Existeix la Llei de la Segona Oportunitat a altres països?
Aquí trobaràs una mostra (no exhaustiva) de països on hi ha mecanismes de llei de segona oportunitat, amb solucions judicials i extrajudicials que tenen característiques comunes amb les regulades per la normativa concursal espanyola. Són diversos els països de la Unió Europea que tenen aquests instruments i procediments a l’abast dels deutors persones físiques, i també n’hi ha amb esquemes similars en alguns països anglosaxons i llatinoamericans.
Publicat 04/02/22
Actualitzat 13/06/24
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat
Els models processals ni els instruments de pacte són els mateixos, però a altres països hi ha també solucions judicials i extrajudicials perquè totes les persones físiques puguin posar fi als seus problemes d’endeutament i insolvència. La segona oportunitat és una idea que va néixer als països anglosaxons, però que ha agafat força a diversos països de la Unió Europea i té la seva versió a Espanya en la regulació de la Llei Concursal.
Mecanisme de segona oportunitat
El mecanisme de segona oportunitat no és una novetat introduïda per la nostra legislació. Procediments molt similars ja existeixen a altres països.
Els anglosaxons el coneixen com a fresh start, que es tradueix com a un nou inici. És una institució legal que pot conduir al que s’anomena discharge, que vol dir descàrrega o alliberació.
Però encara que els Estats Units sigui el país pioner d’aquest mecanisme, una autèntica referència d’aquesta regulació, en els principals països de la Unió Europea també s’ha implementat d’acord amb les directives, informes i recomanacions dels seus òrgans de govern.
Ha estat Espanya un dels últims països líders de la UE a completar la seva normativa concursal amb aquestes opcions d’alliberació de deutes dirigides a particulars i petites empreses.
Així, es pot dir que gairebé totes les legislacions estan fent que els processos per a casos d’insolvència siguin més socialment més comprensius, estenent-los a particulars i autònoms. En alguns països com França, Alemanya i els Estats Units recórrer a aquest mecanisme és ja molt habitual.
A continuació es mostra una breu nota sobre algunes normatives existents als països del nostre entorn. Ens permet veure que el mecanisme de segona oportunitat és una institució sòlidament consolidada a les principals economies occidentals.
La segona oportunitat als Estats Units
És un dels països pioners en la legislació concursal aplicable a negocis en situació concursal, que també s’aplica a particulars, petits comerciants i professionals.
La norma global aplicable és la coneguda com a Bankruptcy Code (codi de fallida), que és equivalent a la nostra Llei Concursal.
Aquesta norma federal (aplicable a tots els estats del país) regula els procediments de concurs de creditors, en general, i des de fa força anys inclou la possibilitat d’exoneració de deutes de persones físiques.
La regulació, en aquest sentit, inclou dos capítols rellevants que han inspirat altres legislacions, entre d’altres, la nostra.
- El capítol 7 regula el procés de liquidació del patrimoni del deutor de bona fe quan aquest és molt inferior als seus deutes i no obté ingressos suficients. Aquest tràmit porta a lliurar el patrimoni que tingui, per tal que l’administrador de la fallida ho distribueixi entre els creditors i pagui alguns deutes.
- Un cop repartits els fons, el deutor, complint algunes condicions, s’alliberarà automàticament del que quedi pendent de pagament (encara que fos gairebé tot).
- És, en essència, el tràmit directe i ràpid (de pocs mesos) cap a la segona oportunitat: fer taula rasa.
- El capítol 13 està destinat a deutors de bona fe amb ingressos regulars que poden assumir un pla de pagaments durant diversos anys (3 a 5). Un cop complert el pla, també es produirà l’alliberació. Es busca que el deutor:
- Mantingui l’activitat, no perdi tot el que té i pagui el màxim possible amb flexibilitat (ajustant el deute total, amb reduccions i ajornaments).
- Conservi determinades propietats.
Hi ha, per descomptat, alguns béns sempre exempts (dels quals no es pot privar el deutor: roba, pensions, habitatges o cotxes de valor moderat…) i certs deutes que queden fora de l’alliberació (impostos, multes, manutenció de fills…). Un esquema similar al dels nostres béns inembargables i deutes no exonerables.
Les comprovacions de la situació financera del deutor i la seva honestedat i bona fe es duen a terme mitjançant l’anomenat Means Test: són comprovacions destinades a comprovar si els recursos i l’historial s’ajusten als requisits del pagament i a l’exoneració del capítol 7; si el deutor no la supera, només es podrà aplicar, en aquest cas, el capítol 13.
La segona oportunitat a Alemanya
En aquest país (gran referència de moltes lleis espanyoles), el procediment concursal està contemplat en l’anomenat Insolvenzordnung (quin és el seu codi de fallida o llei concursal). Té força vinculacions amb la regulació nord-americana i amb l’espanyola, encara que la nostra és actualment encara més beneficiosa per al deutor.
