompatibilitats i prohibicions per exercir la funció d’administració concursal.

Així, no podran assumir aquesta funció en els procediments concursals aquelles persones que es trobin en alguna de les situacions o circumstàncies següents:

• No poder ser administrador de societats anònimes o de responsabilitat limitada.
• En els últims tres anys:
  • Haver prestat serveis professionals al deutor o a persones especialment relacionades amb aquest, o que estiguin relacionades amb persones que ho hagin fet.
  • Haver compartit amb el deutor l’exercici d’activitats professionals de la mateixa o diferent naturalesa.
• Incórrer en incompatibilitats de les previstes per als auditors de comptes respecte al deutor, els seus directius o administradors o algun creditor que representi més del 10% del deute.
• Haver estat nomenats administradors concursals o auxiliars d’aquests pel mateix tribunal o pel mateix jutge en tres concursos en els dos anys anteriors. (Aquest factor no es tindrà en compte si hi ha escassetat d’administradors concursals inscrits).
• Haver estat separats de la funció d’administració concursal en els tres anys anteriors.
• Estar inhabilitats per exercir aquesta funció (per exemple, poden ser inhabilitats durant tres anys després de no haver acceptat nu nomenament previ o no disposar d’assegurança).
• Exercir en el procediment com a experts en la reestructuració.

Suport tècnic per a l’administrador concursal

En alguns concursos complexos, l’administrador concursal designat podrà sol·licitar al jutge que nomeni un auxiliar delegat per donar-li suport en algunes de les seves funcions. També se’n poden nomenar diversos.

A més dels auxiliars, es poden designar altres experts en el procediment per a dur a terme diverses tasques tècniques:

• Pèrits i altres experts tècnics independents per valorar immobles, joies o art, valorar instruments financers, consultar plans de viabilitat de negocis, auditar comptes…
• Experts en la valoració d’empreses i unitats productives d’aquestes, o en la recollida d’ofertes per a la venda d’aquestes.
• Experts en la reestructuració de negocis per a assistir el deutor i els creditors en les negociacions per a la proposta d’un pla de reestructuració (instrument preconcursal) o un pla de continuació (similar, però per a microempreses)…

Funcions de l’administració concursal

La Llei Concursal contempla intervencions molt diferents de l’administració concursal al llarg de la tramitació dels concursos de creditors i dels procediments especials de les microempreses, quan es designa aquesta funció.

A continuació, pots llegir una llista ràpida amb algunes funcions que pot dur a terme aquest professional tècnic — amb la referència d’un concurs de creditors en què hi hagi fase de conveni o de liquidació —, deixant de banda aquí les relacionades només amb deutors persones jurídiques:

• Intervenció o substitució de les facultats d’administració i disposició patrimonial del deutor i d’administració de la seva activitat, si en té.
• Fixació, en alguns casos, de l’import i la periodicitat dels pagaments per aliments.
• Autoritzar el deutor a presentar determinades demandes, o substituir-lo en elles.
• Decidir o implementar determinades mesures de l’àmbit laboral.
• Elaborar l’inventari de béns i drets del deutor.
• Elaborar la llista de creditors, amb els seus crèdits, i classificar-los per prioritat de cobrament.
• Exercir accions que puguin augmentar el patrimoni del deutor (rescissió d’operacions anteriors, demandes judicials…).
• Sol·licitar i tramitar la venda d’unitats productives del negoci, si n’hi ha (inusual en autònoms).
• Assumir funcions assignades en el Conveni, si s’aprova (inusual per a persones físiques).
• Proposar modificacions a les regles de liquidació decidides pel jutge.
• Tramitar pagaments als creditors en la liquidació, en l’ordre legal requerit.
• Proposar i executar un pla de liquidació, amb deutors microempreses, si se l’ha designat per això.
• Elaborar diversos informes (general de procediment, de qualificació, de liquidació, de sol·licitud de conclusió, de rendició de comptes…).

L’administració concursal i la llei de la segona oportunitat

El deutor pot sol·licitar l’exoneració de deutes impagats un cop realitzada la liquidació, o quan s’hagi constatat la insuficiència de patrimoni, o, si se segueix la via del pla de pagaments, deixant l’exonerable (o part d’aquest) fora del calendari de pagaments.

Si l’administració concursal ha estat designat en el procediment,  aquest intervindrà durant tot el concurs o procediment especial amb diverses tasques. Però no té cap incidència directa en el tràmit d’exoneració de deutes, excepte pel que fa a la possible al·legació de conductes irregulars i incompliment de requisits:

• Comunicació al jutge sobre la no col·laboració del deutor amb l’administració concursal, no aportació de la informació necessària per a la seva tasca o transmissió de dades falsificades. Això pot implicar l’incompliment d’un requisit per a l’EPI: el de la bona fe.
• Oposició de l’administració concursal a la concessió de l’exoneració de deutes per incompliment de qualsevol requisit dels exigits per la llei per a obtenir-la (la de bona fe o altres). Se substanciarà mitjançant un incident concursal (petit procés paral·lel que es resol dins del procediment concursal). Si s’acceptés, aturaria l’EPI.
• Informe de l’administració concursal, en els concursos sense massa — si els creditors que representin almenys el 5% del deute sol·liciten el seu nomenament —, en el qual, entre altres aspectes, valorarà si hi ha indicis que puguin donar lloc a una qualificació de culpable del procediment. Això també impediria l’EPI.

Per tant, no és funció de l’administrador concursal decidir si es concedeix o no l’exoneració del passiu insatisfet (EPI) al deutor.

Aquesta decisió és competència del jutge.

No obstant això, podrà facilitar informació o formalitzar la seva oposició al·legant que el deutor no compleix alguna de les exigències legals exigides per a l’obtenció d’aquest benefici.

La no oposició de l’administrador concursal a l’exoneració de deutes — juntament amb la dels creditors — almenys obrirà el camí perquè el jutge prengui la decisió de concedir-li al deutor, en la mesura que el deute encara impagat sigui legalment exonerable.