Tràmits Llei Segona Oportunitat

Aconseguir la cancel·lació de deutes amb la llei de la segona oportunitat implicarà que el deutor entri a la via judicial i realitzi una sèrie de tràmits. Els casos més senzills, en què no hi ha patrimoni, s’emetran amb una obertura del procediment i una constatació que no hi ha béns per a la liquidació, donant pas a l’exoneració. Però en d’altres, s’exploraran diverses vies, i poden haver-hi pactes, una liquidació patrimonial o l’aprovació i compliment d’un pla de pagaments.

Tipus de tràmits en la llei de segona oportunitat

Al llarg de tot el procediment concursal es desenvoluparan tràmits d’un tipus molt divers. Alguns correspondran al deutor i altres als creditors, a l’administrador concursal, el jutge, al lletrat de l’administració de justícia o a certs experts.

N’hi ha que poden iniciar-los o desenvolupar-los només el deutor o els creditors; altres podran ser instats per ambdues parts, o només l’administrador concursal, o tant aquest com el deutor i els creditors, o només l’òrgan judicial…

N’hi poden haver de tipus molt diferent:

• Sol·licituds i peticions.
• Comunicacions.
• Presentació de documents diversos.
• Al·legacions, oposicions, impugnacions…
• Notificacions, convocatòries…
• Nomenaments.
• Reunions.
• Vistes presencials o virtuals.
• Ordres, pròrrogues, arxius, publicitat…
• Suspensions i paralitzacions.
• Pagaments i consignacions.
• Vendes, subhastes, desinversions en mercats, cessions de béns, transmissió de parts d’un negoci…
• Autos i sentències.
• Recursos.
• Renúncies, assentiments, acceptacions…
• Altres actuacions judicials (en procediments paral·lels o incidents interns): demandes judicials, execucions…

En procediments senzills d’autònoms i particulars, molts no seran exactes.

Principals tràmits de sol·licitud en la via concursal

Aquests són els principals tràmits en què el deutor persona física sol·licitarà una actuació en el procediment o comunicarà que s’hagi iniciat, i els que en alguns casos podran ser instats (a més, o únicament) els creditors, qualsevol d’ells o en alguns casos només els que representin un determinat percentatge del deute:

• Comunicació de negociacions preconcursals (per a la majoria d’autònoms, seria per aprovar un pla de continuïtat).
• Sol·licituds de:
  • Homologació judicial del pla de continuïtat.
  • Nomenament d’un mediador concursal per al pla de continuïtat.
  • Nomenament d’un expert en la reestructuració amb funcions d’intervenció de les facultats administratives i de disposició del deutor.
  • Declaració de concurs o obertura de procediment especial.
  • Nomenament d’un administrador concursal en el concurs sense massa o en el procediment especial.
  • Suspensió d’execucions judicials o extrajudicials sobre béns i drets necessaris per a l’activitat econòmica.
  • Obertura de la fase de liquidació.
  • Sol·licitud de l’exoneració de deutes.
  • Conclusió del procediment.
  • Revocació de l’exoneració de deutes.
  • Reobertura del procediment…
• Proposta d’un pla de liquidació o de modificació del pla de liquidació.

Altres tràmits que es poden produir en la via concursal

Durant el procediment, en funció de la seva complexitat, se substanciaran nomenaments, peticions, oposicions i impugnacions…

Com a una simple mostra, aquí hi ha alguns exemples concrets de tràmits que suposen peticions o sol·licituds i evidencien la varietat existent:

• Nomenament d’un expert (per part del deutor o els creditors).
• Dissolució del règim econòmic matrimonial (per part del cònjuge).
• Rectificacions en informes de l’administrador concursal (per part del deutor o els creditors).
• Represa de les execucions (per part d’algun creditor).
• Permís per a l’alienació d’actius (de l’administrador concursal o del jutge).
• Coneixement dels béns del deutor (per part dels creditors).
• Execució de condemnes per qualificació culpable del procediment (per part de l’administrador concursal)…

A aquests i molts altres tràmits de petició, cal sumar-hi les  posteriors posicions preses per les parts i les decisions adoptades al final per l’administrador concursal o el jutge, segons el cas.

Tràmits més habituals per la cancel·lació de deutes

Atenent-se més a la part del procediment en què s’emetrà la possible exoneració de deutes, poden haver-hi tràmits com els següents (citem en aquest cas tant els que poden fer els deutors com algunes que estarien a càrrec dels creditors):

• Presentació del pla de pagaments.
• Verificacions de la concurrència de pressupostos i requisits.
• Manifestació per part del deutor que no està involucrat en cap de les causes que impedeixen obtenir l’exoneració.
• Presentació de documents acreditatius o d’antecedents.
• Sol·licitud de l’EPI provisional després de l’aprovació del pla de pagaments.
• Sol·licitud de l’EPI definitiva en finalitzar el pla de pagaments.
• Canvi per part del deutor de la via a l’exoneració, del pla de pagaments a liquidació.
• Obertura de la liquidació si el pla de pagaments falla o no si no n’hi ha cap.
• Sol·licitud d’exoneració del passiu insatisfet (EPI definitiva) després de la liquidació (o si no es fa per insuficiència patrimonial).
• Manament als creditors afectats per l’EPI perquè comuniquin l’exoneració als sistemes d’informació creditícia (fitxers de morosos i de deute).
• Requeriment del deutor als sistemes d’informació creditícia perquè actualitzin els seus registres.
• Sol·licitud de cerca de béns, per a una possible revocació.
• Sol·licitud de revocació de l’EPI.
• Al·legacions, impugnacions i oposicions diverses: sobre la proposta del pla de pagaments, per a modificar el pla, contra l’exoneració, davant la petició de revocació de l’EPI…
• Pagaments complets o fraccionats i cessions de béns.
• Autos, sentències…