Entre altres possibilitats, disposa d’un procediment adreçat a particulars (consumidors), és a dir, aquells que no tenen activitat econòmica per compte propi (poden treballar per compte d’altri o no tenir activitat), que comprèn diverses fases:
- Es busca un acord extrajudicial amb els creditors (per això el deutor comptarà amb el suport d’un centre d’assessoria creditícia).
- Si això no s’aconsegueix, s’intentarà un nou acord amb els creditors, amb intervenció judicial.
- Si això no s’aconsegueix, es durà a terme la liquidació (mitjançant un procés abreujat).
- Després d’això, s’entrarà en el procediment d’exoneració dels deutes no satisfets, si es compleixen alguns requisits d’honestedat i cooperació (es valora l’historial, la informació donada, la forma de vida recent quant a despeses…).
- Com a pedra angular, el deutor donat d’alta ha de tenir un període de bon comportament d’uns quants anys durant els quals encara ha de complir determinades obligacions de recerca d’ingressos i pagament.
Amb algunes condicions, aquest mecanisme simplificat també es pot aplicar a certs deutors amb petits negocis, sense deutes laborals i amb pocs creditors.
La segona oportunitat a França
En la normativa francesa es va introduir la regulació dels processos en cas de sobreendeutament de les persones naturals en els últims anys del segle XX.
Els procediments estan contemplats en el Code de la Consommation (Codi de consum) i en el Code de Commerce (Codi de comerç), depenent de si el deutor és només particular (consumidor) o bé un professional, petit empresari, comerciant o artesà. Així mateix, s’aplica a determinats administradors i directius.
- Es tracta d’una primera fase de conciliació, sota supervisió judicial, en què s’intenta que el deutor arribi a un acord contractual amb els creditors que inclogui un pla de reestructuració dels pagaments (en terminis i quantitats).
- En aquesta, hi intervé una comissió (anomenada de sobreendeutament de particulars), composta per representants de l’administració i les parts, i té la finalitat d’impulsar l’acord, mantenint una renda mínima per al deutor.
- Com a condició, el deutor ha de demostrar la seva bona fe i tenir una situació econòmica que, encara que amb problemes, no sigui qualificada d’irremeiable.
- Si s’arriba a un acord, la mateixa comissió vetllarà pel seu compliment i, si aquest fracassa, es traslladarà a un procediment judicial de liquidació.
S’hi inclouen modalitats de sortida diferents; plans de redressement (recuperació personal); imposició de mesures per part de la comissió si la situació del deutor es qualifiqués d’irremeiable; liquidació de béns no exempts i distribució dels ingressos per pagar els creditors…
Acaba amb la possible exoneració de deutes pendents (amb algunes excepcions) amb vista a l’alliberació i rehabilitació del deutor (rétablissement).
Hi ha tràmits molt simplificats en el cas dels deutes petits, mentre que per als professionals i petits negocis individuals es contemplen uns procediments similars, una mica més complexos, amb algunes variants, com la possibilitat d’impulsar plans de salvaguarda (reestructuració), a iniciativa del deutor, o plans de cessió dels negocis.
Llei Segona Oportunitat a Itàlia
La regulació concursal italiana es troba en la Legge Fallimentare (Llei de Fallida), que també contempla la possibilitat de la segona oportunitat per a persones físiques, anomenada Esdebitazione (exoneració).
Prèviament, el deutor haurà d’haver proposat un pla de reestructuració del deute, i intervindrà en la gestió un organisme de solució de la crisi. Si fracassa, es realitzarà una liquidació que comportarà a una exoneració, amb certes condicions.
Llei Segona Oportunitat al Regne Unit
En aquest país, podem trobar una equivalència en la Insolvency Act de 1986, que requereix, en primer lloc, un pacte amb els creditors abans d’arribar a una resolució d’insolvència, que, en el cas dels particulars, ha de ser declarada per un jutge.
Hi ha diferències entre territoris (Anglaterra/Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord). Segona oportunitat a Portugal
Es troba continguda en el Codi de la Insolvència i de la Recuperació. Segueix, amb variants, el model alemany.
Llei Segona Oportunitat a Irlanda
Està contemplada en la Bankruptcy Act, de 1988, i la Personal Insolvency Act de 2012, amb força similituds amb la normativa anglesa/gal·lesa.
Llei Segona Oportunitat a Bèlgica
La seva normativa (Llei de Continuïtat) s’inspira en algunes diferències en el model francès. També inclou actes de conciliació realitzats per un mediador (amb un paper molt important) i plans de viabilitat imposats pel jutge, davant d’una possible liquidació i exoneració.
