El Notari en la Llei de Segona Oportunitat
En aquest contingut coneixeràs en termes generals quines són les funcions que pot dur a terme un notari en el mecanisme de la llei de la segona oportunitat.
Publicat 12/04/24
Actualitzat 13/06/24
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat
El notari no té avui una funció específica que l’associa a la llei de segona oportunitat, tal com hi havia fins a la reforma del 2022 pel que fa al ja desaparegut Acord Extrajudicial de Pagaments, que estava regulat com a instrument preconcursal.
No era obligatori arribar a aquest acord, i ni tan sols intentar-lo — com se sol afirmar —, però això últim era freqüent, encara que el pacte no prosperés, perquè aquest assaig suavitzava els requisits de pagament mínim establerts en una de les vies per a poder aspirar a la cancel·lació de deutes (la directa o automàtica).
En tot cas, a part d’aquest instrument regulat per la normativa anterior, en l’actualitat encara és possible que aquest deutor i creditors explorin la via per aconseguir algun tipus d’acord abans d’arribar al concurs o procediment especial, evitant-ne aquest.
Això li podria convenir a un deutor particular o autònom si, després d’estudiar la seva posició — segons l’import o tipus del deute o per tenir molts deutes no exonerables —, considerés més avantatjós tenir un acord que inclogués quitacions, esperes o altres mesures, i ho documentés davant notari o comptés amb un mediador per tal d’obtenir-ho (que pot ser un altre professional o també un notari).
O també es podria recórrer al notari, ja dins del procediment concursal, per altres finalitats pròpies de la seva activitat: escriptures públiques, còpies de documents, compulses…
Fins i tot, encara que no és comú, seria possible que alguna de les parts del procediment recorregués a un notari com a mediador per a facilitar acostaments davant de qualsevol proposta de pacte o disseny de pla, en les seves funcions d’assessorament. No ho faria com a figura regulada per la normativa concursal ni per aconseguir un pacte normalitzat per aquest, però sempre podria aportar els seus coneixements i ofici.
No obstant això, el reglament concursal contempla el recurs a determinats experts tècnics específics per a determinades finalitats (valoració de negocis, cerca d’ofertes de compra, mediació per a un pla de continuació…).
Si et trobes en una situació similar, el teu advocat t’ajudarà a determinar quina és la solució més avantatjosa per alleugerir el teu deute i si cal comptar amb algun professional de suport, sigui el notari o un altre tipus d’expert.
Notari. Preguntes freqüents
Quins costos pot tenir un notari en el mecanisme de segona oportunitat?
La intervenció del notari no és a priori obligatòria en cap actuació relacionada amb l’obtenció de l’EPI (exoneració del passiu insatisfet), encara que excepcionalment es pot produir per alguna operació (cessió, mediació…).
Per tant, si hi ha un cost notarial, en principi s’assumirà que serà necessària alguna actuació notarial en la tramitació del procediment concursal.
- En molts procediments concursals de particulars i autònoms en els quals no s’atempten pactes i no hi ha grans decisions sobre béns poden no generar-se.
- Podrien existir, per exemple, si es realitza alguna mediació amb la seva intervenció, es genera alguna escriptura pública en alguna decisió o operació o es requereix alguna actuació sobre documents: testimonis, còpies, compulses…
Fins a la reforma concursal del 2022, per als deutors persones físiques, era habitual explorar la possibilitat d’arribar a l’anomenat Acord Extrajudicial de Pagaments, un instrument preconcursal que, si s’aconseguia, evitava el concurs, i si fracassava, suavitzava els requisits mínims de pagament que eren la via automàtica d’obtenir la cancel·lació de deutes.
Per fer-ho, el notari rebia del deutor particular la petició d’obertura del preconcurs, mitjançant un formulari, nomenava el mediador concursal o acceptava ell mateix aquesta funció i, en aquest darrer cas, intervenia per facilitar que s’arribés a l’acord, resultat que poques vegades s’aconseguia.
Aquesta intervenció generava un cost, que venia determinat no només per l’aranzel, sinó també per la normativa de retribució de l’administrador concursal (ja que la retribució d’ambdues actuacions es considerava conjuntament si era assumida pel mateix professional).
És possible cancel·lar els deutes davant notari, sense la via judicial?
NO, si es tracta de l’exoneració del passiu insatisfet (EPI); s’ha de tramitar dins d’un concurs de creditors o procediment especial de microempreses.
Fora d’aquesta via judicial específica per als deutors insolvents, es podia formalitzar davant notari un acord extrajudicial o una operació de reestructuració financera que impliqués quitacions o condonacions de quantitats degudes. Però no serien exoneració per la normativa de segona oportunitat.
Article revisat per:
Advocat concursal especialitzat en Llei Segona Oportunitat