Llei Segona Oportunitat a Àustria
La regulació del Privatkonkurs (fallida privada) segueix el model alemany amb algunes variants. També inclou acords extrajudicials i plans de pagaments, a més de la liquidació. Disposa de centres d’assessorament gratuïts.
Llei Segona Oportunitat a Dinamarca
La regulació del procediment de Gaeldssanering (remodelació de deutes) també inclou una proposta del pla inicial del deutor, una possible fase de compliment forçós i opcions finals molt generoses per a l’alliberació de deutes de persones amb greus dificultats.
Hi ha mecanismes de segona oportunitat a Amèrica Llatina?
Als països llatinoamericans no hi ha mecanismes tan transparents per a cancel·lar deutes de persones físiques com els que hi ha als Estats Units, a Europa i a Espanya.
Però sí que hi ha procediments que permeten tant la gestió judicial de fallides de persones físiques com la negociació prèvia d’instruments de negociació i pacte per a la facilitació de pagaments en millors condicions (que poden incloure quitacions, esperes…). I algun resultat final pot suposar l’extinció de deutes.
La negociació sol ser la via fonamental perquè el deutor s’alliberi dels deutes.
Aquests són dos exemples:
Procediments d’insolvència a Xile
- Estan regulats a la Llei 20.720 (Llei de Reorganització i Liquidació d’Empreses i Persones).
- Disposa d’un procediment concursal de renegociació que és vàlid també per a deutors que són persones naturals (físiques).
- A la modalitat preconcursal de la nostra regulació, facilita renegociar condicions dels deutes (amb reduccions, ajornaments…).
- La Superintendència d’Insolvència i Reemprenedoria actua com a mediadora (facilitadora dels acords).
- Hi poden accedir persones físiques com ara treballadors, assalariats, autònoms, propietaris, jubilats, estudiants…
- El procés és gratuït, sense necessitat d’un advocat.
- Un cop complerts alguns requisits, es formula un pla de pagaments amb reduccions d’import, quotes ajustades, terminis ampliats, carències, condonacions d’interessos…
- Al marge d’aquest mecanisme de negociació previ, les persones naturals també poden ser declarades en fallida i seguir aquest procés d’insolvència, de manera similar al procediment concursal espanyol.
- La norma indica que una vegada finalitzada la conclusió del procediment concursal de liquidació, els saldos impagats de les obligacions contretes pel deutor abans de l’inici del procediment s’entendran com a extingits per llei a tots els efectes legals.
Vegeu l’enllaç a la norma:
CHILE — Ley 20.720 — De Reorganización y Liquidación de Empresas y Personas
I aquest enllaç té més informació en forma de FAQ:
XILE — Procediments concursals de renegociació i liquidació
Procediments d’insolvència a Colòmbia
Existeix la Llei 1116 de 2006, que regula la tramitació dels procediments d’insolvència, que poden incloure deutors que siguin persones naturals comerciants.
Inclou processos legals de reorganització i de liquidació.
- Els de reorganització permeten reestructurar els deutes, renegociar condicions i mantenir així l’activitat econòmica.
- La liquidació suposarà una fase equivalent a la del concurs de creditors nostre, per saldar pagaments amb els béns.
COLÒMBIA — LLEI_1116 de 2006 del Règim d’Insolvència Empesarial
Aquesta norma no s’aplica als deutors no comerciants, sinó el Codi General del Procés (Llei 1564 de 2012).
- També es poden acollir al tràmit de negociació
- Presentaran una proposta de pacte sobre els deutes.
- Es designarà un conciliador per verificar el compliment dels requisits que permeti iniciar la negociació. I hi haurà una audiència de negociació deutes.
- L’acceptació de les negociacions inclourà certes mesures protectores sobre el patrimoni del deutor.
- Si s’aprova l’acord, s’aplicaran les mesures acordades. Poden ser de diversos tipus i poden afectar aspectes com els següents:
- La manera en què seran ateses les obligacions, en l’ordre de prelació legal de crèdits.
- Terminis de pagament i termini màxim de compliment.
- Quitacions.
- Interessos que es generarien i aquells que quedarien condonats.
- Dacions en pagament, amb detalls dels béns que se cedirien i les obligacions que s’extingirien…
- Si no s’aprova o s’incompleix i no és possible solucionar-ho, donaria pas a un procés de liquidació patrimonial.
- En el procés de liquidació patrimonial, les quantitats que no s’hagin pogut complir passaran a ser obligacions naturals, que són les que ja no es poden exigir.
La regulació per a deutors no comerciants es troba continguda en aquest enllaç, que conté el Codi General del Procés colombià, just entre els articles 538 i 576.
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat